Belles arts

El terme belles arts es va popularisar en el XVII per a referir-se a les principals arts i bon us de la tècnica. El primer llibre que es coneix que les classifica és Els Beaux-Arts réduits à un même principe (Les belles arts, 1746) de Charles Batteux, qui va pretendre unificar les numeroses teories sobre bellea i gust que existien en eixa época. Batteux va incloure en les belles arts originalment a l'arquitectura, la dansa, l'escultura, la música, la pintura i la poesia; i es va afegir posteriorment l'eloqüència.[1]
En el temps, la llista sofriria canvis segons els distints autors que afegirien o llevarien arts a esta llista (es va eliminar l'eloqüència). En 1911, Ricciotto Canudo és el primer teòric del cine en calificar a este com el sèptim art, en el seu ensaig "Manifest de les Sèt Arts", que es va publicar en 1914.[2]
També per l'evolució històrica del terme, és habitual que l'us de belles arts s'associe, en institucions educatives i en museus de belles arts, casi exclusivament a les arts plàstiques o arts visuals. En este sentit, la paraula art també és moltes voltes sinònim de arts visuals, en amprar-se en térmens com galeria d'art.
Divisió clàssica
[editar | editar còdic]Les arts són un fenomen social, un mig de comunicació, una necessitat del ser humà d'expressar-se i comunicar-se per mig de formes, colors, sons i moviments; l'art és un producte o acte creatiu. Els grecs antics dividien les arts en arts superiors i arts menors. Les arts superiors eren aquelles que permetien gojar les obres per mig dels sentits superiors (vista i oït), en els que no fa falta entrar en contacte físic en l'objecte observat. Les belles arts eren sis: arquitectura, escultura, pintura, música, declamació i dansa. La declamació inclou la poesia, i en la música s'inclou el teatre (actualment partix de la Lliteratura). Eixa és la raó per la que el cine es considera en l'actualitat el sèptim art. Les arts menors, en canvi, són aquelles que impressionen als sentits menors (gust, olfat i tacte), en els que és necessari entrar en contacte en l'objecte: gastronomia, perfumeria i artesania. També es considera al còmic com una expressió artística, sent denominat com "el Nové Art". El seu llenguage propi ya establit i la seua mescla de narrativa lliterària i visual ho convertixen, sense dubte en una manifestació artística.
Sèt belles arts
[editar | editar còdic]- Arquitectura: És l'art i ciència de proyectar i construir edificacions.
- Dansa: És l'art a on s'utilisa el moviment del cos, usualment en música, com una forma d'expressió de sentiments i emocions, i d'interacció social, en fins d'entreteniment, o religiosos.
- Escultura: És l'art de crear formes en l'espai, tant exentes com en relleu.
- Música: És l'art que combina els sons conforme als principis de la melodia, l'harmonia, el ritme i el timbre.
- Pintura: És l'art de la representació gràfica utilisant pigments, mesclats en atres substàncies aglutinants, orgàniques o sintètiques.
- Lliteratura: És l'art que té per instrument la paraula escrita.
- Teatre: El teatre és la branca de les arts escèniques relacionada en l'actuació. Representa històries actuades front als espectadors o front a una cambra usant una combinació de discurs, gests, escenografia, música, sò i espectàcul.
Afegitons moderns de belles arts
[editar | editar còdic]- Art floral
- Diorama
- Cine o cinematografia: Naixcut a finals d'el XIX, és un art molt popular, consistent en la proyecció en una pantalla de fotografies (o dibuixos) a un ritme determinat (24 per segon) i una despuix d'una atra, produint un efecte òptic en el que semblen estar en moviment, conformant les cridades "películes". Eixes imàgens narren una història i solen anar acompanyades de sò. Per a la reproducció de dites películes és necessari posseir diverses màquines, depenent de si s'exhibixen en sals preparades ex professo o en la nostra casa.
- Fotografia: Creat a mitan d'el XIX, la fotografia és l'art de la captació d'imàgens de la realitat en paper, usant per a això una màquina anomenada cambra. Les imàgens captades en dita màquina són fixades en paper per mig de diverses tècniques i productes químics.
Dites imàgens poden reflectir la cotidianidad o tindre un marcat caràcter artístic, expressant metàfores o sensacions. D'este art va derivar, posteriorment, el cine, ya que este està basat en fotografies.
- Còmic: Considerat un art popular, i creat a principis d'el XX, el còmic és l'art de narrar històries per mig de seqüències de dibuixos que, mesclades en texts, es distribuïxen en quadrats cridats vinyetes, que, a la seua volta es coloquen una despuix d'una atra en la pàgina, conformant una seqüència.
Denostat durant molt temps, pel seu marcat caràcter popular, el còmic és considerat en l'actualitat una manifestació artística de ple dret, per l'utilisació d'uns còdics expressius propis, absents en el restant de les belles arts, i a la seua combinació de lliteratura i art visual en un mateix lloc. Per tot això, és calificat pel gran públic i els experts com el "nové art" o l'art seqüencial. - Videojocs: En 2011 es va estendre la protecció artística a videojocs, lo que els va classificar com un art llegal.cita requerida D'igual forma, Xin Wang, creador d'un personage de Diable III va dir “va succeir com va succeir en el cine. El videojoc és nova forma d'art, l'octau art. Depén de cóm ho veges i cóm ho uses”.
- Origami: durant sigles, el origami o art del plegat del paper, es va mantindre en l'àmbit de les pràctica artesanals. Pero en els últims 50 anys, un interés renovat per comprendre el comportament de la matèria plegable, tant a nivell artístic com a científic, ha donat impuls a una generació d'artistes les obres de les quals mereixen ubicar-se a l'altura de les belles arts. El origami té una característica que ho distinguix d'atres arts: mentres que la pintura requerix l'adició de matèria, i l'escultura implica substracció, el origami no suma ni resta: transforma. El substrat sobre el qual'artiste imprimix la funció de plec pot ser paper o un atre material plegable (metal, acetat, etc.). També cridat «nou origami» per a distinguir-ho de les antigues pràctiques artesanals, va tindre una ràpida evolució en l'últim mig sigle gràcies a l'aporte de la matemàtica computacional i al desenroll de tècniques com el box-pleating, el teselado i el plegat en humit. Artistes com Robert J. Lang, Erik i Martin Demaine, Sipho Mabona, Giang Dinh i uns atres, són citats en freqüència per a ejemplificar la forma en que el origami continua desafiant els llímits d'un art cada volta més compromés en el seu temps. La seua faceta computacional i el continu fluix per les rets socials, a on transiten i es nutrixen les noves tècniques i dissenys, han convertit al origami en un art paradigmàtic d'el XXI.[3][4][5]
Disciplines artístiques tradicionals
[editar | editar còdic]Les disciplines artístiques tradicionals comprenen una àmplia gama de formes d'expressió creativa que han segut valorades i practicades a lo llarc de l'història. Estes disciplines artístiques han segut fonamentals en el desenroll cultural de diferents societats i han deixat un llegat durador en el món de l'art.
- Pintura: La pintura és una de les disciplines artístiques més antigues i prominents. Implica l'aplicació de pigments sobre una superfície, generalment utilisant pinzells, espátulas o atres utensilis. Les tècniques i estils varien des de la pintura a l'oli i l'aquarela fins a la pintura al temple i la fresca. Destacats pintors a lo llarc de l'història inclouen a Leonardo dona Vinci, Rembrandt, Vincent van Gogh i Pablo Picasso.
- Escultura: L'escultura implica la creació de formes tridimensionals utilisant diversos materials, com a pedra, metal, fusta o argila. Els escultors donen forma i molegen els materials per a representar figures humanes, animals, objectes o formes abstractes. Eixemples destacats d'escultura inclouen la Venus de Milo, el David de Miguel Ángel, i l'obra d'Auguste Rodin.
- Arquitectura: L'arquitectura és la disciplina artística que s'ocupa del disseny i construcció d'edificis i espais. Els arquitectes combinen elements estètics i funcionals per a crear estructures que siguen visualment atractives i al mateix temps satisfacen les necessitats pràctiques dels usuaris. Des de les antigues piràmides egipcíaques i els temples grecs fins als rascacels moderns, l'arquitectura ha eixercitat un paper fonamental en la creació d'entorns habitables i simbòlics.
- Música: La música és una forma d'art que es basa en la combinació de sons i ritmes per a transmetre emocions i expressar idees. Es pot compondre i interpretar a través d'una varietat d'instruments i veus. Les diferents tradicions musicals i gèneros, com la música clàssica, el jazz, el roc i la música folórica, reflectixen la diversitat cultural i les preferències estilístiques de les distintes societats.
- Dansa: La dansa és una forma d'expressió artística que combina moviments corporals rítmics i coreografiados. Pot tindre raïls culturals, narratives o purament estètiques. A lo llarc de l'història, la dansa ha segut utilisada per a cerimònies, celebracions, narració d'històries i expressió emocional. Els estils de dansa inclouen ballet, dansa contemporànea, dansa folórica i danses ètniques.
- Teatre: El teatre és una forma d'art[6] que combina actuació, escenografia, música i diàlec per a crear una representació en viu. A través del teatre, es poden contar històries, explorar temes socials i emocionals, i reflexionar sobre la condició humana. Des de les obres clàssiques de Shakespeare fins a les modernes produccions teatrals, el teatre ha eixercitat un paper important en l'entreteniment i la reflexió artística.
- Lliteratura: La lliteratura és una forma d'expressió artística a través de l'escritura. Inclou gèneros com la poesia, la novela, el conte i l'ensaig. La lliteratura permet l'exploració d'idees, emocions i experiències humanes, i ha segut una forma de preservar i transmetre coneiximents i cultures a lo llarc del temps. Escritors influents inclouen a Shakespeare, Cervantes, Jane Austen i Gabriel García Márquez.
Vore també
[editar | editar còdic]- Art
- Crítica d'art
- Estètica
- Estudi de l'història de l'art
- Història de l'art
- Història de l'estètica
- Psicologia de l'art
- Sociologia de l'art
- Teoria de l'art
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Batteux, Charres (MDCXLVII). De l'Imprimerie de CH. J. B. Delspine (ed.). Els Beaux Arts réduits à un même principe, Llibres Google, pp. [1].
- ↑ Marí, Alfredo (2006). Cine argentí i llatinoamericà: una mirada crítica, Argentina, pp. 22.
- ↑ «Between the Folds, a documentary film».
- ↑ Folding Paper: The Infinite Possibilities of Origami, Tuttle Publishing. ISBN 978-0804843386.
- ↑ New Expressions in Origami Art, Tuttle Publishing. ISBN 978-0804853453.
- ↑ «Història de l'Art».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Belles arts en Viquidites.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bellas artes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.