Creativitat

Archiu:Andriyaka mk (1).jpg

Creativitat

La creativitat és la capacitat de crear noves ideas o conceptes, de noves associacions entre idees i conceptes coneguts, que habitualment produïxen solucions originals. La creativitat és sinònim de el "pensament original", la "imaginació constructiva", el "pensament divergent" o el "pensament creatiu". La creativitat és una habilitat típica de la cognició humana, present també fins a cert punt en alguns primats superiors, i absent en la computació algorítmica, per eixemple.

La creativitat, com ocorre en atres capacitats del cervell com són l'inteligència, i la memòria, engloba varis processos mentals entrellaçats que no han segut completament dessifrats per la fisiologia. Es mencionen en singular, per donar una major senzillea a l'explicació. Aixina, per eixemple, la memòria és un procés complex que engloba a la memòria a curt determini, la memòria a llarc determini i la memòria sensorial.

El pensament original és un procés mental que naix de l'imaginació. No se sap de quin modo diferixen les estratègies mentals entre el pensament convencional i el creatiu, pero la qualitat de la creativitat pot ser valorada pel resultat final.

La creativitat també es desenrolla en moltes espècies animals, pero sembla que la diferència de competències entre dos hemisferis cerebrals és exclusiva del ser humà. Una gran dificultat per a apreciar la creativitat animal és que la majoria d'espècies de cervells diferixen totalment de l'humà, estant especialisats en donar resposta a estímuls i necessitats visuals, olfatives, de pressió i humitat pròpies. Solament podem apreciar la creativitat en major facilitat, en les diferències de comportament entre individus en animals socials, vores, cortejos, construcció de nius, i us de ferramentes.

La personalitat creativa

Archiu:Chaplin The Kid edit.jpg

El geni creatiu Charlie Chaplin, un dels fundadors de l'United Artists, en Jackie Coogan en El chic

Existixen en molts casos una série d'estudis en els que es compara en els seus colegues menys creatius a individus creatius i seleccionats sobre la base dels seus guanys i entre els que hi ha arquitectes, científics i escritors.

La diferència entre els altament creatius i els relativament no creatius no residix en l'inteligència tal com esta es medix en les proves d'inteligència. L'individu creatiu pugues, no obstant, diferenciar-se dels demés sobre els traças de la seua personalitat. Hi ha des de després, moltes excepcions, pero en general s'ha comprovat que l'individu creatiu sol ser introvertit, necessita llarcs periodos de soletat i sembla tindre poc temps per a lo que ell crida trivialidades de la vida quotidiana i de les relacions socials. Els individus creatius solen ser enormement intuïtius i estar més interessats pel significat abstracte del món exterior que per la seua percepció sensitiva.

Els individus creatius mostren a sovint dificultat per a relacionar-se en les demés persones i solen eludir els contactes socials. A sovint mostren inclinament a considerar que la majoria de la gent normal és curta, aixina com tendències de domini sobre els demés, lo que els allunta d'establir relacions humanes en un grau d'igualtat.

Els individus creatius també semblen estar relativament lliberats de prejuís i convencionalismes, i els interessa relativament poc lo que els seus semblants o qualsevol persona pensen d'ells. Tenen poc respecte per les tradicions i regles establides i per l'autoritat referent al seu camp d'activitat, preferint fiar-se dels seus propis juïns.

Els varons creatius obtenen a sovint resultats alts en els tests de "feminitat", la qual cosa indica que tenen una major sensibilitat i són més conscients de sí mateixos i més oberts a l'emoció i a l'intuïció que el varó mig de la cultura occidental.

Una característica en ells és la preferència per la complexitat. Imaginen que tenen una idea nova que algú mai ha vist o conegut i la societat simplement no creu que necessita un individu creatiu per a eixir avant en lo que ell va fer. Necessita planejar l'estratègia... fins a conseguir que la seua idea siga acceptada i impulsada, si requerix d'inversió econòmica per a tirar-la a anar. Contagiar a uns atres pot ser el pla, tal volta fer treball d'equip en alguns més podria ser part del pla, i aixina fins a agotar totes les possibilitats.

Entre individus de personalitat creativa poden distinguir-se, a grans traces, dos grups distints: l'artístic i el científic. Les característiques fonamentals són les mateixes en abdós, pero, en general, l'artiste és més ya que el científic a expressar el seu inconformidad tant en la seua vida com en el seu treball. L'artiste informal és corrent, pero el científic anticonvencional és relativament rar. Els artistes i científics creatius tendixen, inclús a ser més estables emocionalment que les persones corrents i quan açò no succeïx aixina, la seua inestabilitat es manifesta en forma d'ansietat, depressió, recel social o excitabilidad, alguna cosa semblat a una neurosis plenament desenrollada.

Entre els artistes i escritorés, el geni es confon i es relaciona, a sovint, en la locada; en esta categoria de persones es manifesten en excessiva freqüència neurosis greus, adicció a les drogues, i al alcohol i diverses formes de locada. No existix molta relació entre creativitat i cocient intelectual (CI); és compatible ser altament creatiu i tindre una inteligència normal, o posseir una gran inteligència i carir de capacitat creativa.

Archiu:Orizuru.jpg

Un au aquàtica sacsant-se les ales en un estany ple de nenúfares (papiroflexia).

Archiu:Grey square optical illusion. caps block 1

Ilusió òptica: el quadrat (escaque) en la lletra A és del mateix color que el de la lletra B.

Les claus per a potenciar la creativitat, tant en els àmbits personals com a empresarials, es poden resumir en quatre aspectes:

1. És necessària la busca de "l'element": eixe aspecte, tema, proyecte que interiorisa la realisació personal, i permet que l'individu es perceba com "algú que deixarà chafada" en la seua etapa vitalícia.

2. La passió, com a component travesser en els nivells d'Inteligència Emocional, està present en els processos de busca i elecció del nostre "element".

3. Constància, treball i control: els processos de creativitat es caracterisen per un nivell elevat d'esforç, planificació, reiteració i realimentació. Normalment, s'ha associat -erròneament- d'una forma unívoca la creativitat en "l'idea feliç" instantànea i solament a l'alcanç de molt pocs.

4. Risc de extrapolarse de la "zona de confort": la creativitat implica intrínsecament valentia, risc i atreviment. L'analogia en els personages principals o héroes de la majoria dels contes o còmics, és molt rellevant per a identificar la necessitat de "eixir-se de la rutina i de lo cómodo" per a intensificar les conexions cognitives i emocionals de la creativitat .

Bloquejos a la creativitat

El creador de l'estratègia de Desenroll dels Bloquejos de la Creativitat és el nortamericà - Alvin L. Simberg. Els sers humans posseïxen un alt grau de necessitat de socialisar, que influïx en el seu comportament, al grau que la majoria, lo únic que vol és eixercitar el seu rol de subjecte social. Per a conseguir integrar-se en la societat, en les activitats necessàries, li és imprescindible una forma d'orientar-se, acceptar qué és lo bo i qué és lo malo.

En la seua etapa d'aprenentage la persona s'agarrarà a estereotips, per a resoldre les seues necessitats biològiques i socials, assumint determinats patrons i models de conducta, que li servixen de pauta per a satisfer eixes necessitats i orientar-se en el mig social. Normalment, l'individu no deu buscar res fòra d'eixos patrons i molt manco crear atres nous, si no vol ser rebujat. Aixina l'individu proveït d'eixes regles, normes i models d'interacció social es convertix en una personalitat social, subjecta a totes les activitats al nivell de civilisació de la seua societat, que molegen la seua personalitat.

L'inventiva no es pot ensenyar, encara que es pot deprendre, trencant la vida rutinària, és dir, trencant en fer sempre lo mateix, o potser, simplement, en fer més de lo mateix. Això significa que el mateix individu que està buscant l'imaginació (o l'idea creativa) és qui deu bucejar en la seua pròpia ment i treballar en sí mateixa per a desenrollar les seues pròpies habilitats de pensament i personalitat.

Els bloquejos en principi, poden deure's a vàries circumstàncies:

• Una especialisació molt profunda.
• Racionalisme extrem.
• Enfocament superficial.
• Falta de confiança.
• Motivació reduïda.
• Capacitat deficient per a escoltar.
• Respecte excessiu per l'autoritat.
• Esperit no crític, no observador.
• Patrons educatius molt rígits i estrictes.

Poden ser de distinta naturalea:

• Bloquejos emocionals: En general por a fer el ridícul, o a equivocar-nos, i està relacionat en una autocrítica personal negativa.
• Bloquejos perceptivos: En percebre el món que nos rodeja, ho veem en una òptica llimitada i reduïda, no podent observar lo que els demés, els creatius, veuen en claritat.
• Bloquejos culturals: Les normes socials nos entrenen per a vore i pensar d'una manera determinada, lo que nos dona una visió estreta.

Tècniques per a la creativitat

Archiu:Pyramid of 35 spheres animation.gif

Un eixemple sugestiu d'animació informàtica, propici a la ensoñación.

Les inhibició de les persones a l'hora de manifestar les seues opinions poden ser vençudes per mig d'algunes de les tècniques de dinàmica de grups, per a les que es requerix un grup de persones dispostes a aportar noves idees per a la solució del problema. Els participants són animats a formular qualsevol idea que se'ls ocórrega, per molt estranya o desbaratada que siga, sense eixercir cap tipo de autocensura o crítica. Generalment els chiquets no els fa por mostrar els seus treballs de creativitat, de lo contrari els dona molt gust mostrar per eixemple: dibuixos, pintures, alguna figura armada en blocs, manipular un instrument musical de diferents maneres, fer alguns ritmes en material del seu entorn, participar en la representació d'un conte o en una chicoteta obra de teatre.

El procés anteriorment descrit també es pot denominar com pluja d'idees, método creatiu en grup que consta de dos parts: la primera, descrita anteriorment, es basa en una aportació desinhibida d'idees que per absurdes que puguen semblar són anotades per un moderador, ací el grup treballa en intuïcions, en creències; en la segona fase, se seleccionen les més oportunes per a la solució del problema. En este cas, és la ment racional la que reelabora les aportacions desinhibidas procedents de la primera fase.

En estos casos, lo important és donar-se a conéixer, compartir en els propencs, veïns o companyers de grup l'idea per a junts armar complicitat d'acte...generalment les persones que més desenrollen la seua capacitat creativa, són valorades en el seu entorn, o a on ho necessiten. Alguna cosa en comú de les persones creatives és que són entusiastes i imaginatives i sobretot tenen confiança en sí mateixos per qué donar a conéixer alguna cosa nou que se'ls va ocórrer no és alguna cosa fàcil que accepte la societat.

Atres formes per les que pot incrementar-se la creativitat han segut sugerides per estudis sobre els estats mentals durant els que els individus creatius tenen generalment les seues inspiració. El procés creatiu és pràcticament invariable: la ment del inventor és preparada prèviament, a propòsit o no, per mig de la compilació de tota l'informació rellevant sobre el problema que li preocupa. Habitualment el cervell produïx intents continuats de plantejar el problema d'una forma llògica, encara que evitant cuidadosadament o negant-se, a acceptar cap solució definitiva. La resposta en sí, l'idea creativa i definitiva, sorgix casi sempre quan l'individu no està concentrat en el problema, sino que es troba en un estat d'abstracció, de "somi despert" o "ensoñación".

l'inspiració imaginativa sembla donar-se a sovint durant viages en tren o en autobús, o en el bany, situacions abdós, que per la seua monotonia poden produir un estat d'embegudeig, propici al trance creatiu. En eixos estats de consciència, les barreres que s'oponen a l'inconscient cauen i es dona regna solta a la fantasia i a l'imaginació.

En general, les tècniques van de les poc estructurades a les molt estructurades. Un eixemple de tècnica altament estructurada és TRIZ, a diferència de tècniques com pluja d'idees, la qual està basada en la generació d'idees aleatòries, pensament lateral i receptes heurísticas. Després, estes tècniques són complementades en atres tècniques d'aprenentage com: classificació d'idees, mapes conceptuals, mapes mentals (mind mappings), selecció d'idees, quantificació d'idees, i diagrames de ishikawa.

Detectant la creativitat

Torres de Hanói, resolució de la torre de quatre discs.

Archiu:Tangram-man.png

Una típica figura realisada en el tangram.

És molt difícil captar l'inventiva a través d'un test formal i, per una atra part, els test de creativitat són tan dignes de confiança com els test d'inteligència. Els procediments típics per a evaluar la creativitat es basen en quantes respostes insòlites o originals és capaç de donar el subjecte a preguntes tals com "¿Quants usos creu que poden donar-se a una rajola?" o "¿Quines conseqüències es derivarien del fet de prohibir els vehículs privats?". Este tipo de test revela l'existència de dos "estils" mentals bàsics: el convergent i el divergent.

La persona de pensament convergent tendix a abordar els problemes d'una forma llògica i a establir relacions convencionals. Els que tenen un pensament divergent tendixen a utilisar juïns illògics o "marginals", buscant solucions innovadores ebetty.

Se citen: intuïció, Pensament original, irracionalitat, valor, flexibilitat. Hi ha una forma indirecta d'evaluar la creativitat més adaptada als estàndarts psicométricos, com la que propon el test CREA (Corbalán et al.) per mig de l'estudi de la versatilitat cognitiva. Este procediment sugerix que el número i accessibilitat de les conexions neuronals pròpies d'una ment sobreinclusiva, pot ser un bon indicador de la potencialitat creativa d'una persona.

El sistema educatiu escolar d'Occident favorix al chiquet d'inteligència no creativa (el convergent) en detriment del chiquet creatiu. El chiquet creatiu pot tindre una personalitat no del tot "desijable"; és fàcil que resulte tímit, reservat, poc inclinat a creure en tot moment en la paraula del professor, preferint seguir els seus propis inclinaments abans que atindre's a les llimitacions del programa d'estudis. Pel contrari el convergent és, per definició, una persona que es adecua en facilitat al tipo de treball que exigix l'aparat acadèmic, sense posar en dubte la seua orientació intelectual i pedagògica.

Esta divisió entre el divergent creatiu i el convergent de ment convencional no és, de tots modos, absoluta. Individus convergents als que es demana que responguen als test com si foren divergents, és dir com imaginen que els contestaria un artiste anticonvencional, poden donar respostes molt semblades a les dels divergents "genuïns". Açò indica, que si be poden existir diferències innates i inalterables en els individus sobre la seua creativitat, la forma de pensar dels conformistes es deu no tant a una incapacitat per al pensament original, com al temor de la possibilitat de semblar una persona estranya o rara, a la por a perdre l'aprovació de la societat, o una resistència a fiar-se de l'intuïció abans que de la raó. Un component important de la creativitat és l'independència respecte a les opinions dels demés.

Esta deu ser la raó per la que una gran proporció de gents altament creatives són fills primogènits, ya que, a sovint, esta posició familiar origina una actitut independent, no obstant uns atres no primogènits poden ser altament creatius. Un test que intenta medir el grau de conformisme social consistix en preguntar si una llínea proyectada sobre una pantalla és més llarga o més curta que una atra llínea de referència proyectada en anterioritat.

L'individu creatiu dona la seua opinió despuix que un cert número de persones hagen donat les seues. Per a ell els demés sò, en realitat, còmplices de l'examinador, i les seues opinions, errònees i inclús absurdes. No obstant, moltes persones repetiran l'opinió de la majoria, encara que això signifique negar lo que veuen en els seus propis ulls. Els qui es mantenen en la seua opinió, indiferents a lo que diguen els demés, tendixen també a puntuar alt en els tests de creativitat.

Creativitat i inteligència

S'ha estudiat la relació entre creativitat i inteligència i s'ha defés durant molt temps que existix una correlació entre abdós, pero no és aixina per les següents raons:

• Semblaria més provable que es donaren individus creatius entre persones en un cocient intelectual elevat que entre persones de cocient intelectual baix, pero no tots els subjectes inteligents són creatius.

• Una creència sugerix que els esquerrers, que el seu hemisferi cerebral dret, sol estar més desenrollat, són més inteligents o creatius que els destres, encara que hi ha un debat sense resoldre dins de la comunitat científica sobre cóm relacionar l'inteligència en la creativitat. Alguns estudis han demostrat que existix una chicoteta correlació entre els esquerrers i la creativitat-inteligència. Diversos eixemples poden vore's en l'artícul esquerrer, en esquerrers famosos.

Actualment es considera que creativitat i inteligència són capacitats mentals prou distintes. L'inteligència, per lo que s'aprecia en les proves tradicionals que l'evaluen, pot considerar-se com a pensament convergent, com la capacitat de seguir pautes de pensament acceptades i de suministrar solucions correctes a un problema donat. I es diu que la majoria de les proves d'inteligència actuals medixen sobretot les facultats i l'activitat del hemisferi cerebral esquerre.

La creativitat es valora per mig dels resultats, perque esta és la forma de vore lo que és ser únic, com els demés observen creacions bellíssimes de color, la forma i innovació que sorgix en ser creatius en situacions quotidianes o en resolució de problemes.

La diferència de competències entre els dos hemisferis cerebrals sembla ser característica exclusiva del ser humà.

Colaboració creativa

Hi ha una série de formes en les quals distintes parts poden colaborar per a produir contingut artístic:

• Treball conjunt.- Dos o més individus pot contribuir a un treball va unificar i d'acort a les seues contribucions ser considerats com a iguals. Les contribucions són mesclades en part inseparables o interdependents d'una mateixa unitat. D'acort en les lleis de drets d'autor a açò se li crida autoria compartida. Cada autor pot explotar el conjunt complet sense el consentiment del restant d'autors en solament el deure compartir les regalías obtingudes. No obstant un autor pot només llicenciar el treball de para tereceras parts no exclusives. Per a donar a una tercera part l'exclusivitat tenen que estar d'acort en donar-li-ho tots els autors
• Treballe colectiu.- Els autors fan contribucions a un treball colecció, com una recopilació. Els autors individuals retenen el dret d'autor de la seua contribució, pero la part que posa juntes les contribucions és considerada com a autor del conjunt complet i tindrà els drets d'us de les contribucions individuals només en el treball colectiu i també en les edicions posteriors del treball colectiu. Este model és típic de publicacions periòdiques i antologias.

• Treball derivativo.- En este tipo de treball es reconeix que estan basats prou en un ya existent treball previ. Per eixemple una película deriva d'un guion. Un vídeo mash-up pot ser vist com una derivació de la distintes peces de música i vídeo. Per a crear un treball derivativo el creador té que tindre permís d'us del subjacent treball previ, a menos que transforme substancialment dit treball, en el cas del qual serà considerat com un nou treball.

Biologia de la creativitat

Archiu:Pareidolia 3.jpg

Este despertador sembla tindre una cara trista (Pareidolia).

Fins a no fa molts anys, es pensava que el cervell tenia zones exclusives de funcionament fins que per mig d'imagenología es va poder determinar que quan es realisa una funció, el cervell actua de manera semblant a una orquesta simfònica, interactuant vàries àrees entre sí. Ademés es va poder establir que quan un àrea cerebral no especialisada és danyada, una atra àrea pot realisar una tongada parcial de les seues funcions.

Hi ha moltes teories sobre cóm cada hemisferi cerebral afecta a cóm pensa una persona. Una dividix als pensadors en dos camps: simultàneus visuals i seqüencials llineals.

D'acort en esta hipòtesis, la majoria de les persones destres (que usen més el seu hemisferi esquerre) processen l'informació de manera "seqüencial llineal" en el que un esquema deu completar el seu processament ans que es puga començar en el següent.

En canvi, diu l'hipòtesis, els individus l'hemisferi dret dels quals és dominant, com ocorre en els esquerrers i supostament en els individus creatius, processen l'informació en "simultaneidad visual", modo en el que varis esquemes es processen simultàneament.

• Un eixemple per a entendre-ho és imaginar que hi ha mil cloches de dacsa, una de les quals està coloreada de rosa. Un individu "seqüencial llineal" mirarà una per una les peces fins a trobar la coloreada de rosa, mentres que un individu "simultaneidad visual" estendrà totes, mirarà visualment al conjunt de cloches i vorà que una és rosa.

Un efecte lateral d'estos modos de processar l'informació és que els individus de lateralitat cerebral esquerra necessiten completar una tasca abans d'escomençar la següent. Als individus de lateralitat cerebral dreta, en contrast, els conforta creuar vàries tasques, per a lo que tenen major habilitat. Açò els fa aparéixer davant la majoria (lateral cerebral esquerra) com si no terminaren res. Alternativament, els individus de "simultaneidad visual" tenen una excelent habilitat multitarea, lo que potser estiga en l'orige de les anècdotes que sugerixen que són més creatius.

La majoria de les persones processen l'informació usant el "anàlisis", que és el método de resoldre un problema descomponent-ho en unitats i analisant estes una per una. En contrast, els individus de "simultaneidad visual" i la majoria d'esquerrers, processen l'informació usant "síntesis", en a on es resol un problema com un tot, intentant usar un método de relacions per a resoldre el problema.

Archiu:Edison and phonograph edit2.jpg

Thomas Edison junt al fonógraf

Finalment, estos modos de pensar no són un "tot o res". L'estil de processament opera com un continu a on algunes persones són més "visualment simultànees" i unes atres són més "llineals seqüencials".

Açò pot explicar-se millor en l'informàtica. Un microprocessador només pot processar una unitat d'informació per volta, independentment de quantes tasques estiga realisant. Pero un ordenador en varis processadors fent lo mateix a la mateixa velocitat és més ràpit.

Ya que encara no sabem exactament cóm funciona el cervell humà, esta hipòtesis sobre diferents modos de processament de l'informació deurà ser corroborada o descartada per investigacions futures.

Estudiats per la neurobiología, els factors biològics en la seua majoria són deguts a l'herència. Aixina, la maduració mental, seguix un ritme establit pels gens. És molt important l'influència de l'ambient, social i natural, que afecten a l'individu.

La capacitat creadora pot considerar-se com pensament divergent, com la capacitat de pensar d'un modo original i innovador, que s'ix de les pautes acceptades i conseguix trobar distintes solucions a un problema, inclús canviant els plantejaments del problema.

Del cridat pensament lateral o divergent, hui per hui, és realment molt poc lo que se sap en certea i més encara si ho comparem en atres camps de l'investigació sicològica. Se sap per eixemple, que els dos hemisferis del cervell, rèplica un d'un atre, estan implicats en diferents tipos d'activitat. El hemisferi esquerre més actiu en els destres, està especialisat principalment en els processos relatius a l'inducció, la deducció i el llenguage, mentres que el hemisferi dret nos proporciona les facultats de la visió i la memòria visual, el sentit espacial, l'apreciació de la forma i del color i la creativitat.

La seua forma d'elaborar i processar l'informació és distinta de l'hemisferi esquerre. No utilisa els mecanismes convencionals per a l'anàlisis dels pensaments que utilisa l'hemisferi esquerre. És un hemisferi integrador que concep les situacions i les estratègies del pensament, d'una forma total. Centre de les facultats vise-espacials no verbals, especialisat en sensacions, sentiments i habilitats espacials, habilitats visuals i sonores com les plàstiques i musicals, integra varis tipos d'informació (sons, imàgens, olors, sensacions) i els transmet com un tot.

Queden no obstant moltes àrees inexplicadas. Les relacions anatòmiques específiques entre les funcions intelectuals i els grups de cèlules del cervell estan encara per definir. Els processos de la memòria a curt determini i la memòria a llarc determini, la consciència del propi "yo", el "subconscient", el "superyó", el lòbul frontal i la personalitat, les endorfinas i demés neurotransmissorés, el pensament... per eixemple, són tan complexos, que és possible que el seu funcionament involucre a la totalitat del cervell i no solament a regions determinades del mateix. Les investigacions han demostrat que l'innovació creativa requerix la "coactivación i comunicació entre regions del cervell que en la majoria de persones estan poc conectades".

Les persones molt creatives tendixen a diferenciar-se d'atres en tres punts: coneixen molt a fondo eixa activitat, són capaces d'utilisar el pensament divergent per mig del lòbul frontal, i són capaços de modular neurotransmisores tals com la noradrenalina i la dopamina en el lòbul frontal. Aixina que, sembla que el lòbul frontal és la part del córtex més important per a la creativitat. L'estudi també va fer recalcament en els vínculs entre el somi, l'estat d'ànim, adiccions i la depressió, en la creativitat (vore l'artícul Consciència (Siquiatria)).

Un atre estudi va trobar que la creativitat és major en les persones esquizoides que en les persones esquizofrenicas comparat en el restant de persones. El pensament divergent s'associa en l'activació bilateral del córtex pre frontal, els esquizoides semblen tindre una activació major de la seua córtex prefrontal dret. Este estudi establia l'hipòtesis de que estos individus tenen un millor accés als dos hemisferis, la qual cosa els permet fer noves associacions a un ritme més ràpit. La creativitat també s'ha estudiat en relació en el trastorn bipolar.

Característiques

Es deu aclarir que no existix cap estereotip de l'individu creador, si ben tots presenten certes similituts. Algunes d'eixes similituts s'indiquen a continuació:

1. Manifesten una gran curiositat intelectual.

2. Discernixen i observen de manera diferenciada.

3. Tenen en les seues ments àmplia informació que poden combinar, elegir i extrapolar per a resoldre problemes.

4. Demostren empatia cap a la gent i cap a les idees divergents.

5. La majoria pot ser introvertits.

6. No estan pendents de lo que els atres pensen sobre ells i es troben prou lliberats de restriccions i inhibició convencionals.

7. No són conformistes en les seues idees, pero tampoc anti conformistes. Són més be, autènticament independents.

8. Posseïxen capacitat d'anàlisis i síntesis.

9. Posseïxen capacitat de redefinició, és dir, per a reacomodar idees, conceptes, gent i coses, per a trasponer les funcions dels objectes i utilisar-les de maneres noves.

Archiu:Vertumnus årstidernas gud målad av Giuseppe Arcimboldo 1591 - Skoklosters slott - 91503.tiff

Retrat en "Vertumnus" (Estiu) de l'emperador Rodolfo II realisat per Giuseppe Arcimboldo. Tots els fruts i flors representats en el quadro, eren propis de l'estació del estiu en el XVI.

Quantificació creativa

Les variables més freqüentment utilisades per a medir la creativitat són:

• Fluïdea: és la capacitat per a produir idees i associacions d'idees sobre un concepte, objecte o situació.
• Flexibilitat: és la capacitat d'adaptar-se ràpidament a les situacions noves o obstàculs imprevists, acodint a les nostres anteriors experiències i adaptant-les al nou entorn.
• Originalitat: és la facilitat per a vore les coses, de forma única i diferent.
• Elaboració: grau d'acabament. És la capacitat que fa possible construir qualsevol cosa partint d'una informació prèvia.
• Sensibilitat: és la capacitat de captar els problemes, l'obertura front a l'entorn, la qualitat que enfoca l'interés cap a persones, coses o situacions externes a l'individu.
• Re definició: és l'habilitat per a entendre idees, conceptes o objectes de manera diferent a com s'havia fet fins a llavors, aprofitant-los per a fins completament nous.
• Abstracció: es referix a la capacitat d'analisar els components d'un proyecte i de comprendre les relacions entre eixos components; és dir, extraure detalls d'un tot ya elaborat.
• Síntesis: lo opost a l'abstracció, és la capacitat de combinar varis components per a aplegar a un tot creatiu. És dir, és un procés que partint de l'anàlisis dels elements d'un problema és capaç de crear noves definicions concloents de la realitat de l'assunt estudiat. L'anàlisis detalla, descriu, mentres la síntesis conclou en explicacions creatives del funcionament d'un sistema o un problema. Açò es deu a que la síntesis origina la redefinició en establir noves relacions entre les parts d'un sistema, siga com siga l'àmbit d'actuació (social, polític, laboral. comunicatiu, etc.).

Fases

Graham Wallas, en el seu treball L'art del pensament, publicat en 1926, va presentar un dels primers models del procés creatiu. En el model de Wallas, els enfocaments creatius i allumenament eren explicats per un procés consistent de cinc etapes:

• Preparació: preparatori sobre un problema en el qual s'enfoca la ment i explora les seues dimensions.
• Incubació: el problema és interiorisat en l'hemisferi dret i sembla que res passa externament.
• Intimación: la persona creativa "presentir" que una solució està pròxima. En moltes publicacions, el model de Wallas és modificat a quatre etapes, a on "intimación" és vist com una subetapa.
• Allumenament o insight: quan l'idea creativa bota del processament interior al conscient.
• Verificació: quan l'idea és conscientment verificada, elaborada i després aplicada.

Hi ha hagut algunes investigacions que busquen aclarir, si el periodo de "incubació", implicant un periodo d'interrupció o descans del problema, ajuda a la solució creativa del problema. Ward ha barallat vàries hipòtesis de perque un periodo d'incubació ajudaria, algunes evidències són coherents en l'hipòtesis i demostren que l'incubació ajuda a "oblidar" falses pistes. L'absència d'incubació pot dur a el "solucionador" a estancar-se en estratègies inapropiades. Esta idea entra en conflicte en l'anterior hipòtesis de que les solucions creatives ixen misteriosament de l'inconscient quan el conscient està ocupat en atres tasques.

Wallas considerava la creativitat com a part del llegat del procés evolutiu, el qual va permetre als humans adaptar-se ràpidament als entorns canviants.

Arthur Koestler, distinguix estes fases que es corresponen en els estats de consciència de la neurociencia:

• Fase llògica: En la qual se succeïxen la formulació del problema, la recopilació de senyes relatives a eixe problema i una primera busca de solucions.

• Fase intuïtiva: Potser no conforme en la solució, el problema es va fent autònom, torna a ser elaborat i comença una nova incubació de la solució i una maduració de les opcions, durant un periodo que a voltes pot ser extens en l'etapa de maduració. És la part divergent del procés, ya que es genera solament en la ment del creatiu. Es produïx l'allumenament, és dir, la manifestació de la solució.

• Fase crítica: Durant la qual l'inventor s'entrega a l'anàlisis del seu descobriment, precedix a la verificació de la validea del mateix i li dona els últims tocs.

Nivells de Taylor

Alfred Edward Taylor distinguix cinc formes de creativitat.

• Nivell expressiu; Es relaciona en el descobriment de noves formes per a expressar sentiments, per eixemple els dibuixos dels chiquets els servixen de comunicació conseguixc mateix i en l'ambient.
• Nivell productiu; En ell s'incrementa la tècnica d'eixecució i existix major preocupació pel número, que per la forma i el contingut.
• Nivell inventivo; En ell es troba una major dosis d'invenció i capacitat per a descobrir noves realitats; ademés exigix flexibilitat perceptiva per a poder detectar noves relacions, és vàlit tant en el camp de la ciència com en el de l'art.
• Nivell innovador; En este nivell intervé l'originalitat.
• Nivell emergent; És el que definix al talent o al geni; en este nivell no es produïxen modificacions de principis antics sino que supon la creació de principis nous.

Factors de Torrance

El gaveta de Necker a l'esquerra, i una gaveta «impossible», a la dreta. Ampra el mélford, per a indicar quatre factors de creativitat:

• La fluïdea: Sobre les paraules, idees, associacions i expressions.
• La flexibilitat: Que es referix a les diferents categories.
• L'originalitat: És l'unicitat, lo autènticament nou.
• L'elaboració: Fa alusió a la sensibilitat o anàlisis de detalls.

Estos factors de creativitat es corresponen en certa mida en els nivells de Taylor: aixina la fluïdea estaria en relació en el nivell productiu; l'originalitat en l'innovador; i l'elaboració en l'emergent.

Mig social i creativitat

Els diversos tipos de societats humanes llimiten o potencien la creativitat dels seus individus i conformen la seua identitat (Vore persecució). La tradició i la creativitat són parts complementàries de l'inventiva humana, radicada en l'imaginació, que es plasmen formant les traces d'identitat. La creativitat emana de la fantasia i l'imaginació, lliberant-se de la conformitat i de lo convencional, per a omplir els buits que la ment llògica no és capaç d'omplir, de pensaments i idees més allà de la realitat, duent el futur cada dia.

l'innovació en els negocis es conseguix ara prestant molta atenció a l'investigació i desenroll, o poden ser desenrollades per meres modificacions realisades en la pràctica del treball, per intercanvis i combinacions d'experiència professional i de moltes atres maneres. En qualsevol cas, les innovacions són documentades i protegides per mig de palesas o un atre esquema de propietat intelectual. De fet, el nivell d'innovació d'una regió pot estimar-se en la cantitat de paleses generades.

L'innovació no necessita ser tecnològica. Per eixemple, encara que no es va produir cap novetat tecnològica, quan la cadena de restaurants McDonald's va aplicar el concepte de llínea de producció per a crear un restaurant, va poder utilisar treballadors en poca experiència per a fabricar grans cantitats d'aliment en una calitat estàndar i de forma molt ràpida, inventant l'indústria de la menjar ràpit.

Sánchez Burón identifica quatre elements constitutius per al desenroll de la creativitat: El producte creatiu, la persona creativa, els processos creatius i els ambients per a la creativitat.

Greene senyala que quan es viu en una situació a on no existixen diversitat de recursos, les persones es tornen agudamente conscients dels seus llímits, obligades a traure el major profit de lo que posseïxen, aplegant a ser inventives.

l'economia creativa és el conjunt de sectors de l'economia que se centren en la creativitat. Inclou l'economia del coneiximent i l'indústria cultural.

Vore també

• Gianbattista Vico
• Producció llingüística
• Veritat

Bibliografia

• Alan Baddeley, "Your Memory A User´s Guide"
• Alonso Monreal, C. (2000). Qué és la creativitat. Madrit: Biblioteca Nova.
• Carlos Rebat, Alicia Fdez. del Viso, "Les rodes màgiques de la creativitat", Plataforma Editorial, Barcelona, 2011
• Corbalán, F.J. et al. (2003). CREA Inteligència Creativa. Una mida cognitiva de la creativitat. Madrit: TEA Edicions. Premi I+D.
• Mitchell Beazley. "L'Atles Del Cos I De la Ment" (The Mitchell Beazley Atles Of The Body And Mind).
• Churba, Carlos A. "La Creativitat" Editorial Dunken. Buenos Aires, 2005. 6.ª. Edició
• Florida, "El vol de la classe creativa", George Mason University, EE. UU.
• Arthur Koestler (Les Raïls de l'Encert, Univ. Of London, London, 1959)
• María Noel Lapoujade, Filosofia de l'imaginació, Mèxic: S.XXI editors, 1988, Pág. 21-22
• Juliol C. Penagos Cabirol, Creativitat. Capital humà per al desenroll social, Material presentant en The V Congress of the Americas.
• Alfred Edward Taylor (The Problem of Conduct, 1901)
• Torrance, E.P., Educació i capacitat creativa (comp.) Marova, Madrit, 1977.
• Dr. David de Prat Díez, "Relaixació Creativa Integral. Principis i tècniques", Santiago de Compostela, 2005, ISBN 84-605-4403-6.
• Jodorowsky, Alejandro, "Psicomagia" (2005), Edicions Siruela, S.A., Madrit. ISBN 84-7844-780-6.
• Marina, José Antonio. Teoria De l'Inteligència Creadora. (1993) Editorial Anagrama.

Enllaços externs

Archiu:Wikiquote-logo.svg Creativitat en Viquidites. Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Creativitat en el Viccionari.