Anar al contingut

Ficologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ficologia
Per a la disciplina mèdica que aborda el dolor vore algologia (medicina).
L'alga Postelsia palmaeformis, en la decimonónica enciclopèdia Nordisk familjebok.

La ficologia (del grec: φῦκος, alga; del que deriva el terme en llatí fucus, i -λογία, tractat, estudi) o algologia (del llatí algum, algae) és una disciplina de la botànica que es dedica a l'estudi científic de les algues.

Es considera algues a la major part dels organismes autótrofos fotosintetizadores que no són plantes pròpiament dites. Són els principals fotosintetizadores en la majoria dels ecosistemes aquàtics. Moltes espècies són unicelulars, encara que només les pluricelulars poden aplegar a alcançar grans dimensions, en excepció de la gran varietat d'algues sifonales unicelulars que apleguen a medir varis centímetros i a formar jardins unicelulars. La ficologia també inclou l'estudi d'organismes procariota, formes conegudes abans com a algues verdeblavenques (algues cianofíceas) i ara com cianobacteries.

Història

El història de la ficologia està lligada a la de la botànica des dels seus orígens (com la d'atres subdisciplinas d'esta, per eixemple la micologia, que estudia els fongos).

Desenrollada pels primers botànics, enriquida per atres subdisciplinas com l'etnobotánica o la taxonomia, i evolucionada com la pròpia botànica pel desenroll dels estudis químics a nivell macromolecular, especialment els estudis genètics.

Aixina que, varen anar els grecs (Teofrasto, Dioscórides) els primers en estudiar les algues a les que varen nomenar com a plantes marines (φῦκος - phykos). Durant els sigles XVI i XVII varen ser incloses en els inventaris botànics i a sovint classificades dins de les criptógamas com en l'obra Prodromus theatri botanica (1620) de Gaspar Bauhin. Ya en el XVIII Linneo les separa en algunes excepcions del restant de criptógamas en la seua obra Species Plantarum (1753).

Sistemàtica

La comparació de gens i genomes ha permés excloure per complet que les algues siguen un grup monofilètic, mereixedor de ser tractat com un tàxon; és pel contrari un conjunt polifilético. El concepte seguix sent útil en camps com l'ecologia o la biotecnologia.

Vore també

Referències

  • Botànica. Jesús Izco i col. 1997. ISBN 84-486-0182-3