Fish and chips
Fish and chips (en Escòcia també és nomenat fish supper) és el nom anglés que se li dona a una fritada de peix en creïlles típica del Regne Unit. Encara que existixen vàries hipòtesis sobre l'orige d'este plat combinat se sap no obstant que el peix fregit va ser introduït en les illes per emigrants judeus provinents de Espanya i Portugal, derivat del pescaíto fregit.[1].
En la recepta original el peix deu ser abadejo, encara que freqüentment és substituït per eglefino. També es fan en lluç, palaya i en ocasions inclús en dorada o sardina. Es reboça en una mescla de farina, ou i cervesa i s'acompanya en papes fregides condimentades en sal i vinagre. Durant décades els fish and chips han dominat el sector de l'alimentació ràpida en el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda i han conseguit una popularitat considerable en Canadà, Irlanda, Suràfrica, els Estats Units i algunes zones costeres dels Països Baixos i Noruega. El fish and chips té alguna acceptació en Dinamarca, a on el plat apareix denominat com a ‘filet de peix’ (danés fiskefiletter) —sempre acompanyat de creïlles.
Història[editar | editar còdic]
El peix fregit i les papes fregides han aparegut per separat en diferents plats durant molts anys. La papa no va aplegar al continent europeu sino fins al sigle XVI. El plat es va fer popular en els círculs londinencs i del sur d'Anglaterra a lo llarc del sigle XIX i es pot vore cóm l'escritor Charles Dickens menciona un establiment per a fregir peix (fried fish warehouse) en la seua novela Oliver Twist, publicada en l'any 1838.
Per una atra part, en el nort d'Anglaterra existia ya per estes dates la tradició de fregir «dits» de papes. No està clar quàn i a on exactament es varen combinar abdós fregits per a aplegar a ser lo que coneixem hui en dia. Se sap certament que Joseph Malin va obrir el primer establiment fish and chip shop en Londres en l'any 1860. Els establiments de fish and chips que es varen originar en el Regne Unit es varen denominar abreviadament com chippy. El fish and chips és un menjar típic de les illes britàniques.
Ingredients i acompanyament[editar | editar còdic]
En Anglaterra el peix més comú per a servir els fish and chips és el abadejo, pero existixen molts substituts de peix, especialment aquells peixos blancs tals com: el abadejo, el anón, la platija, el salmó de roca. En el nort d'Anglaterra i Escòcia es menja preferentment el haddock. Els australians preferixen menjar abadejo, pero d'una varietat diferent; en alguns casos ampren carn de taburó en els seus fish and chips.
Els ingredients poden variar molt depenent de la zona o l'ètnia del propietari del restaurant o establiment a on se servixquen els fish and chips; existix la possibilitat de servir-se en el popular salt & vinegar (‘sal i vinagre’), encara que no queda descartat l'ocupació de kétchup, salsa tártara, maonesa (en alguns llocs del continent europeu), salsa d'all, entre uns atres.
Fish and chip shops[editar | editar còdic]
En Regne Unit i Austràlia estos establiments són generalment restaurants independents en llaugeres obertures en els laterals per a demanar menjar per a portar (take-away). A estos establiments se'ls denomina coloquialment com chippies o chip shops. En Austràlia i Nova Zelanda s'ampra el terme fish and chippery. En Escòcia solen servir-se en estos locals la pizza fregida (molt popular).
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «The origins of 10 modern classic foods - Channel4 - 4Food». Channel4 (4 de marzo de 2009). Consultat el 16 de julio de 2013.
- John K. Walton: Fish and Chips and the British Working Class. Leicester University Press, 1992. ISBN 0-7185-1327-4.
- Roddy Doyle: Fish & Chips, Fischer Verlag, Frankfurt, 2002 und Krüger Verlag, Frankfurt, 2001 de la edición inglesa: The Van (1991), The Barrytown Trilogy: The Commitments / The Snapper / The Van (1992). Convertida en una película en 1996 por Stephen Frears.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fish and chips.