Anar al contingut

Cuminum cyminum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
comino (Cuminum cyminum)
  1. redirect Plantilla:Redirige aquí


El comino és una planta herbàcea pertanyent a la família Apiaceae (abans umbelíferas), les llavors aromàtiques de la qual s'usen com a espècia. Originària de la conca del Mediterràneu i ara difosa també per Amèrica, és una planta en importància històrica.

Les seues llavors (cada una continguda dins d'una fruta, que se seca) servixen per a donar sabor a les cuines de moltes cultures diferents i estan disponibles tant sanceres com mòltes. Ademés, el comino s'utilisa com a planta medicinal, com a digestiu, aixina com per a aumentar el ferro en sanc en cas d'anèmia i reduir els síntomes del refredat comú.

Descripció de la planta

[editar | editar còdic]

El comino és una planta anual que pot aplegar a alcançar una altura de 60 a 90 cm, en fulls llarcs i fines, flors menudes, blanques o rosades agrupades en umbeles, les llavors de les quals de figura fusiforme constituïxen també una espècia en el mateix nom.

L'espècia

[editar | editar còdic]

El comino té un característic sabor amarc i una olor forta i dulzón gràcies al seu alt contingut en olis. S'associa a la cuina hindú per estar present en el curry, i a atres cuines (norteafricano, guatemalteca, paraguayana i en la seua minoria la mexicana), encara que el seu us està molt estés en Espanya, especialment en la cuina del surest espanyol. Els cominos constituïxen el núcleu bàsic, majados entre els alls, dels mojos canaris.

Història

[editar | editar còdic]

El comino s'ha utilisat des de l'antiguetat. Les llavors excavades en Índia s'han datat en el segon mileni abans de Crist. Les llavors de comino també s'han referit a vàries classes socials del Nou Regne en jaciments arqueològics dels antics egipcíacs.[1] En la Cultura de l'Antic Egipte, el comino s'utilisava com condiment i com a conservant en el embalsamamiento.

L'us medicinal del comino ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus llauradors per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent les "ciminum", identificada actualment com Cuminum cyminum.

El comino va ser en la Antiga Creta una important espècia per a la civilisació minoica. Els ideogramas per al comino apareixen en els archius Gramónico B, a on es documenten en els almagasens dels palaus minoicos, durant l'últim periodo de la civilisació minoica.[2]

Cultivat originalment en Iran i la regió mediterrànea. El comino es menciona en la Bíblia, tant en el Antic Testament (Isaías 28:27) com en el Nou Testament (en Mateo 23:23). Els antics grecs guardaven el comino en la taula, en el seu propi recipient (com hui se sol guardar la pebre) i esta pràctica encara continua en Marroc. [3][4] El comino també s'utilisava molt en la cuina de la Roma Arcaica. En l'Índia, s'ha usat durant mils d'anys com a ingredient tradicional en innumerables kormas,[5] masalas, sopes i és la base de moltes atres mescles d'espècies.[6]


El comino va ser introduït en Amèrica pels #colon espanyols i portuguesos. Existixen varis tipos diferents de comino, pero els més coneguts són el comino negre[7] i el comino vert; abdós tipos s'utilisen en la cuina persa.

En l'actualitat, la planta es cultiva principalment en l'Índia, Uzbekistan, Tadjikistan, Iran, Turquia, Marroc, Egipte, Síria, Mèxic, Chile i China. Ya que el comino s'ampra com a ingredient per a aus de companyia i s'exporta a molts països, la planta pot aparéixer ocasionalment com a planta rara en moltes zones, inclosa Gran Bretanya.[8] El comino apareix ocasionalment en les illes britàniques, principalment en el sur d'Anglaterra; no obstant, la seua incidència ha disminuït considerablement. Segons l'Atles més recent de la Societat Botànica de les Illes Britàniques, des de 2000 només s'ha confirmat un registre.



Propietats

[editar | editar còdic]

És estomacal, carminativo i sedante en efectes semblats als del fenollera, anís o alcaravea. El seu oli essencial provoca relaixació muscular. Galactogoga es recomana en infusions per a acréixer la llet en les mares lactants.

S'assembla a la alcaravea.

Principis actius: conté oli essencial (2-4%), ric en aldehit cumínico (25-35%), terpenos (pineno, terpineol); flavonoides: derivats del luteolol i apigenol.[9]

Indicacions: usat com diurético, aperitiu, eupéptico, carminativo, espasmolítico, estrogénico, galactógeno, antihelmíntico, llaugerament hipoglucemiante i sedante. Indicat per a inapetencia, meteorismo, #dispèpsia hiposecretoras, espasmos gastrointestinals, diarreas, alletament, diabetis, hipomenorrea, dismenorrea, parasitosis intestinals (antihelmíntico).[9] En l'antiguetat li l'usava per a cicatrisar ferides (Talmud Babilònic 133A). Contraindicado en hiperestrogenismo. Abstindre's de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràs, l'alletament, a chiquets menors de sis anys o a pacients en gastritis, úlceres gastroduodenales, síndrome de l'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopatías, epilèpsia, Parkinson o atres malalties neurològiques. No administrar, ni aplicar tópicamente a chiquets menors de sis anys ni a persones en alèrgies respiratòries o en hipersensibilidad coneguda a est o atres olis essencials. L'oli essencial és fotosensibilizante: evitar l'exposició al sol si s'aplica tópicamente. En dosis elevades té un efecte neurotóxico.

Reproducció del comino

[editar | editar còdic]

El comino és una espècie diploide en 14 cromosomes (és dir, 2n = 14). Els cromosomes de les distintes varietats presenten similituts morfològiques i no hi ha una variació distintiva en llongitut i volum. En la naturalea, la reproducció és per polinisació, que sol estar mediada per abelles. La majoria de les varietats disponibles hui en dia són opcions.[10] La variabilitat en el rendiment i el rendiment dels components és alta. Les varietats es varen desenrollar per apareament de germans en cambres tancades[10] o per biotecnología. El comino és polinisador creuat, és dir, les races ya són híbrides. Per lo tant, el método utilisat per a la reproducció són les rèpliques de laboratori '(in vitro), les tecnologies d'ADN i la transferència de gens. El cultiu (in vitro) de comino en laboratori permet produir plantes genèticament idèntiques. Les principals fonts de esquejes utilisats en les regeneracions in vitro són embrions, hipocótilos, entrenudos de brots, fulls i cotiledones. Un dels objectius de la millora genètica del comino és millorar la resistència a l'estrés biòtic (malalties fúngicas) i abiótico (fret, sequia, salinitat). El potencial de diversitat genètica per al cultiu convencional de comino és llimitat i l'investigació sobre la seua genètica és escassa.[11]

Usos culinaris

[editar | editar còdic]

El comino es pot utilisar en gra (llavors) o mòlt, sent com en totes les espècies recomanable la seua molienda just abans de la seua ocupació. Estos grans són tan chicotets que formen part de les expressions en idioma espanyol en la frase popular "M'importa un comino" per a oferir l'idea d'alguna cosa poc important. El sabor que aporta als plats prové fonamentalment del seu aroma, per lo que si s'usa en gra, sol ser habitual torrar les llavors per a que els olis essencials expressen tota la seua força.

És un component clàssic i imprescindible en mescles tradicionals d'espècies com el Ras el hanut, el Curry en pols, la Chermoula, el Tandoori Masala o el Advié.


El comino és àmpliament[12] utilisat com a espècia en la cuina tradicional espanyola, com, per eixemple, en la morcilla d'Aranda o en la Morcilla de Burgos. En les Illes Canàries forma part essencial[13] del seu adrece més característic, els mojos canaris, tant el cridat mulle roig com en el mulle vert preparat en jolivert o celiandre. El comino és molt utilisat en guisos, be com a ingredient propi del potaje o complementant-ho com ocorre en el Cuit madrileny, plat en el que els cigrons s'han servit tradicionalment acompanyats d'una "salsa de cominos", preparada en tomata, grans de comino (cominos) i caldo de la sopa, en la creència popular de que este mulle té propietats digestives que ajuden al comensal que trasiega un plat tan contundent preparat en llegums. També pot ser servir com a ingredient en l'elaboració del gazpacho andalús. Aixina mateix, forma part essencial del sabor característic de les Albargines d'Almagro.

Entre les moltes receptes de tot lo món en les que el comino intervé com a ingredient figuren: Salmorejo de Conill, Hummus, Creïlles Bombay (recepta de Jamie Oliver), Crema de carabassa, Cazón en adop, durícies en cigrons, Tajine de peix (Samkeh tajine), Falafel, Potaje de vigília en abadejo, Bava ganush, Chimichanga mexicana, Papes arrugades en mulle picón, Anticuchos de cor a la criolla, Picante de cuy a l'estil Huaraz, Cous Cous de corder, Tonyina a la rebusca, Carn ranchera o Chuple cusqueño i les empanadas argentines i chilenes.

És també la espècia protagonista de les Creïlles en Caldillo, plat tradicional manchec.

Perfil aromàtic

[editar | editar còdic]

El sabor característic del comino i el seu aroma fort i càlit es deuen als olis essencials que conté. Els principals components dels composts del perfum són el cuminaldehído (un prometedor agent de agregació de l'alfa-sinucleína) i el alcohol cumínico. Atres composts aromatizantes importants del comino torrat són les pirazinas substituïdes, la 2-etoxi-3-isopropilpirazina (2-etoxi-3-isopropilpirazina), la 2-metoxi-3-'sec-butilpirazina i la 2-metoxi-3-metilpirazina (2-metoxi-3-metilpirazina). Atres ingredients són gamma-terpineno, safranal, p-cimeno i beta-pineno. [14][15] [16]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cuminum cyminum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 254. 1753.[17]

Citologia

El número de cromosomas de Cuminum cyminum (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos (Cuminum cyminum L.) és 2n=14.[18][19]

Sinonímia
  • Cuminum hispanicum Mérat ex DC.
  • Cuminum odorum Salisb.
  • Cuminum officinale Garsault
  • Cyminon longeinvolucellatum St.-Lag.
  • Ligusticum cuminum Crantz
  • Luerssenia cyminum (L.) Kuntze[19]
  • Cuminia cyminum J.F.Gmel.
  • Cuminum aegyptiacum Mérat ex DC.
  • Cuminum sativum J.Sm.
  • Selinum cuminum I.H.L.Krause[20]

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • alcamonia, comino, comino concrto, comino gros comino hortense, comino real, comino estambul.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Daniel Zohary i Maria Hopf, Domestication of plants in the Old World, tercera edició (Oxford: University Press, 2000), p. 206
  2. ↑ Castleden, Rodney, «Minoans: Life in Bronze Age Crete», Routledge, London & New York, 1990, p.52 .
  3. ↑ Shusheela Raghaven (2000). CRC Press, Taylor and Francis Group (ed.). Handbook of Spices, Seasonings and Flavorings, 2nd edició, pp. org/details/handbookspicesse00ragh/page/284 284-285. ISBN 0-8493-2842-X.
  4. ↑ Alan Davidson (1999). The Oxford Companion to Food, Oxford University Press. ISBN 0-19-211579-0.
  5. ↑ Singh, D. Indian Cookery, Penguin, 1970, pp.24-25
  6. ↑ Subodh Kapoor. The Indian Encyclopaedia, Cosmo Publications, p. 1745. ISBN 978-81-7755-257-7. Consultat el 2012-06-04.
  7. ↑ Nikos D. Platis (2003). «Comino negre (Bach. Lexile.), Melanthius tame (Bach. Poik.), Nijella (Bach. Lexil.)», Diccionari del comino negre, Kedros Publications S.A., pp. 265-266, 268, 324-325. ISBN 960-04-2303-2.
  8. ↑ Bird Seed Aliens in Britain
  9. ↑ 9,0 9,1 «Cuminum cyminum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 30 de decembre de 2009.
  10. ↑ 10,0 10,1 EV Divakara Sastry; Muthuswamy Anandaraj. "Comino, Fenollera i Alholva." Sols, Creiximent de plantes i producció de cultius. Enciclopèdia de sistemes de soport vital (EOLSS) . Consultat el 29 de novembre de 2013 .
  11. ↑ Ebrahimie, Esmaeil; A.A. Habashi, B. Ghareyazie, M. Ghannadha, M. Mohammadie (2003). “Un método ràpit i eficaç per a la regeneració de plántulas a partir de explantes embrionaris de comino (Cuminum cyminum)”. Plant Cell, Tissue and Organ Culture 75: 19-25. Netherlands: Kluwer Academic Publishers.
  12. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2013. Consultat el 28 de decembre de 2013.
  13. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2013. Consultat el 28 de decembre de 2013.
  14. ↑ Li, Rong (2004). “Composició química de l'oli essencial de Cuminum cyminum L. de China”. Flavour and Fragrance Journal 19 (4): 311-313. doi:10.1002/ffj.1302.
  15. ↑ Wang, Lu (2009). “Extracció per nebulización ultrasònica acoplada en microextracción de gota única en espai de cap i cromatografía de gasos-espectrometria de masses per a l'anàlisis de l'oli essencial de Cuminum cyminum L”. Analytica Chimica Acta 647 (1): 72-77. doi:10.1016/j.aca.2009.05.030. PMID 19576388.
  16. ↑ Iacobellis, Nicola S. (2005). “Antibacterial Activity of Cuminum cyminum L. and Carum carvi L. Essential Oils”. Journal of Agricultural and Food Chemistry 53 (1): 57-61. doi:10.1021/jf0487351. PMID 15631509.
  17. ↑ «Cuminum cyminum». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 31 de decembre de 2013.
  18. ↑ Proves Chromosome atles of flowering plants. Darlintong, C. D. i A. P. Wylie (1955)
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Cuminum cyminum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2009.
  20. ↑ Cuminum cyminum en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Correll, D. S. i M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  2. Comité editorial de "Flora of China". 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Sense paginar. En C. I. Wu, P.H. Raven i D.I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
  3. Comité editorial de "Flora of China". 2005. Flora of China (Apiaceae through Ericaceae). 14: 1–581. En C. I. Wu, P. H. Raven i D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
  4. Nasir, I. i S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  5. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaoundé.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cuminum_cyminum&oldid=599366»