Anguilla anguilla
La anguila europea o anguila comuna (Anguilla anguilla) és una espècie de peix anguiliforme de la família dels anguílidos, en perill crític d'extinció en el nort del oceà Atlàntic i en totes les mars que banyen el continent europeu.
Morfologia
[editar | editar còdic]La llongitut màxima descrita va ser de 133 cm, en un pes d'uns 6,6 kg,[1] i l'edat màxima descrita va ser d'un eixemplar en 88 anys.[2]
No té espinas en les aletes, en el cos allargat i anguiliforme de color vert-castanyer,[3] cilíndric en la part davantera i alguna cosa aplanado en la part posterior.[4] Mandíbula inferior alguna cosa més llarga que la superior i llaugerament proyectable; obertura de les brànquias chicotetes i verticals, restringides als laterals; aleta dorsal i aleta anal molt llargues i unides a l'aleta cabal,[4] formant una única aleta que va des de l'ano fins a la mitat del llom en més de 500 radis blans;[5] no té aletes pèlviques.[3]
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]Al final de l'hivern la zona a on es reproduïxen és en l'Atlàntic oest, el cridat mar dels Sargazos, a on naixen i passen una fase com larvas leptocéfalas que, en uns 10 mesos d'edat, apleguen fins a les costes d'Europa arrastrades per la corrent del Golf.[3] Són peixos catádromos,[6] que remonten els rius de jóvens i creixen en ells durant molts anys, despuix de lo que sofrixen una metamorfosis i mamprenen la tornada a la mar com a adults a on descendixen a aigües profundes de fins a 700 m per a madurar sexualment i reproduir-se,[7] viage durant el qual no s'alimenten
Peixca i acuicultura
[editar | editar còdic]A pesar de ser una espècie en franca regressió en bona part de la seua àrea de distribució l'anguila europea seguix sent una espècie de gran importància comercial, tant peixcada en els rius quan els remonten com alevines comercialisats en el nom de «angula», com quan són peixcats en gran tamany ans que retornen a l'mar. També són cultivats en piscifactorías en excelents resultats encara que no s'ha tancat el cicle i les granges necessiten extraure de la naturalea un suministrament regular d'crío salvages per a la seua engordixca.
Els ensajos en anguiles japoneses en acuicultura europea han creat un problema important, en haver estés per tota Europa un nematodo asiàtic (Anguilicola crassus) que amenaça la supervivència de l'espècie. El paràsit intern és ben tolerat per Anguilla japonica, pero destruïx un percentage apreciable del teixit reproductiu de l'anguila europea, reduint la seua fecunditat, i també danya la seua bufa natatoria.[8] Per a un animal que deu fer un llarc viage oceànic per a reproduir-se la carència de bufa pot ser desastrosa. Implica una despesa energètica adicional molt important per a mantindre's a flotació i és provable que les anguiles parasitadas mai apleguen realment al seu destí per agotar abans les seues reserves. Els plàstics en la mar són provablement un atre enorme problema per a la supervivència de les larves que provablement ingerixen partícules plàstiques en lloc de plàncton i moriran d'inanició o per obstrucció intestinal, tot això unit a la sobreexplotació peixquera fa que el futur de l'espècie a mig determini, a lo manco com a recurs econòmic, siga prou preocupant. La IUCN ha alertat de que en els últims 60 anys la població pot haver-se reduït fins a en un 80%.
En la gastronomia pot ser conservada fresca, fumada o congelada, existint multitut de plats tradicionals en la gastronomia europea cuinats en ella.[9]
Atres noms comuns
[editar | editar còdic]Origüela en Alconétar (Comarca de Tajo-Salor, Extremadura).[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dekker, W., B. van Vos i J. van Willigen, 1998. Minimal and maximal size of eel. L'Anguille Europeenne. 10I Reunion du groupe de travail "Anguille" EIFAC/ISSES. Bulletin Francais de Peche et Pecherie, Conseil superieur de la peche, Paris (France), 1998
- ↑ Bobick, J.I. i M. Peffer, 1993. Science and technology desk reference. Gale Research Inc.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rochard, I. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. En J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État dones connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeaux, France. 115 p.
- ↑ 4,0 4,1 Bauchot, M.-L. 1986 Anguillidae. p. 535-536. En P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i I. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volume 2. UNESCO, París.
- ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.) 2001. Atles dones poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, Paris. Patrimoines naturels, 47:1-387.
- ↑ Riede, K. 2004 Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemània. 329 p.
- ↑ Matallanas, J. 2005. A world overview of species of interest to fisheries. Chapter: Anguilla anguilla. Retrieved on 05 May 2005, from www.fao.org/figis/servlet/species?fid=2203. 4p. FIGIS Species Fact Sheets. Species Identification and Data Programme-SIDP, FAO-FIGIS
- ↑ R. S. Kirk. The impact of Anguillicola crassus on European eels. Fisheries Management and Ecology. Volume 10, Issue 6, pages 385–394, December 2003.
- ↑ Frimodt, C. 1995 Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Pixeu, Oxford, England. 215 p.
- ↑ Servici de Caça, Peixca i Acuicultura de la Junta d'Extremadura. «Peixca i Rius en Extremadura - Peixos en Extremadura». pescayrios.juntaextremadura.és. Consultat el 2026-01-09.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anguilla anguilla en l'ITIS.
- Plantilla:FishBase species
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anguilla anguilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.