Anar al contingut

Mugil cephalus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mugil cephalus

El Mugil cephalus (comunament denominat mújol) és una espècie de peix eurihalino pertanyent a la família de mugílidos.[1] Este peix és àmpliament reconegut per la seua diversitat de noms comuns en distintes regions, entre els que s'inclouen múgil, mugle, mule, llisa, muble plana, lliça, albur, cabezudo, capitón, corcón i pardete. Este ampli repertori de denominacions reflectix l'estesa distribució geogràfica i la rellevància cultural i econòmica d'esta espècie en diverses zones costeres del món.

Mugil cephalus és un peix eurihalino, lo que significa que pot habitar tant en ambients d'aigua dolça com a salada, adaptant-se a diferents nivells de salinitat. Esta capacitat d'adaptació és clau per a la seua supervivència i distribució global, ya que es troba en aigües tropicals, subtropicals i templades de tots els oceans, aixina com en estanys costers, estuaris i rius.[2]

El mújol és particularment conegut per la seua importància en la peixca artesanal i comercial, aixina com en la acuicultura, per la seua carn d'alta calitat i la seua capacitat per a créixer en condicions controlades. Ademés, juga un paper ecològic significatiu en els ecosistemes aquàtics,[3] ya que és un peix omnívoro que s'alimenta principalment de detritos, fitoplàncton i chicotetes partícules orgàniques, ajudant a mantindre l'equilibri ecològic en els cossos d'aigua a on habita.[4]

Descripció

Generalment medix uns 50 cm encara que pot aplegar a medir 1 m de llongitut total i 8 kg de pes.[5] Cos llarc, ample (especialment en la part dorsal), en l'esquena grisa azulado i els costats plateados i en llínees llongitudinals de color marró. Pedúncul cabal alt i comprimit lateralment. Cap gran, ampla (casi redona), en la boca terminal i el morro curt. Llavi superior fi. Ulls coberts per una membrana adiposa molt desenrollada. Dos aletes dorsals triangulars. Aleta cabal gran i cóncava. Presenta una taca negra en la base de les aletes pectorals.

L'esquena del peix és de color vert oliva, els costats són plateados i canvien a blanc cap a la pancha.[1] El peix pot tindre de sis a sèt ralles horisontals laterals distintives.[1] El mújol carix de llínea lateral.[1]

Distribució geogràfica

És una espècie d'àmplia distribució mundial.

El Mugil cephalus habita en les aigües costeres de la majoria de les regions tropicals i subtropicals.[6] En l'Atlàntic occidental, es troba des de la península de Nova Escòcia fins a Argentina, incloent el Golf de Mèxic,[6] encara que està absent en les Bahames i el Carib. En l'Atlàntic oriental, habita des del golf de Viscaya fins al sur d'Àfrica. Es troba també en tot el Mar Mediterrànea i en el Mar Negra. La distribució del Pacífic oriental comprén des del sur de Califòrnia fins a Chile.[6]

El mújol és catádromo, trobant-li-ho freqüentment en ambientes estuarinos i d'aigua dolça.[6]

La seua distribució geogràfica és àmplia, sent molt comuna en aigües costeres per les seues característiques, que li permeten soportar temperatures elevades, salinitat variables i certs nivells de contaminació orgànica, com en Netes.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase Mugil cephalus, 2014
  2. ↑ Carolyn W. Thompson The Grey Mullet: Biology and Exploitation (1989) Chapman and Hall 377 pag. ISBN: 978-0412310506
  3. ↑ S. Blaber. Fish and Fisheries of Tropical Estuaries (1997) Springer 372 pag. ISBN: 978-0412637306
  4. ↑ R. N. Hughes, D. J. Hughes, and I. P. Smith. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, Volume 55 (2017) CRC Press 664 pag. ISBN: 978-1498767344
  5. ↑ Minckley, W. L. 1973. Fishes of Arizona. Arizona Game and Fish Department, Phoenix. pp. 257-258.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Mugil Cephalus: Distribució i hàbitat

Bibliografia

  • Arthur, J. R. & Lumanlan-Maig, S. 1997. Checklist of the parasites of fishes of the Philippines. FAO Fisheries Technical Paper No. 369. FAO, Rome, Italy. 102 pp.
  • Badran, A. F. 1994. Preliminary investigations on streptococcosis among freshwater and marine fishes. Veterinary Medical Journal Giza, 42(1B): 257–262.
  • Chen, S. C., Liaw, L. L., El seu, H. I., Ko, S. C., Wu, C. I., Chaung, H. C., Tsai, I. H., Yang, K. L., Chen, I. C., Chen, T. H., Lin, G. R., Cheng, S. I., Lin, I. D., Lee, J. L., Lai, C. C., Weng I. J. & Chu, S. I. 2002. Lactococcus garvieae, a cause of disease in grey mullet, Mugil cephalus L., in Taiwan. Journal of Fish Diseases, 25:727–732.
  • @FAO. 1995. Code of Conduct for Responsible Fisheries. FAO, Rome, Italy. 41 pp.
  • Harrison, I. J. & Senou, H. 1999. Order Mugiliformes. Mugilidae. Mullets. In: K. I. Carpenter & V. H. Niem (eds.), FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volume 4. Bony fishes Part 2 (Mugilidae to Carangidae), pp. 2069–2108. FAO, Rome, Italy.
  • Oren, O. H. 1981. Aquaculture of grey mullets. (International Biological Programme No. 26). Cambridge University Press, Cambridge, England. 507 pp.
  • Plumb, J. A. 1999. Edwardsiella Septicaemias. In: P. T. K. Woo & D. W. Bruno (eds.), Fish Diseases and Disorders, Vol. 3: Viral, Bacterial and Fungal Infections, pp. 479–521. CABI, New York, USA.
  • Claudio Eliano (1988). Història dels animals (selecció). Edicions Orbis. Barcelona. ISBN 84-85471-65-2.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mugil_cephalus&oldid=1180867»