Anar al contingut

Menjar ràpit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Menjar ràpit
Un menú de McDonald's, un dels restaurants de menjar ràpit més famosos en tot lo món.

El concepte de menjar ràpit és un estil d'alimentació a on es prepara i servix per a consumir ràpidament en establiments especialisats (generalment galliponters o a peu de carrer). Encara que ya des de l'antiga Roma se servien en llocs galliponters pans plans en olives o el faláfel en Orient Mig, no és fins a l'any 1912 quan s'obri el primer automat, un local que oferia menjada darrere d'una finestra de vidre i un recalat per a pagar. Una de les característiques més importants del menjar ràpit és l'homogeneïtat dels establiments a on se servix, aixina com l'absència de meseros que servixquen en taula, i el fet de que el menjar se servixca sense coberts. Els restaurants de menjar ràpit es distinguixen tradicionalment pel drive-through (és un tipo de servici dissenyat per a no baixar-se del vehícul) o autoservici. Els punts de venda poden ser posats o quioscs, que poden no proporcionar assents,[1] o restaurants de menjar ràpit (també coneguts com a restaurants de servici ràpit).[2] Les operacions de franquícia que formen part de cadenes de restaurants tenen aliments estandardisats enviats a cada restaurant des d'ubicacions centrals.[3]


Molts menjars ràpits solen tindre un alt contingut en greixos saturats, sucre, sal i calories.[4] El consum de menjar ràpit s'ha relacionat en un major risc de malaltia cardiovascular, càncer colorrectal, obesitat, colesterol alt, condicions de resistència a l'insulina i depressió. [5][6][7][8] Estes correlació seguixen sent fortes inclús quan es controlen les variables d'estil de vida de confusió, lo que sugerix una forta associació entre el consum de menjar ràpit i un major risc de malaltia i mortalitat primerenca.[9]

Història

[editar | editar còdic]

Ya en l'antiga Roma se servien en llocs galliponters pans plans en olivas o el faláfel en Orient Mig.[10] En l'Índia s'acostuma des de molt antic a servir menjar galliponter, algunes poden ser les pakoras, el Vada pav, el Papri Chaat, el Bhelpuri, el Panipuri i el Dahi Vada. En 1912, s'obri el primer automat en Nova York,[11] un local que oferia menjada darrere d'una finestra de vidre i un recalat per a pagar en monedes. El sistema ya existia abans en Berlín i en algunes ciutats d'Estats Units com Filadèlfia. La firma va popularisar el menjar per a dur baix el lema: «menys treball per a mare».

En l'arribada dels populars drive-through en els anys 1940 en Estats Units, periodo en el que es fa molt popular servir menjars sense necessitat d'eixir d'un coche, el concepte «menjada ràpida» s'instala en la vida d'Occident. Els menjars se servixen a peu de carrer o en alguns països s'oferixen en locals comuns denominats food courts. L'hamburguesa es fa molt popular en la cuina nortamericana (vejau: Història de l'hamburguesa). El concepte de menjar ràpit va aparéixer en Europa durant les guerres napoleòniques, quan en el XIX els mercenaris cosacos de l'Eixèrcit Imperial Rus en França solicitaven en els restaurants que se'ls serviren lo abans possible, mencionant repetides voltes el vocablo «bistró» (en rus: bystro = ‘ràpit’). Els restaurants francesos Bistro varen quedar en esta denominació a partir de llavors.[12] A mitan de el XX un empresari de l'alimentació en Estats Units cridat Gerry Thomas comercialisa per primera volta lo que es denomina plat precuinat (TV dinner). En este invent, una persona sense majors esforços es troba en pocs minuts en un plat preparat en casa. Es va fer molt popular en els establiment de conveniència i per esta raó se li coneix també a l'aliment preparat com a 'aliment de conveniència'. A finals dels anys 1990 escomencen a aparéixer moviments en contra del menjar ràpit i denuncien alguns aspectes sobre la poca informació, l'alt contingut de greixos, sucres i calories d'alguns dels seus aliments (apareix falcat el terme menjat fem o menjada ferralla). Al començament de el XXI sorgixen certes corrents contràries al menjar ràpit, com el moviment slow food naixcut en l'any 1984 (promogut per José Bové), que té per finalitat lluitar contra els hàbits que introduïxen el menjar ràpit en les nostres vides. Apareixen documentals en els mijos denunciant la situació, com la película-documental més relacionada en l'hamburguesa Super Size Em, dirigida i protagonisada per Morgan Spurlock (2004), en la que decidix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants McDonald's durant un més sancer. La pressió social aumenta i algunes cadenes de restaurants de menjar ràpit com McDonald's anuncien en març de 2006 que inclouran informació nutricional en el empaquetamiento de tots els seus productes.[13]

El perrito calent, habitual en diferents parts del món

El Vell Món preindustrial

[editar | editar còdic]

En les ciutats de l'Antiguetat romana, gran part de la població urbana que vivia en insulae, blocs d'apartaments de varis pisos, depenia dels venedors d'aliments per a moltes dels seus menjars; el propi Fòrum servia de mercat a on els romans podien comprar productes de forn i embotits. [14] Pels matins, es menjava pa mullat en vi com tentempié ràpit i verdures cuites i guisos més tart en popina, un tipo senzill d'establiment per a menjar. [15] En Àsia, els chinencs de el XII menjaven massa fregida, sopes i bollos farcidures, tot la qual cosa seguix existint com tentempié contemporàneu.[16] Els seus contemporàneus bagdadíes complementaven els menjars casers en llegums processats, almidó comprats i inclús carns llestes per a menjar.[17] Durant l'Edat Mija, les grans ciutats i els grans núcleus urbans com Londres i París contaven en numerosos venedors que oferien plats com coques, pasties, coques de crema, gofres, barquillos, tortitas i carns cuinades. De la mateixa manera que en les ciutats romanes de l'Antiguetat, molts d'estos establiments atenien a els qui no disponien de mijos per a cuinar el seu propi menjar, sobretot les famílies monoparentals. A diferència dels habitants de les ciutats més riques, molts no podien permetre's una vivenda en cuina, per lo que recorrien al menjar ràpit. Els viagers, com els peregrís que es dirigien a un sitie sagrat, es contaven entre els clients.[18]

Característiques

[editar | editar còdic]

Locals i restaurants

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Restaurant de menjar ràpit.
En Europa els Döner kebap són eixemple de menjar ràpit

Una de les característiques més importants del menjar ràpit és que pot consumir-se sense l'ocupació de coberts, com, per eixemple, pizzas, hamburguesas, pollet fregit, paraulotas, sándwiches, creïlles fregides, rogles de ceba, etc. Esta característica permet diferents tipos de servici: consum en local, recollida en local i consum en el carrer o a domicili, entrega domiciliària. També és característic que en la majoria dels establiments de menjar ràpit no hi ha cambrers ni servici de taula —encara que sí sol haver personal encarregat d'arreplegar i netejar les taules, preparant-les per als nous comensals—, i les persones deuen fer fila per a encarregar i pagar el seu menjar, que és entregada a l'instant o despuix d'un breu lapsus, per a que posteriorment puga anar a gojar-la, assentat en el local o en un atre lloc. El que no hi haja servici de taula pròpiament dit fa que siga freqüent que els establiments «inviten» als clients a arreplegar el menjar depositant els restants en gavetes de fem i l'utillage (a sovint solament la font) en un lloc dispost a tal efecte. Sol haver ademés una finestreta en a on pot demanar-se i arreplegar-se el menjar des del automòvil (drive-in) per a menjar-la en el mateix auto, en casa o en algun atre lloc.

Menjars

[editar | editar còdic]

El menjar ràpit es fa a sovint en els ingredients formulats per a alcançar un cert sabor o consistència i per a preservar frescura. El processament dels aliments processats és el conjunt d'etapes i métodos per a realisar aliments més agradables i comestibles, o per a poder reservar-ho per al consum posterior, llavors els aliments s'han modificat i processat a lo llarc de la vida.[19] Açò requerix un alt grau d'ingenieria de l'aliment, l'us d'afegitons i les tècniques de procés que alteren substancialment l'aliment de la seua forma original i reduïxen el seu valor alimentici. Açò fa que siga habitualment calificada de menjada fem o menjada ferralla.

Eixemples de menjar ràpit

[editar | editar còdic]

Sajona

[editar | editar còdic]

Andina

[editar | editar còdic]

Asiàtica

[editar | editar còdic]

Suramericana

[editar | editar còdic]

Brasilera

[editar | editar còdic]

Caribenya

[editar | editar còdic]

Italiana

[editar | editar còdic]

Nortamericana i centroamericana

[editar | editar còdic]

Àrap

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Jakle, John (1999). Fast Food: Roadside Restaurants in the Automobile Age, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-6920-4.; Brueggemann, Walter (1993). Texts Under Negotiation: The Bible and Postmodern Imagination, Fortress Press. ISBN 978-0-8006-2736-2.
  2. ↑ «Quick Service Restaurants (QSR) Market Worth USD 577.71 Billion by 2028 at 3.65% CAGR – Report by Market Research Future (MRFR)».
  3. ↑ Talwar, Jennifer (2003). Fast Food, Fast Track: Immigrants, Big Business, and the American Dream, Westview Press. ISBN 978-0-8133-4155-2.
  4. ↑ Hellesvig-Gaskell, Karen. «Definició de menjars ràpits | LIVESTRONG.COM».
  5. ↑ «The link between fast food and depression has been confirmed» (en en).
  6. ↑ «Susan Cohan Còlon Cancer Foundation: Prevention: Eating Well/Diet».
  7. ↑ Publications, Harvard Health. «Ret meat and còlon cancer – Harvard Health» (en en-us).
  8. ↑ “Pre-pregnancy fried food consumption and the risk of gestational diabetis mellitus: a prospective cohort study” (en) . Diabetologia 57 (12): 2485–2491. doi:10.1007/s00125-014-3382-x. ISSN 1432-0428. PMID 25303998.
  9. ↑ “Exportant la diabetis a Àsia: The Impact of Western-Style Fast Food” . Circulation 126 (2): 163–165. doi:10.1161/CIRCULATIONAHA.112.115923. ISSN 0009-7322. PMID 22753305.
  10. ↑ «Róger Matus Llaç. Els germans McDonald’s i la reina Margarita o l'història dels menjars ràpits. El Nou Diari. 30/11/2013». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2014. Consultat el 31 de decembre de 2013.
  11. ↑ Rubén Amat. ¿Quàn es va crear el primer local de menjar ràpit?. Menjar a domicili Web. 26/10/2014
  12. ↑ «Una miqueta d'història».
  13. ↑ [enllaç trencat]
  14. ↑ Dupont, Florence (1992). La vida quotidiana en l'Antiga Roma, Oxford: Blackwell, pp. 181.
  15. ↑ Stambaugh, John E. (1988). The Ancient Roman City, JHU Press, pp. 200, 209. ISBN 978-0-8018-3692-3.
  16. ↑ Chang, Kwang-chih (1977). Food in Chinese Culture: Anthropological and Historical Perspectives, New Haven: Yale University Press.
  17. ↑ Li Strange, G. (1924). Baghdad during the Abbasid Caliphate from Contemporary Arabic and Persian Sources, 81–82, London: Oxford University Press, pp. 81–82.
  18. ↑ Carling, Martha (2003). Food and Eating in Medieval Europe, Bloomsbury Academic, pp. 27-51. ISBN 978-1-85285-148-4.
  19. ↑ OMS.Consultat el 29 d'octubre de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hogan, David. Selling 'em by the Sack: White Castle and the Creation of American Food. Nova York: New York University Press, 1997.
  • Kroc, Ray. Grinding It Out: The Making of McDonald's. Chicago: Contemporary Books, 1977.
  • Levinstein, Harvey. Paradox of Plenty: a Social History of Eating in Modern America. Berkeley: University of Califòrnia Press, 2003. 228-229.
  • Luxenberg, Stan. Roadside Empires: How the Chains Franchised America. Nova York: Viking, 1985.
  • Fröschl, Cornelia: Architektur für die schnelle Küche - Esskultur im Wandel, Verlagsanstalt Alexander Koch, Leinfelden-Echterdingen, 2003.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Menjar_ràpit&oldid=720835»