Hamburguesa

Erro al crear miniatura:

Hamburguesa

Una hamburguesa és un emparedado que conté, generalment, carn picada o d'orige vegetal, aglutinada en forma de filete cuinat a la barbacoa o a la plancha, encara que també pot fregir-se o hornearse. Fòra de l'àmbit de parla hispana, és més comuna trobar la denominació nortamericana burger, acurtada de hamburger.

Es presenta en un bollo de pa llauger partit en dos que posseïx forma d'óval o redonejada. Sol estar acompanyada de rogles de ceba, fulls de lletuga, alguna rodaja de tomata, làmines d'encurtidos i papes fregides. Se sol aliñar en algun condiment, com pot ser la salsa de tomata (o kétchup), la mostaça, el relish, o la mayonesa, entre uns atres. En el cas de que es pose una làmina de formage processat, es convertix en una hamburguesa en formage (cheeseburger), denominada a voltes hamburguesa groga.

L'invenció de l'entrepà d'hamburguesa en el XIX és polèmica, ya que diversos autors s'atribuïxen haver segut els primers en haver posat un filete de carn picada (hamburger steak) entre dos panets. L'hamburguesa va créixer durant el XX junt a l'aparició del concepte menjar ràpit i durant eixe sigle va ser adquirint un simbolisme especial. Forma part d'un dels aliments icon de la cuina nortamericana (junt al pollet fregit i la coca de poma). La primera cadena de restaurants que va posar en circulació l'hamburguesa com a menjar ràpit va ser White Castle en la década de 1920 (l'ideòlec de la qual va ser Edgar Waldo «Billy» Ingram), i posteriorment durant la década de 1940 en McDonald's (assumida per l'eixecutiu Ray Kroc), aixina com Burger King. L'hamburguesa és, en l'actualitat, un aliment tan popular que apareix en les seues diverses variants en casi totes les cultures, de la mateixa manera que atres aliments, com poden ser la pizza, el perrito calent i els paraulotes.

Història

Artícul principal → Història de l'hamburguesa.

Les següents senyes històriques sobre la recepta de la primera hamburguesa procedixen de la gastronomia de les tribus mongolas i turques, que en el XIV ya picaven en tires la carn de ganado de baixa calitat per a fer-la més comestible. La recepta de la carn picada va aplegar a Alemània a través dels tàrtars d'orige rus (steak tartar), que mengen la carn crua i condimentada en espècies. Es té coneiximent d'un plat similar més antic del Imperi romà, que consistia en un tipo d'hamburguesa elaborada en carn de res picada en piñones, sal i vi passat, i servida en l'interior de pa. cal resaltar que no va ser fins a l'invenció de la màquina de picar carn quan va prendre la possibilitat de ser elaborada en grans cantitats, podent combinar-la en grassa i atres teixits.

La paraula prové de la ciutat d'Hamburc, en Alemània, el port més gran d'Europa en tal época. Posteriorment varen ser els immigrants alemans de finals de el XIX els qui varen introduir en els Estats Units el plat cridat filete nortamericà a l'estil Hamburc (en Alemània existix encara en Hamburc lo que es denomina frikadelle i es tracta d'una protohamburguesa). Un aliment molt similar és el rundstück warm. El document més antic que fa referència a este plat és una carta del Delmonico's Restaurant, que en 1834 ya l'oferia a la seua clientela. En 1895 un chef cridat Louis Lassen, de Connecticut, Estats Units, elabora la primera hamburguesa en Norteamérica; la recepta li la varen donar uns mariners provinents del port d'Hamburc.

Hui en dia el seu orige és discutit, ya que diferents comarques dels Estats Units reclamen ser els inventors de l'hamburguesa moderna. Una de les històries prové de la ciutat de Seymour, Wisconsin, a on en 1885 a Charlie Nagreen, quan tenia quinze anys d'edat, treballant en el seu lloc de menjar de la fira estatal se li va ocórrer resoldre un problema: els seus clients volien passejar per la fira mentres menjaven, i necessitaven una forma pràctica per a fer-ho. Charlie va colocar la carn entre dos rebanadas de pa, denominant-la hamburguesa. L'èxit va ser tal que pronte varen aparéixer més inventors, com Frank Menches, en 1892, durant la Fira del Comtat d'Akron, Ohio. Lo únic cert és que per a la Fira Mundial de Sant Luis de 1904 l'hamburguesa ya era molt famosa.

La primera cadena de hamburgueserías del món va ser White Castle, fundada en Wichita, Kansas, en 1921 pel cuiner Walter A. Anderson i el corredor de segurs I. W. Ingram, l'àmbit del qual era el Mig Oest dels Estats Units. Oferien com a novetat el pig stand, és dir, servien les hamburgueses sense la necessitat d'abandonar el vehícul (drive-in). Alguna cosa similar varen fer en Califòrnia els germans Dick i Ronald McDonald en l'any 1948. Posteriorment, les hamburgueses varen ser adoptant l'image que varen proporcionar les grans cadenes d'alimentació ràpida.

Ingredients

Es pot dir que una hamburguesa és un emparedado de carn picada al que se li han anat afegint poc a poc diversos atributs: #condiment, guarnicions i uns atres. L'evolució d'este aliment ha fet que siga presa al final en un conjunt, i ademés a lo llarc de la seua història s'ha anat afegint diferents continguts, com és la panceta, el formage nortamericà, la lletuga o els encurtidos. Tot això hui en dia fa que l'hamburguesa siga entesa a voltes més com un menú que com un aliment compost d'ingredients. La seua popularitat es deu, en gran mida, a la facilitat d'elaboració i a la senzillea a l'hora de ser ingerida, sense necessitat de plats o cubertería especial.

Carn picada

Vore també: Carn picada

Es pot dir que és l'ingredient més car i important de l'hamburguesa. La carn picada és, des de fa temps, un ingredient de diversos plats. En les seues etapes primigènies l'hamburguesa era un hamburger steak i poc a poc es varen afegir els panets. La carn ha segut tradicionalment de vacú, encara que és possible vore alguns casos de mescla (vacú-porc). Aixina mateix, existixen comercialisacions en les que s'ampra carn de bisonte nortamericana (buffalo burger), carn d'esturç (ostrich burger) o de cérvidos, com pot ser el venado. Dins de les variants de carn de vacú, existixen algunes singulars que ampren races de vacú especials, com la aberdeen angus (hamburguesa angus). La carn picada és coneguda en atres plats. Es pot dir que és l'element més controvertit de l'hamburguesa, i esta és la raó per la que a voltes es denomina hamburguesa a certs sándwiches que sense contindre carn posseïxen la mateixa filosofia: hamburguesa vegetal (hamburguesa sense carn elaborada per a vegetariàs), hamburguesa de peix, etcétera. Alguns cuiners ampren tofu o seitán per a poder oferir hamburgueses a les persones vegetarianes. En el cas de les gourmet burgers, la carn amprada és carn de vedella japonesa de raça wagyu. És freqüent vore en els supermercats carn picada i en forma de disc, llista per a ser cuinada. En molts casos la carn de l'hamburguesa se sol denominar filete rus quan es cuina sense amprar la presentació de sándwich. A finals dels anys 1980 algunes cadenes varen intentar picar la carn de les costelles, proporcionant una oportunitat per a l'indústria alimentària d'oferir una elaboració d'ingredient de carn picada barata.

La carn picada se sol «esclafar» (generalment en una espátula apropiada) fins que tinga una forma de disc (en anglés se li denomina patty). Algunes cadenes de restaurants històriques, com la nortamericana White Castle, les servixen de forma rectangular. En les companyies de restauració de menjar ràpit lo més habitual és que la carn es pique en la pròpia indústria cárnica, se li proporcione la forma adequada i en breu es congele en grans sistemes de congelació per al seu almagasenament. Estes peces congelades es distribuïxen posteriorment en massa als punts de venda i van directament a les freidoras o a les barbacoes, segons siga el método de cuinat. En pocs restaurants s'oferix la carn fresca «no congelada». En els anys 1990 es va fer un esforç en les grans companyies de restaurants de menjar ràpit per recalcar el mensage de «100 % carn de vacú» per a indicar al consumidor que estava provant carn de vacú sense afegitons extres com fege o casquería. En alguns casos afegien proteïna vegetal texturizada en l'intenció de reduir costs. Cal pensar que resulta fàcil emmaixquerar continguts diversos procedents de l'indústria cárnica en la carn picada. És per esta raó per la que es fa un esforç en demostrar que la carn present és de vacú i que no s'han afegit elements cárnicos diversos.

Preocupa a sovint el contingut gras de la carn picada. Se sap que pot rondar entre els 20 % a 40 % de pes. El cas és que el contingut gras de la carn, junt en la forma específica de ser cuinada (fregida, barbacoa, al forn, al microones, etcétera), resulten ser un factor rellevant a l'hora de definir el conjunt de sabors presents. Per regla general, els valors més apreciats de tendrea s'associen a continguts alts de greix i a preparacions al forn de forma tradicional. No obstant, s'han investigat mescles de baix contingut gras (entorn als 10 %) en proteïna de soja concentrada, proporcionant uns valors de sabor acceptables. En l'actualitat existixen hamburgueses que utilisen carn picada de peix que posseïx característiques similars a la de la carn, com pot ser la tonyina les anomenades hamburgueses de tonyina.

Preparació

A la carn picada sol afegir-se-li alguna substància ligante per a que s'compactar adequadament i puga ser més fàcil d'ingerir, com l'ou o el pa rallado. La carn picada deu manipular-se en extrem conte, degut a que pot tindre bactèries que contaminen la carn i provocar intoxicacions alimentàries, tal i com pot ser la causada per la Escherichia coli O157:H7. És per açò per lo que convé torrar la carn lo més possible i que alcance una temperatura de 90 °C en el seu interior.

Les tendències de cuinat de la carn picada de l'hamburguesa passen per dos processos diferents, que de forma majoritària són:

• Fregides: Generalment, s'aboquen els péntols en una paella que continga oli calent i es deixen fregir fins que la carn picada conseguixca tindre el punt desijat (vejau també: temperatura de la carn). És el método que ampra la cadena de menjar ràpit McDonalds.
• A la barbacoa: En este cas se sol fer la carn directament sobre la calor d'una font. És el método més habitual en les barbacoas familiars. Este método de cuinat és el que ampra la cadena Burger King.

La diferència estreba en el sabor final; depenent dels gusts, es preferix un método sobre un atre. cal pensar que la fritura és més grasienta, pero permet distinguir i realçar els sabors finals. En l'actualitat s'ampra també el forn microones, sobretot en les hamburgueses congelades. En la majoria dels casos sol amprar-se unes làmines de ceba posades en la seua superfície per a que els seus aromes es mesclen en la carn, intensificant els sabors.

Pa

El pa és el segon ingredient bàsic de l'hamburguesa i és, segons molts historiadors de l'alimentació, el punt d'inici del descobriment de l'hamburguesa. És cert que des d'abans varen existir l'entrepà i el sándwich com a elements entre dos rebanadas de pa (este últim des d'al voltant del 1765, quan se li va otorgar eixe nom en honor a un aristócrata anglés cridat John Montagu, IV Comte de Sándwich, a qui li agradava menjar d'eixa forma per a poder jugar a les cartes sense tacar-se els dits). En la majoria dels casos és un panet en forma esfèrica (en anglés es menciona com bun) i pot posseir un diàmetro que oscila entre els huit i dèu centímetros. A este pa en Chile se li coneix com a pa frica. cal mencionar que hi ha cadenes de restaurants que oferixen panets de forma rectangular (White Castle, a on són denominats sliders, o Krystal, abdós en Estats Units). La missió del pa en l'hamburguesa és doble: per un costat, permet que siga un «aliment portable», degut a que és possible dur la carn subjecta entre les dos rebanadas; i, per una atra part, les rebanadas permeten retindre els sabors i aromes del seu interior. En algunes ocasions, sobretot quan se servix en un plat, l'hamburguesa s'oferix «oberta» i en una de les rebanadas (a voltes en les dos). En atres ocasions se servix l'hamburguesa insertada en un llarc palillo (similar a un palillo de còctel) en l'objecte de proporcionar estabilitat al conjunt.

Big Boy és un restaurant que en 1936 escomença a operar per mig del cuiner Bob Wian en Glendale, Califòrnia, inicialment denominat Bob's Big Boy. Esta cadena comercialisa un tipo d'hamburgueses de gran tamany, que denomina en els seus menús double cheeseburger (hamburguesa doble en formage). Esta cadena és la primera en fer possible una hamburguesa en dos pisos. Açò és possible posant entre els dos péntols de carn un péntol de pa en forma de disc. Esta idea la va realisar posteriorment McDonalds i va posar en funcionament en el Big Mac. En alguns casos se sol amprar pa de centeno en rodajas; un eixemple és el patty melt.

El pa d'hamburguesa s'elabora en rent, per a que conseguixca esponjar-se, i un alt contingut d'aigua (superior al 50 % de farina de blat). Lo característic del pa d'hamburguesa és la forma en que es decora la seua superfície; a sovint, se li inclouen llavors de sésam (no sempre). Per regla general, la massa d'este pa és molt similar a la del pa de mòle. S'ha innovat molt en el tema del pa, de tal forma que poden trobar-se hamburgueses en dónuts, com el Luther Burger, o el baguelburguer, que ampra dos rodajas de bagel. S'ampren per igual muffin, pa de pita, etcétera. En el cas de la Big Mac, s'inclou un disc de pa entremedio de les dos porcions de carn picada en la finalitat d'estabilisar l'hamburguesa en el seu conjunt. En Àsia se sol elaborar en algunes cadenes de restaurants en arròs en lloc d'en pa, l'anomenada hamburguesa d'arròs. En Índia i Pakistan solen elaborar-se les hamburgueses en naan (hamburguesa naan).

Algunes persones en Veneçola substituïxen el pa per una arepa en la mateixa farcidura. En este cas se li sol cridar arepa gringa o musiúa.

Formage

Erro al crear miniatura:

Hamburguesa en 4 tipos diferents de formage.Ingredients: 5 brots, Cheddar, Risto de cabra, Roqueford, Raclettee & Gouda.

Vore també: Hamburguesa en formage

El formage es va amprar per primera volta a finals dels anys 1920. El seu us es va fer exclusiu en lo que es denomina cheeseburger. L'autoria de l'hamburguesa en formage ha segut reclamada per varis cuiners, un d'ells és Lionel Sternberger de Rite Espot en Pasadena, Califòrnia, que afirma que en el periodo entre 1924 i 1926 venia hamburgueses en formage, sent per esta raó que se li atribuïx l'invenció d'esta variant tan popular de l'hamburguesa. Se sap, per un menú de l'época, que en 1928 el restaurant O'Dell servia als seus clients de Los Àngeles hamburgueses en formage. El formage, llaugerament fos ya apareix unit a l'hamburguesa en les primeres décades des de la seua invenció.

El formage se sol colocar en forma de fines làmines d'uns escassos milímetros de gruixa quan la carn està en la seua última fase de calfament, i es deixa que es derrita llaugerament sobre ella. L'importància d'elegir un tipo de formage que siga saborós despuix del seu fos és fonamental a l'hora d'elaborar una cheeeseburger. Sol amprar-se per regla general formage processat per ser el que millor soporta les condicions de fos: per regla general és cheddar o Pepper Jack. En algunes ocasions se sol amprar formage blau com el Maytag. Existix una variant d'hamburguesa denominada Jucy Lucy (denominada també com Juicy Lucy, és dir "Sucosa Lucía") que conté formage fos dins de la carn picada. L'ocupació de varietats de formage locals és molt habitual.

#Condiment i afegitons

La carn picada cuinada oferix al paladar un aspecte sec, és per esta raó per la que se sol acompanyar en diferents verduras que aporten textures més humides a la carn de l'hamburguesa. Una de les verdures més clàssiques és la ceba que, finamente picada en rogles, es posa a voltes en les últimes fases de torrat o fritura de la carn. D'esta forma els sucres naturals i els aromes de la ceba es mesclen en els de la carn, proporcionant un agradable sabor. Una atra de les verdures amprades de forma més generalisada és el full de lletuga aixina com l'api, el tomata, el pepino, els champiñones laminados, entre atres vegetals. A voltes un dels afegitons més solicitats és una rodaja d'alguna verdura encurtida com pot ser pepinillos i inclús en alguns casos un relish. Poden trobar-se diversos pimentons, com poden ser uns jalapeños. En algunes ocasions per a donar caràcter a l'hamburguesa se li afig ceba caramelizada crujiente, baked beans, i a voltes és comuna trobar sauerkraut (col fermentada) i guacamole, aixina com certs relishes.

Algunes de les verdures poden presentar-se fregides: pakoras, rogles de ceba, etcétera. Les papes fregides són des dels començos de l'hamburguesa un dels seus #acompanyament clàssics. Les cadenes de restaurants les oferixen en una espècie de sobre. Abans del advenimiento de l'hamburguesa les papes fregides se servien en locals diversos com un aperitiu. Pot incloure ceba fregida i, en alguns casos, chili en carn, judeues pintes o tortilles chips.

L'hamburguesa pren un caràcter regional depenent dels condiments que se li afigguen, sent un dels més freqüents i populars des dels seus començos és el kétchup i la mostaça en salsa. Es pot trobar acompanyada en salsa Worcestershire (habitual en les lonchas de formage de la cheeseburger), o en salses més locals com l'alioli, la salsa mil illes (thousand island dressing), sopa de ceba, mayonesa o formage fos (a l'estil de Cheez Whiz), cole slaw, etcétera). En alguns països sol afegir-se a l'hamburguesa un ou fregit (generalment sobre la carn) i la seua preparació se servix en una espècie de plat combinat acompanyat de cubertería.

Nutrició

Des d'un punt de vista bàsic, l'hamburguesa aporta proteïnas (pel seu contingut predominantment cárnico) i hidrats de carbono, que provenen del pa i del sucre que conté alguns dels endreços (que per regla general correspon al kétchup). El contingut de grasses depén fonamentalment del tipo de carn amprat en la seua elaboració. Per regla general, el contingut de calorias és en funció del tipo d'hamburguesa. Un dels paràmetros més importants és el seu tamany (és dir, el seu pes): a major tamany, major número de calories. Usualment el tipo de carn és important; per eixemple, les hamburgueses elaborades en carn de pavo o pollet, generalment, posseïxen menys calories que les de carn de vacú. Les cheeseburgers (hamburgueses en formage) solen ser més calòriques que les seues #elaboració similars sense formage. Els #acompanyament són, freqüentment, una font de calories en el menú d'una hamburguesa; per eixemple, un acompanyament de papes fregides pot afegir prop d'uns 500 kcal al contingut calòric d'una hamburguesa. Este tipo de menús ya sol cobrir les necessitats calòriques d'una persona mija (que sol rondar entre les 1500 kcal i els 2500 kcal, depenent de la seua activitat diària).

Per un atre costat, la cantitat de greix depén del tipo de carn utilisat i els seus agregats. Les hamburgueses en cansalada, per eixemple, posseïxen més grassa que aquelles que no la posseïxen, i de la mateixa forma succeïx en el formage en les cheeseburgers. Les hamburgueses en continguts calòrics per damunt de les 1000 calories s'han vingut a denominar "hamburgueses XXL". Els continguts de sales de sodi són importants i en molts casos es desaconsella prendre este aliment en persones en problemes de tensió arterial. En algunes ocasions els supermercats solen oferir la carn picada i envasada de tal forma que resulta fàcil preparar (menjada confort), encara que, no obstant, resulta desaconsejable amprar este tipo de carn degut a que no és fàcil saber la seua procedència o la seua calitat. De totes formes, s'ha investigat que el consum prolongat de carn de vacú picada i fregida pot ser orige de anticarcinomas que prevenen el càncer per les substàncies residuals de l'àcit linoléico durant el preparat de la carn per mig de calfament.

Les corrents actuals de la societat sobre el «menjar sà» fan pensar que alguna cosa té que canviar en la composició de les hamburgueses. Lo cert és que l'hamburguesa, per sí sola, és un aliment equilibrat, ya que conté hidrats de carbono, proteïnas i vitaminas. Pero l'hamburguesa més comuna posseïx excés de grassas en l'objecte de millorar i potenciar el seu sabor; en especial, pel seu orige animal, és una font de colesterol de baixa densitat. La preocupació existix en les dosis semanals o mensuals o en alimentar-se casi exclusivament en este producte. El número adequat d'hamburgueses en una dieta equilibrada depén en gran mida de l'orige dels seus ingredients. Resulta aconsellable elaborar l'hamburguesa en casa, en carn picada elegida pel consumidor d'una peça sancera en la carniceria, i que no haja passat despuix del seu picat més d'unes hores (sempre en la nevera).

Higiene i salut

L'hamburguesa comuna, preparada en carn picada o mòlta, presenta el risc d'estar contaminada en bactèrias com la Escherichia coli, causant del síndrome urémico hemolítico; esta dolència pot afectar als adults pero és particularment greu (i fins a mortal) en els chiquets, la gent inmunodeprimida i en vells. Davant açò s'aconsella la cocció més completa possible de les hamburgueses (la bactèria S c es destruïx quan se superen els 70 °C durant uns 5 minuts), en atres paraules: no deuen quedar zones crues o rosades en l'interior de l'hamburguesa; més encara, es desaconsella donar de menjar hamburgueses als chiquets menuts. No obstant, l'excés de cocció aixina mateix presenta un atre problema per a la salut, ya que el consum freqüent de carn en parts cremades també és nociu.

Algunes persones substituïxen la carn de vedella o res per carn de pollet (elaborada baix el mateix procediment), ya que aleguen que esta última té menys riscs (no tendix a albergar la Escherichia coli), ademés de que és de fàcil digestió. No obstant, és bo aclarir que la carn de pollet sí pot albergar una atra perillosa bactèria: la Salmonella. cal pensar que en molts casos la carn picada es veu somesa processos oxidativos que modifiquen el seu sabor, fent que es pose més rància. Per a evitar açò l'indústria d'alimentació sol incloure antioxidants en més o menys cantitat.

Segons l'OMS, l'hamburguesa (aixina com atres formes de carn processada com la salchichas i embotits) aumenta el risc de sofrir càncer. En efecte, l'OMS considera que este tipo d'aliment és “carcinógeno per als humans”.

Efectes sobre el mig ambient

La producció de qualsevol aliment acaba afectant d'una forma o una atra al mig ambient. En el cas de l'hamburguesa la producció de carn necessària per a soportar la demanda d'alguns països fa que la ganaderia intensiva afecte de vàries maneres al mig ambient. Per a produir un quilo d'hamburguesa de carn de vacú es consumix 12 voltes més aigua que per a produir un quilo de pa, 64 voltes més que un quilo de papas i 86 voltes més que un quilo de tomatas. És dir que produir carn suficient per a abastir a les grans companyies distribuïdores d'hamburgueses afecta a l'entorn. La proporcionalitat entre demanda i número de reses necessàries per a abastir a les companyies fa que la ganaderia vacuna siga molt extensa. Els problemes inherents a la ganaderia intensiva de vacú es multipliquen a mida que creix el número de reses a tractar, problemes d'inclouen un gran consum d'aigua, devastación del terreny per mig de tractament de residus, contaminació ambiental, etcétera.

Hamburguesa i societat

L'hamburguesa s'ha arraïlat en la societat nortamericana com un plat nacional i posteriorment s'ha globalizado, degut en part a l'expansió de les franquícias de cadenes de restaurants de menjar ràpit. La seua inicial popularitat, junt en els seus debats, han fet d'ella un aliment polèmic i adorat al mateix temps. En els primers mesos de 2001 l'editorial Houghton Mifflin publica un llibre denominat Fast Food Nation, del periodiste Eric Schlosser, i obri una polèmica reflexiva sobre el menjar ràpit i cóm la seua producció en massa afecta a tota una nació.

Senyes socials

El consum mundial d'hamburgueses és prou gran, i es pot dir que obri una pàgina social dins del món gastronòmic. Per eixemple, algunes de les cadenes de menjar ràpit, com McDonald's, han aplegat a vendre prop de dotze hamburgueses per habitant en tot lo món,i en països com els Estats Units cada habitant menja, de mija, tres hamburgueses a la semana. L'ocupació gastronòmica de l'hamburguesa està tan estés per tot lo món que s'ampra com un indicador de l'economia dels països, el cridat Índex Big Mac, que és una taula de cent vint països en la que s'expon quànt val (en dólars) una hamburguesa en distints llocs del món, sent usat com a método d'estudi per a evidenciar la paritat de preus internacional, coneguda com la Llei del preu únic.

Hamburguesa en els mijos

La popularitat de l'hamburguesa ha fet que aparega en diversos mijos i entorns socials diversos. S'ha amprat en la denominació de protonebulosas, tal i com la denominada hamburguesa de Gómez (en anglés Gómez's Hamburger), per la seua semblança, i ha denominat batalles, com la batalla del Tossal de l'Hamburguesa.

En historietes i en jocs

L'hamburguesa es fa molt popular entre els nortamericans durant el periodo de posguerra de la Primera Guerra Mundial, i una mostra d'això és l'aparició de personages d'historieta, com Popeye, el Marí, que ingerix espinacs per a ser forta. La primera aparició de Popeye va ser el 17 de giner de 1929 com un personage secundari de la tira còmica d'I. C. Segar denominada Thimble Theater. Entre els personages que rodegen a Popeye es troba J. Wellington Wimpy (denominat abreviadamente Wimpy i en la versió espanyola Pilón), que és un amant de les hamburgueses, un personage que apareix com educat i galima. Este personage de la década de 1930 presenta l'hamburguesa a la joventut de l'época com un aliment sà. Es va crear una cadena de restaurants de menjar ràpit denominat Wimpy's en el seu honor. De la mateixa forma, el personage de ficció Jughead Jones, que apareix en Archie Comics i que va ser creat en 1941, apareix també com un apassionat del menjar, en especial de les hamburgueses. El personage de dibuixos animats Bob Esponja té com a ocupació ser cuiner de les hamburgueses especials cangreburgers, les quals tenen cert protagonisme en varis dels capítuls. En giner de 2011 es va estrenar la série de dibuixos animats Bob's Burgers, a on els protagonistes realisen les seues aventures entorn a una hamburguesería propietat del personage Bob Belcher.

En la mateixa idea apareixen personages ficticis en la cultura dels Estats Units, com pot ser Ronald McDonald, personage en disfràs de pallasso ideat per Willard Scott, que apareix en l'any 1963 per primera volta en un programa de televisió. El seu contraparte empresarial, Burger King, va estrenar el seu personage en 1955, el "rei de Burger King". Una atra de les aparicions populars de l'hamburguesa té lloc en Zap Comix #2, un dels més famosos còmics underground de finals de la década de 1960, en el que el dibuixant Robert Crumb dissenya un personage denominat Hamburger Hi-Jinx.

Existixen certs jocs d'ordenador com Burgertime (バーガータイム, Hora de les hamburgueses en espanyol), un joc de arcade que consistix en elaborar una hamburguesa i fer un repartiment de la mateixa baix diferents situacions. En usa situació similar es troba Megamania. En atres jocs apareix l'hamburguesa relacionada en el premi, com succeïx en Bad Dubtes Vs. DragonNinja i Chameleon Twist 2.

Art

El pop art inclou a l'hamburguesa com a element artístic, apareixent en obres d'Andy Warhol (Dual hamburger), Claes Oldenburg (Floor burger), Mel Ramos (en Vinaburger, de 1975) i, més alvance, David LaChapelle (Death by hamburger, de 2002).

Documentals i películes

Despuix del polèmic llibre de Schlosser apareixen documentals relacionats en l'hamburguesa, com Super size em, dirigida i protagonisada per Morgan Spurlock (2004), en la que decidix alimentar-se únicament de menjar dels restaurants McDonald's durant un més sancer. La película va reobrir la controvèrsia sobre la calitat nutritiva del menjar ràpit en general i de McDonald's en particular. Molts nutricionistes opinen que el menjar ràpit pot formar part d'una dieta equilibrada més diversa.

En el mateix any s'estrena la película Harold & Kumar Go to White Castle, ambientada en l'entorn dels restaurants White Castle. Posteriorment, en 2006, Fast Food Nation reflectix en un món de ficció les intrigues i #maquinació de l'indústria cárnica en la frontera entre els Estats Units i Mèxic, estant l'obra basada en el llibre de 2001 Fast Food Nation: The Dark Side of the All-American Meal. Good Burger és una película còmica protagonisada per Kel Mitchell i Kenan Thompson, basada en un sketch de Tot això i més i que va ser dirigida per Brian Robbins i produïda per Nickelodeon Movies. En el XXI una série de dibuixos animats denominada Bob Esponja mostra al seu personage habitual fent hamburgueses anomenades cangreburgers. El 18 de setembre de 2009 es va estrenar la película animada Cloudy with a Chance of Meatballs (coneguda en Hispanoamèrica com a Pluja d'Hamburgueses). La película està relacionada en les hamburgueses, encara que també té relació en tots els aliments en general. Va ser distribuïda per Columbia Pictures i està basada en un popular llibre homònim nortamericà.

En 2016 s'estrena la película The Founder (cridada El fundador en Espanya i Fam de poder en Hispanoamèrica), que conta l'història de Ray Kroc i la seua adquisició de la cadena de menjar ràpit McDonald's.

Vore també

• Baozi
• Big Mac
• Big King
• Cheeseburger
• Hamburguesa vegetal
• Història de l'hamburguesa
• Índex Big Mac
• Filete rus
• Jack in the Box
• Coca de carn
• Whopper
• Sándwiches especials de Burger King

Bibliografia

• Flare, Ruth: L'hamburguesa de Mamut. Història de l'alimentació humana, Edicions de la Torre, 2002.
• Edge, John T. (2005). Hamburgers & Fries: an American Story, G.P. Putnam's Sons.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hamburguesa.

Erro al crear miniatura: Hamburguesa en el Viccionari. Plantilla:RAER