Clínica

La clínica (del grec grec κλινική , 'gitar-se, inclinar-se' molejat en el sufix -ikos a partir de κλίνη, 'llit,llit') seguix els passos de la semiologia, ciència i art de la medicina, en el procés indagatorio orientat al diagnòstic d'una situació patològica (malaltia, síndrome, trastorne, etc.), basat en l'integració i interpretació dels síntomes i atres senyes aportades per l'anamnesis durant l'entrevista clínica en el pacient, els signes de l'exploració física i l'ajuda d'exploracions complementàries de laboratori i de proves d'image. En el diagnòstic d'una malaltia es pauta un tractament.

Punt d'accés d'atenció mèdica, que brinda atenció primària de salut als residents del poble de Veliki Vrag, en l'óblast de Nizni Nóvgorod, en Rússia.

Entrada a una clínica quirúrgica en Greenwich, Londres.

Policlínica de Chemnitz, Alemània.

Policlínica en Písek, República Checa.

Policlínica en Vilnius, en Karoliniškės, Lituània.

Policlínica pediàtrica en Moscou (Novokosino, districte municipal).

Policlínica militar en Legionowo, Polònia.

Tradicionalment la clínica és el diagnòstic realisat al peu del llit del malalt a través del relat de la seua sintomatologia i dels signes obtinguts en l'exploració física.

El clínic és aquell mege que diagnostica i tracta als seus pacients.

També es diu clínica a l'hospital o al centre de salut a on el mege diagnostica i tracta a persones en problemes de salut, si ben açò aplica comunament als centres privats mentres que per als públics aplica el nom hospital pròpiament dit.

L'història clínica és a on s'arrepleguen totes les senyes clíniques.

Història

Artícul principal → Història de la medicina.

El concepte de clínica és molt antic, sofrint un procés evolutiu que ha continuat a lo llarc de l'història, rebent un important impuls en el seu desenroll inicial en els meges grecs com Hipòcrates en el V abans de Crist i despuix en l'Edat Mija i en la Renaixença, fonamentalment en els asils o hosterías, despuix hospitals para desposseïts, malalts i vells abandonats en Holanda, França i Itàlia.

El referent històric sobre moviments de creació de càtedra i instituts clínics data dels sigles XVII i XVIII en tota Europa, en a on la malaltia es presenta a l'observador d'acort en síntomes i signes. Els uns i els atres es distinguixen pel seu valor semàntic, aixina com per la seua morfologia. En eixa etapa, la relació entre el clínic i el malalt era directa, per lo que són les habilitats de l'explorador, el seu inteligència, les seues destrea motores i sensitivas, i uns pocs instruments, en els que s'obtenien els resultats finals per a l'elaboració del diagnòstic a la parell del llit del malalt.

Esta situació es va mantindre casi inalterable fins al cap de la Segona Guerra Mundial, canvi relacionat en el ràpit desenroll tecnològic de la segona mitat del sigle passat. El desenroll tecnològic va favorir una major sensibilitat i especificidad en el diagnòstic, donant lloc a un gran número de noves malalties, únicament identificables gràcies a equips i proves de laboratori sofisticats.

Existixen varis tipos de clíniques que han segut fundades durant les últimes décades, a on estes diversan i servixen a medicina general o especialitats. i es distinguixen a l'evolució dels hospitals

Método clínic

El mètoto clínic és el conjunt de passos que se seguixen per a l'elaboració del diagnòstic d'una malaltia. Forma part de la construcció del coneiximent mèdic que recorre la semiologia clínica.També podria dir-se que és l'estudi profunt d'un cas en particular; no obstant pot ser que s'atenga a un grup, família, etc. A la seua volta és vàlit aclarir que hi ha atres ciències que utilisen este mètoto i no és exclusiu de la medicina.

Fases del procés

• Es partix de les molèsties subjectives comunicades al mege pel pacient, és dir, pels síntomes. El coneiximent dels síntomes permet al mege iniciar un diagnòstic diferencial.
• A continuació, el mege explorarà al pacient per a trobar les alteracions objectives o signes clínics que este sofrix. En este moment, el diagnòstic es considerarà de presunció.
• Per a aplegar al diagnòstic clínic definitiu, a voltes, es requerix realisar exploracions complementàries, com les que es realisen per mig d'exàmens de laboratori, o de diagnòstic per l'image (radiografies, ecografies, resonàncies magnètiques) o electrodiagnóstico (electrocardiogramas) etc.
• El diagnòstic clínic pot ser parcial o incomplet; lo que implica que el verdader diagnòstic definitiu, siga el que es realise en un examen post-mortem, a este diagnòstic se li denomina diagnòstic anatomopatológico (o etiológico).

Una volta diagnosticada la malaltia o entitat nosológica, es procedirà a el seu pronòstic, tractament i profilaxis.

Vore també

• Administració en salut
• Atenció primària de salut
• Cas clínic
• Història clínica electrònica
• Història natural de la malaltia
• Juí clínic
• Mege de capçalera
• Pródromo
• Reconeiximent mèdic
• Relació mèdic-pacient

Enllaços externs

• «clínica». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).