Anar al contingut

Alfred Russel Wallace

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alfred Russel Wallace OM FRS (Llanbadoc, Monmouthshire, Gals; 8 de giner de 1823-Broadstone, Dorset, Anglaterra; 7 de novembre de 1913) va ser un naturaliste, explorador, geógrafo, antropòlec i biòlec britànic, conegut per haver propost una teoria d'evolució per mig de la selecció natural independent de la de Charles Darwin que va motivar a est a publicar la seua pròpia teoria.

Jamai vaig vore coincidència més impressionant; ¡si Wallace tinguera el meu borrador escrit en 1842, no hauria pogut realisar un resum millor!
Charles Darwin.[1]
  • Wallace va realisar un ampli treball de camp abans de publicar la seua teoria, primer en la conca del ric Amazones i posteriorment en l'archipèlec malayo, a on va identificar una llínea que dividia a Indonèsia en dos zones; una a on els animals relacionats en els d'Austràlia eren comuns i una atra en la que les espècies eren en gran part d'orige asiàtic. Dita llínea es denomina en l'actualitat llínea de Wallace. Va ser també un dels experts més reconeguts d'el XIX sobre la distribució geogràfica de les espècies animals i és considerat com el «pare de la biogeografía».[2] Aixina mateix, Wallace també va ser un dels pensadors evolucionistes més destacats de la seua época i va realisar varis aportes al desenroll de la teoria de l'evolució, ademés d'haver codesarrollado el concepte de selecció natural. Entre les seues contribucions a la ciència es troben el concepte d'aposematisme i el denominat efecte Wallace, una hipòtesis sobre el modo en que la selecció natural pot contribuir a l'aïllament reproductiu d'espècies incipients per mig de la selecció de mecanismes d'aïllament reproductiu o barreres a l'hibridació. A pesar de les seues grans contribucions científiques, Wallace sentia una gran atracció pel cristianisme. El seu interés per ell, aixina com la seua creència en Deu, va crear controvèrsia entre els científics, especialment en atres pensadors evolucionistes. Ademés del seu treball científic, Wallace va ser un activiste social i va criticar el sistema socioeconòmic del Regne Unit durant el XIX. El seu interés per la biogeografía ho va dur a convertir-se en un dels primers científics en plantejar el problema de l'impacte ambiental de les activitats humanes. Aixina mateix, va anar un prolífic escritor, publicant obres sobre temes científics i socials. Les seues experiències en Indonèsia i Malàsia varen ser narrades en The Malay Archipelago, un dels diaris d'exploració més populars i influents que s'han publicat en el XIX.

Biografia

Alfred Russel Wallace

Primers anys

Fotografia de l'edifici de l'Institut de Mecànica de Neath, dissenyat per Wallace i el seu germà John.
  • Wallace va nàixer en la vila galsa de Llanbadoc, prop d'Usk (Monmouthshire).[3] Va ser l'octau dels nou fills de Thomas Vere Wallace i Mary Anne Greenell. La seua mare pertanyia a una família de classe mija anglesa provinent d'Hertford, mentres que el seu pare era d'ascendència escocesa. La seua família, de la mateixa manera que molts Wallace escocesos, afirmava estar relacionada en William Wallace, elíder escocés durant les Guerres d'independència d'Escòcia en el XIII.[4] Thomas Wallace havia estudiat dret, pero mai va practicar la abogacía, ya que havia rebut algunes propietats com a herència. No obstant, les mals inversions i els negocis fallancs varen deteriorar la posició financera de la seua família.[4]

La nacionalitat de Wallace ha segut objecte de controvèrsia en temps recents. Degut a que va nàixer en Monmouthshire (actualment Gwent), algunes fonts li consideren galés.[5] No obstant, alguns historiadors han qüestionat esta consideració, ya que cap dels seus pares era galés, la seua família va viure molt poc temps en Monmouthshire, els galeses en els que Wallace es relacionava en la seua chiquea li consideraven anglés, i es referia a sí mateixa com a anglés, inclús durant la seua estància en Gals. Per estos motius, un estudiós de Wallace va declarar que l'interpretació més raonable és que Wallace era un anglés naixcut en Gals.[6]

Quan Wallace tenia cinc anys, la seua família es va mudar a Hertford, al nort de Londres. Allí va assistir a l'Hertford Grammar School fins que les dificultats econòmiques de la seua família varen obligar a que abandonara l'escola en 1836.[7] Despuix d'açò, es va traslladar a Londres a viure en el seu germà major, John, un aprenent de constructor de 19 anys. No obstant, esta va ser una mida provisional fins que William, un atre germà major, va estar llest per a instruir-ho com a aprenent d'agrimensor. Mentres estava en Londres, Wallace va assistir a conferències i va llegir llibres en l'Institut de Mecànica de la ciutat, en a on va estar expost a les idees del reformador social galés Robert Owen i de Thomas Paine. En 1837 va abandonar Londres per a viure en William i treballar com el seu aprenent durant sis anys. A finals de 1839, els germans es varen mudar a Kington (Herefordshire), prop de la frontera en Gals, abans d'assentar-se en Neath (Glamorganshire). Entre 1840 i 1843, Wallace va treballar com agrimensor en la campiña galesa i en l'oest d'Anglaterra.[8][9] A finals de 1843, el negoci de William estava decaent per la difícil situació econòmica, per lo que Wallace ho va deixar en giner de 1844, a l'edat de 20 anys. Despuix d'un breu periodo de desocupació, va ser contractat com a mestre en la Collegiate School en Leicester per a ensenyar dibuix, cartografia i agrimensura. Wallace passava gran part del seu temps lliure en la biblioteca de Leicester, en a on va llegir el Ensaig sobre el principi de la població de Thomas Malthus i va conéixer a Henry Walter Bats, qui llavors tenia solament 19 anys, pero ya havia publicat un ensaig sobre escarabats en la revista The Zoologist.[10][11] William va morir en març de 1845, per lo que Wallace va abandonar el seu lloc de mestre per a assumir el control de la companyia del seu germà en Neath. Despuix de varis mesos, Wallace va trobar treball com ingenier civil en una empresa que necessitava realisar medicions per a construir un ferrocarril en el vall de Neath. Este treball requeria que passara gran part del temps a l'aire lliure, lo que li va permetre satisfer la seua passió per l'entomologia. Wallace va persuadir al seu germà John per a que escomençaren una nova empresa d'ingenieria civil i arquitectura, la qual va realisar numerosos proyectes, incloent el disseny de l'Institut de Mecànica de Neath. William Jevons, el fundador d'eixe Institut, es va mostrar impressionat per Wallace i ho va invitar a expondre conferències sobre ciència i ingenieria en l'institució. En l'autumne (boreal) de 1846, Wallace es va comprar, junt al seu germà John, una cabanya prop de Neath, en a on varen viure junt a la seua mare i la seua germana Fanny (el seu pare havia mort en 1843).[12][13] Durant este periodo, Wallace va llegir àvidament i va intercanviar correspondència en Bats sobre el tractat Vestiges of the Natural History of Creation (publicat anónimamente per Robert Chambers en 1844), El viage del Beagle de Darwin (1839) i Principles of Geology del geólogo escocés Charles Lyell (1830-33).[14][15]

Exploració i estudi del món natural

Un mapa de The Malay Archipelago mostra la geografia del archipèlec malayo i els viages realisats per Wallace en eixa àrea. La llínea negra indica la ruta per la que Wallace va viajar, mentres que la llínea roja senyala cadenes volcàniques.

Inspirat per les cròniques d'atres exploradors naturalistes, incloent Alexander von Humboldt, Darwin i William Henry Edwards, Wallace va decidir que ell també volia viajar a l'estranger com a naturaliste.[16] En 1848 va salpar junt a Henry Bats cap a Brasil a bordo del Mischief. La seua intenció era recolectar insectes i atres animals en la selva amazónica i vendre'ls a coleccionistes en el Regne Unit. També esperaven poder obtindre evidències sobre la transmutació de les espècies. Wallace i Bats varen passar la major part del seu primer any en Brasil recolectant espècies prop de Belém i posteriorment varen explorar l'àrea per separat, reunint-se ocasionalment per a discutir els seus descobriments. En 1849, se'ls varen unir el germà menor de Wallace, Herbert, i un atre jove explorador, Richard Spruce. Herbert va retornar al Regne Unit poc despuix (en a on va morir dos anys més vesprada de febra groga), pero Spruce, de la mateixa manera que Bats, passaria més de dèu anys investigant en Amèrica del Sur.[17][18]

  • Wallace va continuar explorant el riu Negre durant quatre anys més, recolectant espècimen i prenent notes sobre les poblacions humanes, les seues llengües, la geografia, la flora i la fauna.[19] El 12 de juliol de 1852, Wallace va embarcar cap al Regne Unit a bordo del bergantín Helen. Despuix de 28 dies en alta mar, la càrrega transportada en el barco (caucho, coco, arnatto, bàlsem de copaiba i Piassaba) es va incendiar i va obligar a la tripulació a abandonar la nau. Tots els espècimen que Wallace tenia en el barco, la majoria dels que havia recolectat durant el seu viage, es varen perdre en l'incendi. Lo únic que va poder salvar varen ser varis dibuixos. Wallace i la tripulació varen permanéixer a la deriva durant 10 dies fins que varen ser arreplegats pel bergantín Jordenson.[20][21]

Despuix de la seua tornada al Regne Unit, Wallace va passar 18 mesos en Londres vivint del pagament del segur per la colecció d'espècimen que va perdre i venent els pocs espècimen que havia enviat a Gran Bretanya abans d'iniciar la seua exploració del riu Negre. Durant este periodo, a pesar d'haver perdut casi totes les notes de la seua expedició, va escriure sis ensajos acadèmics i dos llibres: Palm Trees of the Amazon and Their Uses i Travels on the Amazon.[22] També va mantindre contacte en varis naturalistes britànics, incloent Charles Darwin.[21][23]

Una ilustració de The Malay Archipelago mostra una granota voladora descoberta per Wallace.

Entre 1854 i 1862, Wallace va viajar per l'archipèlec malayo recolectant espècimen per a la seua venda i anàlisis. Les seues observacions de les marcades diferències zoològiques entre diverses parts de l'archipèlec ho varen dur a propondre una frontera zoogeográfica coneguda com la llínea de Wallace. Durant este viage va recolectar més de 125 000 espècimen en l'archipèlec, dels quals més de 80 000 eren escarabats. Entre els espècimen hi havia més de mil espècies que no havien segut identificades anteriorment.[24] Una de les seues descripcions zoològiques més famoses durant este viage va ser la de la granota Rhacophorus nigropalmatus, també coneguda com a granota voladora de Wallace. Mentres explorava l'archipèlec, Wallace va canviar les seues idees sobre evolució i va escomençar a plantejar-se la teoria de selecció natural. En 1858, va enviar a Darwin un artícul descrivint la teoria. L'artícul va ser publicat, junt a una descripció de la teoria de Darwin, en eixe mateix any. L'història dels seus estudis i aventures en l'archipèlec varen ser publicades en 1869 baix el nom de The Malay Archipelago. L'obra es va convertir en un dels diaris d'exploració científica més populars d'el XIX i va continuar imprimint-se per la mateixa editorial (Macmillan Publishers) fins als anys 1920. The Malay Archipelago va ser alabat per múltiples científics, incloent Darwin (a qui ellibre estava dedicat) i Charles Lyell, aixina com per atres personalitats com el noveliste Joseph Conrad, qui va usar l'obra com a font d'informació per a vàries de les seues noveles, especialment per a Lord Jim.[25]

Tornada al Regne Unit, matrimoni i fills

Erro al crear miniatura:
Fotografia de A. R. Wallace presa en Singapur en 1862.

En 1862, Wallace va retornar al Regne Unit i es va mudar a la casa de la seua germana Fanny Sims i el seu espós Thomas. Mentres es recuperava dels seus viages, Wallace va organisar la seua colecció d'espècimen i va donar charrades sobre les seues aventures i descobriments a vàries societats científiques, incloent la Societat Zoològica de Londres. Posteriorment, en eixe mateix any, Wallace va visitar a Darwin en la seua residència i va entaular amistat en Charles Lyell i Herbert Spencer.[26] Durant els anys 1860, Wallace va escriure varis ensajos i va donar conferències defenent la teoria de selecció natural. També va mantindre correspondència en Darwin sobre varis temes, incloent la selecció sexual, l'aposematisme i el possible efecte de la selecció natural en l'hibridació i la divergència de les espècies.[27] En 1865, Wallace va escomençar a investigar l'espiritualisme.[28]

Despuix d'un any de corteig, Wallace es va comprometre en 1864 en una jove, a la qual, en la seua autobiografia, identificaria simplement com Miss L. No obstant, per a disgust de Wallace, Miss L. cancelaria el compromís.[29] En 1866, Wallace es va casar en Annie Mitten, qui li havia segut presentada per Richard Spruce, un amic del pare d'Annie, William Mitten, un expert en briofitas. En 1872, Wallace va construir The Dell, una casa de formigó, en una propietat en Grays que estava rentando. Allí viuria fins a 1876. Els Wallace varen tindre tres fills: Herbert (1867-1874), qui va morir sent un chiquet, Violet (1869-1945) i William (1871-1951).[30]

Problemes financers

Durant els anys 1860 i els anys 1870, Wallace va estar molt preocupat per la seguritat financera de la seua família. Mentres estava en l'archipèlec malayo, la venda d'espècimen li va generar una cantitat considerable de diners, la qual va ser invertida cuidadosadament per l'agent que venia els espècimen. No obstant, a la seua tornada al Regne Unit, va realisar vàries inversions arriscades en ferrocarrils i mines que varen resultar ser un fracàs, per lo que es va vore forçat a viure dels guanys generats per la publicació de The Malay Archipelago.[31] A pesar de l'ajuda dels seus amics, Wallace no va poder trobar un treball en un salari fix. Per a mantindre's solvent, va treballar com agrimensor per al govern, va escriure 25 ensajos per a la seua publicació entre 1872 i 1876 per modestes sumes de diners i va editar varis dels treballs de Lyell i Darwin.[32] En 1876, va tindre que demanar 500 lliures esterlines per avant a l'editorial del seu llibre The Geographical Distribution of Animals per a no tindre que vendre cap propietat personal.[33] Darwin sabia dels problemes econòmics de Wallace i va lluitar per a que li otorgaren una pensió del govern per les seues contribucions a la ciència. Quan la pensió de £200 mensuals li va ser otorgada en 1881, va poder estabilisar la seua posició financera, aixina com complementar els guanys que rebia dels seus treballs escrits.[34]

Activisme social

John Stuart Mill es va mostrar impressionat per les crítiques a la societat anglesa realisades per Wallace en The Malay Archipelago, per lo que va invitar al naturaliste a unir-se al comité general de la Land Tenure Reform Association, pero l'associació es va dissoldre despuix de la mort de Mill en 1873. Entre 1873 i 1879, solament va escriure uns quants artículs sobre temes socials i polítics, abans d'escomençar a participar més activament en debats sobre polítiques internacionals i reforma agrària. Wallace creïa que la terra tenia que ser propietat de l'estat i devia ser rentada per a produir el major benefici per al major número de persones. En 1881, va ser elegit com el primer president de la Land Nationalisation Society i a l'any següent va publicar ellibre Land Nationalisation; Its Necessity and Its Aims sobre el tema de la nacionalisació de la terra. Wallace era crític en les polítiques librecambistas del Regne Unit perque creïa que tenien un impacte negatiu en la classe treballadora.[35] En 1889 va llegir Looking Backward d'Edward Bellamy, lo que ho va dur a declarar-se un socialiste.[36] Açò ho va dur a opondre's al darwinisme social i a l'eugenèsia, idees que eren recolzades per atres pensadors evolucionistes de l'época, ya que creïa que la societat contemporànea era massa corrupta i injusta per a determinar quí era apte i quí no.[37] En 1898 va escriure un ensaig proponent un sistema monetari en el que la monedes no tinguen que ser respalades per reserves d'or o argent, el qual va impressionar a l'economiste Irving Fisher, qui inclús va dedicar al naturaliste el seu llibre de 1920 Stabilizing the Dollar.[38] Wallace va escriure extensament sobre atres temes socials incloent el sufragi femení i els perills i inutilitat del militarisme.[39][40] Wallace va continuar en el seu activisme social pel restant de la seua vida, publicant ellibre The Revolt of Democracy semanes abans de la seua mort.[41]

A pesar del seu activisme social, Wallace va continuar en els seus treballs científics. En 1880, va publicar Island Life com una seqüela de The Geographic Distribution of Animals. En novembre de 1886, va iniciar un viage de dèu mesos als Estats Units per a donar una série de conferències, la majoria de les quals varen versar sobre el darwinisme, pero també va donar vàries conferències sobre biogeografía, espiritualisme i reforma socioeconòmica. Durant el viage, es va reunir en el seu germà John, qui havia emigrat a Califòrnia anys arrere. També va passar una semana en Colorat, en la botànica nortamericana Alice Eastwood com a guia, explorant la flora de les Montanyes Rocoses i arreplegant evidències que ho durien a desenrollar una teoria sobre cóm la glaciació pot explicar les similituts entre la flora d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort, la qual va ser publicada en l'ensaig «English and American Flowers». Durant el seu viage, Wallace va conéixer a múltiples naturalistes nortamericans i va visitar les seues coleccions. El seu llibre de 1889 Darwinism va ser escrit usant l'informació que va recolectar en eixe viage i les senyes que havia usat per a les seues charrades.[42][43]

Mort

Tomba de Wallace, en Broadstone (Anglaterra), restaurada per l'A. R. Wallace Memorial Fund en l'any 2000. Conta en un tronc de més de dos metros d'altura situat sobre un bloc de pedra calcàrea.

El 7 de novembre de 1913, Wallace va morir a l'edat de 90 anys en la seua casa de camp en Broadstone (Dorset), la qual havia construït una década abans.[44] La prensa de l'época va informar àmpliament sobre la seua mort. Varis dels amics de Wallace varen sugerir que fora enterrat en l'abadia de Westminster, pero la seua esposa va seguir els desijos del seu espós de ser enterrat en un chicotet cementeri en Broadstone.[44] Varis científics britànics varen formar un comité per a fer que es colocara un medallón honrant a Wallace en Westminster prop de la tomba de Darwin. El medallón va ser inaugurat l'1 de novembre de 1915.

Teoria de l'evolució

Primers treballs

A diferència de Darwin, quan Wallace va escomençar els seus viages creïa en la transmutació de les espècies, concepte que havia segut defés, entre uns atres, per Jean-Baptiste Lamarck, Geoffroy Saint-Hilarie, Erasmus Darwin i Robert Grant. En un primer moment els principals naturalistes varen rebujar esta idea, la qual va aplegar inclús a tindre connotacions radicals i inclús revolucionàries.[45][46] Ademés, alguns anatomistas i geólogos prominents com Georges Cuvier, Richard Owen, Adam Sedgwick o Charles Lyell la varen atacar enèrgicament.[47][48] S'ha sugerit que Wallace va acceptar l'idea de la transmutació de les espècies en part per la seua predisposició per les idees radicals, ya siga en política, religió o ciència,[45] decantant-se de manera habitual per idees científiques marginals.[49]

L'obra Vestiges of the Natural History of Creation, de Robert Chambers, li va influir en gran mida. Es tracta d'una obra de divulgació científica que va generar una gran controvèrsia. Es va publicar de forma anònima en 1844 i defenia un orige evolutiu per al sistema solar, la Terra i els sers vius.[50] Wallace va escriure en 1845 a Henry Bats:

Tinc una opinió un poc més favorable de Vestiges de la que tu sembles tindre. Yo no la considere una generalisació afanyada, sino més be una ingeniosa hipòtesis sustentada per fets notables i analogia, pero que a la seua volta estan sustentades per més fets, contant ademés en que l'investigació podria tirar llum sobre el problema. Proporciona un tema a abordar per a cada estudiant de la naturalea; cada fet que observe estarà a favor o en contra d'ella, i per tant servirà en qualsevol cas com a incitació per a l'acumulació de fets, aixina com un objecte sobre el qual aplicar-ho una volta arreplegats.[49]
  • Wallace va planificar deliberadament alguns dels seus treballs de camp per a provar l'hipòtesis de que baix un escenari d'evolució, les espècies estretament relacionades deurien habitar territoris confrontants.[45] Durant la seua expedició en la conca de l'Amazones es va donar conte de que les barreres geogràfiques, com lo són el ric Amazones i els seus principals afluents, a sovint determinaven la distribució de les espècies més relacionades i va incloure estes observacions en la publicació On the Monkeys of the Amazon en 1853.[51] Entorn al final del document Wallace formula la pregunta: «¿Podrien estar les espècies relacionades separades alguna volta per una gran extensió de terreny?»

En febrer de 1855, mentres treballava en Sarawak, un estat de l'illa de Borneo, Wallace va escriure «On the Law Which has Regulated the Introduction of Species» («Sobre la llei que ha regulat l'introducció de noves espècies»), que va ser publicat en setembre de 1855 en Annals and Magazine of Natural History. En este artícul, Wallace recopila i enumera observacions generals que concernixen a la distribució geogràfica i geològica de les espècies, ciència que hui en dia es denomina biogeografía. En ell, afirma que «cada espècie ha existit coincidint en l'espai i en el temps en espècies estretament relacionades», lo que es coneix com a «llei de Sarawak». D'esta manera, Wallace respon aixina a la pregunta que ell mateixa va formular en el seu anterior treball. Encara que l'escrit no presenta menció alguna sobre un possible mecanisme evolutiu, va configurar el preàmbul per al seu artícul més important, que escriuria tres anys despuix.[52]

L'artícul de Wallace era totalment contrari a la creència de Charles Lyell de que les espècies eren immutables, a pesar de que Darwin intentara convéncer-ho escrivint-li en 1842 sobre la transmutació de les espècies. Entorn a inicis de l'any 1856, Darwin va llegir l'artícul de Wallace, de la mateixa manera que Edward Blyth, qui va escriure sobre el mateix: «¡Be! ¡En tot!... Wallace, cree, ha plantejat be la qüestió; i, d'acort en la seua teoria, les distintes races domèstiques d'animals s'han desenrollat dins d'espècies». No obstant, Darwin va confondre el significat de la conclusió de Wallace, i va escriure que no hi havia «res realment nou... Utilisa el meu símil de l'arbre pero sembla que en ell també tota la creació». Lyell va quedar més impressionat, i va escomençar a escriure sobre les espècies, descrivint les conseqüències que això carrejaria, en particular per a l'espècie humana. Darwin, llavors, ya havia mostrat la seua teoria al seu amic Joseph Hooker, i per primera volta va especificar els detalls de la selecció natural a Lyell. Encara que Lyell no estava d'acort en la teoria, va instar a Darwin a publicar el seu treball quant abans. Darwin es va negar al principi, pero més vesprada va escomençar a escriure un esbós del seu treball sobre la seua obra de l'orige de les espècies en maig de 1856.[53][54]

Selecció natural i Darwin

En febrer de 1858, Wallace ya s'havia convençut de la realitat de l'evolució despuix de la seua investigació biogeográfica en l'archipèlec malayo. Com a més vesprada escriuria en la seua autobiografia:

El problema llavors no era sol cóm i per qué les espècies canvien, sino cóm i per qué canvien a atres noves i ben definides, diferenciades unes d'atres de moltes maneres; per qué i cóm comencen a adaptar-se a atres modos de vida; i per qué tots els graus intermijos perixen i deixen solament espècies, gèneros, i grups d'animals clarament definits.[55]

D'acort en la seua autobiografia, l'idea de la selecció natural se li va ocórrer quan, estant en ellit en febra, va pensar en l'idea de Thomas Malthus sobre els frens positius (guerras, maltiaés...) i el seu efecte en el creiximent de la població humana.[56] Wallace escriu en la seua autobiografia que en aquell moment es trobava en l'illa de Ternate, encara que els historiadors han posat en dubte esta afirmació, proponent que es trobava en l'illa de Gilo.[57] Wallace ho descriu del següent modo:

Llavors se'm va ocórrer que estes causes o els seus equivalents estan contínuament actuant també en el cas dels animals; i com els animals normalment es reproduïxen molt més ràpit que el ser humà, la destrucció que estes causes provocarien cada any deuria ser enorme per a llimitar el número de cada espècie, ya que generalment no aumenta de manera regular d'un any per a un atre, puix d'un atre modo el món fa temps que estaria replet d'aquells que es reproduïxen més ràpit. Pensant vagament en l'enorme i constant destrucció que açò implicaria, em vaig formular la pregunta, ¿per qué alguns moren i uns atres sobreviuen? I la resposta era clara, el més adaptat sobreviu... i considerant la gran cantitat de variació individual que la meua experiència m'ha mostrat que existix, llavors es deduïx que tots els canvis necessaris per a l'adaptació de les espècies a les condicions canviants podran ser provocats... D'esta manera cada part de l'animal podria ser modificada exactament de la manera que es requerix, i el que no es modificara periria, i aixina els caràcters definits i el manifest aïllament de cada nova espècie seria explicat.[58]

Darwin va mantindre correspondència en Wallace, les observacions de la quali servirien per a defendre la seua teoria. Encara que les primeres cartes de Wallace a Darwin s'han perdut, Wallace va mantindre ben guardades les que va rebre.[59] En la primera d'elles, datada l'1 de maig de 1857, Darwin comenta que la carta que Wallace li va enviar el 10 d'octubre de l'any anterior, que havia rebut recentment, aixina com la publicació de Wallace «Sobre la llei que ha regulat l'introducció de noves espècies» de 1855, mostraven que abdós pensaven de manera similar i que en general aplegaven a les mateixes conclusions, i li deixa constància de que estava preparant un treball que en dos anys estaria preparat per a la seua publicació.[60] En la segona carta, del 22 de decembre de 1857, Darwin comenta que estava encantat de que Wallace estiguera teorizando sobre la distribució geogràfica, afegint que «sense especulació no hi ha observació bona ni original», a la parell que «crec que yo vaig molt més llunt que tu».[61]

la medalla Darwin-Wallace és una distinció que otorga la Societat Linneana de Londres cada 50 anys a partir de les charrades de Wallace i Darwin sobre la selecció natural.
  • Wallace va confiar en el comentari de Darwin i li va enviar el seu ensaig de febrer de 1858, «On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type» («Sobre la tendència de les varietats a diferenciar-se indefinidament del tipo original»), solicitant-li que ho revisara i que li'l manara a Charles Lyell si creïa que mereixia la pena.[62] El 18 de juny de 1858, Darwin va rebre el manuscrit de Wallace. Si be en el seu ensaig no amprava el terme «selecció natural», esbossava la mecànica de la divergència evolutiva de les espècies a partir d'atres similars per l'influència del mig. En este sentit, era molt similar a la teoria que Darwin havia desenrollat durant vint anys, pero que encara estava per publicar. Darwin li va enviar el manuscrit a Charles Lyell, junt en una carta que dia «¡no podria haver escrit un millor resum! Inclús els seus térmens figuren ara en els títuls dels meus capítuls... ell no diu res de publicar-ho, pero yo, des de despuix, li escriuré i li oferiré manar-ho a alguna revista».[63][64]
  • Consternado per la maltia del seu fill recent naixcut, Darwin va plantejar la qüestió de la publicació a Lyell i Hooker, els qui varen decidir, encara que Wallace no ho havia manat en eixe fi, publicar-ho davant la Societat Linneana de Londres l'1 de juliol de 1858, acreditant a Wallace com codescubridor. Es va presentar junt en extractes d'un ensaig que Darwin li havia escrit a Hooker en 1847 i una carta de Darwin a Torra Gray en 1857.[65]
  • Wallace va acceptar l'acte a posteriori, content d'haver segut inclós en ell. El prestigi tant social com a científic de Darwin era molt major que el de Wallace, per lo que provablement, sense Darwin, la perspectiva evolutiva de Wallace no hauria segut tinguda en conte. L'acte, a pesar de relegar a Wallace com codescubridor, va associar a Wallace en Darwin, per lo que Wallace va tindre un major accés als nivells més alts de la comunitat científica.[66]

No obstant, l'acte va tindre al principi una repercussió discreta, puix el president de la Societat Linneana va senyalar en maig de 1859 que l'any anterior no s'havia caracterisat per cap descobriment notable;[67] encara que, en la publicació de Darwin de On the Origin of Species (L'orige de les espècies) en 1859, va escomençar a adquirir importància. Quan Wallace va retornar al Regne Unit, es va reunir en Darwin i a partir de llavors els dos varen mantindre amistat. En el pas dels anys, alguns han qüestionat esta versió dels fets. A inicis de la década de 1980, Arnold Brackman i John Langdon Brooks varen escriure dos llibres en els que sugerien que no solament hi havia hagut una conspiració per a furtar i desacreditar a Wallace, sino que Darwin realment li havia furtat una idea fonamental a Wallace per a acabar la seua pròpia teoria. A partir de llavors un bon número d'experts han examinat en detalle tots els escrits en busca d'evidències, sense trobar res convincent que ho demostre.[68][69][70]

Despuix de la publicació de l'obra L'orige de les espècies de Darwin, Wallace es va convertir en un dels seus defensors més ferms. En 1863 un professor de geologia de l'Universitat de Dublín va publicar un artícul en el que criticava durament l'obra de Darwin, alegant que les celes hexagonals que fabriquen les abelles no podrien ser producte de l'evolució per mig de selecció natural. Wallace llavors va publicar un chicotet artícul titulat «Remarks on the Rev. S. Haughton's Paper on the Bee's Cell, and on the Origin of Species» («Observacions sobre l'artícul del Rev. S. Haughton de les celdillas de les abelles, i sobre l'orige de les espècies»), en el que tirava per terra les afirmacions de l'artícul en qüestió.[71] Una atra defensa destacada de l'obra de Darwin que Wallace va portar a terme va ocórrer en 1867, quan George Campbell (duc d'Argyll) va escriure ellibre The Reign of Law, a on intentava refutar la teoria de la selecció natural. En resposta, Wallace va escriure «Creation by Law», artícul que es va publicar en la revista The Quarterly Journal of Science.[72] Despuix d'una reunió de l'Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència en 1870, Wallace li va escriure a Darwin llamentant-se de que «no queden opositors que sàpien una miqueta d'història natural, aixina que ya no hi ha bones discussions com les que estàvem acostumats a tindre».[73]

Diferències entre les idees de Darwin i Wallace respecte a la selecció natural

Els historiadors de la ciència han senyalat que, encara que Darwin va considerar que les idees expostes en l'artícul de Wallace eren essencialment les mateixes que les seues, certament existien diferències.[74] Darwin va emfatisar la competició entre individus de la mateixa espècie per a sobreviure i reproduir-se, mentres que Wallace va donar una major importància a l'influència del mig per a forçar a les espècies a adaptar-se a l'entorn local.[75][76]

També s'ha senyalat que Wallace va entendre la selecció natural com un mecanisme de retroalimentació que mantenia a les espècies adaptades a l'entorn.[77] Com Wallace va escriure en el seu artícul de 1858:

L'acció d'este principi és exactament la mateixa que la del regulador centrífugo de la màquina de vapor, el qual verifica i corrig les irregularitats casi en anterioritat a que es facen evidents; de la mateixa manera cap deficiència en el regne animal pot alcançar una magnitut notable, ya que en seguida es derrocaria, fent difícil'existència i provocant casi segur l'extinció.[62]

l'antropòlec i cibernètic Gregory Bateson va escriure en la década de 1970 que, inclús considerant la cita com una metàfora, Wallace «va dir possiblement la frase de major força de tot el XIX».[78] Bateson va tornar a escriure sobre el tema en el seu llibre Mind and Nature: A Necessary Unity (Esperit i naturalea: una unitat necessària), de 1979, i atres experts han continuat explorant la conexió entre la selecció natural i la teoria de sistemes.[77]

Coloració aposemática i selecció sexual

En 1867, Darwin va escriure a Wallace sobre un problema que estava tenint en comprendre per qué algunes orugas varen poder haver adquirit colors cridaners per mig del mecanisme de l'evolució. Darwin havia començat a creure que la selecció sexual, alguna cosa a lo que atribuïa molta major importància que Wallace, podria explicar la major part d'estos colors en animals. No obstant, Darwin es percató de que açò no es podia aplicar a les orugas. Wallace li va respondre que ell i Henry Bats havien observat que una bona part de les palometas més espectaculars expelían un olor i sabor peculiar, i que John Jenner Weir li havia comentat que a les aus els resultava incomestible un determinat tipo d'arna blanca molt comuna. Wallace va escriure que, al seu juí, semblava que aquella série de colors cridaners servia com a advertència als predadors, podent haver-se desenrollat per mig de selecció natural. Darwin va quedar impressionat per aquella idea.[79]

En una reunió de la Entomological Society, Wallace va solicitar proves relacionades en aquell tema, per si algú podia proporcionar-li-les. En 1869, Weir va publicar senyes experimentals i observacionals sobre les orugas de colors lluents, els quals eren consistents en l'idea de Wallace. la coloració aposemática va ser una de les moltes contribucions de Wallace a l'evolució de la coloració animal en general i al concepte de coloració protectora en particular.[79] Este tema també va estar present en el desacort que Wallace va tindre en Darwin sobre l'importància de la selecció sexual. En el seu llibre Tropical Nature and Other Essays (Naturalea tropical i atres ensajos), de 1878, la coloració dels animals i plantas és un tema àmpliament tractat, i propon explicacions alternatives per a alguns casos que Darwin explicava per mig de l'actuació de la selecció sexual.[80] Wallace torna a tractar el tema en el seu llibre Darwinism, publicat en 1889.

Efecte Wallace

Artícul principal → Efecte Wallace.


En 1889, Wallace va escriure Darwinism (Darwinisme), a on explicava i defenia la selecció natural. En ell, Wallace va propondre l'hipòtesis de que la selecció natural podria donar lloc al aïllament reproductiu de dos varietats en formar-se barreres contra l'hibridació, lo que podria contribuir al desenroll de noves espècies.

  • Wallace va propondre el següent escenari: quan dos poblacions d'una mateixa espècie han anat evolucionant per separat, adaptant-se cada una d'elles a les condicions concretes de cada mig, en el pas del temps aplegarà un moment en el que, si es creuen, la descendència híbrida estaria menys adaptada que cada una de les poblacions parentals i, en eixe punt, l'evolució tendirà a eliminar estos híbrits. Ademés, baix estes condicions, la selecció natural favoriria el desenroll de les barreres d'hibridació, puix els individus que eviten l'hibridació posseiran una descendència més adaptada, contribuint aixina a l'aïllament reproductiu de les dos espècies inicials i formant noves. Este mecanisme és conegut com efecte Wallace.[81]
  • Wallace ya havia sugerit anteriorment a Darwin, per mig de correspondència privada en 1868, que la selecció natural podria ser un dels factors principals que impedixen l'hibridació, pero no havia alcançat tant detall.[82] Actualment l'Efecte Wallace seguix sent un tema d'investigació en biologia evolutiva. S'han realisat simulacions per computadora i obtingut resultats empírics entorn a este tema, els quals respalen la validea de la teoria.[83]

Aplicació de la teoria en ser humà, i paper de la teleologia en l'evolució

Ilustració d'un chimpansé en el capítul sobre l'aplicació de la selecció natural en ser humà, del seu llibre Darwinism de 1889.

En 1864, Wallace va publicar l'artícul «L'orige de les races humanes i l'antiguetat de l'home deduïdes de la teoria de la selecció natural», a on va aplicar la teoria al ser humà. Darwin encara no havia abordat el tema públicament, encara que sí que ho va fer Thomas Huxley en el seu llibre Evidence as to Man's Plau in Nature (Evidències de la situació de l'home en la naturalea). Poc despuix, Wallace es va convertir en espiritualista. Al mateix temps, va escomençar a mantindre l'idea de que la selecció natural no podia considerar als genis matemàtics, artístics, o musicals, aixina com les reflexions metafísicas, l'ingenie o l'humor. Finalment, va dir que alguna cosa del «univers invisible de l'Esperit» havia interferit a lo manco tres voltes en l'història. La primera seria la creació de vida a partir de matèria inorgànica. La segona, l'inclusió de la consciència en els animals superiors. I la tercera seria la generació de facultats mentals superiors en el ser humà. També creïa que la raó de ser de l'univers era el desenroll de l'esperit humà.[84]

Estos punts de vista varen molestar a Darwin, qui va argumentar que no era necessari recórrer a l'espiritualisme i que la selecció sexual podria explicar fàcilment algunes facultats mentals aparentment independents de l'adaptació. Mentres que alguns historiadors conclouen que la creència de Wallace de que la selecció natural era insuficient per a explicar el desenroll de la consciència i la ment humana va ser provocada directament per l'adopció de l'espiritualisme, atres experts asseguren que Wallace mai va creure que la selecció natural poguera aplicar-se a eixes àrees.[85][86]

Les reaccions dels naturalistes més destacats de l'época entorn al tema varen ser variades. Charles Lyell va acceptar els punts de vista de Wallace sobre l'evolució humana de manera més favorable que Darwin.[87][88] No obstant, un bon número de naturalistes, entre els que es trobaven Huxley, Hooker, o el propi Darwin, varen criticar estes idees de Wallace.[89] Com un historiador de la ciència ha senyalat, els punts de vista de Wallace en este tema contradien dos dels principis més fonamentals de la filosofia darwiniana que estava començant a emergir, els quals són que l'evolució no és teleològica i que de cap modo és antropocéntrica.[90]

Paper de Wallace en l'història de la teoria de l'evolució

En molts anàlisis de l'història de la teoria de l'evolució, Wallace apareix mencionat solament de passada com un «estímul» per a la publicació de la teoria de Darwin.[91] En realitat, Wallace va desenrollar els seus propis punts de vista sobre l'evolució, els quals divergien dels de Darwin, i va ser considerat per molts (especialment Darwin) com un dels principals pensadors sobre evolució en aquell moment, les idees del qual no podien ignorar-se. Un historiador de la ciència ha senyalat que, per mig de la correspondència privada i els treballs publicats, Darwin i Wallace varen intercanviar coneiximent i es varen estimular mútuament durant un llarc periodo, conseguint en això la formulació de noves idees i teories.[92] Wallace és el naturaliste més citat en l'obra de Darwin Descent of Man (L'orige de l'home), a sovint estant en desacort.[93]

  • Wallace va permanéixer sent un ferm defensor de la selecció natural durant el restant de la seua vida. En la década de 1880, l'evolució ya era àmpliament acceptada entre els círculs científics, pero Wallace, junt en August Weismann, eren dels pocs biòlecs prominents que creïen que la selecció natural era el mecanisme més important de la mateixa.[94][95] En 1889, Wallace va publicar el seu llibre Darwinism (Darwinisme) com a resposta a les crítiques científiques a la selecció natural.[96] De tota l'obra de Wallace, est és ellibre més citat per les publicacions acadèmiques.[97]

Espiritisme

En una carta dirigida al seu cunyat en 1861, Wallace va escriure:

… Permaneixc en un total descreimiento de casi tot lo que consideres les més sagrades veritats. Passaré per damunt, com totalment despreciable, de la moltes voltes repetida acusació de que els escèptics es tanquen a l'evidència perque no estan governats per la moral cristiana… Estic agraït de que puc vore molt que admirar en totes les religions. Per a la majoria de la humanitat la religió de qualsevol tipo és una necessitat. Pero encara que hi haja un Deu, qualsevol que siga la seua naturalea, o encara que tingam un ànima immortal o no, o qualsevol que siga el nostre estat despuix de la mort, no puc tindre por de tindre que sofrir per a estudiar la naturalea i per a buscar la veritat o de creure que estaran millor en un futur els qui hagen vixcut en la creència de doctrines inculcades des de la chiquea, i que són per a ells més un assunt de fe cega que de convicció de la raó.
Alfred R. Wallace. Cartes a Thomas Sims[98]
  • Wallace era un entusiasta de la frenología.[99] Al principi de la seua carrera va experimentar en l'hipnosis, llavors coneguda com mesmerisme. Va usar a varis dels seus alumnes en Leicester com a subjectes d'estudi en considerable èxit.[100] Quan va començar en els seus experiments en el mesmerisme, este assunt era encara molt controvertit i els primers experiments, com els de John Elliotson, havien segut durament criticats pels estaments mèdic i científic.[101] Wallace va establir una conexió entre les seues experiències en el mesmerisme i les seues posteriors investigacions sobre l'espiritisme. En 1893 va escriure:
Aixina vaig deprendre la meua primera gran lliçó en l'investigació d'eixos obscurs camps del coneiximent: mai acceptar el descreimiento de grans hòmens o les seues acusacions d'impostura o imbecilidad com si foren un pes quan són opostes a les repetides observacions de fets indubtablement sanes i honestes realisades per atres hòmens. Tota l'història de la ciència nos ensenya que sempre que hòmens sapients i educats de qualsevol edat han negat els fets d'atres investigadors basats en arguments a priori d'absurt o impossibilitat, els que negaven sempre han estat equivocats.[102]
  • Wallace va començar a estudiar l'espiritisme en l'estiu de 1865, possiblement incitat per la seua germana major Fanny Sims, qui hi havia estat involucrada en això durant algun temps.[103] Despuix de revisar la lliteratura existent sobre l'assunt i de repetir els fenomens que va presenciar en vàries sessions d'espiritisme, va aplegar a acceptar que l'espiritisme estava conectat en una realitat natural. Durant el restant de la seua vida va quedar convençut de que alguna de les sessions era genuïna, sense importar-li quantes acusacions de frau feren els seus detractors. Historiadors i biógrafs no s'han posat d'acort sobre quins factors varen influir en el seu adheriment a l'espiritisme.[104] Varis autors han argumentat el desig de Wallace de trobar una explicació científica i racional a tots els fenomens, materials o no, del món i de la societat humana.[101][105]

L'espiritisme va cridar l'atenció de moltes persones de l'época que ya no trobaven acceptable la doctrina religiosa tradicional, com la de l'Iglésia d'Anglaterra, i estaven insatisfets en el punt de vista materialista i mecanicista que va ser emergint durant el XIX.[106] En qualsevol cas, molts autors, que han investigat els punts de vista de Wallace en profunditat, posen molt émfasis en que per a ell, l'espiritisme era més una ciència i una filosofia que una creència religiosa.[101] Entre atres destacats intelectuals d'el XIX que coquetearon en l'espiritisme, cal destacar al reformador social Robert Owen, qui va anar un dels primers admiradors de Wallace;[107] els físics William Crookes i lord Rayleigh; l'astrònom Camille Flammarion, el matemàtic Augustus De Morgan i l'editor escocés Robert Chambers.[106][108]

La defensa pública de Wallace de l'espiritisme i de «médiums» espiritistas contra les acusacions de frau en la década de 1870 va danyar la seua reputació científica. Va perjudicar les seues relacions d'amistat en científics tals com Henry Bats, Thomas Huxley, i inclús Darwin, qui pensava que era en excés crédulo. Uns atres, com el sicòlec William Benjamin Carpenter i el zoólogo Ray Lankester varen aplegar a ser-li oberta i públicament hostils. Wallace i atres científics que defenien l'espiritisme, principalment William Crookes, varen ser blancs de numeroses crítiques per part de la prensa, sent The Lancet, com la revista científica especialisada en medicina més prestigiosa de la seua época, especialment dur. La controvèrsia va afectar a la percepció pública del seu treball durant el restant de la seua carrera.[109] Quan en 1879, Darwin va intentar convéncer a atres naturalistes de que concediren una pensió a Wallace, Joseph Hooker va respondre:

Wallace ha perdut l'inocència considerablement, no solament pel seu adheriment a l'espiritisme, sino pel fet d'haver mantingut deliberadament, a pesar de l'unànim opinió en contra del comité de la seua secció de la British Association, una discussió sobre espiritisme en una de les reunions de la seua secció. S'ha dit que ho va fer d'una manera clandestina i recort be l'indignació que va causar al Consell de la BA.[110]
  • Hooker finalment va canviar d'opinió i va recolzar la solicitut de la pensió.[111]

Biogeografía i ecologia

En 1872, apremiat per molts dels seus amics, inclosos Darwin, Philip Sclater, i Alfred Newton, Wallace va escomençar a investigar per a una revisió general de la distribució geogràfica dels animals. No va ser capaç de progressar molt al principi, en part degut a que la taxonomia o els sistemes de classificació de molts tipos d'animals es trobaven en continu canvi en eixe moment.[112]

Un mapamundi del seu llibre Distribució geogràfica dels animals mostra les sis regions biogeográficas de Wallace. Va recomençar el seu treball a principis de 1874 en acabant de que s'hagueren publicat una série de nous estudis sobre classificació.[113] Estenent el sistema de classificació d'aus desenrollat per Philip Sclater, que dividia la Terra en sis regions separades per a descriure la distribució de les espècies de mamífers, reptils i inclús insectes, Wallace va crear els fonaments per a les regions zoogeográficas, encara en us hui en dia. Va tractar tots els factors llavors coneguts que varen influir en la passada i actual distribució dels animals dins de cada una de les regions geogràfiques. Incloïa els efectes de l'aparició i desaparició de ponts de terra intercontinentals, com l'actualment existent entre Norteamérica i Sudamérica; i els efectes de periodos d'intensa glaciació. Va proporcionar mapes que mostraven els factors, tals com a altures de montanyes, profunditats d'oceans i la vegetació característica de cada zona que podien afectar a la distribució dels animals. Aixina mateix va resumir totes les famílies i gèneros conegudes d'animals superiors i va llistar les seues distribucions geogràfiques conegudes. El text estava organisat de manera que fora senzill per a que un viager coneguera qué animals es podien trobar en una localisació particular. El resultat varen ser dos volums titulats The Geographical Distribution of Animals (La distribució geogràfica dels animals), publicats en 1876 i que servirien com a text de referència de zoogeografía durant els següents 80 anys.[114]

En 1880 va publicar ellibre Island Life (Vida en les illes), com una continuació de The Geographical Distribution of Animals. En ell s'examinava la distribució tant d'espècies d'animals com de plantes. Wallace va classificar les illes en tres tipos diferents. Illes Oceàniques, com les Galápagos i les Hawái, llavors conegudes com a Illes Sándwich, formades en mig dels oceans i que mai han segut part d'un continent major. Estes illes es caracterisaven per una completa absència de mamífers terrestres i amfibis, i els seus habitants, en excepció de les aus migratòries i d'espècies introduïdes per l'home, eren el resultat de colonisació accidentals i la seua evolució subsegüent. Va dividir les Illes Continentals en dos classes en funció de si havien segut part d'un continent recentment, com Gran Bretanya, o no, com Madagascar i va examinar cóm eixa diferència afectava a la flora i la fauna. Va explicar com eixe aïllament afectava a l'evolució i cóm podia resultar en la preservació de classes d'animals, com els lémurs de Madagascar que són el remanente d'una família que una volta va tindre una distribució continental. Aixina mateix va examinar àmpliament cóm els tipos de clima, especialment els periodos de glaciació intensa, podien afectar a la distribució de flora i fauna en certes illes. En la primera part dellibre explicava les possibles causes d'eixes grans glaciacions. Island Life estava considerat un treball molt important en el temps de la seua publicació i es va discutir sobre ell intensament en círculs científics, en revistes i en la seua correspondència privada.[115]

Mig ambient

L'ampli treball de Wallace en biogeografía li va fer ser conscient de l'impacte de les activitats humanes en el mig ambient. En el seu llibre Tropical Nature and Other Essays, (Naturalea tropical i atres ensajos), de 1878, va advertir dels perills de la deforestació i de l'erosió del sol, especialment en climes tropicals propensos a pluges torrencials. Fent recalcament en les complexes interaccions entre la vegetació i el clima, va advertir que l'àmplia deforestació de la selva de Ceilan (Sri Lanka) i Índia per a rebujar terreny per a cultivar café, tindria un impacte advers en el clima en eixos països i els duria vesprada o enjorn a l'empobriment per l'erosió del sol.[116] En Island Life, Wallace parlava una atra volta de la deforestació i de l'impacte de les espècies invasoras. Va escriure lo següent sobre l'impacte de la colonisació europea de l'illa de Santa Elena:

… l'aspecte general de l'illa és ya tan estèril i repugnant que algunes persones troben difícil de creure que una volta va ser fèrtil i verda. La causa d'este canvi és, en qualsevol cas, molt fàcil d'explicar. El ric sol format per pedra volcànica i depòsits vegetals solament podia ser retingut en les ales empinades mentres estiguera protegit per la vegetació a la que en gran part deu el seu orige. Quan esta vegetació va ser destruïda, les pluges torrencials tropicals pronte es varen dur el sol deixant una vasta extensió de pedra nueta i argila estèril. Esta irreparable destrucció va ser causada, en primer lloc, per les cabres que varen ser introduïdes pels portuguesos en 1513, i que es varen multiplicar tan ràpidament que en 1588 les hi havia a millers. Estos animals són la major amenaça per als arbres perque es mengen els brots jóvens i això evita la natural restauració dels boscs. En qualsevol cas varen ser ajudades per l'imprudent malbarat humà. La Companyia de les Índies Orientals es va fer càrrec de l'illa en 1651, i per a l'any 1700 es va escomençar a fer evident que els boscs estaven disminuint ràpidament i requerien de certa protecció. Dos dels arbres natius de l'illa, (Trochetiopsis erythroxylon i Trochetiopsis ebenus o ébano nano), servien per al curtido, i per a aforrar treball, solament s'usava la corfa deixant que el tronc es podrira; en 1709 una gran cantitat del cada volta més escàs ébano nano s'usava per a calcinar la calç usada per a la construcció de fortificacions.[117]

Atres controvèrsia

Aposta sobre la redondez de la Terra

En 1870, un defensor de la teoria de la Terra plana cridat John Hampdem va formular una aposta de 500 lliures a qui poguera demostrar la curvatura convexa de la Terra en una làmina d'aigua tal com un riu, un canal o un llac. Wallace, espolejat pel repte i en dificultats econòmics en eixe moment, va dissenyar un experiment en el que va dispondre dos objectes separats sis milles, uns 10 km, sobre un canal recte a la mateixa altura respecte del nivell de l'aigua. Sobre un pont va montar un telescopi alineat en abdós objectes. En el telescopi, un apareixia més alt que l'atre, mostrant d'esta manera la curvatura de la Terra. El juge de l'aposta, l'editor de la revista Field, va declarar guanyador a Wallace, pero Hampdem no va acceptar el veredicte. Immediatament va llançar una campanya de difamació cap a Wallace escrivint a vàries publicacions i organisacions tachant-ho de lladre i tramposo. Wallace va guanyar numerosos pleits contra Hampdem pero el cost dels juïns va ser major de lo que esperava guanyar per l'aposta i l'assunt li va amargar durant anys.[118]

Campanya antivacunación

En els primers anys de la década de 1880, Wallace es va vore envolt en el debat sobre l'obligatorietat de la vacunació contra la pigota. En principi va considerar l'assunt com una miqueta de llibertat personal, pero despuix d'estudiar algunes estadístiques que oferien els activistes antivacunación, va escomençar a qüestionar l'eficàcia de la vacunació obligatòria i universal. En aquell moment la teoria microbiana de la maltia no estava encara plenament acceptada, és més, encara no es coneixia lo suficient el sistema inmunitario humà com per a entendre per qué funcionava la vacunació. Wallace va fer algunes investigacions i va descobrir que els partidaris de la vacunació havien usat estadístiques dubtoses. Sempre sospitós de l'autoritat, Wallace es va convéncer de que les reduccions en l'incidència de la pigota més que atribuibles a la vacunació devien fer-se a la millora de l'higiene i de la sanitat pública. Aixina mateix va sospitar que els meges tenien interessos espurios en la promoció de la vacunació.[119] Wallace i atres activistes antivacunación varen apuntar que la vacunació, que era freqüentment realisada en condicions insalubres, podria ser perillosa.[120] En 1890 Wallace va prestar declaració davant una Comissió Real que investigava l'assunt. Quan la comissió va examinar la documentació entregada durant la seua declaració, es varen trobar errors i estadístiques dubtoses. The Lancet, la prestigiosa revista britànica de medicina, va publicar que Wallace i atres activistes antivacunación estaven sent selectius a l'hora d'elegir les seues estadístiques, ignorant totes aquelles que anaren inconsistentes en la seua posició. La comissió va establir que la vacunació contra la pigota era efectiva i devia mantindre's la seua obligatorietat, encara que va recomanar canvis en els procediments per a millorar la seguritat i salubritat de la mateixa i les penes que afectaven les persones que es negaven a la vacunació anaren menys severes. Anys més vesprada, en 1898, Wallace va escriure un panflet atacant les conclusions de la comissió. The Lancet va contestar afirmant que aquell contenia els mateixos errors que la documentació entregada per ell a la comissió.[119]

Els canals de Mart

  • Wallace es va interessar en la polèmica sobre els canals de Mart pel seu antropocentrisme que li inclinava a creure que l'humanitat era provablement l'única inteligència del Univers.[121] En 1907 Wallace va escriure un chicotet llibre titulat Is Mars Habitable? (¿És Mart habitable?) per a criticar les idees de Percivalowell sobre que els canals de Mart havien segut construïts per sers inteligents. Wallace va investigar durant varis mesos, consultant a experts, per a obtindre el seu propi anàlisis de les condicions climàtiques i atmosfèriques de Mart.[122] Entre atres coses, Wallace va afirmar que els anàlisis espectroscópicos de l'atmòsfera marcianana no indicaven la presència de vapor d'aigua, que els anàlisis de Lowell havien sobrestimado la temperatura superficial de Mart i que la baixa pressió atmosfèrica faria impossible un sistema d'irrigació de tamany planetari d'aigua líquida a l'aire lliure.[123]

Llegat i percepció històrica

Retrat i firma d'Alfred Russel Wallace en la portada del seu llibre Darwinism (1889).

Com a resultat dels seus escrits, en el moment de la seua mort, Wallace havia segut durant molts anys una figura molt coneguda tant com a científic com a activiste social. Va ser freqüentment solicitat per periodistes i uns atres pels seus punts de vista en una gran varietat d'assunts.[124] Va rebre doctorats honoraris i un gran número d'honors professionals, tals com l'elecció per a la Royal Society, la medalla Copley i un reconeiximent de la Corona britànica: l'Orde de Mèrit.[125] Per damunt de tot, el seu paper com codescubridor de la selecció natural i el seu treball en zoogeografía fan d'ell una figura excepcional. És, sense lloc a dubtes, un dels més grans investigadors d'història natural d'el XIX. A pesar d'açò, la seua fama va decréixer ràpidament despuix de la seua mort. Durant molt temps va ser tractat com una figura relativament obscura en l'història de la ciència.[91] S'han sugerit una série de raons per a explicar esta falta d'atenció, incloent la seua modèstia, la seua disposició per a defendre causes impopulars sense importar-li la seua pròpia reputació i el seu disgust en bona part de la comunitat científica per algunes de les seues idees poc convencionals. Recentment, ha segut de nou tret a la llum en la publicació de biografies i antologia dels seus escrits, aixina com la creació d'una pàgina web dedicada a ell.[126] En 2007, un crític lliterari de la revista New Yorker va observar que a lo manco cinc biografies i dos antologia s'havien publicat sobre ell des de 2000.[127]

Premis i reconeiximents

  • En 1928, una casa de la Richard Hale School, en eixe temps anomenada Hertford Grammar School va ser cridada Wallace en el seu honor. Wallace va estudiar en eixe colege de 1828 a 1836.
  • L'1 de novembre de 1915, un medallón en el seu nom va ser colocat en l'abadia de Westminster.
  • el cràter llunar Wallace[128] i el cràter marcianà Wallace[129] duen este nom en la seua memòria.
  • Un centre d'investigació de la biodiversitat en Sarawak va ser propost per a ser cridat Wallace en 2005.[130]
  • L'edifici de Geografia i Biologia de l'Universitat de Swansea va ser cridat Wallace.
  • La gran sala de llectura en l'Universitat de Cardiff va ser cridada Wallace.

Escrits de Wallace

  • Wallace va ser un autor prolífic. En 2002 un historiador de la ciència va publicar un anàlisis quantitatiu de les publicacions de Wallace. Va trobar que Wallace havia publicat 22 llibres i a lo manco 747 publicacions menors, 508 de les quals varen anar en revistes científiques, 191 d'elles en la revista Nature. Les 747 publicacions menors es dividixen en temes de la següent manera: 29 % sobre biogeografía i història natural, 27 % sobre teoria de l'evolució, 25 % sobre comentaris socials, 12 % sobre antropologia i 7 % sobre espiritisme i frenología.[131] Una bibliografia en llínea d'escrits de Wallace conté més de 750 entrades.[132]

Llibres

Artículs

  • «On the Monkeys of the Amazon.» (1853) Especula en l'efecte dels rius i atres accidents geogràfics en la distribució d'espècies propenques i relacionades.[133]
  • «On the Law Which Has Regulated the Introduction of New Species.» (1855) Opinions de Wallace sobre les lleis que governen la distribució d'espècies propenques i relacionades i l'implicació d'eixes lleis en la transmutació de les espècies.[134]
  • «On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type», (1858). Artícul sobre selecció natural enviat per Wallace a Darwin.[135]
  • «On the Zoological Geography of the Malay Archipelago.» (1859) Conté la primera descripció de la llínea de Wallace.[136]
  • «Remarks on the Rev. S. Haughton's Paper on the Bee's Cell, And on the Origin of Species.» (1863) Defensa de Wallace del Orige sobre el tema de l'evolució de la cela hexagonal de les abelles.[137]
  • «On the Physical Geography of the Malay Archipelago.» (1863) Artícul sobre geografia i la possible història geogràfica d'Indonèsia, en conclusions sobre l'importància de la biogeografía i la biodiversitat que són freqüentment citades en els moderns círculs conservacionista.[138]
  • «On the phenomena of variation and geographical distribution as illustrated by the Papilionidae of the Malayan region.» (1864). Monogràfic sobre famílies de palometes indonèsies en inclusió de diferents tipos de variabilitat incloent variació individual, formes polimòrfiques, races geogràfiques, variació influïda per condicions locals i espècies propenques relacionades.[139]
  • «English and American Flowers.» (1891). Conté especulacions sobre com les glaciacions poden haver afectat a la distribució de la flora i fauna de montanya en Norteamérica i Eurasia.[140]

Vore també

Referències

  1. ↑ Bronowski, J. (1973/1979). L'ascens de l'home (The Ascent of Man). Trad. Alejandro Ludlow Wiechers, Francisco Rebolledo López, Víctor M. Lozano, Efraín Hurtado i Gonzalo González Fernández. Londres/Bogotà: BBC/Fondo Educatiu Interamericà.
  2. ↑ «Introduction to Alfred Russel Wallace: Evolution of an Evolutionist» (en anglés). The Alfred Russel Wallace Page. Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2010. Consultat el 17 de decembre de 2009.
  3. ↑ Wilson, p. 1.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Alfred Russel Wallace: A Capsule Biography» (en anglés). The Alfred Russel Wallace Page. Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2010. Consultat el 18 de decembre de 2009.
  5. ↑ «28. Alfred Russell Wallace» (en anglés). 100 Welsh Heroes. Culturenet Cymru. Archivat des d'el original, el 24 de giner de 2010. Consultat el 22 de giner de 2010.
  6. ↑ Smith, Charres H.. «Was Wallace actually a Welshman, as seems to be increasingly claimed?» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2008. Consultat el 22 de giner de 2010.
  7. ↑ Wilson, pp. 6-10.
  8. ↑ Raby (1996), pp. 77-78.
  9. ↑ Slotten (2004), pp. 11-14.
  10. ↑ Shermer, p. 53.
  11. ↑ Slotten (2004), pp. 22-26.
  12. ↑ Slotten (2004), pp. 26-29.
  13. ↑ Wilson, pp. 19-20.
  14. ↑ Raby (1996), p. 78.
  15. ↑ Wallace (1905), pp. 254 i 256.
  16. ↑ Slotten, pp. 34-37.
  17. ↑ Wilson, p. 36.
  18. ↑ Raby (1996), pp. 89, 98-99 i 120-121.
  19. ↑ Raby (1996), pp. 89-95.
  20. ↑ Wilson, pp. 42-43.
  21. ↑ 21,0 21,1 Slotten, pp. 87-88.
  22. ↑ Wilson, p. 45.
  23. ↑ Raby, p. 148.
  24. ↑ Shermer, p. 14.
  25. ↑ Slotten, p. 267.
  26. ↑ Shermer, pp. 151-152.
  27. ↑ Slotten, pp. 249-258.
  28. ↑ Slotten, p. 235.
  29. ↑ Shermer, p. 156.
  30. ↑ Slotten, pp. 239-240.
  31. ↑ Slotten, pp. 265-267.
  32. ↑ Slotten, pp. 299-300.
  33. ↑ Slotten, p. 325.
  34. ↑ Slotten, pp. 361-364.
  35. ↑ Slotten, pp. 365-372.
  36. ↑ Slotten, p. 436.
  37. ↑ Slotten, p. 437.
  38. ↑ [enllaç trencat]
  39. ↑ Slotten, pp. 366, 453 i 487-488.
  40. ↑ Shermer pp. 23 i 279.
  41. ↑ [enllaç trencat]
  42. ↑ Shermer, pp. 274-278.
  43. ↑ Slotten, pp. 379-400.
  44. ↑ 44,0 44,1 Slotten, p. 490.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Larson p. 73.
  46. ↑ Bowler p. 141.
  47. ↑ McGowan pp. 101, 154-155.
  48. ↑ Larson pp. 23-24, 37-38.
  49. ↑ 49,0 49,1 Shermer p. 54.
  50. ↑ Slotten p. 31.
  51. ↑ Slotten p. 94.
  52. ↑ Wallace, Alfred Russel(1855).«On the Law Which Has Regulated the Introduction of New Species».Annals and Magazine of Natural History.16Consultat el 1 de decembre de 2009.
  53. ↑ Desmond i Moore p. 438.
  54. ↑ Browne 1995, pp. 537-546.
  55. ↑ Wallace, My Life, p. 361.
  56. ↑ Slotten pp. 144-145.
  57. ↑ Slotten p. 144.
  58. ↑ Wallace, My Life, pp. 361-362.
  59. ↑ Marchant [1]
  60. ↑ Darwin, Francis [2]
  61. ↑ Darwin, Francis [3]
  62. ↑ 62,0 62,1 Wallace, Alfred Russel(1858).«On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type».Proceedings of Linnean Society of London.3
    53-62.Consultat el 1 de decembre de 2009.
  63. ↑ Slotten pp. 153-154.
  64. ↑ Darwin, Francis [4]
  65. ↑ Browne 2002, pp. 33-42.
  66. ↑ Shermer pp. 148-150.
  67. ↑ Browne 2002, pp. 40-42.
  68. ↑ Slotten pp. 157-162.
  69. ↑ Shermer, Michael. «In Darwin’s Shadow: Excerpt» (en anglés). Consultat el 1 de decembre de 2009.
  70. ↑ Western Kentucky University (ed.): «Responses to Questions Frequently Asked About Wallace» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  71. ↑ Slotten pp. 197-199.
  72. ↑ [enllaç trencat]
  73. ↑ Slotten p. 261.
  74. ↑ Kutschera, O.(2003).«A comparative analysis of the Darwin-Wallace papers and the development of the concept of natural selection».Theory in Biosciences.122(4)
    343-359.doi:10.1007/s12064-003-0063-6.Consultat el 1 de decembre de 2009.
  75. ↑ Larson p. 75.
  76. ↑ Bowler i Morus p. 149.
  77. ↑ 77,0 77,1 Smith, Charres H.. Western Kentucky University (ed.): «Wallace's Unfinished Business» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2010. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  78. ↑ Brand, Stewart; Bateson, Gregory; Pixeu, Margaret(1976).«For God’s Sake, Margaret».CoEvolutionary Quarterly.(10)
    32-44.Consultat el 1 de decembre de 2009.
  79. ↑ 79,0 79,1 Slotten pp. 251-254.
  80. ↑ Slotten pp. 353-356.
  81. ↑ Slotten pp. 413-415.
  82. ↑ Slotten p. 404.
  83. ↑ Ollerton, J.(2005).«Flowering clave and the Wallace Effect».Heredity.95
    181-182.doi:10.1038/sj. hdy.6800718.Consultat el 1 de decembre de 2009.
  84. ↑ Wallace, Darwinism, p. 477.
  85. ↑ Shermer pp. 157-160.
  86. ↑ Smith, Charres H.. «Alfred Russel Wallace: Evolution of an Evolutionist Chapter Six. A Change of Mind?» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2010. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  87. ↑ Larson p. 100.
  88. ↑ Shermer p. 160.
  89. ↑ Slotten pp. 280-296.
  90. ↑ Shermer pp. 208-209.
  91. ↑ 91,0 91,1 Slotten p. 6.
  92. ↑ Shermer p. 149.
  93. ↑ Slotten pp. 289-290.
  94. ↑ Larson p. 123.
  95. ↑ Bowler i Morus p. 154.
  96. ↑ Slotten p. 409.
  97. ↑ Shermer p. 18.
  98. ↑ Wallace, A. R.. «1861 Letter from Wallace to Thomas Sims» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2007. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  99. ↑ Slotten pp. 203-205.
  100. ↑ Slotten pp. 234-235.
  101. ↑ 101,0 101,1 101,2 Smith, C. H.. «Alfred Russel Wallace: Evolution of an Evolutionist Chapter One. Belief and Spiritualism» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  102. ↑ Wallace. A. R.. «Notes on the Growth of Opinion as to Obscure Psychical Phenomena During the Last Fifty Years» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2009. Consultat el 1 de decembre de 2009.
  103. ↑ Slotten p. 231.
  104. ↑ Slotten p. 236.
  105. ↑ Shermer pp. 199-201.
  106. ↑ 106,0 106,1 Slotten p. 4.
  107. ↑ Slotten p. 232.
  108. ↑ Shermer p. 183.
  109. ↑ Slotten pp. 298-351.
  110. ↑ Slotten pp. 357-358.
  111. ↑ Slotten p. 362.
  112. ↑ Slotten p. 301.
  113. ↑ Slotten p. 315.
  114. ↑ Slotten pp. 320-325.
  115. ↑ Slotten p. 361.
  116. ↑ Slotten pp. 352-353.
  117. ↑ Wallace Island Life pp. 283-284.
  118. ↑ Shermer pp. 258-261.
  119. ↑ 119,0 119,1 Slotten pp. 422-436.
  120. ↑ Shermer p. 216.
  121. ↑ Shermer p. 294.
  122. ↑ Slotten p. 474.
  123. ↑ Wallace A.. «Is Mars Habitable (S730: 1907)» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2007. Consultat el 30 de novembre de 2009.
  124. ↑ Shermer pp. 292-294.
  125. ↑ (1908).«Supplement to the London Gazette. November 9, 1908».London Gazette.(8162)
    2.Consultat el 4 de decembre de 2009.
  126. ↑ «The Alfred Russel Wallace Page» (en anglés). Western Kentucky University. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  127. ↑ Rosen, J.. The New Yorker Feb 2007 (ed.): «Missing Link: Alfred Russel Wallace, Charles Darwin’s neglected double». Consultat el 4 de decembre de 2009.
  128. ↑ «Cràter llunar Wallace» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  129. ↑ «Cràter marcianà Wallace» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  130. ↑ Sibon, P.. «Relishing Wallace's enlightenment». Sarawak Tribune. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2009. Consultat el 5 de decembre de 2009.
  131. ↑ Shermer pp. 15-17.
  132. ↑ [enllaç trencat]
  133. ↑ ««On the Monkeys of the Amazon.»». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  134. ↑ ««On the Law Which Has Regulated the Introduction of New Species.»». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  135. ↑ ««On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely From the Original Type.»». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  136. ↑ ««On the Zoological Geography of the Malay Archipelago.»». Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  137. ↑ ««Remarks on the Rev. S. Haughton's Paper on the Bee's Cell, And on the Origin of Species.»». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  138. ↑ ««On the Physical Geography of the Malay Archipelago.»». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2009.
  139. ↑ «On the phenomena of variation and geographical distribution as illustrated by the Papilionidae of the Malayan region.»
  140. ↑ ««English and American Flowers.»». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2009.

Bibliografia

Wallace Plantilla:Zoólogo

Enllaços externs

Commons

Alfred Russel Wallace en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alfred_Russel_Wallace&oldid=1589355»