La llicenciatura[1] és el títul acadèmic o grau acadèmic que s'obté despuix de realisar certs estudis d'educació superior d'entre tres i sis anys de duració. Per un atre costat, quan s'obté esta titulació, vol dir que s'és una persona capacitada per a complir una série de tasques en un àmbit determinat, per a poder eixercir laboralment.

El terme deriva del llatí medieval llicenciatura, a la seua volta de llicenciés, que vol dir 'llicenciar', és dir, 'autorisar'. El llicenciat és qui es fa acreedor d'una llicència, pero estes no deuen jamai de confondre's en una atra classe de llicències com la llicència de maneig expedida per algunes autoritats, ya que esta no constituïx un títul universitari (vejau cèdula professional per a l'eixercici d'una professió i la seua diferència en un títul universitari que constituïx un grau acadèmic). En térmens generals, la llicenciatura en tota la diversitat de noms que rep depenent el país és l'equivalent al grau en una àrea del coneiximent, tots aquells estudis realisats a posteriori reben el nom de postgrau.


Història

 
Eixemples de Títuls de Llicenciatura d'universitats portugueses

En l'ensenyança antiga el grau de Llicenciat s'obtenia en les Escoles Majors de les universitats, i era més alt que el de Bachiller, que era també títul universitari menor, que s'estudiava en les Escoles Menors. Abdós títuls habilitaven per a l'eixercici d'una professió (de forma anàloga a les extintes Llicenciatura i Diplomatura espanyoles).

En l'Universitat de Salamanca es conserven els noms de les Escoles Majors en un edifici històric de l'Universitat, front al Pati d'Escoles, aixina com el recort dels Coleges famosos, que els seus colegials tenien a gala durant la seua vida exhibir el títul de colegial de Sant Bartolomé o colegial de Santiago, per posar els més famosos.


Espanya

Fins a l'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, en Espanya la llicenciatura era una titulació universitària d'entre quatre i sis anys de duració. Era una titulació de cicle llarc o dos cicles, a on en el segon s'elegia entre distintes especialisació, des de la que es podia accedir al doctorat (tercer cicle). En certes facultats, es terminaven els estudis en un treball cridat tesina.


Portugal

En Portugal, tant abans com despuix de la reforma universitària de Bolonya, la Llicenciatura seguix sent un grau acadèmic atribuït per les universitats i pels instituts politècnics. Des de 2006 té, normalment, una duració de tres anys (o 180 ECTS), pero pot aplegar fins a quatre anys (o 240 ECTS) en carreres com la Medicina, encara que no és suficient per a eixercir la professió de Mege, ya que és necessari tindre el màster.[2]


Actualitat

En Amèrica Llatina

 
Alumnes de llicenciatura en l'ITESM al sur de la Ciutat de Mèxic que varen realisar el seu servici social editant Wikipedia (estiu 2014).

En Amèrica Llatina, la llicenciatura és el títul obtingut en terminar una carrera universitària d'entre tres i sis anys de duració, inclosa la nova llicenciatura en medicina, en la que generalment s'impartixen més cursos generalistes que en una diplomatura a on es tendix a l'especialisació. Una atra diferència reseñable és que, en general, les llicenciatures es creen entorn a un àrea específica del saber (medicina, biologia, física, química, matemàtiques, ciències socials, lliteratura, Dret, estadística, belles arts, ciències ambientals, producció de bioimagen, enfermeria, psicologia i unes atres), mentres que les diplomatures i atres carreres de menor duració, com les tecnicaturas, se solen configurar atenent a les necessitats d'un ofici concret (ingenieria tècnica, per eixemple). Les llicenciatures s'impartixen en les facultats.

En moltes facultats, estos estudis es terminen en un treball. En Amèrica Llatina, este treball pot ser una tesis (si és l'investigació sobre un problema específic) o una tesina (si és una investigació bibliogràfica o monogràfica sobre un assunt més general) o una pràctica professional (si es tracta de l'aplicació, en l'àmbit laboral, dels coneiximents adquirits en la carrera).

En molts països, un dels requisits per a obtindre la llicenciatura és la realisació del servici social: l'aplicació, sense rebre un salari o ben rebent un molt menut, dels coneiximents adquirits en l'àmbit de lo laboral: en la mateixa escola a on es va estudiar, per eixemple.


Argentina i Uruguay

En Argentina i Uruguay el grau de Llicenciatura pel qual un es convertix en llicenciat. És un títul de grau de quatre a sis anys i requerix de la redacció i defensa formal d'una tesis en algun àrea o tema de competència.[3][4]La tinença d'una llicenciatura habilita per a ingressar a un programa de postgrau com una mestrage o un doctorat.


En Colòmbia

En Colòmbia, la denominació llicenciatura relaciona exclusivament a tots els programes professionals que conduïxen a la preparació docent en diverses àrees i equival aproximadament al títul Bachelor of Education (B.Ed.) en el sistema educatiu dels Estats Units. La principal diferència és l'inclusió d'assignatures i pràctiques pedagògiques en el currículum de dits programes. De la mateixa manera que en atres països, tenen duració d'entre quatre i sis anys; no obstant, conferixen el permís professional per a eixercir l'ensenyança en el país. Les modalitats de treball de grau inclouen pràctiques docents i investigativas i també són conegudes com a tesis. Tots els programes professionals en el país tenen el nom de pregrado; no obstant, per al comú de la població, este terme denomina els programes diferents a les llicenciatures: un pregrado de llicenciatura en química és diferent a un pregrado en química, de la mateixa manera que una llicenciatura en matemàtiques és diferent a un pregrado en matemàtiques. Pese a tindre un enfocament pedagògic, els llicenciats també poden actuar en atres àrees professionals. També convé distinguir entre llicenciat, normalista i normalista superior, que també són titulacions autorisades per a l'eixercici de la docència.

El conjunt d'estudis de pregrado i postgrado pertany a l'educació superior, i es denominen globalment estudis superiors.

En l'actualitat, la llicenciatura s'abrevia: Lic. (per a abdós sexes, en la majoria dels països hispanohablante), Lcdo. (masculí, és dir, llicenciat) i Lcda. (femení, és dir, llicenciada). En moltes institucions acadèmiques de molts països hispanohablante, seguix prevalent l'ús, en els documents oficials, del gènero masculí en els títuls acadèmics, encara que en la pràctica quotidiana estiga tornant-se més freqüent l'ús del gènero específic per a cada cas.


Atres Regions

Finlàndia i Suècia

En Finlàndia i Suècia la llicenciatura és un grau de postgrado que és la mitat d'un doctorat, o siga dos anys.


Hong Kong

En Hong Kong, la llicenciatura és una calificació requerida para els meges estrangers en Hong Kong ans que puguen registrar-se en el Consell Mèdic d'Hong Kong i eixercir la seua professió en el territori.[5]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 3 de septiembre de 2014. Consultat el 30 de junio de 2014.
  3. ↑ The BOLOGNA DECLARATION of COMPARATIVE EDUCATION -- https://web.archive.org/web/20080211212119/http://www.bologna-bergen2005.no/Docs/00-Main_doc/990719BOLOGNA_DECLARATION.PDF
  4. ↑ LICENCIATURA in South-America -- The Bologna Process of Harmonization of Higher Education, Alexandra Kertz-Welzel, "Motivation zur Weiterbildung: Master- und Bachelor-Abschlüsse in den USA und Die Amerikas", Diskussion Musikpädagogik, vol. 29, pp. 33–35, 2006.
  5. ↑ LMCHK Soc. «The Medical Licentiate Society of Hong Kong | LMCHK» (en en-us). The Medical Licentiate Society of Hong Kong | LMCHK Doctors. Consultat el 10 de enero de 2020.

Enllaços externs