Anar al contingut

Abella africanizada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abella africanizada


Les abelles africanizadas (comunament cridades abelles assessines o incorrectament abelles africanes) són híbrits procedents del cruzament de la subespecie natural africana Apis mellifera scutellata en abelles domèstiques pertanyents a vàries subespecies de A. mellifera, com Apis mellifera mellifera, Apis mellifera iberica i possiblement atres.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

La particularitat d'estos híbrits és el seu accentuat comportament defensiu, descrivint-se com molt agressius davant molèsties. Ataquen en cantitat, molt veloçment i seguixen a la seua víctima fins a a quatrecents metros del seu colmena o eixam. Este comportament ha provocat la mort d'al voltant de mil persones en Estats Units, al infligir dèu voltes més picadures que les abelles comunes.[1]

Història

[editar | editar còdic]
Mapa que mostra el creiximent de l'extensió de l'abella africanizada en els Estats Units entre els anys 1990 i 2003.
Abelles africanes.

En el propòsit d'incrementar la collita de mel en Brasil, es varen introduir en 1956 prop de São Paulo, quarantasset abelles regnes d'Apis mellifera scutellata originàries de Tanzània; desenrollar un programa de millora genètica a càrrec de Warwick Kerr. Accidentalment, algunes d'estes abelles varen escapar i es hibridaron en abelles domèstiques. A partir d'eixe moment, es varen expandir per tot el continent de manera constant. Varen alvançar entre 150 i 300 km per any, aplegant a América Central, Mèxic, i després als Estats Units en 1985, als estats de Nou Mèxic, Nevada, Texas, Arizona i Califòrnia.[2]

Picadures

[editar | editar còdic]

El verí està format per una mescla complexa: fosfolípit; hialorunidasa; melitina; fosfatasa àcida; alérgeno C; ademés d'histidina, histamina i atres components menors.

La gravetat de l'enverinament depén de la sensibilitat individual i del número de picadures infligidas. Aixina, en un subjecte hipersensible pot ocórrer la mort en una sola picadura com a resultat de choc anafiláctico. Hi ha hagut supervivents de cinccentes picadures. El verí causa reaccions alèrgiques i efectes tòxics.[3]

  • Tractament: Control del dolor en aspirina i atres analgésicos, comprimides fredes i extracció cuidadosa dels aguijones per a no esprémer la bossa venenífera, lo que podria aumentar el dany; per al cas s'usa una targeta de cartó o plàstic per a retirar el aguijón sense tocar la bossa. Donada l'emergència són útils els antihistamínics i corticosteroides per via intravenosa. L'us d'epinefrina és necessari en els casos severs de choque anafiláctico. D'acort a l'evolució el pacient pot requerir de respal vital alvançat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Archived copy». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2016. Consultat el 17 de maig de 2016.
  2. «[1]».
  3. Erickson i Márquez (2011). «50», Arthropod envenomation and parasitism., 6th edició (en anglés), Philadelphia: PA: Elsevier Mosby.