Bor
El bor és un element químic semimetal que es troba en forma de pols cristalisat que recorda al diamant.
El seu símbol és Bo i el seu pes atòmic és 5.
És usat com a catalisador industrial i en l'indústria nuclear i en medicina.
Característiques[editar | editar còdic]
El bor és un element en vacants electròniques en ´'orbital; per això presenta una acusada apetència d'electrons, de modo que els seus composts es comporten a sovint com a àcit de Lewis, reaccionant en rapidea en substàncies riques en electrons.
Entre les característiques òptiques d'este element, s'inclou la transmissió de radiació infrarroja. A temperatura ambiente, la seua conductivitat elèctrica és chicoteta, pero és bon conductor de l'electricitat si es troba a una temperatura alta.
Este metaloide té la més alta resistència a la tracció entre els elements químics coneguts; el material fos en arc té una resistència mecànica entre 1.600 i 2.400 MPa.
El nitrur de bor, un aïllant elèctric que conduïx la calor tan ben com els metals, s'ampra en l'obtenció de materials tan durs com el diamant. El bor té ademés qualitats lubrificants similars al grafit i compartix en el carbono la capacitat de formar rets moleculars per mig d'enllaços covalents estables.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gogotsi, Y. G. and Andrievski, R.A. (1999). Materials Science of Carbides, Nitrides and Borides. Springer. pp. 270-270. ISBN 0792357078
- Laubengayer, A. W.; Hurd, D. T.; Newkirk, A. E.; Hoard, J. L. (1943). «Boron. I. Preparation and Properties of Pure Crystalline Boron». Journal of the American Chemical Society 65: 1924-1931. doi:10.1021/ja01250a036
- Solozhenko, V. L.; Kurakevych, Oleksandr O.; Le Godec, Yann; Mezouar, Mohamed (2009). «Ultimate Metastable Solubility of Boron in Diamond: Synthesis of Superhard Diamondlike BC5». Phys. Rev. Lett. 102: 015506
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bor.
