Anar al contingut

Sufragi femení

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Annie Kenney and Christabel Pankhurst.jpg
Sufragi femení


El sufragi femení o vot femení fa referència al dret a votar i ser elegides per a eixercitar càrrecs públics eixercit per les dònaés, aixina com a la lluita històrica sufragista pel seu reconeiximent com dret polític i constitucional, conegut també com sufragismo. Constituïx un element essencial del sufragi universal i la democràcia.[1]

Encara tenint en conte que en moltes cultures les dònes contaven en drets polítics o havien lluitat pel seu reconeiximent en anterioritat a el XIX,[2][3] l'historiografia occidental sol considerar que el moment inicial del moviment sufragiste contemporàneu se situa en 1848, en Estats Units, en la Declaració de Sentiments de Seneca Falls.

Durant el XX la majoria dels països del món han reconegut el dret de les dònes a votar i ser votades, pero encara hi ha països que no ho reconeixen.

El sufragi femení com a dret humà universal

[editar | editar còdic]

La llegislació internacional va reconéixer el sufragi femení a través de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. En 1948, les Nacions Unides varen aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans,[4] l'artícul del qual 21 declara:


La Convenció sobre els drets polítics de la dòna[5] (Convention on the Political Rights of Women) va ser adoptada per l'Assamblea General de les Nacions Unides en la resolució 640 (VII), de 20 de decembre de 1952 i va entrar en vigor el 7 de juliol de 1954, basant-se en l'artícul 21 de la Declaració Universal de Drets Humans, i explicitant el dret de les dònes al vot i el seu accés a càrrecs públics. En el seu Artícul I, la convenció dispon:

Les dònes tindran dret a votar en totes les eleccions en igualtat de condicions que els hòmens, sense discriminació alguna.

Moviment sufragiste

[editar | editar còdic]

El moment fundacional del sufragismo en EE. UU. se situa històricament en 1848 en la Declaració de Sentiments de Seneca Falls.[6]


El moviment internacional per la reivindicació del dret al sufragi femení és encorajat i desenrollat per les dònes sufragistes. És un moviment reformiste social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (el dret a votar) a les dònaés, advocant inicialment pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènero) en lloc de l'actual «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a la raça), ya que este últim, en els començos de la reivindicació del sufragi femení va ser considerat massa revolucionari.[7][8]


Les sufragistes són membres de diferents associacions en el mateix objectiu, pero usant diferents tàctiques; per eixemple, les sufragistes britàniques es caracterisaven per un tipo de defensa més combativa. Algunes sufragistes destacades varen ser Emily Davison, Emmeline Pankhurst, Carmen Karr, entre unes atres. En 1904 es va fundar en Berlín per Carrie Chapman Catt, Millicent Fawcett i atres feministes la Aliança Internacional de Dònes que reivindicava el sufragi femení. En atres països el sufragi femení es va conseguir des de les institucions de l'estat per mig de lleis que varen ser impulsades directament per dònes en la política com el cas d'Espanya en Clara Campoamor, Argentina en Alicia Moreau de Just i Eva Duarte de Perón o Mèxic en Elvia Carrillo Port.

Els principals objectius del moviment feministe varen evolucionar a partir del moviment sufragiste, varen passar de reivindicar el vot femení i l'igualtat davant la llei a buscar objectius més "palpables" fòra del marc llegal distanciant-se cada volta més del moviment sufragiste entés inicialment com una proposta lliberal d'igualtat davant la llei.

El feminisme va incrementar els seus objectius incloent els següents: l'incorporació de la dòna al treball durant la Primera Guerra Mundial, dret de vot, la millora de l'educació, la capacitació professional, l'obertura de nous horisons laborals i l'equiparació de sexes en la família com a mig d'evitar la subordinació de la dòna i la doble moral sexual. La gran novetat va vindre de l'àmplia movilisació colectiva que va saber dirigir el moviment sufragiste en determinats països.

Cronologia històrica de l'aprovació del vot femení

[editar | editar còdic]

El sufragi femení ha segut aprovat (i revocat) vàries voltes en distints països del món. En alguns països com Estats Units o Suràfrica el sufragi femení s'ha autorisat abans que el sufragi universal; aixina, una volta concedit este als hòmens i dònes d'orige caucásico, encara se'ls seguia negant el dret a votar a hòmens i dònes d'atres ètnias. No obstant, en la majoria de països el sufragi femení ha segut el que ha dut a l'universal.

  • En 1776 en Nova Jersey es va autorisar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en lloc de «hòmens»), pero es va abolir en 1807.
  • En 1838 es va aprovar el sufragi femení (en les mateixes característiques pròpies que el masculí) en les illes Pitcairn (territori britànic d'ultramar).
  • En 1853 la Província de Vélez (sur de l'actual Departament de Santander, Colòmbia) va concedir el vot a les dònes, encara que la norma va ser derogada per la Cort Suprema perque "violava l'orde nacional".[9][10]
  • En la segona mitat de el XIX, varis països i estats varen reconéixer un tipo de sufragi femení restringit escomençant per Austràlia del Sur en 1861.
  • En 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat de EE. UU. a on es va instaurar el «sufragi igual» (sense diferències de gènero) encara que no el sufragi universal (no podien votar hòmens ni dònes de pell obscura).
  • En 1893 es va aprovar en Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restriccions, gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tots modos a les dònes solament se'ls permetia votar, pero no presentar-se a eleccions. Les boletas femenines de votació es varen adoptar a penes semanes abans de les eleccions generals. Solament des de 1919 les neozelandeses varen obtindre el dret a ser elegides per a un càrrec polític.
  • El primer estat australià en oferir el sufragi universal (i també permetre a les dònes presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austràlia del Sur en 1902 (segons uns atres en 1894) i Tasmania en 1903.
  • En Europa les dònes varen poder eixercir el seu dret a vot per primera volta en Finlàndia (llavors una regió del Imperi rus), en 1907,[11][12][13] aplegant a ocupar inclús escans en el parlament (primer cas en el món). Li varen seguir pocs anys despuix Noruega i Suècia.
  • En 1917, despuix de la Revolució de Febrer en Rússia, a pesar de l'aprehensió inicial contra el dret de les dònes a votar en l'elecció de la Assamblea Constituent, la Lliga per a l'Igualtat de les Dònes i atres sufragistes es varen unir durant l'any de 1917 pel dret al vot. Despuix de molta pressió (incloent una marcha de 40 000 persones contra el Palau Táuride), el 20 de juliol de 1917 el Govern Provisional va concedir el dret de vot a les dònes.[14]
  • En 1917 s'aprova per plebiscit la primera reforma de la Constitució de l'Uruguay que introduïx el sufragi universal. En 1927 vota la dòna per primera volta en el Plebiscit de Cerro Chato.[15]
  • En 1920 s'aprova la Denovena Esmena a la Constitució dels Estats Units, que estipula que ni els estats dels Estats Units d'Amèrica ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe.[16]
  • En 1924, la doctora Matilde Hidalgo va solicitar votar en les eleccions llegislatives de 1924 en Equador. La solicitut va ser acceptada pel Consell d'Estat, convertint-la a la seua volta en la primera dòna d'Amèrica Llatina en votar en una elecció nacional.[17][18]
  • En 1931 va ser reconegut en Espanya el dret al vot de les dònes en la Constitució de 1931, i la primera volta que varen poder eixercir eixe dret va ser en les eleccions generals de novembre de 1933. La dictadura de Franco va anular les eleccions lliures i en això, òbviament, tant el sufragi masculí com el femení. Posteriorment va restaurar abdós i aixina en el referèndum de 1966 es va indicar que eren electors «tots els ciutadans espanyols majors de vintiun anys, sense distinció de sexe».[19] Posteriorment, en les eleccions per a lo que varen cridar «representació familiar en les corts» se senyalava en l'artícul quart de la convocatòria que «són electors els caps de família i dònes casades».[20] Els vots lliures tant femení com a masculí es varen tornar a eixercir en 1976 durant la Transició Espanyola.[21]
  • Els últims territoris europeus que varen otorgar a les dònes el dret a votar varen ser Liechtenstein en 1984 i el cantón suís d'Appenzell Rodas Interiors a nivell local en 1990.[22]



Llista comparativa d'estats en sufragi femení

[editar | editar còdic]

Per orde d'aprovació:

Estats Dret masculí al vot en eleccions nacionals Vot de les dònes en igualtat en els varons
Nova Zelanda 1879 1893
Austràlia 1901 1902
Finlàndia 1906 1906
Noruega 1898 1913
Dinamarca 1920 1915 (des de 1908 podien votar les dònes de més de 25 anys i que pagaven imposts)
Irlanda ? 1918
Polònia ? 1918
Geòrgia ? 1918
Rússia 1918 1918
Islàndia ? 1919
Luxemburc ? 1919
Bèlgica ? 1919
Alemània 1867 1919
Suècia 1909 1919
Països Baixos 1917 1919
Albània ? 1920
Àustria ? 1920
Hongria ? 1920
Checoslovàquia 1920 1920
Regne Unit 1918 1928 (des de 1918 podien votar les dònes majors de 30 anys)
Equador 1861 1929
Espanya 1869 1931
Uruguay 1917/1927 1932(es vota per primera volta en 1938)
Cuba 1901 1934
Turquia 1876 1934 (desdel 20 de març de 1930 en eleccions municipals)
Filipines 1936 1937 (obtingut el 1935 en un referndum, 95% a favor)
El Salvador (llimitat) 1939 1939
Canadà 1920 1940 (en Quebec. De 1916 a 1922 en el restant del país)
República Dominicana 1886 1942
Jamaica ? 1944
França 1848 1944
Guatemala (llimitat) ? 1945
Panamà 1945 1945
Itàlia 1919 1945
Trinitat i Tobago ? 1946
Japó 1925 1946
Bulgària ? 1947
República Federal Socialista de Yugoslàvia ? 1947
Argentina 1912 1947
Veneçola 1946 1947
Surinam ? 1948
Romania ? 1948
Bèlgica 1920 1948 (des de 1920 les dònes podien votar en les eleccions municipals)
Chile 1888 1949 (des de 1934 les dònes podien votar en les eleccions municipals)
Costa Rica 1913 1949
Barbados ? 1950
Haití ? 1950
Antigua y Barbuda ? 1951
Dominica ? 1951
Grenada ? 1951
Saint Vincent i les Granadines ? 1951
Santa Lucía ? 1951
Bolívia ? 1952
Grècia 1844 1952
Saint Kitts i Nevis ? 1952
Índia 1950 1952
Guyana ? 1953
Mèxic 1909 1953
Pakistan ? 1954
Síria ? 1954
Hondures ? 1955
Nicaragua ? 1955
Perú 1933 1955
Costa d'Ivori ? 1955
Vietnam ? 1955
Egipte ? 1955
Tunis ? 1956
Líban 1908 1957. Des de 1952 fins a 1957, per a les dònes es requeria una prova educativa, per als varons no. [23]
Colòmbia 1853 1957
Paraguay 1870 1961
Brasil 1889 1961
Bahames ? 1962
Mónaco ? 1962
Iran ? 1963
Kènia ? 1963
Belize ? 1964
EUA 1870 1965 (des de 1920 podien votar solament les dònes de color blanc)
Andorra 1933 1970
Suïssa 1848 1971
Portugal ? 1971 (des de 1931 podien votar les dònes que tingueren aprovada l'escola secundària completa)
Liechtenstein ? 1984
Àfrica central ? 1986
Djibouti ? 1986
Samoa ? 1990
Suràfrica 1994 1994 (des de 1930 podien votar solament les dònes de color blanc)
Afganistan ? 2003
Kuwait ? 2006

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Sufragi universal». Diccionari Polític. La Sexta. Consultat el 21 d'agost de 2020.
  2. (2012) Indígenes i dònes en la democràcia electoral: anàlisis comparat, Mèxic: Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació, p. 15.
  3. (maig de 2013).Perseo.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.(3)
  4. Declaració Universal de Drets Humans: https://www.un.org/es/documents/udhr/
  5. Convenció sobre els drets polítics de la dòna: https://www.un.org/womenwatch/directory/convention_political_rights_of_women_10741.htm
  6. «[1]». Consultat el 30 d'agost de 2018.
  7. El sufragi femení, Emma Goldman, 1910, en marxists.org
  8. El desenroll del moviment feministe: el triumfo del sufragismo 1870-1939, en historiasiglo20.org
  9. Melo, Jorge Orlando (2018). Història mínima de Colòmbia, segona edició, Editorial Crítica, p. 141. ISBN 9789584287724.
  10. Revista Credencial - Història.(50)
  11. Brief history of the Finnish Parliament. eduskunta.fi.
  12. «Centenary of women's full political rights in Finland».
  13. Korpela, Ix-la. «Finland's parliament: pioneer of gender equality». Finland.fi.
  14. The Russian Revolution, 1917, 2nd edició, Cambridge University Press, p. 117. ISBN 9780521602426.
  15. Moisés Pinya, Saúl (2006). «La primera volta que va votar la dòna en Sudamérica». Almanac 2006 del Banc de Segurs de l'Estat 1 (92). p. 146.
  16. «5 senyes que segurament no sabies sobre les eleccions presidencials d'Estats Units» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-10-31.
  17. «5 precursores del vot femení en Amèrica Llatina». BBC. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2017.
  18. «tindre-mes-vots-dònes-que-hòmens Lenín Moreno i Guillermo Lasso varen tindre més vots de dònes que d'hòmens». L'Univers. Archivat des d'el tindre-mes-vots-dònes-que-hòmens original, el 6 d'abril de 2017. Consultat el 20 de novembre de 2017.
  19. «tots els ciutadans espanyols majors de vintiun anys, sense distinció de sexe.» Diari Vasc.
  20. «Llei 26/1967, de 28 de juny, de Representació Familiar en Corts.». boe.és. Consultat el 30 de març de 2026.
  21. «Es complixen 80 anys del sufragi femení en Espanya.» 1 d'octubre de 2011. La Vanguardia.
  22. Naked Swiss hikers must cover up.
  23. (15 novembre 2001) Elections in Àsia and the Pacific: A Data Handbook : Volume I: Middle East, Central Àsia, and South Àsia: Volume I: Middle East, Central Àsia, and South Àsia, OUP Oxford, pp. 174–. ISBN 978-0-19-153041-8.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Jesús Mantilla, María (2018), Sufragismo i feminisme en Europa i Amèrica (1789-1948), #Síntesis, Madrit.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Navegació Sufragi femení


Referències

[editar | editar còdic]