Anar al contingut

Burger King

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Burger King

Burger King Corporation, també coneguda com BK, és una cadena de restaurants de menjar ràpit nortamericana especialisada en l'elaboració d'hamburgueses en sèu central en Miami, Florida, i subsidiària de Restaurant Brands International, un holding canadenc en sèu en Toronto al que també pertany Popeyes.

Història

[editar | editar còdic]
Tercer isotipo usat de 1955 fins a 1968.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El predecessor de Burger King va ser fundat en 1953 en Jacksonville, Florida, com «Insta-Burger King».[1] Despuix de visitar als germans McDonald's en l'ubicació de la tenda original en Sant Bernardino, Califòrnia, els fundadors i propietaris (Keith J. Kramer, i el tio de la seua esposa, Matthew Burns), que havien adquirit els drets per a dos peces d'equip denominades màquines Insta, varen obrir el seu primer restaurant. El seu model de producció es basava en una de les màquines que havien adquirit, un forn cridat Insta-asador. Este forn va resultar tan exitós, que pronte totes les seues franquícies varen solicitar un.[2][3] Despuix que la companyia quebrara en 1959, va ser comprada per les seues franquiciados en Miami (Florida), entre ells James McLamore i David R. Edgerton. Estos varen iniciar una reestructuració de les empreses de la cadena, com canviar el nom a Burger King. Varen dirigir l'empresa com una entitat independent durant huit anys, abans de vendre-la a la companyia Pillsbury en 1967.

Burger King

[editar | editar còdic]

Va ser fundada el 4 de decembre de 1954 en Miami, quan dos jóvens mamprenedors cridats James McLamore i David R. Edgerton varen inaugurar este restaurant basat en un concepte diferent al que existia i que s'ha mantingut fins a hui: «The Home of The Whopper».

En 1955, «el producte rei» va ser incorporat com l'image de la marca i ha perdurat com a referència: la Whopper, el producte principal de Burger King. En 1958 es va llançar el primer anunci de televisió en Miami, lo que va donar peu a una campanya televisiva de més de 50 anys. En 1959 la marca va començar la seua expansió per mig de franquícies, estenent les seues operacions per tot Estats Units i despuix a nivell mundial. Aixina, en l'any 1963, va obrir el primer restaurant fòra dels Estats Units, en Puerto Rico. En 1974 es va iniciar la campanya de mercadeo «HAVE IT YOUR WAY» (Com tu vullgues) permetent que els clients personalisaren els ingredients de les seues hamburgueses. En 1975 es va iniciar un nou servici que permetia als clients rebre els seus productes sense baixar del seu automòvil. Eixe mateix any la franquícia va obrir el seu primer local en Europa: en Madrit,[4] en a on l'image de l'inauguració va ser la cantant internacional extremenya Rosa Morena.[5] Per la demanda de clients durant les primeres hores del dia, en 1979 es va incorporar el menú de desdejunis.

Combo Burger King de la Whopper original.


En 1989, la companyia Grand Metropolitan PLC va adquirir els drets de Burger King, comprant les accions de Pillsbury, qui havia adquirit els drets prèviament en 1967. En 1997, Grand Metropolitan PLC es va fusionar en Guinness convertint-se en Diageo PLC, líder mundial en aliments i amos dels drets de Burger King Corporation. Una nova compra es va gestar per a l'any 2002, Texas Pacific Group, Bain Capital Partners i Goldman Sachs Capital, varen comprar a Diageo PLC els drets de marca, retornant la propietat a Estats Units. En 2004, «el rei» va resucitar com a principal vehícul de màrqueting, ya que en 1998 durant l'actualisació del logotip i els restaurants, s'havia deixat de costat esta image llegendària. Per al 50.º aniversari de la Whopper, en 2007, es va dissenyar una campanya en la que se simulava la seua desaparició del menú.

En 2010, la firma 3G Capital en sèu en Riu de Janeiro va comprar els drets de la marca. El mateix any Burger King va causar gran polèmica per humiliar al futboliste francés André-Pierre Gignac i el seu excés de pes en la seua publicitat, a on dia «Un Whopper pour Gignac».[6]

Ha segut patrocinador oficial del Getafe C.F.,[7] equip de la Primera Divisió de fútbol d'Espanya, aixina com del Mèrida FC, del Ascens MX de Mèxic, del US Palermo d'Itàlia i del Perth Glory d'Austràlia.

En motiu del Dia Internacional de la Pau, Burger King va propondre deixar de costat, a lo manco per un dia, la seua rivalitat en McDonald's. La fòrmula ideada consistia en crear una hamburguesa mescla de les seues dos hamburgueses insígnia —el Big Mac i el Whopper— i vendre-la en un restaurant que obriria un sol dia en Atlanta, ciutat a mig camí de les sèus d'abdós companyies. Els beneficis anirien a parar a Peace One Day, una organisació sense ànim de lucre.[8]

En giner de 2021, Burger King va redissenyar el seu logotip basant-se en els ya utilisats entre 1969 i 1999, apelant a la nostàlgia.[9]

En febrer de 2023, Restaurant Brands International va nomenar a Joshua Kobza com a nou director eixecutiu (CEO) de la companyia, substituint a José Cil.[10]

Operacions internacionals

[editar | editar còdic]
Mapa de la presència internacional de Burger King, en color burdeos.


Burger King en sí va començar com una franquícia de la seua empresa progenitora, Insta-Burger King. Va ser creixent en els Estats Units utilisant una combinació d'ubicacions corporatives i franquícies, abans de despullar-se de les seues participacions socials en 2013. Va començar la seua expansió internacional en 1969 en un lloc en Windsor, Ontario, Canadà,[11] seguit d'Austràlia en 1971, i en Europa en 1975 en un restaurant en Madrit, Espanya. Llatinoamèrica es va convertir en part del seu mercat a finals d'eixa mateixa década, a on es varen iniciar en Mèxic. A finals de la década dels anys 1970 i principis de la dels 1980, operava en Caracas, Veneçola. Àsia seguiria en la década dels anys 1980, després nort d'Àfrica i Orient Mig poc temps despuix. Àfrica Subsahariana i les antigues nacions de la cortina de ferro vindrien molt més tart, a partir de finals de la década dels anys 1990 i continuant fins a la de 2010. També atres països llatins varen rebre la marca, com Brasil, Colòmbia, Equador, Bolívia, Perú, Uruguay i Paraguay.

A 2024, la cadena conta en aproximadament 18.700 restaurants en més de 100 països i territoris.[12]

La companyia dividix les seues operacions internacionals en tres segments: Orient Mig, Europa i Àfrica (EMEA), Àsia i el Pacífic (APAC), i Llatinoamèrica i el Carib (ALC).

Mercats abandonats

[editar | editar còdic]

En Austràlia va operar des de 1997 fins a 2003, any en que totes les tendes varen ser renombradas com Hungry Jack's, pero encara seguixen sent un representant de la companyia.

En Costa Rica va operar de 1992 fins a 2015, 29 restaurants varen estar presents en el país des de 1992, pero tots ells varen ser tancats en octubre de 2015, per la gran competència d'atres marques de menjar ràpit en el país i la pèrdua de participació i problemes de llicència de la casa matriu.[13][14] El 15 de juny de 2016 va reiniciar les seues operacions en el país, iniciant en el local ubicat en Parc La Pau; en l'actualitat opera més de 30 restaurants novament en el país.

Va operar en Helsinki, Finlàndia solament per un curt periodo en la década dels anys 1980; va retornar i va obrir un nou restaurant en Finlàndia en 2013.[15] En França va operar des de la década dels anys 1980 fins a 1998, pero va retornar temps despuix, obrint un local en l'Aeroport de Marsella el 22 de decembre de 2012.[16] En Israel va estar present des de 1994 fins a maig de 2010, que va ser renombrada com Burgeranch, pero en juny de 2015 la cadena va anunciar que seria rellançada en dit país i va obrir un restaurant en la plaça Rabin de Tel Aviv. Des de 2018 i per les protestes en Nicaragua de 2018-2019, Burger King va terminar operacions en Nicaragua, sense cap comunicat oficial.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Quí és l'amo de Burger King i cóm va ser el seu inici?» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2026-05-29.
  2. Smith, Andrew F. (1 de giner de 2006). Encyclopedia of Junk Food and Fast Food (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 9780313335273.
  3. Jakle, John A.; Sculle, Keith A. (1 de giner de 2002). Fast Food: Roadside Restaurants in the Automobile Age (en en), JHU Press. ISBN 9780801869204.
  4. «En BURGER KING® fem història». Consultat el 23 d'octubre de 2014.
  5. «Rosa Morena inaugura Burger King en Madrit». ABC (Madrit). Consultat el 23 d'octubre de 2014.
  6. «André-Pierre Gignac, de ser humiliat en França a possible campeó d'Amèrica». Consultat el 29 de juliol de 2015.
  7. «Getafe get shirty: Spanish fans have beef with La Lliga team's new Burger King kit». Consultat el 1 de juliol de 2026.
  8. «Burger King li propon a McDonald's crear junts una hamburguesa pel Dia de la Pau». Consultat el 1 de juliol de 2026.
  9. «Burger King redissenya la seua image: Sorprén en un nou logo» (en és). Revista Merca2.0. Consultat el 2022-04-22.
  10. «Who is Josh Kobza, the incoming CEO of Burger King-parent RBI?». Consultat el 1 de juliol de 2026.
  11. Reiter, Ester (1 de giner de 1996). Making Fast Food: From the Frying Pa Into the Fryer (en en), McGill-Queen's Press – MQUP. ISBN 9780773513877.
  12. «2024 Annual Report (Form 10-K)». Consultat el 1 de juliol de 2026.
  13. «Burger King closes operations in Costa Rica». The Tico Claves. Consultat el 13 de febrer de 2016.
  14. «Burger King Shuts Down in Costa Rica, effective immediately». The Costa Rica News. Consultat el 13 de febrer de 2016.
  15. «Burger King to have another crack at Finland». Helsinki Claves. Consultat el 13 de febrer de 2016.
  16. «French mouths water with the return of Burger King». France 24. Consultat el 13 de febrer de 2016.