Tianjin
Tianjin[1] (en chino, 天津; pinyin, <phonos file="Zh-Tianjin.ogg">Tuānjīn</phonos>) és un dels quatre municipis baix direcció central de l'estat (els atres tres són Pequín, Shanghái i Chongqing) de la República Popular China. Està situada en la regió Nort del país, al costat del mar de Bohai. A l'oest llimita en la capital Pequín, mentres que pel nort i pel sur llimita en la província de Hebei. És la quinta ciutat més poblada de China en uns 15 618 300 habitants, i ocupa una àrea de 12 000 km².[2]
Tianjin és una de les cinc ciutats centrals nacionals, de gran rellevància històrica. La seua ciutat amurallada va ser construïda en 1404. Com a port de tractat des de 1860, Tianjin ha segut un important port marítim i porta d'entrada a Pequín. Durant l'alçament dels bóxers la ciutat va ser la sèu del Govern Provisional de Tianjin. Baixe l'Imperi Qing i la República de China, es va convertir en una de les ciutats més grans de la regió.[3] En eixa época, numerosos edificis i mansions d'estil europeu varen ser construïts en concessions, moltes de les quals estan ben conservades hui en dia. Despuix de la fundació de la República Popular China, Tianjin va sofrir una depressió per la política del govern central i el terremot de Tangshan, pero es va recuperar a partir de 1990.[4]
En l'actualitat, Tianjin és una ciutat de dos núcleus, en la seua àrea urbana principal (incloent la ciutat vella) situada a lo llarc del riu Hai, que conecta en els rius Groc i Yangtsé via el Gran Canal i Binhai, un nou núcleu urbà situat a l'est de la Ciutat Vella de Tianjin (ubicada en el carrer Guluo, 天津老城, en pinyin: Tuānjīn Lǎochéng) en la costa de la mar de Bohai. A finals de 2010, al voltant de 285 empreses Fortune 500 han establit la seua base en Binhai, que és un nou pol de creiximent en China i és un centre de l'indústria alvançada i l'activitat financera.[5]
Història
[editar | editar còdic]El terreny a on es troba actualment Tianjin va ser format en temps prehistòrics per la sedimentación de varis rius que desemboquen en el golf de Bohai, inclós el riu Groc.
L'obertura del Gran Canal de China durant la dinastia Sui va impulsar el desenroll de Tianjin en un centre comercial. Fins a 1404, Tianjin es va cridar «Zhigu» (直沽) que significa port recte. En eixe any, l'emperador Yongle renombró la ciutat com Tianjin, que significa ‘la bassa celestial’, per a indicar-li a l'emperador (fill del cel) vadear el riu en eixe punt. Més vesprada, una fortalea va ser establida en Tianjin, coneguda com «Tianjin Wei» (天津卫), el ‘Fort de Tianjin’.
Ya en el X, es parla de Tianjin com un punt important per a almagasenar mercaderies procedents d'atres costes. En l'any 1604 es va construir una muralla al voltant de la ciutat que li va permetre seguir prosperant.
Tianjin va ser promoguda a una prefectura en 1725. El comtat de Tianjin va ser establit en virtut de la prefectura en 1731.
Durant la segona guerra de l'Opi en 1858, la ciutat va ser presa per les tropes franc-britàniques. En 1901, per l'intervenció en l'Alçament dels bóxers, la ciutat va quedar governada per representants de les nacions ocupants (Imperi Rus, Imperi Britànic, Imperi del Japó, Imperi Alemà, França, Estats Units, Imperi austrohúngaro i el Regne d'Itàlia). Encara que la ciutat passara a estar governada a partir de 1902 per autoritats Qing, fins a finalisar la Segona Guerra Mundial, les nacions ocupants no varen renunciar formalment a la titularitat de les concessions de 1901; per eixemple Itàlia ho faria en 1947 en la firma del Tractat de París.
En 1945, Tianjin es va convertir en una base de tropes nortamericanes. En decembre de 1946, la violació per part d'un soldat d'una estudiant de Pequín va provocar les protestes dels habitants de la ciutat que varen desembocar en la retirada de les tropes en 1947.
Les tropes comunistes varen entrar en la ciutat el 15 de giner de 1949. Des de llavors, Tianjin ha segut una municipalitat llevat en el periodo comprés entre 1958 i 1967 en que va formar partix integrant de la província d'Hebei.
Economia
[editar | editar còdic]El PIB nominal de Tianjin consistia de ¥1.437 mil billó (US$231,8 mil millons) en 2013, en un increment anual del 12,5 %.[6] La renda per càpita va ser de ¥31.600 en 2004. El sector de manufactura va ser el sector més gran (53,2 %) i de major creiximent (19,8 %) de l'economia de Tianjin. L'ingrés per càpita urbà va ser de ¥11.467, el qual va presentar un increment real d'11,2 % sobre l'any anterior. L'ingrés per càpita rural va ser de ¥6.525, el qual va tindre un increment real d'11,3 % sobre l'any anterior.[7]
Un 40 % del territori de la municipalitat està destinat a cultius. Els principals productes de la zona són el blat, arròs i dacsa. La peixca és un atre punt fort de l'economia de la zona.
Tianjin té també importants pous de petròleu aixina com extenses salines. Hi ha mines de manganeso i de bor. Les indústries més importants de la municipalitat són indústries petroquímiques, textils, automovilístiques i de manufactura de metal.
Zones de desenroll
Per a obrir-li pas a les inversions estrangeres la ciutat conta en certa àrees especials anomenades zones de desenroll econòmic i tecnològic.
- Tianjin Airport International Logistics Zone
- Tianjin Economic & Technological Development Area
- Tianjin Baodi Economic and Technological Development Area
- Tianjin Export Processing Zone
- TEDA Western Zone
- Tianjin Port Free Trade Zone
- Tianjin Tanggu National Marine High-Tech Development Area
- Nangang Industrial Zone
Telecomunicacions
[editar | editar còdic]L'estació de radiodifusió de Tianjin (天津人民广播电台 TPBS) és el grup radial més gran de la ciutat, actualment conta en 15 emissores de gran varietat.[8]
Este grup també té una ret de canals anomenada Tianjin Televisió (天津电视台 TJTV) inaugurada el 20 de març de 1960 en el canal Tianjin Binhái (天津滨海), l'1 de giner de 2011 va inaugurar el seu canal més recent cridat Tianjin Compres (天津购物),aplegant aixina a 11 canals.[9]
- Tianjin Satellite Channel (天津卫视)
- Tianjin Coastal Channel (天津滨海)
- Tianjin Art Channel (天津文艺)
- Tianjin Science and Education Channel (天津科教)
- Tianjin Drama Channel (天津影视)
- Tianjin Sports Channel (天津体育)
- Tianjin City Channel (天津都市)
- Tianjin Children's Channel (天津少儿)
- Tianjin Public Channel (天津公共)
Els periòdics de major distribució i renom són el Tianjin Daily i el Jin Wan Bao, propietat del grup Tianjin Daily Newspaper i del grup Jinwan Mass Mija, respectivament. Hi ha tres edicions que circulen en anglés Jin,[10] Tianjin Plus[11] i Business Tianjin.[12]
Transport
[editar | editar còdic]- Metro de Tianjin.
- Llínea d'Alta Velocitat Pequín-Tianjin.
- Estació de ferrocarril de Tianjin
- Aeroport Internacional de Tianjin Binhai.
Demografia
[editar | editar còdic]A finals de 2009, la població de la municipalitat de Tianjin va ser 12,28 millons, dels quals 9,8 millons eren titulars residencials de hukou (hukou, residència permanent, 户籍制度). Entre els residents permanents en Tianjin, 5,99 millons eren de zones urbanes, i 3,81 millons eren de zona rural. La població creixerà a 14 millons (dels quals 11,5 millons seran de la població urbana).
La majoria dels residents de Tianjin són chinencs han. Hi ha també 51 dels 55 grups chinencs ètnics que viuen en Tianjin. Les principals minories són hui, coreans, manchúes i mongoles.
| Grups ètnics en Tianjin (2000) | ||
|---|---|---|
| Ètnia | Població | Percentage |
| Han | 9 581 775 | 97,29 % |
| Hui | 172 357 | 1,75 % |
| Manchú | 56 548 | 0,57 % |
| Mongoles | 11 331 | 0,12 % |
| Coreana | 11 041 | 0,11 % |
| Zhuang | 4 055 | 0,041 % |
| Tujia | 3 677 | 0,037 % |
Geografia
[editar | editar còdic]Està situada al nort del Gran Canal de China. Llimita en la província d'Hebei, la municipalitat de Pequín i en el mar de Bohai. El punt més alt se situa en el pico Jiushanding de 1078 metros d'altura.
El clima de Tianjin és humit en estiu, pels monsons, i fret i sec en hivern. Gran part de les precipitacions es produïxen en els mesos de juliol i agost. La majoria de la població és de l'ètnia han, que conviuen en membres d'atres ètnia com els hui o els mongoles.
En les seues costes està el principal port del nort de China per lo que sempre ha segut considerat un punt estratègic, inclús per les potències estrangeres que ho utilisaven com a entrada a Pequín durant els sigles XIX i principis de el XX.
Clima
[editar | editar còdic]Tianjin conta en un clima perfectament diferenciat per les quatre estacions, influenciat pel monsó, típic d'Àsia Oriental, en hiverns frets, ventosos i molt secs que reflectixen l'influència del gran anticiclón de Siberia; mentres que els estius són calorosos i humits pel monsó. La primavera en la ciutat és seca i ventosa, de tant en tant es veuen les tormentes d'arena que bufen des del desert de Gobi, capaços de durar varis dies. La temperatura mija mensual de 24 hores oscila entre -3,4 °C en giner i 26,8 °C en juliol, en una mija anual de 12,90 °C. En un percentage mensual de sol possible que oscila entre el 48 % en juliol i el 61 % en octubre, la ciutat rep 2522 hores de sol anualment. Tenint una baixa precipitació total anual de 511 milímetros (20.1 polzades), i casi tres quintes parts en juliol i agost sol, la ciutat es troba dins de la zona semiárida, en parts del municipi en un clima continental humit (Köppen Dwa/BSk, respectivament).[13]
Les temperatures extremes són -23 °C i 40 °C.[14]
Districtes
[editar | editar còdic]
El municipi de Tianjin es dividix en 16 districtes.
6 Districtes centrals:
- Heping (和平区）
- Hebei （河北区）
- Hedong （河东区）
- Hexi （河西区）
- Nankai（南开区）
- Hongqiao（红桥区）
4 Districtes afores del centre:
- Jinnan （津南区）
- Dongli （东丽区）
- Xiqing （西青区）
- Beichen （北辰区）
5 Districtes perifèrics:
- Baodi （宝坻区）
- Wuqing （武清区）
- Jizhou （蓟州区）
- Jinghai （静海区）
- Ninghe （宁河区）
1 Districte de nivell nacional (declarat per estat):
- Nova Àrea de Binhái (滨海新区）
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]Carrer de l'Antiga Cultura de Tianjin
[editar | editar còdic]Una de les majors atraccions de la ciutat és el Carrer de l'Antiga Cultura de Tianjin (天津古文化街, en pinyin: Tuānjīn Gǔwénhuàjiē), inaugurada en 1986.
Temple Budiste Dabei
[editar | editar còdic]Compost per un monasteri antic i un de nou, el Temple de Dabei és conegut per ser l'únic dins de Tianjin que oferix aliments completament vegetarians.
Carrer Italià de Tianjin
[editar | editar còdic]Per haver segut una concessió italiana, Tianjin oferix un espai italià en restaurants, tendes i atres activitats d'oci.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]Tianjin està hermanada en:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundéu. ««sede i subsedes dels jocs olímpics de Pequín, grafia correcta»». Consultat el 8 de setembre de 2015.
- ↑ «2015年天津市国民经济和社会发展统计公报-新闻中心-北方网». news.enorth.com.cn. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2016. Consultat el 6 de març de 2016.
- ↑ «历史沿革». 天津政务网. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2009. Consultat el 24 d'agost de 2010.
- ↑ 天津河北人才被空吸 本地发展缓慢世界罕见，搜狐网，2010年8月20日
- ↑ «National Economic and Technological Development Zones-China.org.cn». www.china.org.cn. Consultat el 2023-08-21.
- ↑ "2013年天津全市生产总值14370.16亿元", Beifang, 21 de giner de 2014.
- ↑ Statistics, 天津政务网
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2012. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2015. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- ↑ https://web.archive.org/web/20120716150021/http://www.jinmagazine.com.cn/index/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2011. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2012. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- ↑ Peel, M. C. and Finlayson, B. L. and McMahon, T. A. (2007). "Updated world map of the Köppen-Geiger climate classification". Hydrol. Earth Syst. Sci. 11: 1633–1644.
- ↑ «Extreme Temperatures Around the World». Consultat el 28 d'agost de 2010.
- ↑ «Cali va firmar un "pacte de germandat" en Tianjin, ciutat de la República de China» (en espanyol). elpais.com.co. Consultat el 2022-03-23.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tianjin.- Tianjin (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tianjin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.