Museu Argentí de Ciències Naturals
El Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia (MACN) és un dels principals museus de ciències naturals de la República Argentina. Va ser fundat en 1812 i està ubicat en el Parc Centenari, en el barri de Caballito, en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.
Actualment el museu és unitat ejecutora del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET), dependent de la Secretaria d'Innovació, Ciència i Tecnologia de la Jefatura de Gabinet de Ministres.[1]
Àmbit únic per història i patrimoni, integra a l'investigació, la conservació, l'exhibició, i l'educació per a que tota la comunitat puga descobrir, comprendre, valorar i gojar la naturalea (que inclou a l'home), els seus processos i diversitat, en émfasis en el nostre territori.[2]
Denominacions
[editar | editar còdic]A lo llarc de la seua història esta institució ha rebut distintes denominacions oficials.[3]
- Periodo 1823-1882: Museu Públic de Buenos Aires;
- Periodo 1883-1911: Museu Nacional;
- Periodo 1911-1931: Museu Nacional d'Història Natural;
- Periodo 1948-1956: Institut Nacional d'Investigació de les Ciències Naturals i Museu de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia;
- Periodo 1957 en avant: Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia (MACN) i Institut Nacional d'Investigació de les Ciències Naturals.
Història
[editar | editar còdic]L'història del museu va començar a principis de el XIX[4] i molt poc despuix de produïda la Revolució de Maig de 1810, quan Bernardino Rivadavia, secretari del Primer Triumvirat -i gran impulsor de les ciències i la cultura- va dispondre, en 1812, que les províncies devien reunir elements per a "donar principi a l'establiment en la Capital d'un Museu d'Història Natural". La mateixa disposició va ser impulsada novament per Rivadavia en 1823, quan va eixercitar el càrrec de Ministre de Govern i Relacions Exteriors del governador de Buenos Aires, general Martín Rodríguez conseguint el seu objectiu en aplegar a la Presidència de les Províncies Unides del Riu de l'Argent en 1826-1827.
En un principi el museu va funcionar en les celes altes del Convent de Sant Dumenge (1826-1854) i en la vella Procuraduría Jesuítica de la Poma de les Llums fins que en l'any 1937 el president Agustín Pedro Just va inaugurar la primera etapa del nou i gran edifici actual, la construcció del qual va continuar durant els següents anys. Primer es varen alçar els dos volums dels extrems, i després es va culminar conectant-los en l'extensa frontera de major altura.
L'edifici actual, emplaçat en Parc Centenari, es va construir exclusivament per a albergar el Museu. Entre la seua proyecció i construcció es varen invertir uns 15 anys, entre 1925 i 1940 aproximadament. Es va construir en tres etapes: l'ala suroest (per a on hui ingressa el públic a l'exhibició), l'ala noroest i finalment l'àrea central que s'unix abdós ales. Tant en l'exterior com en l'interior de l'edifici es troben variats ornaments, que ilustren fauna principalment i varen ser realisats per diversos artistes, com Alfredo Bigatti, Emilio J. Sarguinet i Donato A. Proietto, entre uns atres.[5]
-
Lapachos, al costat de l'edifici del Museu Argentí de Ciències Naturals
-
Cartell, en Parc Centenari
-
Laterals de l'edifici del Museu Argentí, sobre Parc Centenari
-
Vista de l'edifici, des de l'Avinguda Ángel Gallardo
-
Una de les entrades de l'edifici
-
Una atra vista, des de l'interior del Museu cap a una de les seues portes
-
Tapires, bajorrelieves sobre l'exterior de l'edifici.
-
Llops marins, bajorrelieves sobre l'exterior de l'edifici.
-
Flamencs, per Antonio Bigatti. Es troba en la frontera sobre l'avinguda Ángel Gallardo
-
Còndors. Bajorrelieve
-
Guanacs. Bajorrelieve
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Abans estava baix la dependència de l'ex Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació Productiva (MINCyT)
- ↑ «El Museu» (en és-ar). Museu Ciències Naturals. Consultat el 2021-06-01.
- ↑ Piacentino, Gabriela. L. M.(2008).Boletim do Laboratório de Hidrobiologia.Universidade Federal do Maranhão:21(1)
- 1-111.Consultat el 27 d'agost de 2024.
- ↑ Víctor A. Ramos. «Notes Bicentenario del Museu Argentí de Ciències Naturals». SciELO. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals. Consultat el 2022-05-26.
- ↑ Martini, El Museu Argentí de Ciències Naturals 200 anys (2012). «L'Història d'un edifici», Pablo E. Penchaszadeh (ed.). L'Història d'un edifici (en Espanyol), Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació Productiva, MinCyT, p. 71-112. ISBN 978-987-28170-0-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Argentino de Ciencias Naturales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.