Tagetes elliptica
.jpg)
El chincho o suyku (Tagetes elliptica Sm.) és una espècie de plantes de la família de les compostes (Asteraceae) nativa del Perú. Posseïx diversos usos tals com en gastronomia i també en fins terapèutics.[1]
Descripció
És una planta herbàcea aromàtica de creiximent ràpit. El brot és ramificat i erecto. Les fulles pinnadas, en folíols elíptics i serrats.[2] Pot aplegar a medir una altura inicial de 50 - 70 cm i després fins a 2 m. Posseïx un brot principal que en ser tallat podria desenrollar varis tallos, la característica dels seus fulls és que són lanceoladas, redonejades i serrada en les vores.[3]
Distribució i hàbitat
Es distribuïx en els Andes del Perú, entre les principals zones en que es troba és en Áncash a uns 2700 m s.n.m,[4] en Huánuco, Cajamarca, Junín, La Llibertat i Pasco.[5]
Taxonomia
Tagetes elliptica va ser descrit per James Edward Smith i publicat en Rees, Cycl. xxxv. n. 7.[6][7]
Tagetes: nom genèric que prové de la mitologia etrusca Tages.[8]
elliptica: epítet llatío que significa "elíptica".[9]
Importància econòmica i cultural
La seua importància radica en les seues propietats medicinals i per la seua agradable olor en potajes culinaris-condimentados típics de la zona que formen part de la gastronomia peruana.[4]
Usos i aplicacions
- Alimentícia: El seu us està molt estés com un dels ingredients de la pachamanca. De la mateixa manera que l'huacatay, esta planta té un aroma fort i característic.[4]
- Medicinal: Existixen pocs treballs d'investigació sobre la seua oli essencial, pero té una composició similar al huacatay encara que en atres components químics característics. El seu oli essencial posseïx propietats antibacterianas significatives front a microorganismes com: Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Bacillus subtilis, Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa. Ademés té activitat antifúngica, front a Candida albicans (presentant-se aixina com paliatiu en una menstrución dolorosa) i Aspergillus spp. Per últim es varen detectar propietats insecticida contra la tripanosomiasis.[4]
Noms comuns
Referències
- ↑ «COMPONENTS ANTIOXIDANTS DEL CHINCHO (Tagetes elliptica Sm ): VITAMINA C I FLAVONOIDES - PDF». docplayer.és. Consultat el 3 de novembre de 2018.
- ↑ Rees, Abraham. The cyclopædia; or, Universal dictionary of arts, sciences, and literature. (vol. v.35) (en en), Londres: Longman, Hurst, Rees, Orme & Brown [etc.], p. 32. doi:10.5962/bhl.title.59683. Consultat el 10 d'abril de 2019.
- ↑ Constant, Dávalos; Agustín, Santiago(2016).«Evaluació d'impacte ambiental de l'activitat d'extracció de material pétreo en la parròquia Yanayacu cantón Salcedo, província Cotopaxi periodo 2015».Consultat el 10 d'abril de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 B, Ingrid K. Segòvia; Creu, Lucybel L. Suárez de la; L, Américo J. Castre; C, Silvia Suárez(14 de maig de 2014).«Composició química de l'oli essencial de Tagetes elliptica Smith "chincho" i activitats antioxidant, antibacteriana i antifúngica».Ciència i Investigació.13(2): 82–87.ISSN 1609-9044.Consultat el 3 de novembre de 2018.(en es)
- ↑ «Tropicos | Name - Tagetes elliptica Sm.». www.tropicos.org. Consultat el 3 de novembre de 2018.
- ↑ «Tagetes elliptica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de febrer de 2015.
- ↑ De-la-Creu, Horacio; Vilcapoma, Graciela; Zevallos, Percy A.(4 de maig de 2007).«Ethnobotanical study of medicinal plants used by the Andean people of Canta, Lima, Peru».Journal of Ethnopharmacology.111(2): 284–294.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/j.jep.2006.11.018.Consultat el 3 de novembre de 2018.
- ↑ Everett, Thomas H. (1982). The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture, Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Bussmann, Rainer; Sharon, Douglas (1 de novembre de 2015). el_Nort_de el_Peru PLANTES MEDICINALS DELS VAGES I L'AMAZÒNIA - La Flora màgica i medicinal del Nort del Perú. ISBN 9780996023139. Consultat el 3 de novembre de 2018.
- ↑ José, Iannacone,; Lorena, Alvariño,; Isabel, La Torre, María; Angélica, Guabloche,(2015).«Toxicitat aguda i crònica de Tagetes elliptica (Asteraceae) i dimetoato sobre depredadors i parasitoides de plagues d'importància agrícola en Perú».The biologist.13(2)ISSN 1994-9073.Consultat el 3 de novembre de 2018.(en en)
- ↑ Córdova, Zoila Katina Vilela; Montalbán, Melvy Gómez; Chavez, Jooisi Juudid Rodriguez; Plasencia, Cynthia Medallith Díaz(20 de juny de 2018).«Gastronomia d'autor en us de Tagetes elliptica “maría sacha” i Juglans neotropica “nogal” com a espècies locals per a diversificar l'oferta turística de la ciutat de Chachapoyas, 2016».Revista Científica UNTRM: Ciències Socials i Humanitats.1(1): 14–19.ISSN 2519-0423.doi:10.25127/rcsh.20181.275.Consultat el 10 d'abril de 2019.(en es)
Bibliografia
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
Enllaços externs
- Zipcodezoo Tagetes elliptica
- Musum National d'Histoire Naturelle, (France) [1]
[[Categoria:#Condiment]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tagetes elliptica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.