Semàfor

Semàfor

Semàfor.

Els semàfors, també coneguts com a senyals de control de tràfic, són dispositius de senyals que se situen en interseccions vials i atres llocs per a regular el tràfic, i per això, el trànsit peatonal. El primer semàfor, dissenyat per John Peake Knight, es va instalar en Londres en 1868.

L'auge de les senyals de tràfic està lligat al ràpit aument del tràfic automovilístic, sobretot en Estats Units en acabant de que Henry Ford introduïra el modele T en 1908 i ho començara a produir en série a partir de 1913. Per primera volta, els coches eren barats i lo suficientment fiables per als desplaçaments en conjunt.

Etimologia

Animació que posseïx la majoria dels semàfors moderns.

La paraula semàfor prové del grec σῆμα (sema), que significa «senyal», i φόρος (fòrums), que significa «portador», és dir, un semàfor és lo que "du les senyals".

En castellà, fa sigles, es dia semàfors a les torres de senyals, que s'estenien per tot el territori, des de les que per mig de senyals òptiques (llums de nit, banderes de colors de dia) es comunicaven les notícies importants, més corrents que en un cavall al galop. També es dia aixina a les estacions des de les que es transmetien les senyals del telégraf òptic establit en les costes i en els ports i l'objectiu dels quals era donar a conéixer les arribades i les maniobres dels bucs que venien d'alta mar o navegaven a la vista o be donar-los a conéixer avisos urgents per mig de boles o de banderes o rebre'ls d'ells. El semàfor consistia en un elevat màstil en el qual els vigías efectuaven les senyals per mig de travessers en l'expressades boles o be en banderas i, si era de nit, en llanternes. Per lo general, els semàfors estaven en comunicació en les estacions telegràfiques propenques.

Actualment, un semàfor es pot considerar un dispositiu mecànic o elèctric que regula el tràfic de vehículs i peatons en les interseccions de camís.

El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola definix el semàfor com:

[…] Aparat elèctric de senyals lluminoses per a regular la circulació. […]

Història

El 10 de decembre de 1868 es va instalar el primer semàfor en Londres. Va ser dissenyat per l'ingenier ferroviari John Peake Knight, qui es va basar en les senyals ferroviàries de l'época. El primer semàfor era molt diferent a l'actual, en dos braços que s'alçaven per a indicar el sentit que tenia que detindre's. Ademés s'usaven llànties de gas de colors roig i vert per al seu funcionament nocturn. No obstant, este primer semàfor era manual, per lo que requeria que un policia ho controlara tot el temps. Este primer semàfor va explotar tan sol un més despuix, el 2 de giner de 1869, ferint de gravetat al policia que ho controlava.

En 1910, Ernest Sirrine va millorar el semàfor tornant-ho automàtic. El sistema de Sirrine va usar les paraules no allumenades stop (pare) i proceed (continue). En 1912, Lester Wire, un oficial de policia de Salt Lake City, va optar per retornar a l'anterior sistema en les llums roges i verdes. Encara que era manual, l'innovació va ser usar llums elèctriques i un brunzidor per a advertir del canvi d'estat, ademés permetia a les estacions de policia i bombers canviar l'estat del semàfor en cas d'emergències. Per ser un empleat del govern nortamericà, la seua invenció mai va ser patentada.

L'era d'innovació del control de tràfic posterior al modele T va ocórrer principalment en els Estats Units, degut a que allí hi havia més tràfic. Les ciutats de l'oest d'Estats Units tenien taxes més altes de propietat d'automòvils que les ciutats de l'est en acabant de que el coche es convertira en alguna cosa més que un joguet d'un home ric. En 1910, Los Àngeles va tindre el registre més alt d'automòvils per càpita en el món, ya que era una ciutat rica en un bon sistema de carrers, el clima dels quals permetia la conducció durant tot l'any (els coches oberts eren la norma fins a 1923).

Alvanços en la tecnologia de l'ingenieria elèctrica varen possibilitar millores en la senyalisació: els ingeniers havien desenrollat programadors automàtics per a sistemes de comunicacions militars durant la Primera Guerra Mundial. El primer semàfor automàtic que utilisava llums roges i verdes elèctriques va ser patentat per William Ghiglieri en Sant Francisco, Califòrnia en 1917. El seu disseny també incloïa un modo manual.

Combinació de policia de tràfic i semàfor en Estocolm, 1953.

Els peatons varen tindre més dificultats per a adaptar-se a les noves llums automàtiques, ya que es varen enfrontar a una nova regulació d'un comportament ya establit en lloc de solament l'afrontar noves regles per a nous comportaments (com conduir). Els peatons mai es varen organisar, aixina com els automovilistes. Peatons nortamericans carien d'un equivalent de l'Associació de Peatons de Gran Bretanya, hui en dia Living Streets (UK), o Deutsche Verkehrswacht-DVW, Associació Alemana de Seguritat Vial. Ells tenien suficient influència en la ciutat de Sant Luis, Misuri per a bloquejar una ordenança contra creuar la carretera en el punt dictat (jaywalking) en 1936, pero que sembla una excepció aïllada de la seua impotència política. Els ingeniers de tràfic tractaven als peatons com a ciutadans de segona classe. En 1921, per eixemple, un ingenier els va descriure com «un obstàcul molt greu». En el pla jurídic més fonamental, el Dret anglosaxó (Common law) havia sostingut que tots els usuaris del carrer eren iguals. Davant l'insistència dels ingeniers de tràfic, no obstant, els ajuntaments reemplacen esta regla antiga en noves ordenances que varen donar als automòvils el dret de via, llevat en les interseccions. El primer llibre de text d'ingenieria de tràfic va observar que la protecció de la vida era més important que la velocitat del transport, pero després va agregar que la seguritat i prevenció d'accidents semblava ser l'última preocupació dels funcionaris. El mateix treball es va queixar de que els peatons es trobaven en un estat de «rebelió».

Senyal creada per Charles Marshall.

En 1920, William Potts, inventor de varis semàfors per a eixe moment, afig la llum groga al semàfor. Per a eixe moment els semàfors ya s'havien expandit al voltant del món, pero, a diferència dels demés de dos etapes, el de tres etapes permetia advertir d'una millor manera al conductor sobre l'imminent canvi a la llum roja. Potts era un oficial de policia de Detroit, per lo que de la mateixa manera que Wire mai va patentar la seua invenció. Garrett Morgan va ser la primera persona en conseguir la palesa per un semàfor de tres etapes elèctric en 1923. No obstant, el seu semàfor encara distava de l'actual puix tenia dos braços i usava paraules allumenades. Va vendre el seu disseny a General Electric per aproximadament 40 000 USD.

En 1936, Charles Marshall va crear una senyal rotatòria que permetia indicar el temps restant abans del canvi d'estat del semàfor.

Semàfors actuals

Semàfor actual led

Els semàfors han anat evolucionant en el pas del temps i actualment i per la seua rendabilitat, s'estan utilisant llànties led per a la senyalisació lluminosa, ya que les llànties de led utilisen solament 10 % de l'energia consumida per les llànties incandescents, tenen una vida estimada 50 voltes superior i, per tant, generen importants aforros d'energia i de manteniment, satisfent l'objectiu de conseguir una major fiabilitat i seguritat pública. Entre les majors ventages que tenen els semàfors en allumenament led destaquen:

• Molt baix consum i per tant aforren energia.
• Major vida útil de les llànties incandescents.
• Mínim manteniment.
• Respecte pel mig ambient.
• Simple recanvi.
• Unitat òptica en protecció UV i alt contrast durant el dia.
• Proyecció lluminosa uniforme.
• S'evita el fos total del panel lluminós, en estar format este per una matriu de diodos per lo que en tal cas solament ho faran uns quants i no tot el conjunt, de manera que el semàfor mai s'apagarà totalment.

• Major seguritat vial.
• Es poden canviar les imàgens fàcilment (per eixemple, en Madrit durant el dia de la dòna varen afegir falda als muñequitos).
• Animacions com a peató movent-se, contes arrere, etc.
• El seu baix consum permet que funcionen autónomamente per mig d'una bateria durant cert temps.
• Precaució als peatons.
• Incorporació de sons intermitents quan el ninot vert estiga parpadeando per a posar-se en roig. Actualment s'utilisa una veu gravada en el nom del carrer per a que un peató cego no es puga confondre en atres semàfors propencs, com succeïa en els primers semàfors en este sistema en trinat de canaris.

L'òptica de led està composta per una placa de circuit imprés, policarbonat de protecció, casquillo roscante E-27, tots estos elements estan integrats sobre un soport cònic. El circuit imprés, policarbonat de protecció i envolvente cònica, posseïxen orificis de ventilació per a facilitar l'evacuació de calor del seu interior.

Encara que els ledes oferixen multitut de ventages respecte a les peres tradicionals un dels seus majors inconvenients és que no soporten be els canvis bruscs d'energia, que és lo que ocorre quan s'encenen o s'apaguen cada una de les llums del semàfor, ya que ademés cada llum deu apagar-se ràpidament per a no provocar confusió en el restant de les llums, lo que provoca que alguns diodos es funden.

Des de fa alguns anys es ve utilisant la tecnologia inalàmbrica en els semàfors, en acabant de que els semàfors inteligents no hagen aplegat a funcionar todo lo bien que s'esperava. En vàries ciutats d'Espanya els mijos de transport i els de emergència incorporen equips informàtics emissors i receptors digitals de senyals de radi de molt curt alcanç. Estes unitats permeten que quan el vehícul que les porta s'acosta a un semàfor equipat en un atre equip abdós dispositius es conecten entre ells i despuix de verificar el còdic d'autorisació els semàfors que regulen l'intersecció es coordinen per a donar via lliure a l'autobús o ambulància, conseguint d'esta forma un tràfic decorregut del transport públic o el pas d'una ambulància en servici de forma segura en els creus.

Encara que no és una tecnologia molt estesa possiblement vaja creixent el seu us, segons els resultats que es vagen obtenint en el futur.

Components

Semàfor led en Singapur.

El semàfor està format pels següents components:

• Cap: És l'armadura que conté les parts visibles del semàfor. Cada cap conté un número determinat de cares orientades en diferents direccions.
• Soports: Els soports són les estructures que s'utilisen per a subjectar el cap dels semàfors de manera que els permeten alguns ajusts angulars, verticals i horisontals.
• Cara: Són les distintes llums de les quals estan formats els semàfors. En cada cara pot haver des de dos llums fins a més de tres, sent la de tres llums les cares més usuals.
• Lent: És la part de l'unitat òptica que per refracció dirigix la llum provinent de la llàntia i del seu reflector en la direcció desijada. Este element desapareix en els nous semàfors de ledes.
• Visera: És un element que es coloca damunt o al voltant de cada una de les unitats òptiques, per a evitar que, a determinades hores, els rajos del sol incidixquen sobre estes i donen l'impressió d'estar allumenades, aixina com també per a impedir que la senyal emesa pel semàfor siga vista des d'atres llocs distints cap al qual està enfocat. Com el cas de les lents, esta part està desapareixent ya que els nous semàfors de ledes allumenen de millor forma que els antics.
• Placa de contrast: Element utilisat per a incrementar la visibilitat del semàfor i evitar que atres fonts lumínicas confonguen al conductor.

Funcionament

El tipo més freqüent té tres llums de colors:

• Rojo (1), per a detindre's immediatament. En alguns països, si el roig està parpadeando, actua com una senyal d'Alt/Pare/Stop.
• Groc o Àmbar (2) detindre's i en el cas de no tindre temps per a fer-ho just abans de la llínea de detenció, passar en precaució/cedixca el pas.
• Vert (3), per a alvançar, ya que no hi ha obstàculs.

Nota: En el pas del vert al roig, l'àmbar dura 3 segons.

• 
  Semàfor de 3 etapes.
• 
  Semàfor de 4 etapes.

Semàfors especialisats

Semàfor en conte regresiva

Artícul principal → Semàfor en conte regresiva.

Semàfor en conte regresiva en Buenos Aires, Argentina.

El semàfor en conte regresiva a led o semàfor vehicular-peatonal en avís de canvi en unitat de temps és una senyal de control de tràfic semafórica l'objectiu del qual és regular la circulació vial per mig de l'indicació —a peatons i conductors— del temps restant per al canvi d'aspectes lumínicos. El seu objectiu és complementar les mides de seguritat vial en previndre que els automovilistes frenen de manera brusca o imprevista, o que creuen una intersecció en llum roja. La seua versió més utilisada, el semàfor peatonal, permet als peatons conéixer quànts segons resten per a creuar el carrer de forma segura.

Els semàfors en distints països

Semàfor led en contador de temps en Teheran.

Semàfor de Tianjin.

La forma d'interpretar les seues indicacions poden variar d'un país a un atre, pero lo comú és que els països complixquen en la Convenció de Viena sobre Senyalisació Vial. El semàfor més comú és el que té tres llums: roja, àmbar –a voltes anomenada groga- i verda. Quan s'allumena, el roig indica als vehículs i als peatons que paren, l'àmbar que estiguen alerta, i el vert que poden continuar. L'estàndart universal –els semàfors en vertical- és que l'àmbar estiga en el mig, el roig dalt i avall el vert. En els semàfors horisontals, el roig està a l'esquerra del vert. No obstant, els estàndarts s'apliquen segons la conducció dels països.

Semàfor en la Ciutat de Mèxic.

Cada país té diferents regles de circulació, incloent cóm interpretar els semàfors. Per eixemple, en alguns països, una llum groga indica als motoristes que poden continuar conduint si la carretera està buida, donant via lliure als peatons i als vehículs de les carreteres perpendiculars intersectantes.

Erro al crear miniatura:

Semàfor en formes geomètriques per a ajudar a persones que sofrixquen de daltonisme en Halifax, Canadà.

En alguns països, just ans que la llum canvie a vert, la llum roja i la llum àmbar estan enceses.

En el Regne Unit, Nova Zelanda i Canadà, l'àmbar significa oficialment «stop» o «alt» en espanyol, pero en la pràctica és una preparació al «stop». En Rússia, Sèrbia, Àustria, Israel i algunes parts de Canadà i Mèxic, s'allumena la llum verda durant uns segons ans que aparega l'àmbar. La senyal de llum àmbar sense els atres colors s'utilisa en el Regne Unit, Irlanda i Austràlia. També s'utilisa en Sèrbia i en els EE. UU. per a senyalar els llocs a on cal posar atenció. En Canadà, la llum àmbar significa «conduïx en atenció» i normalment està combinada en la llum roja en interseccions de quatre vies. En alguns països d'Àsia, com Tailàndia, la llum àmbar indica que un vehícul deu procedir en precaució en un creuament de camins en el que les senyals solament funcionen en periodos faenejats.

En Tianjin es troba un semàfor que funciona de la següent manera: quan la barra està en roig, cal parar. Despuix, la barra escomença a fer-se chicoteta i mostra quant temps va a permanéixer roja. El roig parpadea i desapareix i la barra es torna verda. El vert es reemplaça pel color groc, que permaneix uns segons. La barra parpadea i el groc desapareix donant pas al color roig.

Evolució i senyes globals

Semàfor peatonal 'Ampelmann' en Berlín, Alemània.

• El 5 d'agost de 1914 es va instalar el primer semàfor "modern", en Cleveland, Estats Units. Gestionava el tràfic entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Contava en llums roges i verts, colocades sobre uns soports en forma de braç. Ademés incorporava un emissor de zumbidos com el seu antecessor anglés.
• En 1926, es va instalar el primer en Madrit convertint-se en el primer semàfor d'Espanya, entre els carrers del Barquillo i Alcalà.
• Buenos Aires és la ciutat en més semàfors per habitant.^{cita requerida} La ciutat de Buenos Aires és una de les que dispon de major número d'interseccions.
• L'alegre hombrecillo vert o roig dels semàfors, conegut en Alemània com 'Ampelmann', va ser introduït per les autoritats comunistes en l'Alemània de l'Est i des de la caiguda del mur de Berlín fa 15 anys s'ha convertit en un fenomen de màrqueting. Els semàfors de l'oest d'Alemània i en l'oest de Berlín normalment usen l'estàndart de la figurilla masculina.
• El 5 d'abril de 2008, l'Ajuntament de Jaén (Espanya) va instalar el primer semàfor feministe, un «primer pas» igualitario en la senyalisació, puix la tradicional silueta 'errant' canvia el pantaló per la falda. El nou semàfor es troba en el creuament de la Passejada de l'Estació en la Plaça de Jaén per la Pau, front a l'estació d'Adif.[4]
• Palma de Mallorca s'ha convertit en la primera ciutat d'Espanya en contar en els seus carrers en un semàfor dotat en un mando a distància que permet que s'encenga solament quan ho necessita una persona cega. El semàfor, que es troba ubicat en un pas peatonal del carrer Manacor, front a la sèu de l'ONCE en Balears, va ser inaugurat el 3 de març de 2008 per l'alcaldesa de Palma, Aina Calvo, el delegat territorial de la ONCE, Ramón Garrido, i la vicepresidenta tercera del Consell General de l'organisació, Yolanda Martín. Este nou aparat semafórico "únic en Espanya", segons recalca la ONCE en un comunicat, funciona quan una persona en discapacitat visual ho activa gràcies a un mando a distància especial, moment en el que el semàfor emet una senyal per a informar a l'usuari de que ha rebut l'orde i es posa en roig per als vehículs. Transcorreguts tres segons, el semàfor comença a emetre una senyal sonora que indica a la persona cega que ya pot creuar el pas de peatons en seguritat durant al voltant de 30 segons. Una volta que haja creuat la persona el semàfor deixarà d'emetre la senyal sonora i, al cap de dos segons, s'apagarà la llum roja per als vehículs i es reactivarà la seqüència normal del semàfor per a controlar la circulació.
• El 6 de març de 2006, el tràfic de la Ronda de la Muralla de Lugo va protagonisar una iniciativa de l'artista uruguayana Llum Darriba. Els 'muñequitos' dels 72 semàfors de la Ronda de la Muralla que regulen el pas de peatons varen vestir falda en homenage a la dòna treballadora. Els semàfors varen canviar la seua fisonomia en l'objectiu de "advertir de l'absència de representació femenina en els carrers i en la pràctica urbana, a on s'opta com a símbol d'universalitat per l'image masculina", explica Llum Darriba, impulsora d'esta iniciativa en colaboració en l'ajuntament i la Policia Local.

• El primer semàfor d'Argentina alimentat per energia solar i controlat en forma inalàmbrica a través d'Internet funciona des del 15 de decembre de 2008 en un creuament de l'avinguda del Libertador i 9 de juliol, en el centre de Sant Isidro. L'aparat conta per a l'allumenament coques de ledes (diodo emissor de llum), de menor consume que els convencionals, i és capaç de detectar la cantitat de vehículs presents i modificar en forma automàtica la duració de la llum verda de cada una de les artèries. Asseguren que té un consum 90 % inferior que el dels semàfors convencionals, i una durabilitat superior per lo que li permetria un important aforro en el seu manteniment al país.
• En Paraguay, Asunción va entrar a la década de 1970 sent l'única capital d'Amèrica que no contava en un sol semàfor, invent que havia naixcut cent anys arrere. Recent el 30 de maig de 1974 es va colocar el primer semàfor en el creuament dels carrers 14 de juliol (hui Manduvirá) i 15 d'agost. 40 anys despuix, 2014 s'instala el primer semàfor inteligent del país front a la municipalitat de la capital. Uns 400 semàfors inteligents es troben funcionant en la capital paraguayana des del 23 d'abril de 2015.
• En Akureyri, Islàndia, les llums dels semàfors tenen forma de cor.
• En 1930 en la Cd. de Mèxic, els de la capital es varen trobar en els primers indicadors de senyalament de trànsit vehicular (semàfors). Eren manuals i els operava un agent movent una palanca per a traure un lletrer que dia alt o seguixca, segons el cas. El 20 de novembre de 1932, entra en funcionament el primer semàfor elèctric en la Ciutat de Mèxic, en la travessia d'Avinguda Juárez i Sant Joan de Letrán.

Vore també

• Semàfor en conte regresiva
• Ampelmännchen
• Detector de bucle d'inducció
• Pas a nivell
• Pas de peatons

Referències

• Traffic lights in use before there were motorcars (en anglés).