Anguillidae
Els anguílidos (Anguillidae) són una família de peixos teleósteos del orde Anguilliformes que inclou un sol gènero, Anguilla, coneguts vulgarmente com a anguiles de riu. Són peixos eurihalinos que passen part de la seua vida en la mar i una atra part en els rius, en comportament catádromo. Estan distribuïdes per la major part de les aigües tropicals i templades, llevat en l'est del Pacífic i sur del Atlàntic.[1] El seu nom procedix del llatí «anguilla», que significa ‘anguila’.[2]
Apareixen per primera volta en el registre fòssil en el Mioceno superior, durant el Terciario superior.[3]
Morfologia
Es tracta d'un peix de cos allargat que generalment medix al voltant de 70 cm, encara que pot alcançar fins als 2 metros de llongitut. Les femelles solen ser de major tamany que els mascles. La seua pell està recoberta per una secreció mucosa que la fa molt esvarosa, característica que la distinguix i, al mateix temps, li servix de protecció, ya que posseïx escates microscòpiques. Sobre la seua longevitat, els mascles solen viure aproximadament huit anys, mentres que les femelles poden alcançar fins als dotze anys.
Despuix del cap tenen dos aletes de chicotet tamany. L'esquena és pardo verdoso, casi negre; la pancha és blanca i groguenc.
Biologia
Viuen en aigües marines i aigües salobres. Algunes espècies d'anguila són catádromas, és dir, emigren per a desovar de l'aigua dolça a la mar, al revés que el salmó que és anádromo. El cas més cridaner ho representa l'anguila europea (Anguilla anguilla), els llocs de la qual per al desove estan situats en la mar dels Sargazos, lloc elegit per esta espècie per a la cria des de fa 140 millons d'anys.
Els eixemplars en la madurea reproductiva (8-10 anys en les femelles i 4 en els mascles) realisen un recorregut de més de 4.000 km per a aplegar fins a allí despuix d'uns huit mesos, partint dels caixers fluvials d'Europa occidental i Norteamérica. Una volta allí, mascles i femelles es aparean, desovan i, finalment, moren. Tot el procés es porta a terme a uns 500 metros de profunditat i a una temperatura de 15 °C. Els ous depositats eclosionan als pocs dies, naixent d'estos els cridats leptocéfalos, d'un tamany inferior al cap d'un alfiler. Immediatament despuix del naiximent, moguts més per les corrent del Golf que pels seus propis mijos, els individus inicien la sorprenent migració de regrés fins als caixers fluvials des d'a on varen partir les seues mares. Durant dita migració mor gran cantitat d'individus, pero les posades són molt més numeroses, permetent d'esta manera la tongada generacional (9.000.000 d'ous per femella). Despuix d'un determini de dos a quatre anys apleguen a la desembocadura dels caixers, i al contacte en l'aigua menys salina, sofrixen una metamorfosis que els transforma en anguiles.
La salinitat de l'aigua eixercita un paper crucial en el seu desenroll, ya que influïx en la determinació del sexe de cada individu. Per esta raó, els eixemplars que remonten els caixers fluvials es convertixen en femelles, mentres que els mascles permaneixen en zones propenques a la desembocadura, a on l'aigua és més salina. Entre rius, séquies i pous transcorre la vida de la angula, durant la qual creix, madura i finalment es transforma en la anguila.
Anys més vesprada, una primavera, quan el rellonge biològic li l'indica, ixen del seu hàbitat per a iniciar la migració fins a la mar dels Sargazos, tancant aixina el cicle vital. Esta migració la realisen conjuntament mascles i femelles, sent estes aproximadament del doble del tamany dels primers, i també alcançant elles més vesprada la madurea sexual.
La base de l'estudi sobre el sorprenent periple d'estos animals la va assentar el ictiólogo danés Johannes Japetus Smith Steenstrup (1813-1897), qui durant més de vint anys es va dedicar a l'estudi d'este fenomen. Actualment, en la web de Radiotelevisió Espanyola existixen dos pódcast dins del programa de ràdio «L'aventura de la vida» en els que, baix el títul de «L'epopeya de l'anguila», el Doctor Félix Rodríguez de la Font, narra d'una forma apassionada i amena tot este procés.
Vore també
Referències
- ↑ Nelson (1994). Fishes of the world, 3ª edició edició (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons, Inc., pp. 600 p.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit: unpublished.
- ↑ Berg, L.S. (1958). System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische (en alemà), Berlín: VEB Verlag der Wissenschaften.
- Anguillidae en l'ITIS.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anguillidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.