Ictiologia
L'ictiologia és una branca de la zoologia dedicada a l'estudi dels peixos.[1] Estos es classifiquen en tres grans grups: els osteíctios (peixos òsseus), els condrictios (peixos cartilaginosos, tals com el taburó i la ralla) i els agnatos (peixos sense mandíbula).[1] Fins a febrer de 2022 s'havien descrit al voltant de 34 800 espècies.[2] S'estima que cada any s'identifiquen 100 espècies noves de peixos.[3][Nota 1]
Etimologia
La paraula «ictiologia» deriva del llatí modern «ichthyologia», que a la seua volta deriva del grec, i sorgix com a combinació de les paraules ἰχθύς, ichthýs, que significa "peix" i λογος, logos, que significa "estudi".[6][7]
Història
Els coneiximents vinculats als peixos ya estaven presents en l'antiguetat, quan els pobles caçadors-recolectors paleolítics i mesolíticos varen incorporar a la seua alimentació el producte de la peixca. El ictiólogo professor Michael Barton va senyalar:
| The earliest ichthyologists were hunters and gatherers who had learned how to obtain the most useful fish, where to obtain them in abundance, and at what claves they might be the most available. | Els primers ictiólogos varen ser caçadors i recolectors que havien deprés cóm obtindre els peixos més útils, on obtindre'ls en abundància i en quins moments podrien estar més disponibles. |
L'ictiologia, com a ciència formal, va escomençar en les investigacions d'Aristóteles, qui va registrar l'estructura i hàbits de 115 espècies de peixos de Grècia. L'enfocament d'Aristóteles provenia del coneiximent pràctic adquirit pels peixcadors de la zona, els qui també varen proporcionar la nomenclatura a partir dels noms vulgars en els que coneixien les distintes espècies.[9] Aristóteles va descriure les varietats hui conegudes com Lophius spp., Conger conger, Muraena helena, Anguilla anguilla, Mugil cephalus i varis Thunnus spp,[10] entre uns atres.[Nota 2]
Llevat alguns aportes de Plinio el Vell, Claudio Eliano i Ateneu, fins a mediats de el XVI no es varen produir alvanços significatius en la disciplina. Els estudiosos que es varen dedicar al tema, a sovint varen introduir coneiximents erròneus basats en superstició o faules.[9]
En 1554 Guillaume Rondelet va publicar el seu Libri de piscibus marinis, in quibus voreæ piscium effigies expressæ sunt (Llibres sobre els peixos marins, en el que es representen les verdaderes imàgens dels peixos),[11] en el que es descriuen 244 espècies marines, principalment mediterrànees, i es qüestionen severament les històries fabuloses reconegudes com certes fins a eixe moment.[9]
En 1648 Willem Pis va publicar póstumament l'obra de Georg Marcgraf Història naturalis Brasiliae, en la que es descriuen 100 espècies de peixos de les costes de Brasil.[12] L'obra, en ilustracions en color, va ser la primera en la que es varen descriure peixos fora de l'àrea del Mediterràneu.[9]
En 1686, la Història Piscium de John Ray i Francis Willughby descrivia més de 400.
El títul de "pare de l'ictiologia" se li atribuïx a Peter Artedi, un estudiant de Linneo que va identificar cinc órdens de peixos (inclosos cetáceos) i els va dividir en gèneros. Artedi es va ofegar accidentalment en un canal d'Ámsterdam i Linneo va publicar els seus manuscrits de forma pòstuma.
Durant els sigles XVIII i XIX, una constant corrent de espècimen provinents de tot lo món varen inundar els museus.
En la década de 1780, Marcus Elieser Bloch va publicar Ichthyologia com una série de volums de làmines i, despuix de la seua mort, el seu associat Johann Gottlob Schneider publicaria el M. E. Blochii Systemae Ichthyologiae, descrivint 1519 espècies.
En les albors de el XIX, Lacepede va continuar aixina, en el camp ictiológico, l'obra del Comte de Buffon pero va ser l'obra Regne animal distribué d'après són organisation de Georges Cuvier, publicada entre 1817-1830, un pas clau per a la classificació dels peixos. Cuvier va treballar en el seu estudiant Achille Valenciennes per a traure els 22 volums de Histoire Naturelle dones Poissons en la década de 1830 -que encara que mai va ser completada, descrivia 4514 espècies.
Albert Günther va publicar el seu Catalogue of the Fishes of the British Museum entre 1859 i 1870, descrivint més de 6800 espècies i citant atres 1700.
Es considera com el més gran ictiólogo de principis de el XX a David Starr Jordan, que va escriure 650 llibres i artículs sobre la matèria, ademés d'ocupar el càrrec de president de l'Universitat d'Indiana i l'Universitat de Stanford.
Notes
- ↑ Existixen diferències sobre el número exacte d'espècies identificades i descriptas. El «Eschmeyer's Catalog of Fishes», publicat per la Califòrnia Academy of Sciences senyala que a l'any 2022 s'havien registrat 36 149 espècies vàlides, 393 d'elles descriptas en 2021.[4] Les diferències poden deure's a l'amplitut del camp d'investigació de la disciplina. Segons un estudi de 2011, encara permaneixien sense classificació el 91% del total d'espècies oceàniques, entre les que es troben els peixos.[5]
- ↑ Aristóteles no solament es va interessar per aquelles varietats d'interés per la seua utilitat com a aliment, sino que va investigar atres espècies, les seues estructures, reproducció i desenroll, hàbits alimenticis i migratoris, etc.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «¿Qué és l'ictiologia?». Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
- ↑ «FishBase» (en en). Archivat des d'el original, el 8 de març de 2022.
- ↑ Antonio Figueres. «Cada any es descobrixen 100 espècies noves de peixos».
- ↑ William N. Eschmeyer. «Eschmeyer's Catalog of Fishes» (en en).
- ↑ «How Many Species Llaure There on Earth and in the Ocean?» (en en). doi:10.1371/journal.pbio.1001127.
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Emmanuel G. Reynaud (2013). «1 - Under the Eye of Neptune: An Historical Perspective of Marine Creature Imagery», Imaging Marine Life: Macrophotography and Microscopy Approaches for Marine Biology (en en), John Wiley & Sons. ISBN 9783527675425.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 David Starr Jordan«The History of Ichthyology».Science New Series.16(398)
- ↑ 10,0 10,1 «Aristotle as an ichthyologist: Exploring Aegean fish diversity 2,400 years ago» (en en). doi:10.1111/faf.12223.
- ↑ «Gvlielmi Rondeletii ... Libri de piscibus marinis».
- ↑ (2008).«Evolutionary steps in ichthyology and new challenges».Acta Adriatica.49(3)ISSN 0001-5113.
Vore també
Ictiologia en el Viccionari.
Plantilla:Wikiversitat
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ictiologia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ictiología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.