Tagetes minuta

Tagetes minuta, coneguda comunament com huacatay, huacataya (els noms més antics, estos d'orige Quechua de la zona dels seus orígens, en els Vages de Peru i Bolívia), chinchilla (aixina cridat en les zones d'Argentina i Chile) i suico (majorment cridat aixina en Paraguay),^[1]^[2] ^[3] és una espècie del gènero Tagetes nativa de Sudamérica i que ha segut introduïda en vàries parts del món.

Descripció

És una herba anual de la família de les asteráceas. De porte erecto, pot alcançar més de 2 metros d'altura; té fulls lanceoladas, dentadas i una olor forta.

Distribució

És originària dels pasturages templats i les regions montanyoses del sur de Sudamérica, inclosos els països andinos de Bolívia, Chile, Equador, Perú i en part del Paraguay i Argentina.^[4]^[5] En el Perú es distribuïx en la costa, la serra i la selva, en Bolívia en els Yungas i valls altes, en Argentina es troba en estat selvat en la província de Jujuy i en Equador en les valls interandinos. Hui ha segut introduïda en Norteamérica, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania, considerant-se una planta invasora, sent la seua presència persistent en cultius, podent ademés causar irritament de la pell en treballadors agrícoles.^[6]

Taxonomia

Tagetes minuta va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 887. 1753.^[7]

Etimologia

Tagetes: nom genèric que prové de la mitologia etrusca Tages.^[8]

minuta: epítet llatío que significa "menuda".^[9]

Sinonímia

Tagetes bonariensis Pers.
Tagetes glandulifera Schrank
Tagetes glandulosa Schrank ex Link
Tagetes porophyllum Vell.
Tagetes tinctoria Hornsch.^[10]

Importància econòmica i cultural

El huacatay pot ser usat com pesticida (nematicida). Se li atribuïxen propietats medicinalés com a digestiu, carminativo i antiabortivo. L'infusió dels seus fulls s'usa per a aliviar els dolors gàstrics i la decocció de les seues florés i fulls frescs per a aliviar els catarros i bronquitis. Dels seus fulls s'extrau un oli essencial utilisat en perfumeria i aromaterapia.

Us gastronòmic

S'usa en la gastronomia peruana com condiment en la preparació de menjars, tals com anticucho, guisos i torrats. És junt al chincho (Tagetes elliptica) una de les herbes aromàtiques indispensables per a la pachamanca^[11] i un dels components de l'adrece del pollet a la brasa. Ademés és bàsic per a l'elaboració de salses, com la crema de huacatay, el qapchi ayacuchano i la ocopa,^[12] una salsa d'ají groc i maní típica de la regió d'Arequipa que se servix sobre papes cuites, de la mateixa manera que la papa a la huancaína.

En la gastronomia boliviana és àmpliament utilisada en algunes variants de la llajua aixina com en la preparació de formage humacha plat típic consistent en papas i mazorcas de dacsa cuits i banyats en una salsa de formage i herbes aromàtiques que tradicionalment se servix en Semana Santa.

Noms comuns

En Argentina se li coneix com chinchilla,^[13] també cridada amors secs, chil chil, floramar, camamirla selvada, margarita, quenchiué, quinquilla, suico, suique, suiquillo.^[14]
En Bolívia com wacataya; en aimara es designa com chiqchipa.^[15]
En Chile se li coneix com quinchihue, nom que prové del mapudungún kinchiw.

En Equador li la coneix com asnayuyo.

En Espanya se li coneix com chinchilla o menta americana.^[16]
En Paraguai se li denomina suico.^[5]
En el Perú se li coneix com chinchu,^[17] huacataya, huacatay i huatacay (en Arequipa).^[16] Provenen del vocablo quechua wakatay.^[18]^[16]
En Uganda se li coneix com kawunyira en idioma luganda.^[19]

Referències

↑ «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de febreo de 2023.
↑ «Tagetes minuta». sinavimo.gob.ar. Consultat el 13 de febrer de 2023.
↑ «Huacataya» (en és). Molla. Consultat el 2025-07-11.
↑ «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de març de 2019.
↑ ^5,0 ^5,1 «Suico» (en és). www.abc.com.py. Consultat el 13 de març de 2019.
↑ «Tagetes minuta - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 13 de març de 2019.
↑ «Tagetes minuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2012.
↑ Everett, Thomas H. (1982). [1], Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 13 de març de 2019.
↑ «Tagetes minuta». The Plant List. Consultat el 26 de febrer de 2015.
↑ Guàrdia, 2002, p. 314.
↑ Guàrdia, 2002, p. 268.
↑ (1997).«Patró de noms vulgars de malezas difoses en Argentina i Brasil».Revista Malezas.ASAM.Buenos Aires:12(4)
74.Consultat el 13 de març de 2019.
↑ Marzocca, Angel (1997). [2] (en és), Buenos Aires: Orientació Gràfica Editora. ISBN 9789879260005.
↑ Vokral, Edita Vora (1991). [3] (en és), COTESU, p. 164.
↑ ^16,0 ^16,1 ^16,2 Álvarez Vita, 2009, p. 236.
↑ Álvarez Vita, 2009, p. 152.
↑ Villagrán M., Carolina; Castre R., {{{nom2}}} (2003). [4] (en és), Editorial Universitària, p. 218. ISBN 9789561116979.
↑ (2016).«Ethnobotanical survey of medicinal plant species used by communities around Mabira Central Forest Reserve, Uganda».Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine.12(1)doi:10.1186/s13002-015-0077-4.Consultat el 13 de març de 2019.

Bibliografia

Linné, Carl von; Salvius, Lars (1753). [5], Impensis Laurentii Salvii,.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez Vita2009">Álvarez Vita, Juan (2009). [6] (en és), Universitat Ales Peruanes. ISBN 9789972210730.

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFGuàrdia2002">Guàrdia, Sara Beatriz (2002). [7], Llima: Quebecor World Perú. OCLC 682952129. ISBN 9972960307.

Enllaços externs

Artícul sobre tagetes minuta en la base de senyes Plants for a Future
Este artícul conté una traducció derivada de «Tagetes minuta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de febreo de 2023.

[2] «Tagetes minuta». sinavimo.gob.ar. Consultat el 13 de febrer de 2023.

[3] «Huacataya» (en és). Molla. Consultat el 2025-07-11.

[4] «Tagetes minuta: A Potential New Herb from South America». hort.purdue.edu. Consultat el 13 de març de 2019.

[:0-5] 5,0 ^5,1 «Suico» (en és). www.abc.com.py. Consultat el 13 de març de 2019.

[6] «Tagetes minuta - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 13 de març de 2019.

[Trop-7] «Tagetes minuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2012.

[8] Everett, Thomas H. (1982). [1], Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.

[9] «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com. Consultat el 13 de març de 2019.

[10] «Tagetes minuta». The Plant List. Consultat el 26 de febrer de 2015.

[FOOTNOTEGuàrdia2002{{{c}}}314-11] Guàrdia, 2002, p. 314.

[FOOTNOTEGuàrdia2002{{{c}}}268-12] Guàrdia, 2002, p. 268.

[13] (1997).«Patró de noms vulgars de malezas difoses en Argentina i Brasil».Revista Malezas.ASAM.Buenos Aires:12(4)
74.Consultat el 13 de març de 2019.

[14] Marzocca, Angel (1997). [2] (en és), Buenos Aires: Orientació Gràfica Editora. ISBN 9789879260005.

[15] Vokral, Edita Vora (1991). [3] (en és), COTESU, p. 164.

[FOOTNOTEÁlvarez_Vita2009{{{c}}}236-16] 16,0 ^16,1 ^16,2 Álvarez Vita, 2009, p. 236.

[FOOTNOTEÁlvarez_Vita2009{{{c}}}152-17] Álvarez Vita, 2009, p. 152.

[18] Villagrán M., Carolina; Castre R., {{{nom2}}} (2003). [4] (en és), Editorial Universitària, p. 218. ISBN 9789561116979.

[19] (2016).«Ethnobotanical survey of medicinal plant species used by communities around Mabira Central Forest Reserve, Uganda».Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine.12(1)doi:10.1186/s13002-015-0077-4.Consultat el 13 de març de 2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]