Menjada fem

Menjada fem

El menjat fem o menjada ferralla (calc del anglés junk food) conté, per lo general, alts nivells de grassas, sal, condiments o sucres (que estimulen el gana i la sigau, lo que té un gran interés comercial per als establiments que proporcionen eixe tipo de menjar) i numerosos aditius alimentaris, com el glutamato monosódico (potenciador del sabor) o la tartrazina (colorant alimentari).

Potencialment, tots els aliments són perjudicials per a la salut si s'excedix del seu consum, pero els que es consideren menjada fem ho fan en major mida per necessitar-se menors cantitats per a produir efectes adversos o per consumir-se en majors cantitats, donada la seua facilitat de consum (menjar ràpit) o l'us social del seu consum (lligat a formes d'oci jovenil). També pot ocórrer que determinats grups de població, o els que patixen determinades malalties prèvies, siguen més sensibles als seus efectes. Sol relacionar-se el consum de menjada fem en l'obesitat, les malalties del cor, la diabetis del tipo II, les càries i la celulitis. El menjat fem brinda al consumidor grasses, colesterol, sucres i sal, mentres que un menjar saludable deu proveir fibres, proteïnas, carbohidrats, vitaminas i minerals necessaris per al rendiment del cos.

Nachos en formage.

Els restaurants de menjar ràpit brinden des de després este tipo de menjars, pero ademés les cadenes de supermercats també oferixen al mercat dita menjada fem. En este sentit, les investigacions sobre processos socioculturals i nutrició nos poden ajudar a comprendre este fenomen, puix s'enfoquen en els processos de canvi a gran escala, com la globalisació, modernisació, urbanisació, els canvis en el rol de la dòna i els canvis tecnològics, per a entendre cóm estos processos afecten la menjar i la nutrició. Les característiques econòmiques, culturals i polítiques d'un país tenen estreta relació en la seua forma d'alimentar-se. Per això és important considerar l'influència d'estos factors en la nutrició. ¿L'índex d'obesitat en els chiquets de dit país i d'atres influenciats pel mateix, disminuiria? Ademés, el predomini de l'obesitat ha incrementat molt, a pesar d'un aparent disminució en les porcions de calorias consumides, com el greix, en la dieta dels chiquets d'Estats Units.

Sense poder afirmar-se que l'obesitat i les seues malalties consustanciales siguen causades únicament per l'ingesta de menjada fem, sí cal afirmar que és un factor principal de l'actual problema d'obesitat infantil o de l'agravament d'atres problemes de salut al que se sumixca esta mala pràctica nutricional. Una ingesta considerable de menjada fem (per eixemple, hamburguesa en formage, creïlles fregides o frituras de dacsa, beguda azucarada i darreria edulcorado) pot contindre 9200 kJ (2200 kcal), les quals, a una taxa de 350 kJ (85 kcal) per milla, requeririen una marató per a ser cremades. La sedentarisació dels hàbits de vida en combinació en este tipo de mala alimentació incrementa notablement els seus efectes perniciosos.

Els chiquets presenten en gran freqüència problemes de nutrició. Açò contribuïx a problemes socials i sicològics en el desenroll del chiquet, com la baixa autoestima, el bullying i la discriminació, entre uns atres. L'índex d'obesitat, problemes cardíacs i fins a repercussions sicològiques es veuen reflectides en els chiquets a causa de la malnutrición que impera en la societat moderna nortamericana. El mecanisme de propaganda dels restaurants de menjar ràpit (en gran mida, clasificable com menjada fem) fa que este índex tinga més revol, creant aixina greus problemes de salut en els chiquets. El gran poder de l'influència publicitària crea un desplaçament de valors nutricionals que qualsevol chiquet necessita en el seu desenroll, causant aixina els problemes abans mencionats. El menjat fem en sí, és una mercaderia, que als ulls de les indústrias deu vendre's a gran escala per a obtindre lucre d'ella; no importa el valor nutricional de la mateixa, sino la major cantitat de vendes possible.

Un artícul del New York Claves, titulat «Cooking with Dexter: Happy-meal em», publicat el 4 d'octubre de 2009, presenta una situació en la qual un pare veu cóm el menjat fem d'un restaurant de menjar ràpit o fast food es cola de manera inevitable en la vida del seu fill. L'artícul presenta una descripció i una crítica al menjat fem d'eixe restaurant, i oferix alguns valors nutricionals dels aliments que ven.

Les empreses dedicades a produir i comercialisar este tipo de menjar, per lo tant, tenen un gran negoci en oferir aliments que provoquen més gana i més sigau, lo que fa que els consumidors seguixquen comprant.

La menjada ferralla també s'associa a la facilitat d'elaboració (per això es parla de menjar ràpit), al baix preu (sol ser barata) i a l'oci (els adolescents es reunixen en restaurants de menjada fem).

Si una persona consumira menjada fem tots els dies, tindria més provabilitats de patir malalties sanguínees, obesitat, diabetis i colesterol alt. No és lo mateix si este menjar es consumix una volta a la semana que tots els dies. Les conseqüències poden ser irreversibles i fins a llamentables. Els hàbits alimenticis que hem adquirit en el temps i la vida moderna, s'han transformat en un hàbit que atenta contra la salut. Alguns dels aliments fem, comuns en moltes llars són: hamburguesas, salchichas, creïlles fregides, frituras de dacsa, alguns productes congelats per a la preparació en microones, begudes gaseoses i dolces entre uns atres. El tomata o la lletuga frescs que acompanyen a alguns d'estos aliments és lo únic que no deu considerar-se fem, pel seu contingut en vitamines i fibra.

Este tipo de menjar és molt popular per lo senzill de la seua elaboració (somesa habitualment a processos industrials) i conservació (en molts casos no necessita refrigeració i la seua data de caducitat sol ser llarga), el seu preu relativament barat, la seua àmplia distribució comercial que la fa molt fàcilment accessible i la pressió de la publicitat. També perque no sol requerir cap tipo de preparació per part del consumidor final o esta és escassa, és cómoda d'ingerir i té una gran diversitat de sabors. cal mencionar que este tipo de menjar és molt saturada en sal, la sal és un adictivo natural la qual en consumir-la provoca un excés de dopamina i orexina que incrementa la sensació de plaure i recompensa, segons alerten els cardiòlecs.

No solament el menjar, les begudes també contribuïxen, tan sol Mèxic és el país en més morts per malalties relacionades en el consum de begudes azucaradas, segons un estudi. Degut a que el consum d'estes begudes incrementa l'Índex de massa corporal associat en els padecimientos que duen a la mort.

Per una atra part, en la nostra cultura consumista nos han inculcat certs patrons alimenticis des de la nostra infància com a part de la nostra dieta, un eixemple clar són les begudes azucaradas com les Coa, ya que manegen campanyes publicitàries persuasivas molt fortes per a posicionar-se en les nostres ments i preferències. De manera irresponsable estes marques de begudes han minimisat l'informació més rellevant per al consumidor com lo és el risc que produïx l'ingesta contínua i elevada de sucre (monosacàrit) causant diferents malalties ya mencionades anteriorment. Una de les malalties que més ha causat morts és l'obesitat, que cada volta s'incrementa més. Dita malaltia és crònica, que afecta a chiquets i adults en tots els països del món, especialment en Estats Units i Mèxic.

Pollet a la brasa peruà.

Perú ocupa el tercer lloc dels països en major índex d'obesitat, per eixemple el Pollet a la brasa és un dels plats que es considera com a ferralla en el Perú, és un plat que consistix en carn de pollet femella jove eviscerada, marinada i cuita a les brases. La carn macerada es hornea a la calor de les brases en un forn especial denominat «rotombo», que fa girar l'animal sobre el seu propi eix, rebent uniformemente la calor de les brases. El forn pot funcionar en carbó o llenya o gas, sent el més tradicional el de llenya, la qual moltes voltes prové del algarrobo. L'adrece o marinada de la carn inclou distints ingredients, tals com cervesa negra, romer, huacatay, sal i pebre, sillao, comino i ají panca, en distintes proporcions. La preparació d'este adrece varia de local en local i aixina hi ha locals que afigen, inclús una miqueta de pisco. Encara que el nom del plat utilisa el gènero masculí («pollet»), la carn amprada prové exclusivament de les femelles ya que són més tendres i sucoses.

No hi ha advertències visibles en els seus productes que permeten als consumidors repensar els seus mals hàbits alimenticis o previndre l'ingesta d'estos productes que afecten la salut negativament, en contrast en l'indústria del cigarret que ya està obligada en la majoria dels països a advertir sobre els riscs per a la salut que du el consum del cigarret a través de fotografies explícites i informació rellevant en les seues empaques o paquet.