Anar al contingut

Biòlec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Biòlec
Biòloga realisant investigacions
La molècula d'ADN, un dels símbols més utilisats en referència a la Biologia.

Un biòlec és un professional i científic que conta en coneiximents del camp de la Biologia, entenent els mecanismes que rigen el funcionament dels sistemes biològics en camps com la salut, la tecnologia, la producció i el mig ambient; Este professional pot treballar en hospitals, universitats, clíniques, laboratoris clínics, laboratoris d'investigació, indústries farmacèutiques, agricultura, zoològics, és dir, qualsevolloc a on hi haja vida, valorant el benestar, la salut i l'integritat d'individus i el mig ambient. En l'àrea de l'investigació, la missió del biòlec és investigar els organismes vius, entenent i buscant solucions a nivell genètic, molecular, fisiològic, celar, ecològic, etc. Els biòlecs investigadors realisen investigacions científiques sobre l'orige, les interaccions, la distribució, la composició actual, l'aprofitament i la conservació de la diversitat biològica fent us del método científic, per a provar la validea d'una teoria o hipòtesis de manera racional, imparcial i reproduible. Ademés, custodia les coleccions biològiques i comunica este coneiximent entre la societat, en el propòsit de contribuir a la comprensió i conservació de la vida en distintes regions del món. Els biòlecs s'especialisen en diferents àrees de la biologia. Estan els biòlecs teòrics que utilisen métodos matemàtics o estadístics desenrollant models per a comprendre els fenomens i idealment predir els resultats experimentals futurs, mentres que els biòlecs experimentals conceben experiments per a provar eixes prediccions.[1][2] Alguns biòlecs treballen en microorganismes, mentres que uns atres estudien organismes multicelares (inclosos els humans). Alguns investiguen la nano o microescala, atres propietats emergents com les interaccions ecològiques o la cognició. Existix una gran superposició entre els diferents camps de la biologia (per eixemple: zoologia, microbiologia, genètica i biologia evolutiva) i per la naturalea interdisciplinària del camp, a sovint és difícil classificar a un científic de la vida com solament un d'ells. Molts biòlecs treballen en investigació i desenroll. Alguns realisen investigacions fonamentals per a alvançar en el coneiximent humà de la vida. Ademés, l'investigació biològica aplicada a sovint ajuda al desenroll de solucions a problemes en àrees com la salut humana, la criminalística i el mig ambient natural.

Formació

La formació dels biòlecs varia d'un país a un atre, en una formació heterogénea i mixta, no obstant, la formació més comuna és a nivell de llicenciatura en biologia, podent haver països que requerixquen mestrages i doctorats per a treballar en algunes especialitats. Un títul en biologia generalment implica un conjunt d'ensenyances teòriques i pràctiques que es complementa en ciències bàsiques auxiliars, en general s'impartixen assignatures com física, química, química orgànica, química analítica, matemàtiques, bioestadística, biofísica, bioinformática, bioética, bioquímica, genètica, biologia molecular, biologia celar, citologia, microbiologia, micología, inmunología, histologia, fisiologia, anatomia, zoologia, botànica, entomologia, etologia, biologia del comportament, ecologia, biologia evolutiva, biotecnología, patobiología, biologia del desenroll, biologia de la reproducció, farmacologia, parasitología, història de la biologia, sistemàtica, filogenia, biologia humana, biologia marina, paleontologia, conservació ambiental, recursos naturals, llegislació i administració, climatologia, biogeografía, agronomia, entre atres diverses matèries que complementen els seus estudis, podent accedir a diverses especialitats i postgraus.

Especialistes

En els seus començos com a ciència la Biologia tenia com a grans pilars a dos àrees d'estudi, que són la botànica i la zoologia, no obstant en el descobriment i desenroll del microscopi, esta disciplina va expandir el seu coneiximent cap a organismes que no eren visibles per a l'ull humà. Més alvance el redescubrimiento dels treballs relacionats en l'herència, proposts originalment pel monge austríac Gregor Mendel i la selecció natural proposta per Charles Darwin, va desnugar l'obertura d'atres dos àrees d'estudi que són la genètica i l'evolució. Les subcategoría d'esta disciplina pot classificar-se depenent del tipo d'organismes estudiats, aixina com els métodos utilisats per al seu estudi. Alguns especialistes són:

Analiste clínic: eixercita funcions relacionades en el diagnòstic de malties per mig de tècniques biològiques.

Genetistas: estudien la genètica, la ciència dels gens, l'herència i la variació dels organismes.

Biòlecs moleculars: estudien els mecanismes que involucren el funcionament de l'ADN, les proteïnes i el ARN. També desenrollen tècniques modernes de biologia molecular en camps com l'identificació genètica i el diagnòstic molecular.

Neurocientífics: estudien el sistema nerviós i les bases biològiques de la cognició i la conducta.

Bioquímics: estudien la composició química dels sers vius. Analisen les combinacions químiques complexes i reaccions implicades en el metabolisme, la reproducció i el creiximent.

Microbiólogos: investiguen el creiximent i les característiques d'organismes microscòpics, tals com a bactèries, algues, virus i fongos, de la mateixa manera que àrees relacionades en la inmunología.

Fisiólogos: estudien funcions de la vida de plantes i animals, en tot l'organisme i en el nivell celar o molecular, en condicions normals i anormals. Els fisiólogos a sovint s'especialisen en funcions tals com el creiximent, la reproducció, la fotosíntesis, la respiració o el moviment, també enfoquen la fisiologia en un àrea determinada o algun sistema de l'organisme.

Bioinformáticos o biòlecs computacionals: apliquen les tècniques de l'informàtica, les matemàtiques aplicades i les estadístiques per a fer front als problemes biològics. L'atenció se centra principalment en el desenroll de models matemàtics i tècniques de simulació computacional. Per estos mijos s'ocupa de temes d'investigació científica en les seues preguntes teòriques i experimentals sense un laboratori.

Embriólogo: busca comprendre els mecanismes relacionats en la reproducció. Treballa principalment en reproducció assistida humana i animal.

Ecólogos: estudien les relacions entre animals, plantes, persones i el seu entorn. Algunes àrees del seu treball inclouen la gestió d'àrees de conservació, l'assessorament en la matèria de protecció del mig ambient i la participació en proyectes de restauració de sols contaminats, el seu treball es basa majoritàriament en terreny en la finalitat de monitorear els processos biòtics.

Zoólogos: estudien els animals i els processos de la vida selvada, el seu orige, comportament, malties, processos evolutius i la conservació d'estos mateixos. Molts zoólogos s'identifiquen generalment pel grup d'animals que estudien. Per eixemple, els ornitólogos són especialistes en les aus, els mastozoólogos estudien als mamífers, els herpetólogos estudien reptils i amfibis, els ictiólogos estudien als peixos, i els entomólogos als insectes. Mentres que per una atra part els Botànics basen el seu estudi en les plantes, molts investigadors estudien tots els aspectes de la vida vegetal, incloses les algues, líquenes, verdets, falagueres, coníferes i plantes en flors; uns atres s'especialisen en àrees tals com l'identificació i classificació de les plantes, l'estructura i funció de parts de plantes, la bioquímica dels processos de la planta, les causes i cures de malties en les plantes, l'interacció de les plantes en atres organismes i el mig ambient, el registre geològic de plantes i la seua evolució. Algunes especialitats relacionades en l'àrea de la botànica són per eixemple els micólogos que estudien als fongos.

Condicions de treball

Els biòlecs generalment s'exponen a condicions insegures i/o insalubres. Molts dels que treballen en organismes perillosos o substàncies tòxiques en elaboratori, es rigen seguint normes estrictes de seguritat per als seus procediments, en la finalitat d'evitar i previndre una possible contaminació. Per una atra part, molts botànics, ecólogos i zoólogos requerixen un estudi profunt en el camp, per lo que en certes ocasions demanden tindre una activitat física acondicionada a tals exigències, adaptant-se a condicions adverses, com lo són treballar en climes càlits o fredor, altituts elevades, deserts, selves, pantans, o moltes voltes en llocs que resulten inaccessibles per al comú de les persones. Els biòlecs marins es troben en una varietat de condicions de treball. Alguns treballen en laboratoris; uns atres treballen en bucs d'investigació, i els que treballen baix l'aigua deuen practicar bucege segur mentres es treballa en torno esmolats de secs de coral i la vida marina perillosa. Encara que alguns biòlecs marins obtenen les seues mostres de la mar, molts encara passen una bona part del seu temps en els laboratoris i oficines, realisant proves, experiments, registres de resultats o recopilacions de senyes. La majoria dels científics en l'actualitat depenen de subvenció per a finançar la seua investigació. Les quals moltes voltes poden estar baix pressió per a complir en els determinis i especificacions regides en l'escritura de la subvenció, per a això deuen organisar propostes en la finalitat de buscar fondos nous o l'extensió d'esta mateixa. La gran majoria dels biòlecs solen treballar les hores regulars. Si be la semana laboral de 40 hores és comuna, més hores no són poc comuns. Els investigadors poden ser obligats a treballar hores impars en laboratoris o en atres llocs (especialment mentres realisen treballs de camp), depenent de la naturalea de la seua investigació.

Especialitats de la biologia

Biologia quàntica

  • Neurobiología

Biomedicina Biologia clínica Bioseguridad Biodefensa Control de plagues Epidemiologia Seguritat alimentària Teràpies biològiques Biologia forense Mig ambient

  • Aerobiologia

Etc etc, i qualsevol camp de la vida que estudie organismes vius o ancestrals aixina com els seus vestigis

Dia del biòlec

Argentina

En Argentina, el Dia del Biòlec se celebra el 27 de juny. En eixe dia de l'any 1812 el govern dellavors president Bernardino Rivadavia va emetre la circular encorajant als comandants de l'interior a contribuir a la recolecció de materials que posteriorment s'exhibirien en el Primer Museu d'Història Natural. Dit museu va escomençar a funcionar en 1826 i es diu Museu Argentí de Ciències Naturals (MACN).[3][4]

Chile

En Chile, el Dia del Biòlec se celebra el 28 de març, instituït pel colege de biòlecs de dit país.

Mèxic

En Mèxic, el Dia del Biòlec se celebra el 25 de giner: el 25 de giner de 1961 es va fundar el Colege de Biòlecs de Mèxic.[5] Eixe mateix dia de l'any 2012 fallix el biòlec mexicà Juliol Cicero.

Perú

En Perú, el Dia del Biòlec se celebra el 27 de novembre. Es va elegir eixe dia en honor del botànic, geógrafo i naturaliste alemà Augusto Weberbauer, naixcut el 26 de novembre de 1871 en Breslau, Alemània, i fallit en Lima el 16 de giner de 1948, que va visitar, va estudiar, va descriure i va analisar la fauna de Perú: va crear un mapa fitogeográfico, va dictar classes sobre botànica i botànica farmacèutica, i va publicar El món vegetal dels Andes peruans.[6]

Panamà

En Panamà[7] se celebra el dia del Biòlec els 28 d'agost. Es commemora en eixa data la fundació del Biòlecs de Panamà (COBIOPA), des de la seua creació en 1982. Oficialment va ser decretat com a tal pels membres de la Junta Directiva del COBIOPA en 2011, encara que durant més de vint anys es realisaven activitats per a commemorar esta data. Els membres de la Junta de Facultat de Ciències Naturals, Exactes i Tecnologia de l'Universitat de Panamà [3] archivat en Wayback Machine. també va emetre una aprovació respalant esta declaratoria i s'està a l'espera de que el Consell Acadèmic de la Universitat de Panamà faça lo mateix i declarant-ho commemoratiu. [4] és una organisació gremialista sense fins de lucre i que propulsamos des de la nostra fundació la defensa de l'eixercici professional en el país. A raïl d'això, i després de molts esforços, conseguim obtindre la publicació de la Llei n.º 17 de 2009 que regula l'eixercici professional en la República de Panamà. Posteriorment, l'1 de juny de 2010 es conseguix la conformació del primer Consell Tècnic de les Ciències Biològiques de Panamà, qui aprova en eixa data el Reglament Intern de funcionament del Consell Tècnic i el Còdic d'ètica professional dels professionals de les Ciències Biològiques en la República de Panamà. En l'actualitat, des de l'11 de giner de 2013 s'ha iniciat l'entrega d'idoneïtat a nivell nacional, un procés que certifica i entrega l'autorisació oficial estatal per a eixercir Ciències Biològiques en el país. COBIOPA organisa les Olimpiades de Biologia en la nostra República en associe a l'Universitat de Panamà.

El biòlec en la cultura i la ficció

Biòlecs en películes

AP

Biòlecs en séries

Honors i premis

El biòlec japonés Yoshinori Ohsumi, rebent l'any 2016 el premi Nobel de Fisiologia pels seus descobriments en els mecanismes de l'autofàgia.

Potser un dels més alts honors otorgat als biòlecs, és el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, otorgat des de 1901, per la Real Acadèmia Sueca de Ciències. Un atre premi important és el Premi Crafoord; establit en 1980.

Referències

  1. ↑ «Biòlecs i noves professions».Biòlecs.Consultat el 29 de Març, 2021..
  2. ↑ «Nous horisons de la biologia teòrica».Ludus vitalis: revista de filosofia de les ciències de la vida.Consultat el 29 de Març, 2021.
  3. ↑ Sobre el Dia del Biòlec en Argentina
  4. ↑ «Bernardino Rivadavia i les Ciències Naturals».Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals.14(2)
    213–222.ISSN 1853-0400.Consultat el 2024-06-27.
  5. ↑ Biòlec en Mèxic [1] archivat en Wayback Machine.
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ http://www.cobiopa.org[2] archivat en Wayback Machine.

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Biòlec en el Viccionari.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Biòlec&oldid=1425577»