Sufragi femení
El sufragi femení o vot femení fa referència al dret a votar i ser elegides per a eixercitar càrrecs públics eixercit per les dònaés, aixina com a la lluita històrica sufragista pel seu reconeiximent com dret polític i constitucional, conegut també com sufragismo. Constituïx un element essencial del sufragi universal i la democràcia.[1]
Encara tenint en conte que en moltes cultures les dònes contaven en drets polítics o havien lluitat pel seu reconeiximent en anterioritat a el XIX,[2][3] l'historiografia occidental sol considerar que el moment inicial del moviment sufragiste contemporàneu se situa en 1848, en Estats Units, en la Declaració de Sentiments de Seneca Falls.
Durant el XX la majoria dels països del món han reconegut el dret de les dònes a votar i ser votades, pero encara hi ha països que no ho reconeixen.
El sufragi femení com a dret humà universal
[editar | editar còdic]La llegislació internacional va reconéixer el sufragi femení a través de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. En 1948, les Nacions Unides varen aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans,[4] l'artícul del qual 21 declara:
La Convenció sobre els drets polítics de la dòna[5] (Convention on the Political Rights of Women) va ser adoptada per l'Assamblea General de les Nacions Unides en la resolució 640 (VII), de 20 de decembre de 1952 i va entrar en vigor el 7 de juliol de 1954, basant-se en l'artícul 21 de la Declaració Universal de Drets Humans, i explicitant el dret de les dònes al vot i el seu accés a càrrecs públics. En el seu Artícul I, la convenció dispon:
Moviment sufragiste
[editar | editar còdic]El moment fundacional del sufragismo en EE. UU. se situa històricament en 1848 en la Declaració de Sentiments de Seneca Falls.[6]
El moviment internacional per la reivindicació del dret al sufragi femení és encorajat i desenrollat per les dònes sufragistes. És un moviment reformiste social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (el dret a votar) a les dònaés, advocant inicialment pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènero) en lloc de l'actual «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a la raça), ya que este últim, en els començos de la reivindicació del sufragi femení va ser considerat massa revolucionari.[7][8]
Les sufragistes són membres de diferents associacions en el mateix objectiu, pero usant diferents tàctiques; per eixemple, les sufragistes britàniques es caracterisaven per un tipo de defensa més combativa. Algunes sufragistes destacades varen ser Emily Davison, Emmeline Pankhurst, Carmen Karr, entre unes atres. En 1904 es va fundar en Berlín per Carrie Chapman Catt, Millicent Fawcett i atres feministes la Aliança Internacional de Dònes que reivindicava el sufragi femení. En atres països el sufragi femení es va conseguir des de les institucions de l'estat per mig de lleis que varen ser impulsades directament per dònes en la política com el cas d'Espanya en Clara Campoamor, Argentina en Alicia Moreau de Just i Eva Duarte de Perón o Mèxic en Elvia Carrillo Port.
Els principals objectius del moviment feministe varen evolucionar a partir del moviment sufragiste, varen passar de reivindicar el vot femení i l'igualtat davant la llei a buscar objectius més "palpables" fòra del marc llegal distanciant-se cada volta més del moviment sufragiste entés inicialment com una proposta lliberal d'igualtat davant la llei.
El feminisme va incrementar els seus objectius incloent els següents: l'incorporació de la dòna al treball durant la Primera Guerra Mundial, dret de vot, la millora de l'educació, la capacitació professional, l'obertura de nous horisons laborals i l'equiparació de sexes en la família com a mig d'evitar la subordinació de la dòna i la doble moral sexual. La gran novetat va vindre de l'àmplia movilisació colectiva que va saber dirigir el moviment sufragiste en determinats països.
Cronologia històrica de l'aprovació del vot femení
[editar | editar còdic]El sufragi femení ha segut aprovat (i revocat) vàries voltes en distints països del món. En alguns països com Estats Units o Suràfrica el sufragi femení s'ha autorisat abans que el sufragi universal; aixina, una volta concedit este als hòmens i dònes d'orige caucásico, encara se'ls seguia negant el dret a votar a hòmens i dònes d'atres ètnias. No obstant, en la majoria de països el sufragi femení ha segut el que ha dut a l'universal.
- En 1776 en Nova Jersey es va autorisar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en lloc de «hòmens»), pero es va abolir en 1807.
- En 1838 es va aprovar el sufragi femení (en les mateixes característiques pròpies que el masculí) en les illes Pitcairn (territori britànic d'ultramar).
- En 1853 la Província de Vélez (sur de l'actual Departament de Santander, Colòmbia) va concedir el vot a les dònes, encara que la norma va ser derogada per la Cort Suprema perque "violava l'orde nacional".[9][10]
- En la segona mitat de el XIX, varis països i estats varen reconéixer un tipo de sufragi femení restringit escomençant per Austràlia del Sur en 1861.
- En 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat de EE. UU. a on es va instaurar el «sufragi igual» (sense diferències de gènero) encara que no el sufragi universal (no podien votar hòmens ni dònes de pell obscura).
- En 1893 es va aprovar en Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restriccions, gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tots modos a les dònes solament se'ls permetia votar, pero no presentar-se a eleccions. Les boletas femenines de votació es varen adoptar a penes semanes abans de les eleccions generals. Solament des de 1919 les neozelandeses varen obtindre el dret a ser elegides per a un càrrec polític.
- El primer estat australià en oferir el sufragi universal (i també permetre a les dònes presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austràlia del Sur en 1902 (segons uns atres en 1894) i Tasmania en 1903.
- En Europa les dònes varen poder eixercir el seu dret a vot per primera volta en Finlàndia (llavors una regió del Imperi rus), en 1907,[11][12][13] aplegant a ocupar inclús escans en el parlament (primer cas en el món). Li varen seguir pocs anys despuix Noruega i Suècia.
- En 1917, despuix de la Revolució de Febrer en Rússia, a pesar de l'aprehensió inicial contra el dret de les dònes a votar en l'elecció de la Assamblea Constituent, la Lliga per a l'Igualtat de les Dònes i atres sufragistes es varen unir durant l'any de 1917 pel dret al vot. Despuix de molta pressió (incloent una marcha de 40 000 persones contra el Palau Táuride), el 20 de juliol de 1917 el Govern Provisional va concedir el dret de vot a les dònes.[14]
- En 1917 s'aprova per plebiscit la primera reforma de la Constitució de l'Uruguay que introduïx el sufragi universal. En 1927 vota la dòna per primera volta en el Plebiscit de Cerro Chato.[15]
- En 1920 s'aprova la Denovena Esmena a la Constitució dels Estats Units, que estipula que ni els estats dels Estats Units d'Amèrica ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe.[16]
- En 1924, la doctora Matilde Hidalgo va solicitar votar en les eleccions llegislatives de 1924 en Equador. La solicitut va ser acceptada pel Consell d'Estat, convertint-la a la seua volta en la primera dòna d'Amèrica Llatina en votar en una elecció nacional.[17][18]
- En 1931 va ser reconegut en Espanya el dret al vot de les dònes en la Constitució de 1931, i la primera volta que varen poder eixercir eixe dret va ser en les eleccions generals de novembre de 1933. La dictadura de Franco va anular les eleccions lliures i en això, òbviament, tant el sufragi masculí com el femení. Posteriorment va restaurar abdós i aixina en el referèndum de 1966 es va indicar que eren electors «tots els ciutadans espanyols majors de vintiun anys, sense distinció de sexe».[19] Posteriorment, en les eleccions per a lo que varen cridar «representació familiar en les corts» se senyalava en l'artícul quart de la convocatòria que «són electors els caps de família i dònes casades».[20] Els vots lliures tant femení com a masculí es varen tornar a eixercir en 1976 durant la Transició Espanyola.[21]
- Els últims territoris europeus que varen otorgar a les dònes el dret a votar varen ser Liechtenstein en 1984 i el cantón suís d'Appenzell Rodas Interiors a nivell local en 1990.[22]
Llista comparativa d'estats en sufragi femení
[editar | editar còdic]Per orde d'aprovació:
| Estats | Dret masculí al vot en eleccions nacionals | Vot de les dònes en igualtat en els varons |
|---|---|---|
| Nova Zelanda | 1879 | 1893 Vore també: Sufragi femení en Nova Zelanda
|
| Austràlia | 1901 | 1902 |
| Finlàndia | 1906 | 1906 |
| Noruega | 1898 | 1913 |
| Dinamarca | 1920 | 1915 (des de 1908 podien votar les dònes de més de 25 anys i que pagaven imposts) |
| Irlanda | ? | 1918 |
| Polònia | ? | 1918 |
| Geòrgia | ? | 1918 |
| Rússia | 1918 | 1918 |
| Islàndia | ? | 1919 |
| Luxemburc | ? | 1919 |
| Bèlgica | ? | 1919 |
| Alemània | 1867 | 1919 |
| Suècia | 1909 | 1919 |
| Països Baixos | 1917 | 1919 |
| Albània | ? | 1920 |
| Àustria | ? | 1920 |
| Hongria | ? | 1920 |
| Checoslovàquia | 1920 | 1920 |
| Regne Unit | 1918 | 1928 (des de 1918 podien votar les dònes majors de 30 anys) Vore també: Sufragi femení en el Regne Unit
|
| Equador | 1861 | 1929 Vore també: Sufragi femení en Equador
|
| Espanya | 1869 | 1931 Vore també: Sufragi femení en Espanya
|
| Uruguay | 1917/1927 | 1932(es vota per primera volta en 1938) |
| Cuba | 1901 | 1934 |
| Turquia | 1876 | 1934 (desdel 20 de març de 1930 en eleccions municipals) Vore també: Sufragi femení en Turquia
|
| Filipines | 1936 | 1937 (obtingut el 1935 en un referndum, 95% a favor) |
| El Salvador (llimitat) | 1939 | 1939 |
| Canadà | 1920 | 1940 (en Quebec. De 1916 a 1922 en el restant del país) |
| República Dominicana | 1886 | 1942 |
| Jamaica | ? | 1944 |
| França | 1848 | 1944 |
| Guatemala (llimitat) | ? | 1945 |
| Panamà | 1945 | 1945 |
| Itàlia | 1919 | 1945 Vore també: Sufragi femení en Itàlia
|
| Trinitat i Tobago | ? | 1946 |
| Japó | 1925 | 1946 Vore també: Sufragi femení en Japó
|
| Bulgària | ? | 1947 |
| República Federal Socialista de Yugoslàvia | ? | 1947 |
| Argentina | 1912 | 1947 Vore també: Sufragi femení en Argentina
|
| Veneçola | 1946 | 1947 Vore també: Sufragi femení en Veneçola
|
| Surinam | ? | 1948 |
| Romania | ? | 1948 |
| Bèlgica | 1920 | 1948 (des de 1920 les dònes podien votar en les eleccions municipals) |
| Chile | 1888 | 1949 (des de 1934 les dònes podien votar en les eleccions municipals) Vore també: Sufragi femení en Chile
|
| Costa Rica | 1913 | 1949 |
| Barbados | ? | 1950 |
| Haití | ? | 1950 |
| Antigua y Barbuda | ? | 1951 |
| Dominica | ? | 1951 |
| Grenada | ? | 1951 |
| Saint Vincent i les Granadines | ? | 1951 |
| Santa Lucía | ? | 1951 |
| Bolívia | ? | 1952 |
| Grècia | 1844 | 1952 |
| Saint Kitts i Nevis | ? | 1952 |
| Índia | 1950 | 1952 |
| Guyana | ? | 1953 |
| Mèxic | 1909 | 1953 Vore també: Sufragi femení en Mèxic
|
| Pakistan | ? | 1954 |
| Síria | ? | 1954 |
| Hondures | ? | 1955 |
| Nicaragua | ? | 1955 |
| Perú | 1933 | 1955 Vore també: Sufragi femení en Perú
|
| Costa d'Ivori | ? | 1955 |
| Vietnam | ? | 1955 |
| Egipte | ? | 1955 |
| Tunis | ? | 1956 |
| Líban | 1908 | 1957. Des de 1952 fins a 1957, per a les dònes es requeria una prova educativa, per als varons no. [23] |
| Colòmbia | 1853 | 1957 |
| Paraguay | 1870 | 1961 Vore també: Sufragi femení en Paraguay
|
| Brasil | 1889 | 1961 |
| Bahames | ? | 1962 |
| Mónaco | ? | 1962 |
| Iran | ? | 1963 |
| Kènia | ? | 1963 |
| Belize | ? | 1964 |
| EUA | 1870 | 1965 (des de 1920 podien votar solament les dònes de color blanc) |
| Andorra | 1933 | 1970 |
| Suïssa | 1848 | 1971 Vore també: Sufragi femení en Suïssa
|
| Portugal | ? | 1971 (des de 1931 podien votar les dònes que tingueren aprovada l'escola secundària completa) |
| Liechtenstein | ? | 1984 |
| Àfrica central | ? | 1986 |
| Djibouti | ? | 1986 |
| Samoa | ? | 1990 |
| Suràfrica | 1994 | 1994 (des de 1930 podien votar solament les dònes de color blanc) |
| Afganistan | ? | 2003 |
| Kuwait | ? | 2006 |
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Països en sufragi femení
- Diferències entre sufragistes i suffragettes
- Discriminació institucional
- Democràcia
- Electorat
- Feminisme
- Dònes en l'época victoriana
- Sufragi
- Sufragi universal
- Càndida (novela)
- Llista de sufragistes destacades
- El sufragi femení en el cine
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sufragi universal». Diccionari Polític. La Sexta. Consultat el 21 d'agost de 2020.
- ↑ (2012) Indígenes i dònes en la democràcia electoral: anàlisis comparat, Mèxic: Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació, p. 15.
- ↑ (maig de 2013).Perseo.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.(3)
- ↑ Declaració Universal de Drets Humans: https://www.un.org/es/documents/udhr/
- ↑ Convenció sobre els drets polítics de la dòna: https://www.un.org/womenwatch/directory/convention_political_rights_of_women_10741.htm
- ↑ «[1]». Consultat el 30 d'agost de 2018.
- ↑ El sufragi femení, Emma Goldman, 1910, en marxists.org
- ↑ El desenroll del moviment feministe: el triumfo del sufragismo 1870-1939, en historiasiglo20.org
- ↑ Melo, Jorge Orlando (2018). Història mínima de Colòmbia, segona edició, Editorial Crítica, p. 141. ISBN 9789584287724.
- ↑ Revista Credencial - Història.(50)
- ↑ Brief history of the Finnish Parliament. eduskunta.fi.
- ↑ «Centenary of women's full political rights in Finland».
- ↑ Korpela, Ix-la. «Finland's parliament: pioneer of gender equality». Finland.fi.
- ↑ The Russian Revolution, 1917, 2nd edició, Cambridge University Press, p. 117. ISBN 9780521602426.
- ↑ Moisés Pinya, Saúl (2006). «La primera volta que va votar la dòna en Sudamérica». Almanac 2006 del Banc de Segurs de l'Estat 1 (92). p. 146.
- ↑ «5 senyes que segurament no sabies sobre les eleccions presidencials d'Estats Units» (en és-és). infobae. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ «5 precursores del vot femení en Amèrica Llatina». BBC. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2016. Consultat el 19 de novembre de 2017.
- ↑ «tindre-mes-vots-dònes-que-hòmens Lenín Moreno i Guillermo Lasso varen tindre més vots de dònes que d'hòmens». L'Univers. Archivat des d'el tindre-mes-vots-dònes-que-hòmens original, el 6 d'abril de 2017. Consultat el 20 de novembre de 2017.
- ↑ «tots els ciutadans espanyols majors de vintiun anys, sense distinció de sexe.» Diari Vasc.
- ↑ «Llei 26/1967, de 28 de juny, de Representació Familiar en Corts.». boe.és. Consultat el 30 de març de 2026.
- ↑ «Es complixen 80 anys del sufragi femení en Espanya.» 1 d'octubre de 2011. La Vanguardia.
- ↑ Naked Swiss hikers must cover up.
- ↑ (15 novembre 2001) Elections in Àsia and the Pacific: A Data Handbook : Volume I: Middle East, Central Àsia, and South Àsia: Volume I: Middle East, Central Àsia, and South Àsia, OUP Oxford, pp. 174–. ISBN 978-0-19-153041-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Jesús Mantilla, María (2018), Sufragismo i feminisme en Europa i Amèrica (1789-1948), #Síntesis, Madrit.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Women’s political rights around the world, in one map
- Primer sufragi femení en Alemània — 19 de giner de 1919
Plantilla:Navegació Sufragi femení
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sufragio femenino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.