Psicologia de l'art
La psicologia de l'art és l'àmbit sicològic que estudia els fenomens de la creació i l'apreciació artística des d'una perspectiva sicològica. Han segut transcendentals per al desenroll d'esta disciplina contribucions tals com les de Gustav Fechner, Sigmund Freud, l'escola de la Gestalt (dins de la que destaquen els treballs de Rudolph Arnheim), Lev Vygotski i Howard Gardner.
En este artícul sobre Psicologia de l'Art, per una part, es tracta de donar explicació a les dificultats de la Psicologia a el hora d'abordar la producció i la comprensió de l'art; i per una atra, es pretén apuntar les direccions que seguixen les últimes investigacions, que permeten construir actualment una Psicologia de l'Art.
Objecte d'estudi
[editar | editar còdic]Els objectius que perseguix vinculen esta branca de la Psicologia en moltes unes atres que pertanyen al camp de dita disciplina, i molt particularment en aquelles que fan referència als processos bàsics (com la percepció, l'emoció i la memòria) i a les funcions superiors del pensament i el llenguage. No obstant, estes relacions no se cenyixen a l'àrea de coneiximent que incumbe a la Psicologia Bàsica, ya que la Psicologia de l'art també es relaciona en essència en àrees com la Psicobiología, la Psicopatología, els estudis de personalitat, la Psicologia Evolutiva o la Psicologia Social. Sobre les relacions que la Psicologia de l'art manté en atres disciplines, s'han de destacar els aportes essencials de la filosofia per a la comprensió dels fenomens estètics, i també és de gran importància, per eixemple, l'aporte de l'Història de l'Art. La vinculació entre la Psicologia de l'art en les disciplines mencionades mostren la necessitat d'un treball interdisciplinari.
La tasca que ocupa a esta disciplina és, per tant, d'una elevada complexitat. Per una atra part, la Psicologia de l'art és un camp nou en molts països.
La psicologia de l'art tracta d'elaborar teories acosta tant de l'activitat creativa com de la perceptiva, utilisant els conceptes i principis en us de la psicologia científica. En anglés, les referències que podem trobar són abundants; pero en espanyol existix una menor cantitat de treballs editats, tractant-se en, la majoria dels casos, de texts basats en el psicoanálisis.
Per al desenroll d'esta disciplina han segut de gran importància contribucions com les de Fechner, Sigmund Freud, Lev Vygotski, Howard Gardner i l'escola de la Gestalt, destacant en esta els treballs de Rudolph Arnheim.
Una de les principals qüestions que la Psicologia de l'Art es planteja és el fet de si el gust individual és lo suficientment inconcluso com para no permetre el desenroll de la mateixa. Es posa com a eixemple d'una visió del gust com alguna cosa no inconcluso, que el gust individual esta en moltes ocasions determinat per qüestions ètniques, socials, econòmiques o d'edat, que fan que quant més es compartixquen dites qüestions els gusts coincidixquen.
Art-teràpia
[editar | editar còdic]Multitut de psicoterapeutas han pogut comprovar els efectes curativos de l'art, a nivell individual i també grupal.
En art-teràpia es llibera la subjetivitat de la persona. Es pot utilisar per a la resolució de conflictes, posant l'émfasis en que es tracta d'una experiència individual, pero en la possibilitat de crear llaços de comunicació en els iguals.
Art-teràpia és la nominació genèrica d'un àrea que inclou aquelles pràctiques psicoterapéuticas que utilisen l'expressió artística com a mediació. Té com a base una concepció d'art vigent a partir de la posguerra i que nega per complet el mit de l'artiste com a geni. De fet, esta àrea ha tingut un gran desenroll en la segona mitat del sigle passat i variats àmbits dels servicis socials: educadors, assistents socials, sicòlecs, etc., acodixen als treballs i tècniques artístiques en l'actualitat com a elements que enriquixen aquells recursos orientats cap al canvi de la conducta subjectivada i les conexions socials.
Antecedents
[editar | editar còdic]Este tipo de teràpia funciona des de fa vàries décades, per mig de programes de rehabilitació que utilisen tècniques com l'escritura, la música, la pintura, etc. No obstant, l'incorporació d'estes tècniques als hospitals ha segut tant llenta com dificultosa.
En 1962 es va realisar el Primer taller de teràpia dinàmic expressiva, una experiència terapèutica en chiquets a través de la pintura, coordinada per Fazakas, Y. i Martínez, Y. en la Clínica Psiquiàtrica de Chiquets i Adolescents del Hospital Pereira Rossell.
En eixe mateix hospital, en 1974, es va constituir un grup de psicoterapia psicoanalítica de grup de chiquets en tècniques expressives, coordinat per Irrisarri, Y. i un atre grup paralel de pares, coordinat per Fazakas, Y., que seguixen en activitat. Serra, M. i Casaravilla, G. varen coordinar un de dits tallers entre 1987 i 1989. Este grup de treball docent-assistencial prolonga lo que va anar inicialment la Policlínica Mèdic-Sicològica del Hospital Pedro Visca.
La AUPPE (Associació de Psicologia i Psicopatología de l'Expressió) va ser fundada en 1963, a partir dels treballs promoguts per Carrasco, J.; Martínez, Y. i Fernández, M. des de l'any 1956, referits a la rehabilitació psíquica a través de l'expressió. En 1990 es varen realisar les “Primeres Jornades sobre Creativitat”.
En 1991 es va crear “I-tche-pare”, un grup de teatre integrat per pacients de la Colónia Etchepare, dirigit per Gold, A., i que seguix en funcionament baix la coordinació de Caps, A.
L'utilisació sistemàtica de tècniques expressives per a la prevenció i la promoció de salut ha segut poc freqüent. Saludar-te (Fundació per a la Promoció de Salut a través de l'Art i el Humor), fundat i dirigit per Friedler, R. en 1999, està integrat per artistes i professionals de la salut que ampren tècniques de mediació artística (tècniques teatrals, musicoterapia, arts plàstiques, narració oral, títaros, psicodrama, etc.) com a vehícul per a movilisar el desplegament del humor i l'imaginació.
En els espais curriculares de la formació universitària del Sicòlec, l'art ha estat present de manera ocasional en algunes càtedra i en l'Espai de Psicoanálisis i Lliteratura creat per R. Lubartowski en l'Àrea de Psicoanálisis des d'a on s'han realisat activitats dins de Facultat de Psicologia i en coordinació en la Facultat de Humanitats i Ciències de l'Educació.
Cada volta són integrades en major medida les manifestacions artístiques en molts cursos per mig del cine, la lliteratura, fotografia i teatre.
L'estudi de la relació entre Art i Psicologia es basa en els objectius d'estimular, investigar i experimentar els processos creatius. S'estan utilisant com un dispositiu pedagògic en el que siga possible generar recursos que oferixquen l'accés a una gran diversitat de pràctiques.
Es fa us de la creativitat humana per a afrontar i superar el dolor, pero també per a extraure d'ell una nova forma de crear. No es perseguix el trobar nous models, sino que es tracta d'obrir senderes cap a lo complex, sense deixar de costat l'aspecte essencial de l'experiència vital.
Els sicòlecs profesionalisats en l'àrea de les arts plàstiques, poden utilisar la producció creativa com a mediador en la relació terapèutica atenent qüestions relacionades en el psiquisme, la subjetivitat, la cultura i la societat.
L'activitat professional del sicòlec arteterapeuta, dins del camp de la salut mental, li oferix la possibilitat de treballar en àmbits tan diversos com l'atenció psicosocial, i prestant ajuda en totes aquelles problemàtiques relacionades en el psiquisme, la subjetivitat, la cultura i la societat. Està demostrat que l'expressió artística optimisa els alcanç psicoterapéuticos.
En l'art-teràpia es permet relacionar lo intern i lo extern, evocant i transformant lo traumàtic.
No es tracta de la creació d'una nova cura sicològica, sino d'una invitació a la reflexió sobre una forma de treball en salut mental, que conjuga procediments circumscrits a cert tipo d'art i salut mental, creativitat i psicologia.
Les transicions sicològiques no ho serien si no anara en relació en els aspectes soci-històric-culturals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roni Kempler: Who the Mono Lisa Is 2017, TXu 2-064-715, Google Site. Mono Lisa, painting by Leonardo dona Vinci, View article history, Roni Kempler's contributions, Encyclopædia Britannica
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Álvarez Vilar, A. 1974. Psicologia de l'art. Madrit, Biblioteca Nova.
- Arnheim, R. 1989. Nous ensajos sobre psicologia de l'art. Madrit, Aliança Editorial.
- Schuster, M. 1982. Psicologia de l'art: cóm influïxen les obres d'art. Barcelona, Blume.
- Leonidas Mansilla, 1956. Psicologia de l'art. Barcelona, Paidós.
Vore també
[editar | editar còdic]- Art
- Història de l'art
- Teoria de l'art
- Crítica d'art
- Sociologia de l'art
- Estudi de l'Història de l'Art
- Estètica
- Història de l'estètica
- Métodos de l'Història de l'Art
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Psicología del arte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.