Persuasió coercitiva

La persuasió coercitiva és un tipo d'acte delliberat d'una persona o grup en influir en les actituts o conductes d'uns atres, recolzant-se en l'us d'algun tipo de força, en l'objecte d'alcançar un fi preestablit. La persuasió coercitiva es tractaria d'un concepte sicològic acadèmic en el que engloba activitats de persuasió que pogueren eixercir persones o grups contra individus. La persuasió coercitiva és l'eixercici de la persuasió respalat en l'us de la força com a recurs per a la seua consecució.

La persuasió coercitiva també ha segut definida per Carlos Bardavío, advocat i autor expert en sectes, de la següent forma:

La persuasió coercitiva és una dinàmica que restringix, elimina o anula la capacitat de formar lliurement la voluntat d'actuar en general per mig de tècniques que, encara que individualment considerades poden ser quotidianes o neutres, administrades en certa freqüència, intensitat, alternativa o acumulativament poden crear en la víctima un grau tal de sumissió, si ben imperceptible, sotil, progressiu i indirecte, que s'assimila al concepte normatiu de violència per mig d'una forma que, més que incapacitar la voluntat endógena (psíquica), restringix, elimina o anula la capacitat exógena, açò és, el horisó d'expectatives (alternatives de comportament) que li oferix el Sistema social i de Drets fonamentals. En este sentit, la persuasió coercitiva produïx una distorsió de l'imputabilitat/exigibilitat més acusadament en un grup corrompido com succeïx en algunes sectes coercitives o, com senyala gràficament Polaino Navarrete, «(p)orque no només exigix concretar el repartiment de «la coca» en que consistix el delicte portat a terme en el sí d'una organisació embarullada i subrepticia (és dir: una qüestió ad extra, la relació de tots els intervinents entre sí), sino també el fonament de responsabilitat de la pròpia organisació delictiva (o siga: una qüestió ad intra, la pròpia organisació com a delicte). O, per a dir-ho en les encertades paraules de Ernst-Joachim Lampe, la delimitació entre el «injust sistémico» i el «sistema d'injust».

Per un atre costat, com comenta José Miguel Cuevas-Barranquero, autor sicòlec clínic i social, pese a la semblança del concepte en el terme de llavat de cervell, el terme persuasió coercitiva ha anat tenint major transcendència en l'investigació sicològica. El terme llavat de cervell, per la seua característica polarisada i absolutista, no és un terme completament precís en referència a l'acontenyiment sicològic. Alguns acadèmics preferixen separar el concepte de llavat de cervell en el d'atres térmens sicològics més precisos com el de persuasió coercitiva, mantenint el primer únicament per a l'us típic en la cultura de la seua accepció genèrica.