Hamburguesa en formage
Una hamburguesa en formage (o cheeseburger) és una hamburguesa que conté en el seu interior unes rodajas de formage processat (formage americà) llaugerament fos. En algunes ocasions se li denomina també com "it's the most merican' thing ever created" (yellowburger).[1] És una de les preparacions més habituals en els restaurants de menjar ràpit, i posseïx en els menús d'estos establiments un apartat ben diferenciat entre tots ells.[2]
Les cheeseburgers són, per l'afegitó de les rodajas de formage, hamburgueses en un major contingut gras. Per regla general unes 95 calories i uns 4.5 grams de greix saturat.[3] El formage amprat sol ser en la seua majoria processat (sent el més habitual en Norteamérica el formage americà). Cap la possibilitat d'amprar atres formages com el cheddar, mozzarella, Pepper Jack i inclús en alguns casos qualsevol tipo de formages blaus.[4]
Història
[editar | editar còdic]En l'any 1924, l'americà nortamericà Lionel Sternberger va ser el primer en elaborar la que va denominar cheeseburger en Pasadena, Califòrnia. La paraula cheeseburger és un acrònim en anglés que cobrix la paraula 'cheese' (formage) i 'burger' (hamburguesa). Atres restaurants han reclamat l'invenció d'esta hamburguesa com a part de la llegenda dels seus propis locals. Un eixemple és el restaurant Kaelin en Louisville, Kentucky va reclamar la seua invenció en 1934.[2][5] Pero durant els següents anys, la marca registrada per al nom "cheeseburger" va ser adquirida per Louis Ballast per al restaurant Humpty Dumpty de tipo Drive-In en Denver, Colorat.
La cadena de restaurants de menjar ràpit McDonald's crea en 1976 la quart de lliura en formage i la que serà el seu cheeseburger de menú: Big Mac.[6] En 1977 ya l'inclou en els Happy Meal. De la mateixa forma la cadena Burger King crea la Whopper com la seua versió en formage. La cadena Wendy's comercialisa la baconator com la seua variant en formage, la seua distribució es va llimitar a Estats Units. Algunes cadenes varen afegir en els huitanta les seues variants cheeseburger en nom propi és el cas de la cadena Hardee's en la thickburger. La cheeseburger és de les hamburgueses més populars en els menús de les cadenes de menjar ràpit, una prova és que solament en Estats Units esta variant de l'hamburguesa es consumix en 2009 a raó de 13 billons per any.[7]
Servir
[editar | editar còdic]L'invenció de la cheeseburger és posterior a l'invenció de l'hamburguesa.[4] La cheeseburger se servix en diferents acompanyament que poden ser tomata, beicon, ceba, pepinillos, o fulls de lletuga. Pot dur com condiments de añadidura com kétchup, mahonesa, mostaça. La rodaja de formage que es posa sobre la carn sol estar llaugerament fosa per la calor amprada en el cuinat del filete.[4] Depenent de la cantitat de carn picada i de formage o atres ingredients se sol denominar "cheeseburger-doble" o "cheeseburger-triple", en Estats Units a les grans hamburgueses de formage les solen denominar: "bacon triple cheeseburger".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrew F., Smith (2006). Encyclopedia of Junk Food and Fast Food, 1ª edició (en anglés), Greenwood Press, pp. 124 - 128. ISBN 0-313-33527-3.
- ↑ 2,0 2,1 T. Edge (2005). Hamburgers and Fries: An American Story, 1º edició (en anglés), Nova York: Putnam Adult. ISBN 0399152741.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaNutri - ↑ 4,0 4,1 4,2 Elisabeth Rozin (1994). The Primal Cheeseburger: A Generous Helping of Food History Served On a Bun, 1ª edició (en anglés), Nova York: Penguin Books. ISBN 0140178430.
- ↑ John E. Kleber, (2003), The encyclopedia of Louisville, Volum 2000, University Press of Kentucky, pag. 456
- ↑ «McDonald's Corporate History». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2012.
- ↑ Nancy Conner, (2005), Living Green: The Missing Manual
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hamburguesa con queso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.