Precisió i exactitut
.svg)
En ingenieria, ciència, indústria i estadística, exactitut i precisió no són equivalents.
Precisió es referix a la dispersió del conjunt de valors obtinguts de medicions repetides d'una magnitut. Quant menor és la dispersió major la precisió. Una mida comuna de la variabilitat és la desviació estàndar de les medicions i la precisió es pot estimar com una funció d'ella. És important resaltar que l'automatisació de diferents proves o tècniques pot produir un aument de la precisió. Açò es deu a que en dita automatisació, lo que conseguim és una disminució dels errors manuals o la seua correcció immediata. No cal confondre resolució en precisió.
Exactitut es referix a cuán prop del valor real es troba el valor medit. En térmens estadístics, l'exactitut està relacionada en el biaix d'una estimació. Quant menor és el biaix més exacta és una estimació. Quan s'expressa l'exactitut d'un resultat, s'expressa per mig de l'error absolut que és la diferència entre el valor experimental i el valor verdader.
Des de l'aparició de la Guia per a expressar incertituts de mida (GUM: JCGM-100 de la BIPM) alguns dels conceptes anteriors han segut revisats i el "error absolut" no es considera mesurable ni estimable, desaconsellant-se l'us de dit terme, puix el mensurando en cap manera pot ser conegut. Vore Incertitut (metrologia)
Definició comuna
En els camps de ciència, ingenieria i estadística, l'exactitut d'un sistema de medició representa el grau d'acostament de les mides d'una cantitat al verdader valor d'eixa cantitat. La precisió d'un sistema de medició, es troba relacionat en la reproducibilidad i la repetibilidad; i es definix com el grau en que la repetició d'una medició en les mateixes condicions mostra els mateixos resultats. Encara que les dos paraules; precisió i exactitut poden semblar sinònimes en el llenguage coloquial, tenen un significat deliberadament contrastante en l'us del método científic.
Un sistema de medició pot ser exacte, pero no precís; precís, pero no exacte; cap de les dos coses; o abdós.
Per eixemple, si un experiment conté un error sistemàtic, en aumentar el tamany mostral, generalment millora la precisió; pero no ho fa l'exactitut. El resultat de l'experiment seria llavors una cadena consistent de resultats, encara que inexactos. L'eliminació d'errors sistemàtics millora l'exactitut, pero no influïx en la precisió.
Un sistema de medició es considera vàlit si es comporta d'abdós maneres, exacta i precisa. Atres térmens relacionats són bias o biaix (efectes unidireccionals en les medicions causats per un factor o una série de factors no relacionats en la variable independent), i variabilitat o simplement error que referix a la variabilitat aleatòria.
La terminologia també és aplicable a medicions indirectes. Açò és, a valors obtinguts per procediments computacionals sobre senyes observades.
Ademés d'exactitut i precisió, les medicions poden també tindre resolució, la que es definix com el canvi més chicotet en la magnitut física que s'està medint que és capaç de produir una resposta en la medició.
En anàlisis numèric, l'exactitut és també la rodalia d'un càlcul al verdader valor; mentres que precisió és la resolució de la representació, típicament definida pel número de dígits decimals o binaris.
La lliteratura estadística preferix l'us dels térmens biaix i variabilitat, en lloc d'exactitut i precisió: el biaix és la cantitat de inexactitud i la variabilitat la cantitat d'imprecisió.
Eixemple
Com a eixemple de precisió i exactitut posem els dispars a una diana. La precisió i l'exactitut en el dispar tenen que vore en la proximitat dels impactes entre sí (precisió), i en la concentració dels impactes al voltant del centre de la diana (exactitut).
En la figura A, té un alt grau de precisió ya que tots els dispars es concentren en un espai menut, i un alt grau d'exactitut ya que els dispars es concentren sobre el centre de la diana.
En la figura B, el grau de precisió és similar a la de la figura A. Els dispars estan igual de concentrats; l'exactitut és menor, ya que els dispars s'han desviat a l'esquerra i dalt, separant-se del centre de la diana.
En la figura C, la precisió és baixa com es pot vore per la dispersió dels dispars per tota la diana, pero l'exactitut és alta perque els dispars es repartixen sobre el centre de la diana.
En la figura D, la distribució dels dispars per una zona àmplia denota la falta de precisió, i la desviació a l'esquerra del centre de la diana revela la falta d'exactitut.
Com pot vore's estes propietats són independents i l'alta o baixa precisió no implica ni alta ni baixa exactitut, una operació, l'informació o una medició és de tant millor calitat quan major és la seua precisió i exactitut.
Referències
Bibliografia
- Ramon Pallàs Areny (2004). La precisió de la química, 5ª edició, Marcombo. ISBN 978-84-267-1344-5.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precisión y exactitud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.