Llegislació

La llegislació[1] (o llei estatutària) és la llei que ha segut creada per un llegislatiu o un atre orgue de govern. El terme pot referir-se a una sola llei, o al cos colectiu de lleis promulgades, mentres que "estatut" també s'utilisa per a referir-se a una sola llei. Ans que un proyecte de llei es convertixca en llei, pot ser conegut com un proyecte de llei, que normalment també es coneix com "llegislació" mentres permaneix baix consideració activa.
Baixe el sistema de Westminster, un element de la llegislació es coneix com Llei del Parlament.
Per lo general, la llegislació és proposta per un membre de la llegislatura (per eixemple, un membre del Congrés o del Parlament), o per l'eixecutiu, despuix és debatuda pels membres de la llegislatura i a sovint és esmenada. Aquells que tenen el poder formal per a crear llegislació són coneguts com a llegisladors, la branca judicial del govern pot tindre el poder formal per a interpretar la llegislació.
Atres mijos llegislatius
L'acte de legislar es coneix a voltes com legislar. Segons la doctrina de la separació de poders, la funció llegislativa és principalment responsabilitat del poder llegislatiu. No obstant, hi ha situacions en les que la llegislació es promulga per atres mijos (més comunament quan es promulga la llei constitucional). Estes atres formes de legislar inclouen els referends i les convencions constitucionals. El terme "llegislació" s'utilisa a voltes per a descriure estes situacions, pero atres voltes s'utilisa per a distinguir els actes del poder llegislatiu d'estes atres formes llegislatives