Riu Negre (Amazones)

Erro al crear miniatura:

Riu Negre (Amazones)

Erro al crear miniatura:

Vespradeta en el riu Negre, prop de Manaus.

Erro al crear miniatura:

El «trobe de les aigües», prop de Manaus, és la confluència del riu Negre, d'aigües més obscures, en el riu Solimõés, d'aigües més clares.

El riu Guainía o riu Negre és un llarc riu amazónico, el més caudaloso de tots els afluents del ric Amazones i el segon més llarc pel seu marge esquerra despuix del riu Caquetá o Japurá; també és el major riu d'aigües negres del món. Naix entre els tepuyes de l'escut guayanés en Colòmbia, en la Reserva nacional natural Puinawai, prop de la frontera Colombo-brasilera. Té les seues fonts a lo llarc de la divisòria d'aigües entre la conca de l'Amazones i la del riu Orinoco i conecta en esta a través del canal de Casiquiare.

Este riu forma un curt tram de frontera natural entre Colòmbia i Veneçola, adinsant-se en Brasil, a on el seu principal afluent és el riu Vaupés, duent part del drenage de l'escut guayanés colombià.

Geografia

Curs alt del riu

El riu Negre o Guainía naix en el territori colombià, sobre el basamento de les guayanas, discorrent en direcció este uns cinccents km, banyant les localitats colombianes de Cuarinuma, Bruixes, Santa Rosa, Tabaquén i Tonina (Colòmbia), en la frontera en Veneçola. Ací, el riu gira cap al sur, formant en un tram de més de doscents km la frontera natural entre abdós països, i banyant les localitats veneçolanes de Maroa, Comunitat, Sant Carlos de Riu Negre i Santa Rosa d'Amanadona, i les colombianes d'Illeta, Catanacuname, Sant Rafael, Sant Felipe i La Guadalupe. És en este tram fronteriç rep per la dreta el braç veneçolà de Casiquiare (340 km) (que té com subafluentes els rius Siapa i Yatua).

En este tram els afluents colombians més importants són el riu Isana (o Içana) (en 580 km de llongitut i els subafluentes Aiarí i Cuiarí) i el riu Vaupés (Uaupés) (1050 km i els subafluentes Cuquiari, Querari, Papuri, Tiquié).

Mig i Baix Riu Negre

El riu Negre entra en territori brasiler en la trifrontera, aigües dalt de Cucui, adinsant-se en direcció sur en el brasiler estat d'Amazones. Banya les localitats de Marabitana, Aru, Içana i Sant Gabriel de Cachoeira. Ací el riu gira decididament en direcció este, seguint un curs paralel al de l'Amazones, uns doscents-trescents km al nort. Este tram constituïx la vora meridional del parc nacional del Pico de la Boira terrera i és una important via fluvial, que passa per Aruti, Boa Vista, Santa Isabel de Riu Negre, Laranjal, Papera, Vista Alegre, Calanaque, Prendre, Santana, Barcelos, Marova, Taperos, Carvoeiro i Moura, a on el riu gira en direcció surest per a anar a la trobada de l'Amazones. En este últim tram passa front a Prosperança, Fohkz de Jau, Araju, Novo Airao, Maravilha i finalment, Manaus, a on es fon en el riu Solimoes (el nom del curs mig de l'Amazones en eixa zona brasilera). La profunditat del riu Negre és d'aproximadament huitanta metros.

En Brasil, els seus afluents més importants són el riu Cuiuni (quatrecents km), el riu Araçá —390 km de llongitut, en els subafluentes Marari, Curuduri i Demini—, el riu Branco —584 km de llongitut, en els subafluentes Uraricoera, Mucajaí, Anauá i Catrimani—, el riu Jauaperí —530 km, en el seu afluent el riu Alalaú—, el riu Unini (660 km) i el riu Jaú —quatrecents km, en el seu afluent el riu Carabinani.

Principals afluents

Llista dels principals afluents del Rio Negre (des de la seua desembocadura ric dalt)

Afluent per ! Llongitut		Àrea de la conca	Cabal mig
marge esquerra	marge dreta	km	km2	m3/s
Rio Negre		2250	714 577,6	30 640,8
Rio Negre inferior
Taruma-Açu	—	139	1372	52,3
Cuieiras	—		3441	144,2
Apuaú	—		3799,1	153,6
—	Puduari		3411,5	128,6
Camanaú	—		11 832,2
—	Jaú	400	18 896,6
Jauaperi	—	554	39 823,5
—	Unini	530	27 433	1501
Branco	—	1430	190 789	5400
Jufari	—	311	12 590	446
—	Cauarés		7332	296
Demini	—		39 769	1357
—	Cuiuni	400	11 776	491
Igarapé Adairá	—		3294	101
—	Ararirá		3425	114
Ererê	—		3251	115
Padauari	—		17 384	606
Daraá	—		3053	114
—	Urubaxi	250	6855	311
—	Aiuanã		4590	185
—	Uneiuxi		12 474	488
—	Teá		6365	201
Marauiá	—		6712	255
Igarapé Inambu	—		4618	140
Cauaburi	—		12 139	442
Rio Negre mig
—	Marié	800	25 378	1226
—	Curicuriari		14 202	916
—	Uaupés	1375	64 370	4344
—	Isana	696	35 675	2278
—	Xié		8222	488,1
Rio Negre superior
Casiquiare	—	354	42 478	2575
—	Guainía	617	28 899	2432

Història

El riu va ser batejat per l'explorador espanyol Francisco d'Orellana, que ho va trobar per primera volta en 1541. A mitan d'el XVII, els jesuïtes es varen establir en les seues vores en mig de numeroses tribus: Manau, Aruák i Trumá. Despuix de 1700, l'esclavitut a lo llarc del riu era habitual, i les poblacions de natius americans varen disminuir considerablement despuix del contacte en les malalties euroasiàtiques. Esta zona va ser el lloc de rodage de Survivor: The Amazon en 2003.

Fauna i flora

Erro al crear miniatura:

El riu Negre prop de Maneu-vos.

Erro al crear miniatura:

El nenúfar Victoria Regio Victoria amazónica

A pesar del seu nom, les seues aigües tenen un color similar al del té fort, típic dels rius d'aigües negres. El color obscur prové de l'àcit húmic per la descomposició incompleta de la vegetació que conté fenol dels clars arenencs. El riu va rebre este nom perque sembla negre des de la distància.

S'ha escrit molt sobre la productivitat del riu Negre i atres rius d'aigües negres. L'antiga idea de que són "rius de fam" està donant pas, en noves investigacions, al reconeiximent de que el riu Negre, per eixemple, sosté una gran indústria peixquera i té numeroses plages de tortugues. Si els exploradors no varen trobar a molts indígenes a lo llarc del riu Negre durant el XVII, és provable que les seues poblacions es reduïren per les noves malalties infeccioses i a les guerres, més que a la baixa productivitat del riu.

El riu Negre té una gran riquea d'espècies. S'han documentat unes setcentes espècies de peixos en la conca del riu, i s'estima que el total és d'huitcentes-noucentes espècies de peixos, incloent casi cent endèmiques i vàries espècies encara no descrites. Entre elles hi ha moltes que són importants en el comerç d'aquaris, incloent el tetra moradura. Com a resultat del canal Casiquiare, moltes espècies aquàtiques es troben tant en el riu Negre com en el Orinoco. Degut a que el Casiquiare inclou tant seccions d'aigües negres com d'aigües clares i blanques, només les espècies relativament adaptables són capaces de passar per ell entre els dos sistemes fluvials.

Vore també

• Trobada de les Aigües

Bibliografia

• Goulding, M., Carvalho, M. L., & Ferreira, I. J. G. (1988). Rio Negre, rich life in poor water : Amazonian diversity and foodchain ecology as seen through fish communities. The Hague: SPB Academic Publishing. ISBN 90-5103-016-9.
• Saint-Paul, O., Berger, O., Zuanon, J., Villacorta Correja, M. A., García, M., Fabré, N. N., et al. (2000). Fish communities in central Amazonian white- and blackwater floodplains. Environmental Biology of Fishes, 57(3), 235-250.
• Sioli, H. (1955). Beiträge zur regionalen Limnologie dones Amazonasgebietes. III. Über einige Gewässer dones oberen Rio Negre-Gebietes. Arch. Hydrobiol., 50(1), 1-32.
• Wallace, A. R. (1853). A narrative of travels on the Amazon and Rio Negre, with an account of the native tribes, and observations on the climate, geology, and natural history of the Amazon Valley. London: Reeve. oscuas pedrin
• Wright, R. (2005). Història indígena i do indigenisme no Alt Rio Negre. São Paulo, Brazil: UNICAMP & Institut Socioambiental. ISBN 85-7591-042-6