Salchipapa
La salchipapa (de salchicha i papa)[1] és una menjar ràpit suramericana que consistix en rodajas fregides de salchicha en papes a la francesa.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La salchipapa consistix en un plat que mescla papes fregides en rodajas de salchichas —generalment del tipo vienesa (wiener)— també fregides.[3] Se sol consumir en diferents acompanyament com chile/ají, ou fregit, pollet desmechado, tocineta, trocitos de chulla, alitas bbq, maicitos, pinya, cuixot, distints formages, tomata, lletuga o ensalada de col,[4] aixina com una gran varietat de salses com kétchup, mostaça, mayonesa, salsa picante,[3] salsa de pinya, salsa bbq, salsa verda, crema d'oliva.
Variants
[editar | editar còdic]En Equador la salchipapa té variants com el papipollo (papes en pollet).[5] L'1 de juny de 2019 es va elaborar la salchipapa més gran del món en Quito.Plantilla:Actualisar[6][7]
En Veneçola es té la choriyuca, en la qual s'ampra chorizo i yuca (la qual pot estar hervir o fregida).
-
Salchipapa equatoriana.
-
Salchipapa boliviana
En Colòmbia
[editar | editar còdic]
Des de juny de 2024, en Barranquilla, Colòmbia, se celebra anualment el Festival de la Salchipapa durant 4 dies. En l'event participen més de 25 restaurants, més de 64 mil persones i genera més de mil millons de pesos en vendes. Es preparen més de 53 mil salchipapas. Ademés, es realisen distintes activitats com a concursos de comelones i de ball. En 2024 es va preparar la salchipapa més gran de Colòmbia, de més de 8 metros de llarc en més de 9 proteïnes.[8]
En Perú
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En Llima, en la década de 1950, es va començar a vendre en un local cridat Piano Bar Munich en el nom de «Piqueo Munich»,[9] propietat d'Hans i Helga, una parella suïssa-alemana, passant posteriorment a comercialisar-se en els carrers,[10] convertint-se en una de les menjars ràpits emblemàtiques.[11]
Des de 2014 s'ha establit el tercer dumenge de novembre com el «Dia de la Salchipapa».[11][12][13] Generalment és part de l'oferta gastronòmica tant de llocs galliponters, com de restaurants, pollerías, sangucherías,[3] i llocs especialisats en l'platillo.[13]
Existixen moltes variants de la salchipapa, que combinen diversos ingredients, pero mantenint la combinació original,[14][15] com la choripapa, que canvia la salchicha per chorizo, o el salchicamote, en camotes fregits en lloc de papes.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1985) Incorreciones i anomalies en la formació de paraules, Llima: Gadea Editors, p. 43.
- ↑
- Kraig, Bruce (1 de maig de 2009). Hot dog: a global history (en en), Reaktion Books, p. 100. ISBN 9781861894274.
- Thiele, Graham; J, {{{nom2}}} (22 de decembre de 1998). Els preus de papa, arròs i blat en Bolívia: Un anàlisis del periodo 1980-96 (en és), International Potato Center, p. 27.
- Adés, Harry (2003). The Rough Guide to Equador, Rough Guides. ISBN 978-1-84353-109-8.
- «Un pas en el camí» (en és). www.pagina12.com.ar. Consultat el 16 de juliol de 2018.
- Canelo, Brenda (2011). a+elles+era+la+cocci%C3%B3n+i+comercializaci%C3%B3n+de+menjars&hl=és&as_sdt=0,44 Processos transnacionals i Estat subnacional en una ciutat llatinoamericana, Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL).
- Morgenroth, Lynda (2001). Boston Neighborhoods: A Food Lover's Walking, Eating, and Shopping Guide to Ethnic Enclavaments in and Around Boston (en en), Globe Pequot Press, p. 230. ISBN 9780762707560.
- «El pisco acosta Perú al Tubo de Saragossa». heralt.és. Consultat el 31 d'agost de 2018. «Els sabors de Perú van a ser els grans protagonistes, plasmant-se en una completa carta d'hamburgueses i en un picoteo variat que inclourà alitas anticuheras, salchipapas, chicharrón de pollet o ceviche.»
- «[1]». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és). «Hi havia jagantes i cabezudos dansant per la praderia de Sant Isidro, coes per a tot -demanar una cervesa o unes salchipapas, anar al bany, saludar a un polític (...)»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Acurio, Gastón (2008). Larousse de la gastronomia peruana: diccionari gatronómico ilustrat (en és), Llima: Q.W. Editors, p. 334. ISBN 9789972589379.
- ↑ Morgenroth, Lynda (2001). Boston Neighborhoods: A Food Lover's Walking, Eating, and Shopping Guide to Ethnic Enclavaments in and Around Boston (en en), Globe Pequot Press, p. 230. ISBN 9780762707560.
- ↑ «Papi pollet lo més solicitat en la ciutat - L'Hora» (en és). L'Hora Notícies d'Equador, les seues províncies i el món. Consultat el 2021-11-04.
- ↑ «En Quito es prepara la salchipapa més gran del món» (en és-és). El Telégraf. Consultat el 2021-11-04.
- ↑ «Una multitut va menjar la salchipapa més gran del món - L'Hora» (en és). L'Hora Notícies d'Equador, les seues províncies i el món. Consultat el 2021-11-04.
- ↑ «Festival de la Salchipapa, mil millons de pesos en vendes de 25 restaurants» (en és). ZONA CERO. Consultat el 2024-06-25.
- ↑ «Piano Bar Munich». Huarique. Consultat el 2023-03-13.
- ↑ «seues-famoses-salchipapas-per-delivery-coronavirus-notícia/ ». Consultat el 2026-01-02 (en és-PE).
- ↑ 11,0 11,1 «Dia de la Salchipapa: per qué se celebra este dia i les diferents variants que hi ha d'este menjar ràpit peruana» (en és-es). infobae. Consultat el 2026-01-02.
- ↑ «seua-dia-este-tercer-dumenge-de-novembre ». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ 13,0 13,1 «de-2014/ Dia de la Salchipapa: ¿Cóm va nàixer este deliciós dia que se celebra des de 2014?» (en és). peru21.pe. Consultat el 2026-01-02.
- ↑ «[2]». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).
- ↑ «[3]». Consultat el 31 d'agost de 2018 (en és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salchipapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.