Tagetes minuta
Tagetes minuta, coneguda comunament com huacatay, huacataya (els noms més antics, estos d'orige Quechua de la zona dels seus orígens, en els Andes de Peru i Bolívia), chinchilla (aixina cridat en les zones d'Argentina i Chile) i suico (majorment cridat aixina en Paraguai),[1][2] [3] és una espècie del gènero Tagetes nativa de Sudamérica i que ha segut introduïda en vàries parts del món.
Descripció
És una herba anual de la família de les asteràcees. De porte erecto, pot alcançar més de 2 metros d'altura; té fulls lanceoladas, dentadas i una olor forta.
Distribució
És originària dels pasturages templats i les regions montanyoses del sur de Sudamérica, inclosos els països andinos de Bolívia, Chile, Equador, Perú i en part del Paraguai i Argentina.[4][5] En el Perú es distribuïx en la costa, la serra i la selva, en Bolívia en els Yungas i valls altes, en Argentina es troba en estat selvat en la província de Jujuy i en Equador en les valls interandinos. Hui ha segut introduïda en Norteamérica, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania, considerant-se una planta invasora, sent la seua presència persistent en cultius, podent ademés causar irritament de la pell en treballadors agrícoles.[6]
Taxonomia
Tagetes minuta va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 887. 1753.[7]
Tagetes: nom genèric que prové de la mitologia etrusca Tages.[8]
minuta: epítet llatío que significa "menuda".[9]
- Sinonímia
- Tagetes bonariensis Pers.
- Tagetes glandulifera Schrank
- Tagetes glandulosa Schrank ex Link
- Tagetes porophyllum Vell.
- Tagetes tinctoria Hornsch.[10]
Importància econòmica i cultural
El huacatay pot ser usat com pesticida (nematicida). Se li atribuïxen propietats medicinals com a digestiu, carminativo i antiabortivo. L'infusió dels seus fulls s'usa per a aliviar els dolors gàstrics i la decocció de les seues flors i fulls frescs per a aliviar els catarros i bronquitis. Dels seus fulls s'extrau un oli essencial utilisat en perfumeria i aromaterapia.
Us gastronòmic
S'usa en la gastronomia peruana com condiment en la preparació de menjars, tals com anticucho, guisos i torrats. És junt al chincho (Tagetes elliptica) una de les herbes aromàtiques indispensables per a la pachamanca[11] i un dels components de l'adrece del pollet a la brasa. Ademés és bàsic per a l'elaboració de salses, com la crema de huacatay, el qapchi ayacuchano i l'ocopa,[12] una salsa d'ají groc i maní típica de la regió d'Arequipa que se servix sobre papes cuites, de la mateixa manera que la papa a la huancaína.
En la gastronomia boliviana és àmpliament utilisada en algunes variants de la llajua aixina com en la preparació de formage humacha plat típic consistent en papas i mazorques de dacsa cuits i banyats en una salsa de formage i herbes aromàtiques que tradicionalment se servix en Semana Santa.
Noms comuns
- En Argentina se li coneix com chinchilla,[13] també cridada amors secs, chil chil, floramar, camamirla selvada, margarita, quenchiué, quinquilla, suico, suique, suiquillo.[14]
- En Bolívia com wacataya; en aimara es designa com chiqchipa.[15]
- En Chile se li coneix com quinchihue, nom que prové del mapudungún kinchiw.
En Equador li la coneix com asnayuyo.
- En Espanya se li coneix com chinchilla o menta americana.[16]
- En Paraguai se li denomina suico.[5]
- En el Perú se li coneix com chinchu,[17] huacataya, huacatay i huatacay (en Arequipa).[16] Provenen del vocable quechua wakatay.[18][16]
- En Uganda se li coneix com kawunyira en idioma luganda.[19]
Referències
- ↑ «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de febreo de 2023.
- ↑ «Tagetes minuta». sinavimo.gob.ar. Consultat el 13 de febrer de 2023.
- ↑ «Huacataya» (en es). Molla. Consultat el 2025-07-11.
- ↑ «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 Scavone, Caio (23 de decembre de 2012). «Suico» (en es). www.abc.com.py. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «Tagetes minuta - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «Tagetes minuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2012.
- ↑ Everett, Thomas H. (1982). The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture, Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ «Tagetes minuta». The Plant List. Consultat el 26 de febrer de 2015.
- ↑ Guàrdia, 2002, p. 314.
- ↑ Guàrdia, 2002, p. 268.
- ↑ Della Penna, Angela B.; Verdejo, J. A.(1997).«Patró de noms vulgars de malezas difoses en Argentina i Brasil».Revista Malezas.ASAM.Buenos Aires:12(4): 74.Consultat el 13 de març de 2019.(en es)
- ↑ Marzocca, Angel (1997). Vademécum de malezas medicinals de l'Argentina: indígenes i exòtiques (en es), Buenos Aires: Orientació Gràfica Editora. ISBN 9789879260005. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ Vokral, Edita Vora (1991). Qoñi-Chiri: l'organisació de la cuina i estructures simbòliques en el Altiplano del Perú (en es), COTESU, p. 164. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Álvarez Vita, 2009, p. 236.
- ↑ Álvarez Vita, 2009, p. 152.
- ↑ Villagrán M., Carolina; Castre R., Victòria (2003). Ciència indígena dels Vages del nort de Chile (en es), Editorial Universitària, p. 218. ISBN 9789561116979. Consultat el 13 de març de 2019.
- ↑ Tugume et al.(2016).«Ethnobotanical survey of medicinal plant species used by communities around Mabira Central Forest Reserve, Uganda».Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine.12(1): 7.doi:10.1186/s13002-015-0077-4.Consultat el 13 de març de 2019.(en en)
Bibliografia
- Linné, Carl von; Salvius, Lars (1753). Caroli Linnaei ... Species plantarum :exhibentes plantes rite cognitas, ad genera relates, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas... (vol. vol. 2), Impensis Laurentii Salvii,. Consultat el 27 de març de 2019.
- Álvarez Vita, Juan (2009). Diccionari de Peruanismos. El parla castellana del Perú (en es), Universitat Ales Peruanes. ISBN 9789972210730.
- Guàrdia, Sara Beatriz (2002). Una festa del sabor: el Perú i els seus menjars, Llima: Quebecor World Perú. OCLC 682952129. ISBN 9972960307.
Enllaços externs
- Artícul sobre tagetes minuta en la base de senyes Plants for a Future
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tagetes minuta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.