Anar al contingut

Olor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Olor
Percepció de sensacions pel sistema olfatiu

L'olor és la sensació resultant de la recepció d'un estímul pel sistema sensorial olfatiu, i es genera per una mescla complexa de gasos, vapors i pols, a on la composició de la mescla influïx en el tipo d'olor percebuda pel receptor.cita requerida En contrast, lo que no percep l'olfat es denomina vàter. Térmens sinònims, com a fragància o aroma descriuen olors agradables; mentres que les olors repulsivos o desagradables es descriuen com a pesta, pestilència, pudor o hediondez. En el món empresarial, les olors contribuïxen a detectar perills, poden servir per a definir un producte, crear una identitat distintiva i millorar l'experiència tant de clients com d'empleats. Ademés, la gestió dels bons i les mals olors pot supondre un gran repte en la gestió de costs de l'empresa.[1]

Contaminació ambiental

[editar | editar còdic]

Existixen numeroses activitats industrials (indústries químiques, abocadors, depuradores d'aigües residuals, indústries alimentàries, ganaderes, etc.) que emeten una série de substàncies olorosas que generen molèsties en l'entorn, aplegant a afectar a la calitat de vida de les persones i animals del mig, per lo que poden ser considerats com una forma de contaminació ambiental. Pel component subjectiu de les olors, a la dificultat de discernir entre les olors “agradables” i els “desagradables”, és difícil determinar quàn es traspassa ellindar de lo tolerable i en quin punt se situa lo jurídicament permissible a l'hora d'establir uns màxims de tolerància, en eixe sentit, l'olfatometría es presenta com una ferramenta molt eficaç per a l'estudi i control d'olors. Encara que encara no s'ha desenrollat cap llegislació nacional que regule el problema de les mals olors, l'entrada en vigor Norma UNIX-EN 13725 "Calitat del aire". "Determinació de la concentració d'olor per olfatometría dinàmica", en febrer de 2004, permet abordar de forma objectiva el problema de la contaminació ambiental per olors fétidos, que són els que s'encarreguen de transmetre per mig de la fossa nassal mals gusts.

Caracterisació d'olors

[editar | editar còdic]

Una mescla complexa de gasos és molt difícil de caracterisar per mig de tècniques analítiques. Efectes en la mescla de composts químics com a sinèrgies, antagonismes, etc., fa que la reproducció d'una olor a partir d'una mescla complexa de gasos siga una llabor molt complicada. Ademés és necessari l'us de múltiples tècniques analítiques i distints soports de pren de mostra per a aplegar a detectar tots els composts químics que formen un gas. Ferramentes com l'índex d'olor ajuden a caracterisar una olor d'una manera més o menys aproximada.cita requerida

Una atra forma de caracterisar les olors usada molt comunament és l'associació de descriptores. Esta metodologia pot ser útil per a caracterisar olors molt diferents. Per eixemple olor "floral" o "a medicina" o "a terra mullada". Diferenciar estes olors és relativament fàcil per a una gran part de la població i poden servir per a caracterisar a certes olors, encara que no és una ferramenta vàlida quan el caràcter de les olors és molt pròxim entre ells. En realitat les substàncies que donen olor solen ser ésters (cas de les olors agradables), mentres que els desagradables provenen d'aminas (derivats del amoníac) o composts sulfurosos. L'incorrectament denominada nas electrònic és en realitat un instrument de mida que consta d'un grup de sensors i un software d'interpretació de senyals. Els nassos electrònics no oloren, d'ahí que siga incorrecte denominar-les "nassos". Estos instruments identifiquen "senyals" que despuix un operari o software identifica en "olors". És necessari per tant una validació de les senyals per mig de la olfatometría clàssica. Ya que, com s'ha comentat anteriorment, ni per mig de tècniques analítiques complexes és possible la caracterisació completa d'un gas, molt manco serà possible la determinació d'una olor per mig de sensors semiconductors d'òxits de metal (SOM),de cèlules electroquímiques (CE), de microbalance de cuarzo (MBC), de superfície d'ona acústica (SOA), de polímers conductors (PC) o de fibra òptica (FO). No obstant, els nassos electrònics podrien demostrar una certa utilitat en determinats processos industrials per a la monitorisació de gasos. Existix numerosa bibliografia al respecte, la majoria d'esta realisada pels fabricants d'estos dispositius electrònics, en la que s'indica que existix una forta correlació entre la senyal d'estos instruments i l'identificació d'aparició de queixes/reclams en la població. No s'han publicat estudis que demostren si la correlació entre queixes/reclams i la detecció de la senyal és estadísticament significante. A la data actual, no s'han publicat tampoc resultats sobre ensajos que permeten identificar la precisió i exactitut de dits instruments.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 13 de febrer de 2024.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Olor en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..