Guerres d'independència d'Escòcia
Es coneix en el nom de Guerres d'independència d'Escòcia a tot un conjunt de diverses campanyes militars que varen enfrontar a Escòcia en Anglaterra entre finals del sigle XIII i ya alvançada la segona mitat del sigle XIV. A lo llarc de dit periodo i de les campanyes i batalles subsegüents, l'objectiu d'Anglaterra era l'ocupació i anexió del territori escocés, mentres que Escòcia pretenia mantindre la seua pròpia independència front als anglesos.
Les Guerres d'independència d'Escòcia[editar | editar còdic]
- Primera Guerra d'Independència (1296-1328) es va iniciar en una invasió anglesa d'Escòcia, finalisant per mig de la firma del Tractat d'Edimburc-Northampton en l'any 1328. La [[Guerres d'independència d'Escòcia
- Segona Guerra d'Independència (1332-1357) es va produir en motiu de l'invasió de Eduardo de Balliol, recolzat pels anglesos, en l'any 1332, finalisant a la seua volta en 1357 en la firma del Tractat de Berwick.
El periodo i tots els conflictes en el seu conjunt varen supondre per a Escòcia una enorme crisis de tipo nacional, sent una época decisiva per a la posterior història del país. Una volta finalisades abdós guerres, Escòcia havia conseguit mantindre el seu estatus de nació lliure i independent, lo que havia segut el seu objectiu a lo llarc de tot el conflicte.
Cal destacar que estes guerres tenen importància per atres motius, relacionats en l'història de la tecnologia militar, ya que va ser durant les mateixes quan va fer la seua aparició el arc llarc mentres que element clau del armament migeval.