Ecozona
Una ecozona o regne biogeográfico és la regió biogeográfica a major escala de la superfície de la Terra basada en els patrons de distribució de les plantes i els animals. Esta divisió reflectix els patrons de similitut biològica a escala global.
Les ecozonas representen grans extensions de la superfície terrestre a on les plantes i els animals es varen desenrollar en relatiu aïllament durant llarcs periodos i varen estar separats uns d'uns atres físicament per elements geogràfics tals com oceàs, deserts o cordilleras, que varen formar barreres a la migració de plantes i animals. La denominació de les ecozonas pot variar en funció de l'objecte d'investigació: quan els zoólogos estudien la fauna parlen de regions zoogeográficas, mentres que els botànics establixen regnes florals per a les plantes.
Generalitats
[editar | editar còdic]Les ecozonas es caracterisen per l'història evolutiva de les plantes i els animals que contenen. Com a tals, són distintes dels biomas, també coneguts com els principals tipos d'hàbitat, que són divisions de la superfície de la terra realisades sobre la base de la forma de vida, o l'adaptació, de les plantes i els animals a les condicions climàtiques, el sol, i atres condicions. Els biomas similars es caracterisen per la vegetació clímax. Cada ecozona pot incloure un número de diferents biomas. Un bosc tropical humit de Centroamérica, per eixemple, pot ser similar a un en Nova Guinea en la seua estructura i tipo de vegetació, clima, sols, etc., pero estos boscs estan habitats per plantes i animals en diferents històries evolutives.
Els patrons de distribució de les plantes i animals en les ecozonas del món es varen formar pel procés de la tectónica de plaques, que ha redistribuït les masses de la superfície de la Terra segons l'història geològica. Ya que la regionalización de la biota es produïx inclús a escales geogràfiques molt menudes, el resultat del seu estudi és la divisió de la Terra en divisions o categories biogeográficas jerarquizadas que reflectixen els patrons de similitut faunística i florística. Les categories més usades són, de major a menor àrea: regne, regió, subregión, província i districte. Segons disminuïx el tamany d'una divisió biogeográfica aumenta la seua semblança interna, pero disminuïxen les diferències en les divisions adjacents d'igual categoria. Per això, la discriminació entre divisions menudes es basa en espècies i subespecies, mentres que les grans divisions utilisen famílies de mamífers).[1][2]
El terme ecozona, tal com s'utilisa ací, és un desenroll relativament recent, i atres térmens, incloent regne, domini i regió, són utilisats per atres autoritats per a denotar el mateix significat. En algunes obres antigues s'utilisa el terme de continent, lo que du a la confusió en els continents geogràfic/geològics. J. Schultz utilisa el terme "ecozona" per a referir-se al seu sistema de classificació de biomas.
Este sistema de classificació biogeográfico i ecològic de les terres emergides va ser propost per Miklos Udvardy en 1975, basat en les classificacions prèvies de Sclater i Wallace, en el propòsit d'ajudar en la conservació del mig ambient. El sistema de ecozonas més utilisat en l'actualitat és el desenrollat pel WWF. Es discutix si els biomas són més adequats per a esta finalitat.
La classificació de Wallace
[editar | editar còdic]
En 1872, l'anglés Alfred Russel Wallace (1823–1913), ya un reputat zoógrafo, naturaliste, explorador, geógrafo, antropòlec i biòlec —a instàncies de molts dels seus amics, inclosos Darwin, Philip Sclater i Alfred Newton— va començar l'investigació per a una revisió general de la distribució geogràfica dels animals. Va ser incapaç de progressar al principi degut a que els sistemes de classificació de molts tipos d'animals canviaven freqüentment.[3] Wallace va recomençar el treball en sério en 1874 despuix de la publicació d'una série de noves obres sobre la classificació.[4] Estenent el sistema de les aus desenrollat per Sclater —que va dividir la Terra en sis regions geogràfiques separades per a descriure la distribució d'espècies— per a que comprenguera mamífers, reptils i insectes, Wallace va crear la base per a les regions zoogeográficas que seguixen en us hui en dia. Va analisar tots els factors llavors coneguts que pogueren influir en la distribució geogràfica existent i passada dels animals en cada regió geogràfica, inclosos els efectes de l'aparició i desaparició dels ponts de terra (com el que actualment conecta Amèrica del Nort i Amèrica del Sur) i també els efectes dels periodos de major glaciació. Va proporcionar mapes que mostren eixos factors, com l'elevació de les montanyes, les profunditats dels oceans i el caràcter de la vegetació regional, que afecten a la distribució dels animals. També va catalogar totes les famílies i gèneros coneguts d'animals superiors i va llistar la seua distribució geogràfica coneguda. El text es va organisar de modo que fora fàcil per a un viager saber qué animals es troben en un lloc determinat. El resultat del treball va ser publicat en dos volums en 1876 en el títul de The Geographical Distribution of Animals [La distribució geogràfica dels animals], i serviria com el text definitiu en la zoogeografía dels següents 80 anys.[5]
En 1880, Wallace va publicar el llibre, com una seqüela del seu anterior treball, Island Life [La vida en l'illa] estudiant la distribució de les espècies animals i vegetals en les illes. Wallace va classificar les illes en tres tipos diferents: primer, les illes oceàniques, com les illes Galápagos i Hawái (llavors conegudes com les illes Sandwich) formades a mitat dels oceans i que mai havien format part d'un gran continent. Eixes illes es caracterisen per una falta total de mamífers terrestres i amfibis, i els seus habitants (en l'excepció de les aus migratòries i les espècies introduïdes per l'activitat humana) són generalment el resultat accidental de la colonisació i posterior evolució. Va dividir les illes restants, a les que va cridar continentals, en dos classes en funció de la seua conexió a un continent més (com les illes britàniques) o molt manco recentment (com Madagascar) i va examinar la forma en que esta diferència afectava a la flora i la fauna. Va parlar sobre cóm l'aïllament afecta l'evolució i cóm açò pot donar lloc a la preservació d'algunes classes d'animals, com els lémurs de Madagascar, que són els remanentes d'una fauna continental en una época molt estesa. Va estudiar en detalle cóm els canvis de clima, en particular els periodos de major glaciació, poden haver afectat a la distribució de la flora i la fauna en algunes illes, i en la primera part del llibre s'analisen les possibles causes d'eixes grans edats de gèl. Island Life va ser considerat un treball molt important en el moment de la seua publicació i va ser discutit àmpliament en els círculs científics, tant en les revisions publicades, i en la correspondència privada.[6]
La classificació de Wallace permet la distinció de sis grans regions (que el simplement va cridar aixina, regions, en realitat regions zoogeográficas) separades per barreres naturals:
- Complex Paleotrópico
- Regió Afrotropical, en dos subregiones: Àfrica subsahariana i Madagascar
- Regió Indomalaya
- el complex Australià, subdividido en dos grans regions:
- Australasia
- Regió Oceànica
- el complex Holártico, format per dos regions:
- Regió Paleártica
- Regió Neártica
- Regió Neotropical
- Regió Antàrtica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brown, J.H. & Lomolino, M.V. 1998. Chapter 10: Endemism, provincialism, and disjunction (Endemisme, provincialisme i distribució disjunta); en: Biogeography (Biogeografía). 2ª ed. Sinauer.[1]
- ↑ Lomolino, M.V., Riddle, B.R. & Brown, J.H. 2006. Biogeography. 3ª ed. (capítuls 10 i 15). Sinauer.
- ↑ Slotten, The Heretic in Darwin's Court, pag. 301.
- ↑ Slotten, op. cit., pág. 315.
- ↑ Slotten, op. cit., pág. 320-25.
- ↑ Slotten, op. cit., pág. 361.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecozona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.