Domesticació


La domesticació[3] és una relació mutualista multigeneracional en la que una espècie animal, com els humans o les formigues cortadoras de fulls, assumix el control i el conte d'una atra espècie, com les ovelles o els fongos, per a obtindre d'ells un suministrament constant de recursos, com a carn, llet o mà d'obra. El procés és gradual i geogràficament difuso, basat en ensaig i error. La domesticació va afectar als gens de la conducta en els animals, fent-los menys agressius. En les plantes, la domesticació va afectar als gens de la morfologia, com l'aument del tamany de les llavors i la prevenció del descascarament dels mechons, com en el cas del blat. Estos canvis fan que els organismes domesticats siguen més fàcils de manipular i reduïxen la seua capacitat de sobreviure en la naturalea.
El primer animal domesticat pels humans va ser el gos, com comensal, fa a lo manco quinze mil anys. Atres animals, com les cabres, les ovelles i les vaques, varen ser domesticats fa uns onze m il anys. Entre les aus, el pollet va ser domesticat per primera volta en Àsia Oriental, aparentment para les baralles de galls, fa uns sèt mil anys. El cavall va ser domesticat fa uns cinc mil cinccents anys en Àsia Central com a animal de treball. Entre els invertebrats, el cuc de seda i l'abella melífera occidental varen ser domesticats fa més de cinc mil anys per a la producció de seda i mel, respectivament.
La domesticació de plantes va començar fa uns tretze mil a onze mil anys en cereals com el blat i l'ordi en Orient Mig; junt en cultius com la llentilla, els pésols, els cigrons i el lli. L'arròs es va domesticar per primera volta en China fa uns nou mil anys. Fa uns dèu mil anys, els pobles indígenes d'Amèrica varen començar a cultivar maní, carabasses, dacsa, papes, cotó i yuca. En Àfrica, es varen domesticar cultius com el sorgo. L'agricultura es va desenrollar en uns tretze centres de tot lo món, en domesticar-se diferents cultius i animals.
Tres grups d'insectes, a saber, els escarabats d'ambrosia, les formigues cortadoras de fulls i les termites cultivadoras de fongos, han domesticat independentment espècies de fongos, dels quals s'alimenten. En el cas de les termites, la relació és una simbiosis totalment obligada per abdós parts.
Definicions
Domesticació (no deu confondre's en l'amaestrament d'un animal),[4][5][6] del llatí domesticus, 'pertanyent a la casa'.[7] El terme va permanéixer vagament definit fins a el XXI, quan l'arqueòloga nortamericana Melinda A. Zeder ho va definir com una relació a llarc determini en la que els humans prenen el control i el conte d'un atre organisme per a obtindre un suministrament predible d'un recurs, lo que resulta en beneficis mutus. Va senyalar ademés que no és sinònim d'agricultura, ya que l'agricultura depén dels organismes domesticats, pero no és un resultat automàtic de la domesticació.[8]

Michael D. Purugganan señala que la domesticació ha sido difícil de definir, a pesar del «consenso instintivo» de que significa «las plantas y animales que se encuentran bajo el cuidado de los humanos que nos brindan beneficios y que han evolucionado bajo nuestro control».[9] Comenta que insectes com les termites, els escarabats d'ambrosia i les formigues cortadoras de fulls han domesticat algunes espècies de foncs; i senyala ademés que atres grups com les males herbes i els comensals han segut cridats erròneament domesticats.[9] Partiendo de la definició de Zeder, Purugganan propone una definició «amplia»: «un proceso coevolutivo que surge de un mutualisme, en el que una especie (el domesticador) construye un entorno donde gestiona activamente tanto la supervivencia como la reproducció de otra especie (el domesticado) con el fin de proporcionar a la primera recursos y/o servicios».[9] Comenta que esto añade la construcció de nicho a las actividades del domesticador.[9]
El síndrome de domesticació es el conjunto de rasgos fenotípicos que surgieron durante el proceso de domesticació inicial y que distinguen a los cultivos de sus ancestres salvajes.[10][11] També pot significar un conjunt de diferències que ara s'observen en els mamífers domèstics, que no necessàriament reflectixen el procés de domesticació inicial. Els canvis inclouen major docilidad i mansedumbre, coloració del pelaje, reducció del tamany de les dents, morfologia craneofacial, forma de les orelles i la coa (per eixemple, orelles caigudes), cicles estrales, nivells d'hormona adrenocorticotrópica i neurotransmissors, prolongació del comportament jovenil, reducció del tamany del cervell i de regions cerebrals en particular.[12]
Vore també
- Anex:Animals domèstics
- Síndrome de domesticació en plantes
- Classificació i nomenclatura de plantes cultivades
- Autodomesticació
- Dmitri Beliáyev
- Abella africanizada
- Apis mellifera scutellata
- Agriotipo
- Biotecnologia
- Raça d'animal domèstic
Referències
- ↑ MacHugh, David E.; Larson, Greger; Orlando, Ludovic(2017).«Taming the Past: Ancient DNA and the Study of Animal Domestication».Annual Review of Animal Biosciences.5: 329–351.doi:10.1146/annurev-animal-022516-022747.
- ↑ Fornasiero, Alice; Wing, Rod A.; Ronald, Pamela(2022).«Rice domestication».Current Biology.32(1): R20–R24.doi:10.1016/j.cub.2021.11.025.
- ↑
- ↑ Price, Edward O. (2008). Principles and applications of domestic animal behavior: an introductory text, Cambridge University Press. ISBN 9781780640556. Consultat el 2016-01-21.
- ↑ Driscoll, C. A.; MacDonald, D. W.; O'Brien, S. J.(2009).«From wild animals to domestic pets, an evolutionary view of domestication».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.106(Supplement 1): 9971–9978.doi:10.1073/pnas.0901586106.
- ↑ Diamond, Jared (2012). «Chapter 1», Biodiversity in Agriculture: Domestication, Evolution, and Sustainability, Cambridge University Press, p. 13.
- ↑ «Domesticate». Oxford Dictionaries. Oxford University Press (2014). Archivat des de l'original, el 2012-07-20.
- ↑ Zeder, Melinda A.(2015).«Core questions in domestication Research».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.112(11): 3191–3198.doi:[https://doi.org/10.1073/pn as.1501711112 10.1073/pn as.1501711112].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Purugganan, Michael D.(2022).«What is domestication?».Trends in Ecology & Evolution.37(8): 663–671.doi:10.1016/j.tree.2022.04.006.
- ↑ Olsen, K. M.; Wendel, J. F.(2013).«A bountiful harvest: genomic insights into crop domestication phenotypes».Annual Review of Plant Biology.64: 47–70.doi:10.1146/annurev-arplant-050312-120048.
- ↑ {{cit i journal |last1=Hammer |first1=K. |date=1984 |title=Dones Domestikationssyndrom |language=de |journal=Kulturpflanze |volume=32 |pages=11–34 |doi=10.1007/bf02098682 |s2cid=42389667}}
- ↑ Wilkins, Adam S.; Wrangham, Richard W.; Fitch, W. Tecumseh(July 2014).«The 'Domestication Syndrome' in Mammals: A Unified Explanation Based on Neural Crest Cell Behavior and Genetics».Genetics.197(3): 795–808.doi:10.1534/genetics.114.165423.Consultat el 2024-06-24.