Discapacitat
La discapacitat és una condició baix la qual certes persones presenten alguna deficiència física, intelectual o sensorial (entre atres) que, en interactuar en les diverses barreres, puga afectar, a curt o a llarc determini, la participació plena i efectiva en la societat.[2][3] En la majoria de països, les persones en discapacitat poden solicitar el reconeiximent de la seua condició i, a partir de cert grau, un certificat de discapacitat, que els permet accedir a una série de drets i prohibicions. El terme minusvalia es considera pijoratiu en la majoria de països.[4][5]
la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat, aprovada per l'ONU en 2006, definix de manera genèrica a qui posseïx una o més discapacitats com a persona en discapacitat.[6]
Inclús, en certs àmbits, vocablos com a «discapacitats», «cegos», «sorts», etcétera, encara amprant-se correctament, podrien considerar-se despectius o pijoratius depenent del context, ya que per a algunes persones dits térmens podrien cosificar a qui té la discapacitat, lo que interpreten com una forma de discriminació. En eixos casos, per a evitar possibles conflictes de tipo semàntic, es recomana l'us de l'expressió «persones en discapacitat».[4] Al mateix temps, açò ha generat controvèrsia, ya que l'us de "en" implica una deficiència en el ser humà, i han sorgit crítiques dins de les comunitats discapacitades. La persona en discapacitat és un subjecte de dret.[7]
Tipos de discapacitat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tipos de discapacitat.
Existix debat sobre quins són els tipos de discapacitat que existixen per ser un colectiu molt heterogéneu. Alguns dels tipos de discapacitat més comunes són:[8][9]
- Discapacitat física o motriu es referix a la pèrdua o llimitació de la persona (ya siga degut per una maltia o per un accident) per a realisar activitats físiques i motores com són caminar, moure braços, mans, peus... (Ya siga de manera indefinida o temporal). Per eixemple: distròfia muscular, espina bífida...[10]
- Discapacitat orgànica o visceral és aquella produïda per la pèrdua de funcionalitat d'alguns sistemes corporals, que solen relacionar-se en els òrguens interns, processos fisiològics i neurològics, ya siguen de forma congènita o adquirida. (Ya siga de manera indefinida o temporal). Per eixemple: EPOC...[11]
- Discapacitat sensorial és aquella discapacitat produïda (ya siga maltia o accident) per la llimitació o deficiència de les capacitats sensorials (ya siga de manera indefinida com a temporal) com són:[12]
- Visual: La pèrdua de la vista o dificultat al vore en algun dels ulls.
- Auditiva: Pèrdua o llimitació de l'oït per a poder escoltar.
- Discapacitat psíquica: és aquella discapacitat relacionada en activitats pròpies de la ment i el sistema cognitiu. (Ya siga per una maltia, síndrome, trastorn o accident; tant de manera indefinida o temporal) Es dividix en:[13]
- Discapacitat intelectual o mental: Llimitacions i dificultats en l'aprenentage i desenroll intelectual. Un eixemple d'això és el síndrome de Down entre uns atres.[14]
- Discapacitat psicosocial: Llimitació i dificultat per a establir relacions socials i/o afectives. Un eixemple d'això ho constituïxen el síndrome d'Asperger o diversos trastorns sicològics entre uns atres.[15]
Algunes de les causes de la discapacitat poden ser:
- Causes socials i contextuals: Guerres i conflictes armats, accidents laborals, maltracte, accidentes de tràfic, traumatismes, etc.
- Causes sanitàries: Discapacitat causada per malties infeccioses i parasitarias, deficiències nutricionals, problemes de salut relatius al desenroll del feto o al moment del part, defectes congènits, malties cròniques i tumors malignes.
- Causes ambientals: Estes causes comprenen problemes de contaminació ambiental i les seues efectes en la salut, com per eixemple l'us irracional de plaguicidas en els cultius que aumenten els riscs de patir alguna maltia discapacitante.[16]
Evolució de la percepció de la discapacitat
[editar | editar còdic]
La discapacitat és una realitat humana que ha segut percebuda de manera diferent en diferents periodos històrics i civilisacions. La visió que se li va ser donada a lo llarc d'el XX estava relacionada en una condició física considerada com deteriorada respecte del cànon d'un individu o del seu grup. El terme, originat després de la Segona Guerra Mundial, es referix al funcionament individual i inclou discapacitat física, discapacitat sensorial, discapacitat cognitiva, discapacitat intelectual, maltia mental i varis tipos de malties cròniques.[17]
Pel contrari, la visió basada en els drets humans o models socials introduïx l'estudi de l'interacció entre una persona en discapacitat i el seu ambient; principalment el paper d'una societat és definir, causar o mantindre la discapacitat dins de dita societat, incloent actituts o unes normes d'accessibilitat que favorixen a una minoria marginada a deixar de ser-ho.[18]
l'evolució de la societat ha anat millorant des de la década de 1980 i s'han desenrollat models socials de discapacitat que afigen noves apreciacions al terme. Per eixemple, es distinguix entre una persona en discapacitat (en quant posseïx una habilitat disminuïda sent objectivament menor que la de la mija) i una persona en capacitats distintes de les normals i que —encara que no representa cap ventaja o inconvenient— a sovint és considerat un problema per l'actitut de la societat o el fet de que els patrons estan basats en característiques miges.[19]
Estos canvis d'actitut han possibilitat canvis en la comprensió de determinades característiques físiques que abans eren considerades com a discapacitats. En la década de 1960, per eixemple, les persones esquerreres eren vistes com a persones en una anomalia, sent obligades a escriure en la mà dreta, i inclús a voltes fins a es els castigava si no ho feyen. En els anys 1980 s'accepta esta qualitat com una característica física. Si determinades ferramentes, com a tijeras o sacacorchos es creen per a persones destres, una persona esquerrera es percebrà a sí mateixa com una persona en discapacitat, ya que és incapaç de realisar certes accions i necessita ajuda d'atres persones, perdent la seua autonomia.[20]
En la societat actual existix una tendència a adaptar l'entorn i els espais públics a les necessitats de les persones en discapacitat, a fi d'evitar l'exclusió social, puix una discapacitat es percep com a tal, mentres que la persona és incapaç d'interactuar per sí mateixa en el seu propi entorn.[21]
Definicions i enfocaments
[editar | editar còdic]la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) de l'Organisació Mundial de la Salut, distinguix entre les funcions del cos (fisiològic o sicològic, visió) i les estructures del cos (peces anatòmiques, ull i estructures relacionades). La debilitación en estructura o la funció corporal es definix com a participació de l'anomalia, del defecte, de la pèrdua o d'una atra desviació significativa de certs paràmetros generalment acceptats de la població, que poden fluctuar en un cert determini. L'activitat es definix com l'eixecució d'una tasca o d'una acció.[22]
El CIF enumera 9 amplis dominis del funcionament que poden vore's afectats:
- Deprenent i aplicant coneiximent
- Tasques i demandes generals
- Comunicació
- Movilitat
- Cuidat en sí mateixa
- Vida domèstica
- Interaccions i relacions interpersonals
- Àrees importants de la vida
- Vida de la comunitat, social i cívica
L'introducció al CIF indica que una varietat de models conceptuals s'ha propost per a entendre i per a explicar la discapacitat i el funcionament, que intenta integrar a ells. Existixen dos models de vore la discapacitat en sí. El model social i el model mèdic.
Enfocament o model social
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Modele social en la discapacitat.
El model social de la discapacitat considera que les causes que originen la discapacitat no són religioses, ni biològiques, sino que són, en gran mida, socials. Des d'esta perspectiva, es posa émfasis en que les persones en discapacitat poden contribuir a la societat en iguals circumstàncies que les demés, pero sempre des de la valoració a l'inclusió i el respecte a lo divers.[23]
Des d'este enfocament, la discapacitat és una colecció complexa de condicions, moltes de les quals són creades per l'entorn social, raó per la qual'abordage d'estes condicions requerix l'acció social i és responsabilitat colectiva de la societat fer les modificacions ambientals necessàries per a la participació completa de la persona en discapacitat en totes les àrees de la vida. Un dels problemes més greus es dona en el profunt desconeiximent sobre la discapacitat que presenten les persones sense discapacitat i el no saber cóm relacionar-se en una persona en discapacitat, desencadenant un gran distanciament i marginació social sense pretendre-ho. La societat deu eliminar les barreres per a conseguir l'equitat d'oportunitats entre persones en discapacitat i persones sense discapacitat. Per a conseguir açò, és crucial una educació apropiada i les tecnologies de respal. El model social no contempla la discapacitat com un problema individual, sino com una condició les llimitacions de la qual són ocasionades per les barreres o obstàculs que alça la societat. A pesar de que el model social és l'enfocament per a pensar la discapacitat que conta en major acceptació institucional, en el discurs dels mijos de comunicació i en l'imaginari social continuen sent predominants les concepcions relacionades en el model mèdic.[24]
Enfocament del comportament interpersonal
[editar | editar còdic]En l'àmbit mèdic es veu la discapacitat com el seu nom indica i és cautelosa a l'hora d'associar-ho a una maltia o un accident, si fora aixina el cas, causant directament una deficiència, trauma, o l'atra condició de la salut que; per tant, requerix l'assistència mèdica sostinguda proporcionada baix la forma de tractament individual pels professionals.[25]
L'assistència mèdica i la rellevància política són la resposta principal de la política de modificació o reforma de la salut. L'enfocament en el quala persona en discapacitat és presa per la societat és molt important i influent en la relació interpersonal de la persona en discapacitat. Les terminologia estan associades a idees i conceptes que representen valors culturalment acceptats i la societat evoluciona sobre la percepció que es tinga de les Discapacitats. Certs organismes relacionats en la diversitat funcional han intentat falcar vocablos nous, en busca d'una nova visió social d'este colectiu, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS), va promocionar la Classificació Internacional del Funcionament de la Discapacitat i de la Salut (CIF) Suïssa (2001), substituint l'anterior Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalies (CIDDM) de 1980.
- Deficiència per dèficit en el funcionament, la pèrdua o anormalitat d'una part del cos o d'una funció fisiològica o mental, la contextualiza a una desviació significativa de la mijana estandardisada de la població;
- Discapacitat per llimitació en l'activitat referida a les dificultats en l'eixecució calificades en distints graus que suponguen una desviació important en cantitat i calitat en relació en una persona sense alteració de salut;
- Minusvalia per la restricció en la participació, són problemes que un individu pot experimentar en la seua implicació en situacions vitals, la participació està determinada per lo esperat d'un individu sense discapacitat en una determinada cultura o societat.
Models de discapacitat
[editar | editar còdic]l'Institut Interamericano del Chiquet de l'Organisació d'Estats Americans (OEA) va publicar un treball en 2001, en el que planteja l'evolució del concepte de discapacitat des d'el XVII, segons els següents models:
Model mèdic
[editar | editar còdic]S'estén des d'el XVII fins a l'actualitat. Des d'este model, es considera que les discapacitats tenen un orige biomèdic, lo que implica que són tractades com a malties que deuen ser curades; aixina mateix, les persones que a pesar dels tractaments no conseguixen una millora són separades del restant de la societat a través de la seua reclusió en institucions com els asils i els manicomios. El model mèdic seguix manifestant-se en els discursos i representacions socials de la discapacitat (per eixemple, en els mijos de comunicació).[24]
Model interaccionista o estructuralista
[editar | editar còdic]Comença a desenrollar-se el concepte de desventaja i a emfatisar-se els factors ambientals. En este periodo s'implanta la normalisació en l'educació. Es reconeix el valor de la prevenció per a eliminar les barreres físiques i estructurals.
Model biopsicosocial
[editar | editar còdic]el model biopsicosocial és un model participatiu de salut i maltia que considera a l'individu un ser que participa de les esferes biològiques, sicològiques i socials.
Model inclusivo dels drets humans
[editar | editar còdic]Actualment este model és el que preval i reconeix que tot individu sense importar la seua discapacitat té drets humans que deuen ser respectats. Segons l'artícul 12 de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones en Discapacitat: Tots els Països asseguraran l'igualtat de drets de les persones en discapacitat davant la llei. La Convenció exigix que tots els Països garantisen que les persones en discapacitat: - Tenen els mateixos drets a heretar i posseir propietats. - Deuen conéixer i controlar les seues activitats i bens econòmics. - Poden accedir als servicis financers, com per eixemple els crèdits o les hipoteques.
Model de la diversitat funcional
[editar | editar còdic]S'ha propost un terme en certs espais per a referir-se a les persones en discapacitat, el de dònes i varons en diversitat funcional («persones en capacitats diferents»),[26] a fi d'eliminar la negatividad en la definició del colectiu de persones en discapacitat i reforçar la seua essència de diversitat.[27] No obstant, és un fet que devem destacar: una persona en discapacitat no necessàriament posseïx capacitats distintes o superiors a les d'una persona que no posseïx la condició; si acàs, ha desenrollat habilitats que li permeten compensar la pèrdua o disminució d'alguna funció, pero que no són privatives seues, ya que qualsevol persona sense discapacitats també podria fer-ho.[27]
Accessibilitat i tecnologies de respal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Accessibilitat.
-3.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
L'accessibilitat és el grau en el que totes les persones poden utilisar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servici, independentment de les seues capacitats tècniques, cognitives o físiques.
Tecnologies de respal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tecnologies de respal.
Es diu tecnologia de respal o d'ajuda[28] a tot tipo d'equip, objecte, sistema, producte, màquina, instrument, programa o servici que pot ser usat per a suplir, aumentar, mantindre, compensar o millorar les capacitats funcionals de les persones en impediment o discapacitat (motriu, sensorial o cognitiva). També es denomina tecnologia de «adaptació» o de «ajuda» per a la vida independent, ya que els facilita als individus que les utilisen, portar a terme tasques que abans eren incapaces de complir o tenien grans dificultats per a realisar-les. Alguns eixemples són el bastó blanc, l'andador, la cadira de rodes, muletes, gossos d'assistència, etc. L'us de les tecnologies com a mig per a incrementar, mantindre o millorar les capacitats funcionals dels individus és una pràctica comuna en l'àmbit de l'intervenció en persones en discapacitat. García Vise i Puig de la Bellacasa (1988) definixen les ajudes tècniques com a utensilis per a que l'individu puga compensar una deficiència o discapacitat substituint una funció o potenciant els restants de les mateixes.[29][30]
La naturalea de les tecnologies de respal és tan variada que s'han propost, per a això, distintes filosofia de classificació. Aixina, per eixemple, Roca i uns atres (2004), proponen diferents classificacions atenent al seu nivell tecnològic.
Accessibilitat per àmbit
[editar | editar còdic]Ruta accessible
[editar | editar còdic]La ruta accessible és la possibilitat d'ingrés que tenen totes les persones a servicis i àrees físiques educatives (per mig de pisos, andadores, portes i vans) contant en totes les facilitats i llibertats per a desplaçar-se horisontal i verticalment i permanéixer en elloc de forma segura; esta ruta serà des de qualsevol punt d'accés a l'immoble incloent banquetas, estacionaments i parades de transport públic i deurà estar concebuda lliure d'obstàculs i barreres i en característiques i dimensions que eficient l'accessibilitat de les persones en discapacitat.
| Tipos i elements | |
|---|---|
| En circulacions horisontals | En circulacions verticals |
| Pisos i patis | Rampes |
| Guies en pis per a conducció de persones en discapacitat visual | Elevadors i plataformes (per a cadira de rodes) |
| Passadiços | Escals |
Les disposicions generals per a locals i servicis en Mèxic consideren que l'accés i circulació deuran ser lliures d'obstàculs, des del carrer i les àrees d'estacionament de vehículs fins a les plantes baixes de tots i cada u dels edificis de planters escolars.[31]
Tecnologies de l'informació i la comunicació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dissenye per a tots.
la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat de Nacions Unides, que va entrar en vigor el 3 de maig de 2008, establix que cal garantisar a les persones en discapacitat l'igualtat d'accés a les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC).[32]
En lo relatiu a Internet, el World Wide Web Consortium (W3C) ha preparat unes Directrius sobre l'accessibilitat dels continguts en la web. Consistix en la definició de productes i entorns per a ser usats per totes les persones al màxim possible, sense adaptacions o necessitat d'un disseny especialisat. Este concepte comprén una definició més àmplia de lo que es coneix com a accessibilitat per a persones en discapacitat. Comprén que els entorns, productes i servicis que s'oferixen i usem en la nostra vida diària, sumant l'accés a les tecnologies de l'informació i comunicació; deuen estar disponibles per a tots en igualtat de condicions com a part essencial per a l'adequada integració dels diversos grups de la societat. Este concepte busca que els entorns, des del seu disseny, incloguen un o més dels següents principis:
- Us equitatiu: que els entorns puguen ser usats per persones en distintes capacitats físiques.
- Us flexible: que els entorns s'acomoden a un ampli ranc de referències i habilitats individuals.
- Us simple i intuïtiu: que els entorns siguen fàcils d'entendre, sense importar l'experiència, coneiximents, habilitats dellenguage o nivell de concentració de l'usuari.
- Informació perceptible: que els entorns transmeten l'informació necessària a l'usuari per al seu desplaçament de forma efectiva, sense importar les condicions del mig ambient o les seues capacitats sensorials.
- Tolerància a l'error: que els entorns minimisen riscs i conseqüències adverses d'accions involuntàries o accidentals.
- Mínim esforç físic: que els entorns puguen ser usats cómoda i eficientemente minimisant la fatiga.
- Adequat tamany d'aproximació i us: que els components de les construccions proporcionen un tamany i espai adequat per a l'acostament, alcanç, manipulació i us dels servicis independentment del tamany corporal, postura o movilitat de l'usuari.
Drets de les persones en discapacitat
[editar | editar còdic]El 7 de juny de 1999, en la ciutat de Guatemala, l'Assamblea General de l'Organisació dels Estats Americans va aprovar la Convenció Interamericana per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Persones en Discapacitat, que establix en el seu artícul 1 que:
El 13 de decembre del 2006, l'Organisació de les Nacions Unides va acordar formalment la Convenció sobre els Drets de les Persones en Discapacitat:
Est és el primer tractat del sistema de drets humans d'el XXI, destinat a protegir i reforçar els drets i l'igualtat d'oportunitats de les prop de 650 millons de persones en discapacitat que s'estima hi ha a nivell mundial. En ell, s'establix que tots els sers humans tenen drets que deuen ser respectats, alguns dels quals són els següents:
Els països firmants de la convenció deuran adoptar noves lleis nacionals, i llevar velles lleis, de modo que les persones en discapacitat, per eixemple, tinguen els mateixos drets a l'educació, a l'ocupació i a la vida cultural. En 1976, l'ONU va llançar el seu Any Internacional per a les Persones en Discapacitat per a 1981, i més alvance se li va cridar Any Internacional de les Persones en Discapacitat. En 1979, Frank Bowe va ser el representant de les persones en discapacitat. La Década de les Persones en Discapacitat de l'ONU, entre 1983 i 1993, va oferir un Programa Mundial d'Acció Referit a Persones en Discapacitat; hui, molts països han nomenat a representants que són persones en discapacitat. Ademés, en 1984 l'Unesco va acceptar la llengua de senyes per a l'educació de chiquets i jóvens sorts.[35]
el Dia Internacional de les Persones en Discapacitat se celebra el 3 de decembre de cada any. L'obtenció d'un certificat de discapacitat pot comportar numeroses ventages i ajudes la naturalea exacta de les quals depén de la llegislació de cada país o territori. Alguns eixemples són:
Drets de les persones en discapacitats per país
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]Els drets de les persones en discapacitat en Argentina estan establits en la llei 26.378, que ratifica la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat realisada per les Nacions Unides en 2006. Dita llei té caràcter constitucional, lo que significa que no pot ser canviada o derogada per majoria simple.[36] Les lleis nacionals 22.431 i 24.901 establixen els servicis que deu proveir l'estat a les persones en discapacitat i permeten el tràmit del Certificat Únic de Discapacitat (CUD), el qual permet tramitar i facilitar dits servicis.[37]
Mèxic
[editar | editar còdic]En Mèxic, les persones en discapacitat es troben cobertes per la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH) que s'encarrega de promoure i protegir els drets de tots els grups socials i ètnics, ademés de buscar eliminar la discriminació, aixina com assegurar l'inclusió de les persones en la societat. La Llei federal mexicana per a previndre la discriminació, ademés busca terminar en totes les formes de discriminació entenent per esta última, tota distinció o exclusió basada en orige ètnic, edat, sexe, discapacitat, condició socioeconòmica, salut, creències, etcétera. A partir d'esta, es va crear el Consell Nacional per a Previndre la Discriminació encarregat de formular polítiques i realisar accions per a fomentar una cultura de respecte i no discriminació, d'igual manera, este consell s'encarrega d'atendre les queixes sobre conductes discriminatòries, proporcionant assessoria a l'afectat per a fer valdre els seus drets i portant a terme les accions jurídiques corresponents per a una solució del problema.[38]
la Suprema Cort de Justícia de la Nació va emetre el Protocol d'Actuació per a els qui impartixen justícia en cas que involucren drets de persones en discapacitat, lo que establix els principis que es deuen guardar en tot procés llegal en el qual es troben involucrades persones que tinguen alguna discapacitat, establint els principis de:
- Principi d'Abordage de la discapacitat, des del model social i de drets humans
- Major protecció dels drets de les persones en disparitat (Principi per persona)
- Principi d'igualtat i no discriminació
- Principi d'accessibilitat
- Principi de respecte de la dignitat inherent, autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions i l'independència de les persones
- Principi de participació o inclusió plenes i efectives en la societat
- Principi de respecte per la diferència i l'acceptació de la discapacitat, com a part de la diversitat i condicions humanes (Principi vinculat en l'heterogeneïtat i complexitat de la discapacitat)
- Respecte a l'evolució de les facultats dels chiquets i chiquetes en discapacitat, al seu dret de preservar la seua identitat[39]
Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya, el procediment per al reconeiximent de la discapacitat es regula per Real Decret 1971/1999, de 23 de decembre.[40] Inclou un barem per «factors socials», pero falta per desenrollar quins són els recursos específics per al dit colectiu de Discapacitats en els Factors Socials. Esta visió s'associa a un model mèdic de la discapacitat. La Llei 51/2003, de 2 de decembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones en discapacitat (abreviadamente LIONDAU), té per objecte establir mides per a garantisar i fer efectiu el dret a l'igualtat d'oportunitats de les persones en discapacitat. A estos efectes, s'entén per igualtat d'oportunitats l'absència de discriminació, directa o indirecta, que tinga la seua causa en una discapacitat, aixina com l'adopció de mides d'acció positiva orientades a evitar o compensar les desventages d'una persona en discapacitat per a participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.[41][42]
La Llei 26/2011, d'1 d'agost, adapta la normativa espanyola a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat. La discapacitat és aquella condició baix la qual certes persones presenten alguna deficiència física, mental, intelectual o sensorials que a llarc determini afecten la forma d'interactuar i participar plenament en la societat.[43]
Perú
[editar | editar còdic]Des de 1963 la llei 14569 reconeix el dret laboral de les persones en situació de discapacitat.[44]
Discapacitat i societat
[editar | editar còdic]Deport
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Els diferents deports adaptats per a persones en discapacitat motriu es desenrollen des dels anys 1950, eixemple d'això són els Jocs Paralímpics entre els que, per eixemple, l'atletisme, és la disciplina que ha conseguit adaptar la major part de la seua modalitats.[45]
A partir de 2006 s'organisen competicions de deports extrems per a persones en discapacitats físiques, incloent competicions de skateboarding, wakeboarding, escalada en roca, ciclisme de montanya, surfing, moto-x i kayaking.[45]
Sexualitat
[editar | editar còdic]Les persones en discapacitat poden experimentar el desig sexual i poden expressar el seu sexualitat de diverses maneres. És habitual que no hagen rebut una educació sexual integral que puga assistir-els a lo llarc de la seua vida sexual per l'idea preconcebuda de que són sers asexuados i no són sexualment actius. Encara que algunes persones en discapacitat sí són asexuals, és un error generalisar i assumir que totes lo són. Moltes persones en discapacitat no són capaces d'eixecutar els drets que els permetrien tindre intimitat i relacions.[46][47] Pel que fa a la sexualitat, la seua intersecció en la discapacitat s'associa a sovint en la victimización, l'abús i la purea.[48]
Per als casos de discapacitats físiques que canvien el funcionament sexual de la persona, com la lesió de la mèdula espinal, existixen vàries solucions. La persona afectada pot gojar del sexe en l'ajuda de joguets sexuals i ajudes físiques (tals com a modificacions en ellit), adoptant postures sexuals adequades o a través dels servicis d'un treballador sexual qualificat.[47]
Representació mediàtica de les persones en discapacitat
[editar | editar còdic]En la representació mediàtica de les persones en discapacitat en els periòdics mexicans predominen:
- el paternalisme, és dir, l'idea de que el govern és el responsable principal dels problemes d'este grup i per tant l'actor encarregat de resoldre'ls.
- La representació de les persones en discapacitat com a carents de capacitat per a resoldre els seus problemes.
- Solucions relacionades en la participació d'institucions de socialisació alternatives (per eixemple, institucions assistencials, escoles d'educació especial) que resulten, no obstant, poc inclusivas.[24]
- Comportaments estereotipats, en especial en representar personages en autisme.
Discapacitat en el cine
[editar | editar còdic]El cine ha reflectit de múltiples formes la discapacitat, la majoria de les voltes des del punt de vista del no discapacitat. En un estudi de 2002, Olga María Alegre de la Rosa va reunir més de 20 películes que comprenen el tema i les va classificar en sèt etapes que van des de 1930 fins a 1990.[49]A continuació algunes películes que aborden el tema:
- L'Octau Dia en la que el protagoniste és un personage en síndrome de Down.
- La meua vida és meua o Amics intocables que retraten la vida de persones en paràlisis total del cos.
- El milacre d'Anna Sullivan que retrata l'història d'Hellen Keller, l'escritora, oradora i activista política sordociega nortamericana.[50]
- Wonder en la que el protagoniste sofrix de síndrome de Treacher Collins.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Discapacitat|20px|Vore el portal sobre Discapacitat]] Portal:Discapacitat. Contingut relacionat en Discapacitat.
- Proyecte:Discapacitat
- Curatela
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «S'està promovent canviar elogo de discapacitat pel nou dissenyat per l'ONU».
- ↑ "Convenció Internacional Sobre els Drets de les Persones en Discapacitat - Artícul 1. Propòsit. Pág. 4", 30 de març de 2007).
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 4,0 4,1 «¿Minusvàlit, discapacitat o persona en discapacitat?» (en és-és). Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Térmens Adequats per a Referir-nos a Persones en Discapacitat». www. webmati. es. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Convenció ONU - Fundació Onze». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 19 de novembre de 2012. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ cilsa. «¿De qué parlem quan parlem de discapacitat?». Consultat el 22 de setembre de 2020.
- ↑ «Els 6 tipos de discapacitat i les seues característiques» (en és). psicologiaymente. com. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Característiques i tipos de discapacitat» (en és). Divulgació Dinàmica. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «» Discapacitat física - PREDIF» (en és). Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Tot lo que necessites saber sobre Discapacitat Visceral | Incluyeme. com» (en és-mx). Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Tipos de discapacitat sensorial» (en és). Joguets educatius - Akros. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Discapacitat psíquica».
- ↑ «Qué és discapacitat intelectual» (en és). Plena inclusió. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ «Persones en discapacitat psicosocial: invisibles, pero discriminades – baix Lupa» (en és). Consultat el 2021-03-15.
- ↑ «Discapacitat: Lo que tots devem saber».Organisació Panamericana de la Salut.(616)
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Compromís RSE. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ «https://www.convenciondiscapacidad.es/» (en és). Consultat el 2021-03-15.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «Persones esquerreres i discapacitat». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2021. Consultat el 15 de març de 2021.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. eprints. ucm. és. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ «Disability and health» (en anglés). Fact sheet N°352. WHO Mija centre. Consultat el 2 de maig de 2016.
- ↑ «El model social de la discapacitat: una qüestió de drets humans».Bolletí mexicà de dret comparat.46(138)
- 1093–1109.ISSN 0041-8633.Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 “Absolts i oprimits: representació mediàtica de les persones en discapacitat en Mèxic” . Mediació 15 (22).
- ↑ «Discapacitat i salut» (en és). www. who. int. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ «Els discapacitats o persones en capacitats diferents».
- ↑ 27,0 27,1 «Cóm es diu: Discapacitat, persona en discapacitat o en capacitats diferents».
- ↑ «Tecnologies de Respal».
- ↑ «Recursos tecnològics per a persones en discapacitat» (en és). Blog d'Andalusia és Digital. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2021. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Diversitat i inclusió. Consultat el 2021-03-15.
- ↑ Normes i especificacions per a estudis, proyectes, construcció i instalacions. Norma d'Accessibilitat., Institut Nacional d'Infraestructura Física Educativa..
- ↑ Organisació Mundial de la Salut, OMS.
- ↑ «Convenció Interamericana per a l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Persones en Discapacitat».
- ↑ i les persones en discapacitat
- ↑ «BOE. és - BOE-A-2019-3386 Resolució de 18 de febrer de 2019, de la Direcció general de Belles arts, per la que s'incoa expedient de declaració de les Llengües de Signes en Espanya com a manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.». www. boe. es. Consultat el 2021-03-14.
- ↑ «Drets de les persones en discapacitat» (en és). Argentina. gob. ar. Consultat el 2020-10-01.
- ↑ «Cóm obtindre el Certificat Únic de Discapacitat (CUD)» (en és). Argentina. gob. ar. Consultat el 2020-10-01.
- ↑
- ↑ Suprema Cort de Justícia (2014). Protocol d'Actuació per a els qui impartixen justícia en cas que involucren persones en incapacitat.
- ↑ Plantilla:Cita BOE
- ↑ Plantilla:Cita BOE
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2021-10-20.
- ↑ Plantilla:Cita BOE
- ↑ Revista Cultura.18
- 258-259.ISSN 2224-3585.Consultat el 30 d'octubre de 2022.
- ↑ 45,0 45,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El meu Periòdic Digital. Consultat el 25 de novembre de 2014.
- ↑ Plantilla:Cite journalast=Edwards
- ↑ 47,0 47,1 «Sex and disability: Sex after spinal cord injury». Consultat el 20 de febrer de 2009.
- ↑ Plantilla:Cite journalast=Tepper
- ↑ Comunicar.9(18)
- 157–161.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/c18-2002-25.Consultat el 2024-03-22.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Discapacitat en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Discapacidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.