Anar al contingut

Farina de blat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Farina de blat
Farina de blat
Endospermo o part de proteïna/almidó, el germen o part rica en proteïnes/grasses/vitamines, el salvat o part de fibra i el raspall, brocha o brossa.

La farina de blat és una pols feta de la molienda del blat bla i que s'ampra per a consum humà. La farina de blat és la que més es produïx d'entre totes les farina.

Les varietats de blat s'apellidar "blanes" o "dèbils", si tenen un contingut de gluten baix, i "dur", "fort" o "de força", si tenen un contingut alt de gluten. La farina de força, o farina de pa, és de gluten alt, en un 12% a 14% de contingut de gluten, la seua massa té un tacte elàstic que aguanta la seua forma be una volta horneada. La farina blana és comparativament baixa en gluten i per això resulta en un pa en una textura més fina, trencadiça.[1] La farina blana es classifica normalment en farina de pastiç, la qual és la més baixa en gluten, o farina de pastes, la qual té llaugerament una miqueta més de gluten que la farina de pastiç.

En térmens de les parts del gra (la fruta de la planta) utilisada en la farina —l'endospermo o part de proteïna/almidó, el germen o part rica en proteïnes/grasses/vitamines i el salvat o part de fibra— hi ha tres tipos generals de farina. La farina blanca o refinada està feta únicament de endospermo. La farina marró inclou alguns dels germens o salvat, mentres que la de gra sancer o integral està feta del gra sancer, incloent el salvat, endospermo, i germen. La farina de germen està feta del endospermo i germen, excloent el salvat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chu, Michael. «Wheat Flour». Cooking for Engineers. Consultat el 14 d'agost de 2009.