Aspergillus
Aspergillus és un gènero àmpliament distribuït d'al voltant de siscents fongos (verdets). Aspergillus és un fongo filamentoso (compost de cadenes de cèlules, cridades hifas). El hàbitat natural de les espècies de Aspergillus són el fenaç i el compostage. Dins del tipo de hifes es troben les no pigmentadas, que reben el nom de hialohifomicetos. A la seua volta té dos formes de presentació: una saprofítica, en que apareix com un fongo en hifes septadas del que sorgixen els conidióforos, els quals a la seua volta tenen una ampliació: el cap aspergilar de la que sorgixen unes estructures de forma ampular, que són les fiálides, de les que sorgiran les estructures reproductives (també cridats propágulos), i que reben el nom de fialoconidias.
Història
[editar | editar còdic]En 1729 Aspergillus va ser catalogat per primera volta pel biòlec italià Pier Antonio Micheli. Micheli va usar el nom "Aspergillum" per semblar-se el fongo a l'instrument usat per a dispersar aigua beneïda.[1] La descripció feta per Micheli d'este gènero de fongo en la seua obra Nova Plantarum Genera té importància històrica, en ser reconegut com el punt inicial de la ciència de la micologia.[2]
Malalties
[editar | editar còdic]Aspergillus és un fongo oportuniste i un dels que prenen ventaja de persones inmunocomprometidas. Entre les patologias més freqüents es troben:
- Aspergilosis pulmonar invasiva: especialment important en inmunodeprimidos.
- Onicomicosis: malaltia de les ungles.[3]
- Otomicosis: malaltia principalment de l'oït extern.[4]
- Sinusitis alèrgica.[5]
És relativament freqüent confondre una infecció per Aspergillus en les més comunes infeccions bactèrianas, aixina com pot haver una infecció simultànea en abdós microorganismes.[6]
Risc
[editar | editar còdic]Les espècies de Aspergillus rara volta causen malaltia. Quan ho fan, els següents factors de risc s'han presentat per a crear l'oportunitat d'infecció:
- Penetració predilecta per llocs humits.
- Neteja excessiva del cerumen de les orellas.
- Hàbit d'introduir materials en l'oït.
- Utilisació d'equips que cobrixen l'oït (audífons, tapons, aparats auditius, etc.).
Tractament
[editar | editar còdic]- Neteja i desbridamiento de l'oït.
- Tractament antimicótico (gotes).
- Transposició de cerumen en casos resistents.[7]
- Antiinflamatorios esteroideos. (Els esteroides deuen usar-se en molta cautela, puix poden ocasionar empijorament per inmunosupresión localisada).
Usos alimenticis
[editar | editar còdic]Aspergillus oryzae, conegut com a kōji (麹?), A diferència d'atres fongos del gènero Aspergillus, és usat tradicionalment en cuina japonesa com un organisme fermentador. Per eixemple, les begudes alcohòliques com el sake japonés a sovint s'elaboren en arròs o atres ingredients rics en almidó (com la mandioca), en lloc de raïms o ordi malteada. Els microorganismes típics utilisats per a produir alcohol, com els rent del gènero Saccharomyces, no poden fermentar estos almidó. Per lo tant, el verdet koji com el Aspergillus oryzae s'usa per a descompondre primer els almidó en sucres més simples.
Estructura
[editar | editar còdic]
L'estructura microscòpica de Aspergillus és única. Tenen hifas tabiculares i conidióforas el cap de la qual està localisada en l'extrem d'una hifa, composta per una vesícula rodejada per una corona de fiálides en forma de botella directament insertades sobre la vesícula.[8] De les fiálides es desprenen les esporas (conidios). Atres estructures es troben en certes espècies i no en unes atres, per eixemple les cèlules de Hüle.
Vore també
[editar | editar còdic]- Aflatoxinas
- Test del galactomanano
- Anàlisis moleculars de reacció en cadena de la polimerasa. (PCR)
- Síndrome de l'edifici malalt
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Servici de Microbiologia Clínica. Hospital General Universitari Gregorio Marañón. Madrit. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Universitat Complutense de Madrit. Facultat de Veterinària. [3]
- ↑ Bayer HealthCare. [4]
- ↑ GARCIA-MARTOS, P., GARCIA-AGUDO, R..., DOMINGUEZ, I... et al. Otomicosis: aspectes clínics i microbiològics. Rev Diagn Biol. [online]. 2001, vol... 50, no. 1 [citat 2007-06-14], pp. 17-22.[5]
- ↑ Alèrgia...org [6]
- ↑ El mege interactiu. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 14 de juny de 2007.
- ↑ Transposició de cerumen en casos de otomicosis. Acta otorrinolaringol. cir. cap coll, 31(1), Mar 2003, 31-35. [7]
- ↑ Universitat de la República. Montevideo, Uruguay. Facultat d'Ingenieria. [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aspergillus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.