Anar al contingut

Accident de trànsit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Accident de trànsit



Un accident de trànsit o accident de tràfic, (també, accident automovilístic, sinistre vial, sinistre automovilístic o accident vial, entre atres sinònims no equivalents) és un succés que ocorre generalment quan un vehícul colisiona contra un o més sectors de la vialidad (un atre vehícul, una persona [vejau peató], un animal, enrunes del camí) o una atra obstrucció estacionaria com un poste, un edifici, un arbre, entre uns atres. Estos accidents a sovint provoquen danys materials (danys als vehículs involucrats o a l'objecte envestit), danys patrimonials (pèrdua o deterioració de bens immobles o infraestructures), danys humans (lesions de diversa gravetat, discapacitat o mort), aixina com costs financers tant per a la societat com per a les persones involucrades.[1][2]

S'usa el terme accidente quan l'event és imprevisible, i sinistre quan no ho és. Aixina, davant un event d'atropell d'un peató que termina en el decés d'est, es tracta d'un sinistre vial quan el conductor no prestava atenció, pero és considerat accident quan al conductor li dona un infart al volant i deixa de tindre control sobre el vehícul. Mentres que tot accident de tràfic és un sinistre vial no tots els sinistres vials són accidents. La diferència radica que la causa que origina un accident de tràfic no pot ser evitada.[3]"L'accident no és accidental".[4]Les pròpies autoritats relacionades en la conducció, com és el cas de la DGT en Espanya, han confirmat que encara que "els accidents de tràfic són un fenomen comunament atribuït a l'encert", lo cert és que "un estudi del fenomen de la sinestralitat demostra la falsetat d'estes creències tan esteses entre la població conductora".[5]

Els sinistres vials no són aleatoris ni imprevisibles, i usualment estan acompanyats per corresponsabilidad, com poden ser alienes al conductor (falta de senyalisació adequada, carència d'allumenament en els carrers, falla mecànica del vehícul, la mala construcció o el mal estat d'una calle/avinguda, etc.), aixina com propis dels conductors en qüestió (no respectar les senyals de tràfic conduir en estat d'ebrietat o atres efectes d'estupefaents, distraccions com utilisar el celular mentres es maneja, conduir en excés de velocitat, realisar maniobres perilloses, etc.).


Si be, en la majoria dels sinistres no es generalisa la culpabilitat, encara que no hi ha intenció de lastimar, hi ha culpa o responsabilitat. Per eixemple, un conductor en estat d'ebrietat atropella peatons per accident, no obstant sap que és illegal manejar en eixe estat aixina com el fet de que, trobar-se en estat etílico, reduïx les seues capacitats de maniobra, per lo que el fet vial deixa de ser impredictible o inevitable.[6][7]

Tipos d'incidents de tràfic o trànsit

[editar | editar còdic]

Només pot parlar-se d'incident involuntari quan s'aludix a la part passiva de l'acció, és dir, a qui s'involucra en un sinistre de tràfic sense poder evitar-ho. Perque, llevat l'intervenció de la naturalea, o a processos orgànics fisiològics del ser humà, gran part dels sinistres són prevenibles i evitables. Un percentage menor d'ells es deu a falles de fabricació de vehículs, lo que no exclou atribuir-los un "error humà conscient". Posteriors investigacions d'estos "incidents" han corroborat esta afirmació. Els fets de tràfic tenen diferents escales de gravetat, el tipo més greu es considera aquell del que resulten víctimes mortals, baixant l'escala de gravetat quan hi ha ferits greus, ferits lleus, i el que origina danys materials als vehículs afectats. També poden classificar-se els accidents al número i tipo de vehículs involucrats, segons esta categoria podríem classificar els accidents en les següents categories:

Sempre hi ha una causa desencadenant que produïx un fet vial, que es pot agravar de forma considerable si per ell resulten afectades atres persones, ademés de la persona que ho desencadena. Aixina mateix, un accident pot vore's agravat si no s'ha fet us adequat dels mijos preventius que no ho eviten pero reduirien la seua gravetat. Per eixemple, no dur ajustat el cinturó de seguritat[8] o no dur posat el caixco si es conduïx una motocicleta o bicicleta.


Les causes dels accidents de tràfic solen ocórrer principalment pels següents factors:

  • Factor humà: Els factors humans són la causa del major percentage dels accidents que afecten a vehículs i peatons. Aixina, per eixemple, el 95 % de les colisions són causades per errors humans.[9] Poden convertir-se en agreujants a la culpabilitat del conductor causant, segons la llegislació de cada país.
    • Desobedir les senyals de tràfic, per eixemple botar-se un semàfor en llum roja o no detindre's front a una senyal de stop.
    • Circular pel carril contrari (en una curva o en un canvi de rasante).
    • Conduir en excés de velocitat (produint vuelcos, eixida de l'automòvil de la carretera, derrapes).
    • Usar inadecuadamente les llums del vehícul, especialment en la nit.
    • Condicions no aptes de salut física i mental/emocional del conductor o del peató (ceguera, daltonisme, sordera, etc.).
    • Peatons que creuen per llocs de risc en l'intenció de lastimarse a sí mateixos, llancen objectes esvarosos al carril de circulació (olis, pedres).
    • Inexperiencia del conductor al volant.
    • Fatiga del conductor com a producte de l'apnea o falta de somi.[11]
    • Conduir distret per usar el mòvil en conduir, etc.[12]
    • Estat emocional alterat del conductor[13]
  • Factor mecànic:
    • Vehícul en condicions no adequades per a la seua operació (sistemes averiats com a frens, direcció, neumàtics o suspensió).
    • Manteniment inadequat del vehícul.
    • Falles súbites (esclat de neumàtics, solsida de peces, trencament de correges del motor, etc.)
  • Factor climatològic i uns atres:
    • Boira, humitat, solsides, zones inestables, afonaments.
    • Semàfor que funciona incorrectament.
    • Condicions de la via (clavills, buits, obstàculs sense senyalisació).

Estadístiques d'accidents de tràfic

[editar | editar còdic]

En Estats Units l'organisació National Highway Traffic Safety Administration o NHTSA reporta que en els Estats Units va haver 38,680 morts a causa dels accidents de tràfic en l'any 2020.[14]


En Espanya, segons estudis publicats,[15] hi ha 52 fallits per milló d'habitants en les carreteres de l'Unió Europea (UE). En una enquesta telefònica[16] en 4.774 conductors, varen trobar que el 5,8% dels conductors enquestats havien sofrit un accident, i d'ells el 3,2% es relacionaven en somnolència.

En un estudi espanyol sobre 4002 conductors de vehículs, el 3,6% varen presentar somnolència habitual conduint; d'estos, el 81% s'havien quedat dormits alguna volta al volant i el 25% ho feyen de forma habitual. Una de les causes principals de la somnolència habitual conduint varen ser les #apnea de somi.[17]

El Índex de Cultura de Seguritat Vial 2019 de la Fundació AAA va trobar una desaprovació generalisada de la conducció somnolienta entre els nortamericans: més del 97 per cent dels conductors desaproven socialment la conducció somnolienta i al voltant del 96 per cent dels conductors identifiquen la conducció somnolienta com molt o extremadament perillosa. A pesar d'estes actituts, només el 29% pensa que els conductors somnolientos corren el risc de ser detinguts per la policia. Al voltant del 24% dels conductors admeten haver conduït estant tan cansats que els ha costat mantindre els ulls oberts, a lo manco una volta en els últims 30 dies. Aproximadament el 21 per cent dels accidents automovilístics fatals (que resulten en mort o lesions greus) involucren a un conductor somnoliento. Encara més sorprenent, més accidents són causats per la conducció somnolienta que per les drogues i l'alcohol combinats.[18]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

Existixen una cantitat de possibles conseqüències que resulten d'un accident de tràfic, ya siga per un chicotet contacte o per un choc devastador. Els fets vials ocasionen numerosos costs socials, no solament en pèrdua de vides sino també en forma de lesions temporals o permanents a persones involucrades en accidents de tràfic. Ademés freqüentment les lesions permanents carregen forts costs econòmics tant a l'estat, com a les companyies asseguradores com als individus que els patixen. S'estima que, a principis de el XXI, cada any es produïxen entre 1,5 i 2 millons de morts per causa d'accidents de tràfic, i en molts països desenrollats constituïx la principal causa de mort entre els menors de 25 anys.[19] Actualment Bangkok és la ciutat en més accidents de tràfic del món.

La sinestralitat o perillositat té que vore en la provabilitat d'ocurrència d'accidents en un determinat tram de carretera, un determinat tipo de vehícul o un grup determinat de conductors. Per una atra part la vulnerabilitat té que vore en la possible ocurrència de danys en cas d'ocurrència d'accident. Els elements de seguritat passiva i seguritat activa dels vehículs moderns s'han previst per a disminuir la vulnerabilitat de les persones involucrades en accidents.[20]

En la major part de països desenrollats s'ha observat, en gran part per la millora de la seguritat dels vehículs, que el risc mortal per accident ha disminuït, és dir, en cas d'accident s'ha disminuït notablement la provabilitat de mort. No obstant, encara que ha disminuït la mortalitat, la proporció de lesionats (ferits que no varen fallir) en part ha aumentat.

La major part de decesos en accidents de tràfic estan associades a traumatismes craneoencefàlics, a traumes toràcics i a laceración d'òrguens interns. Entre els ferits ademés de si són greus (risc de mort) o lleus (sense risc de mort), deu distinguir-se també entre ferits en lesions permanents i ferits en lesions passageres.

Incidents vials coneguts

[editar | editar còdic]

En 1885 Karl Benz i Gottlieb Daimler varen fabricar, de forma independent, un vehícul autopropulsado en gasolina, motor d'un únic cilindre de quatre temps que revolucionaria el món, no solament per les seues ventages en els desplaçaments, sino també perque és el motor de l'indústria i l'organisació del treball en cadena, en els aportes d'Henry Ford.

Primers accidents de tràfic en el món sense colisió

[editar | editar còdic]

El primer accident del que es tenen constància va ocórrer en 1869, en Irlanda. Mary Ward va fallir als 42 anys d'edat, el 31 d'agost de 1869, despuix de caure d'un vehícul en motor de vapor dissenyat pel seu cosí. Era una eminent científica i pionera en els camps de la microscopia i telescopia.

En el Regne Unit, la primera persona fallida per causa d'un coche en motor de combustió va ser Bridget Driscoll, de Croydon, Surrey, de 44 anys d'edat i mare de dos fills. Va ocórrer en Londres el 17 d'agost de 1896, quan caminava en la seua filla i una amiga va resultar atropellada a una velocitat de 7 km/h. El coche era d'una companyia anglo-francesa (la Roger-Benz) que feya passejades de demostració al públic, conduïts per l'empleat Arthur Edsell. Duya conduint solament tres semanes. Despuix d'una investigació de sis hores, el veredicte del jurat va ser de “mort accidental,” i no es va portar a terme cap processament llegal en contra del conductor ni de la companyia. La velocitat va ser calificada de tremenda i el mèdic forense va assegurar que esperava que alguna cosa aixina mai més tornara a passar.[21]

Primers sinistres fatals en vehícul automotor

[editar | editar còdic]

El 12 de febrer de 1898 va ocórrer la primera colisió fatal d'un coche en Purley, Surrey, Regne Unit. L'automòvil d'Henry Lindfield, un home de negocis, es va estrelar contra un arbre i ell va morir hores més tart en l'hospital de Croydon. Una volta més, el veredicte va ser "mort accidental".

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ligia Pérez. «¿Tràfic o trànsit? Dubtes de l'idioma». Departament d'Educació de l'Universitat Francisco Marroquín. Consultat el 26 de juny de 2016.
  2. fundeu.és (ed.): «tràfic i trànsit, sinònims en la circulació». Consultat el 24 de juny de 2016.
  3. Corporació Nacional per al Desenroll.Consultat el 30-06-2024.
  4. Tabasso, Carlos, Paradigmes, teories i models de la seguritat i l'inseguritat vial http://94.23.80.242/aec/ivia/tabasso_124.pdf
  5. 2020.Consultat el 30/06/2024.
  6. 1-4 PP.Consultat el 8 de maig de 2016.
  7. Consultat el 8 de maig de 2016.
  8. Abbas, A. K., Hefny, A. F., & Abu-Zidan, F. M. (2011). "Seatbelts and road traffic collision injuries". World J Emerg Surg, 6(1), 18.
  9. Safety Science.47(6)
    826–831.ISSN 0925-7535.doi:10.1016/j.ssci.2008.10.023.Consultat el 2024-06-30.
  10. «[1]». Consultat el 23 de decembre de 2016 (en en-US).
  11. «Conductors de Camions Agotats | Riscs de la Fatiga» (en en-us). Price Benowitz. Consultat el 16 de febrer de 2016.
  12. «Estadístiques d'accidents al coducir i estar distraido pel telefono» (en en-us). SOCAL Advocats Accidentes. Consultat el 2021-08-03.
  13. «a-afecta-estat-emocional-conductor-els-accidentes/ ¿Cóm afecta l'estat emocional del conductor en els accidents?» (en en-us). Advocats d'Accidents Llatins | Firma Broadway. Consultat el 2025-03-06.
  14. «Accidentes d'Auto - Estadisticas».
  15. Archius de Bronconeumología.53(6)
    336–341.doi:10.1016/j.arbres.2016.11.007.Consultat el 2021-08-06.
  16. Journal of Sleep Research.19(4)
    578–584.ISSN 1365-2869.doi:10.1111/j.1365-2869.2009.00818.x.Consultat el 2021-08-06.
  17. American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine.162(4)
    1407–1412.ISSN 1073-449X.doi:10.1164/ajrccm.162.4.9907019.Consultat el 2021-08-06.
  18. «Facts + Statistics: Drowsy driving | III» (en en). www.iii.org. Consultat el 2021-08-06.
  19. «estuidiomma».
  20. «Conseqüències d'un Accident de Coche sense segur en Espanya» (en és). Consultat el 2023-12-23.
  21. «How the UK's first fatal car accident unfolded».

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]