Sarre
Sarre (en alemán: Saarland, Plantilla:AFI-de) és un dels setze estats federats d'Alemània, el quarto de menor extensió despuix de Bremen, Hamburc i Berlín. El seu nom deriva del riu Sarre i està situat entre Luxemburc i la regió francesa de Gran Este, territoris en els que està experimentant una creixent convergència gràcies a l'espai de cooperació transfronterizo denominat Saar-Lor-Lux.
Història
[editar | editar còdic]Abans de la Primera Guerra Mundial
[editar | editar còdic]
El Sarre és el resultat d'una regulació del tractat de Versalles i va ser creat en 1919. Abans de la seua creació, mai va existir una unitat administrativa comparable.
La regió del Sarre va ser territori a on es varen assentar les tribus cèltiques dels tréveros i els mediomátricos. El restant més impressionant d'esta época són els restants d'una fortalea de refugi en Otzenhausen en el nort del Sarre. En el I l'Imperi romà va fer d'esta regió partix de la seua província de la Galia Bèlgica, despuix de la conquista per Juliol César en l'any 58 a. C.
La població celta es va mesclar en els immigrants romans. La regió va obtindre riquea, que pot vore's encara en els restants de les viles i poblats romans. El domini romà va terminar quan els francs varen conquistar el territori en el V. Durant els següents 1300 anys, la regió va compartir l'història del regne dels francs, l'Imperi carolingio i del Sacre Imperi Romà Germànic. Durant l'Edat Mija, va pertànyer a França en la dinastia merovingia (sigles V a el VIII), aixina com durant la dinastia carolingia (sigles VIII i IX) fins al 843, en que com a conseqüència del Tractat de Verdún va conformar (junt en atres territoris) l'Estat recent creat cridat Lotaringia. Desintegrada la Lotaringia, el territori del Sarre va ser disputat entre francesos, alemans, borgoñones francòfons i austríacs germanófonos.
La regió del Sarre es va dividir en varis territoris menors, alguns dels quals varen ser governats per sobirans de regions propenques. El més important dels governants locals varen ser els comtes de Nassau-Saarbrücken. Dins del Sacre Imperi Romà Germànic estos territoris varen guanyar un ampli grau d'independència, amenaçats, no obstant, pels reis francesos, els qui varen buscar, de el XVII en avant, incorporar tots els territoris de la vora occidental del riu Rin i repetidament varen invadir la zona en 1635, en 1676, en 1679 i en 1734, ampliant el seu regne fins al riu Sarre i establint la ciutat i fortalea de Sarrelouis en 1680 (palau, fortificació i ciutat dissenyats per l'ingenier francés Vauban), que encara hui testifiquen en el seu nom l'agitada història del Sarre.
Despuix de la guerra de successió espanyola, en la que els francesos varen conseguir impondre la dinastia Borbònica en el tro d'Espanya, el Sarre va passar novament a ser territori alemà.
No va ser el rei de França, sino els eixèrcits de la Revolució francesa els qui varen acabar en l'independència dels estats en la regió del Sarre. Despuix de 1792 varen conquistar la regió i varen fer d'ella partix de la República francesa. Seria la primera volta que canviara de dependència en els últims doscents anys. Li seguirien atres sèt canvis, producte de les disputes fronterices entre França i Alemània. Produïda la Revolució francesa, els eixèrcits europeus varen invadir França. La contraofensiva francesa no solament va expulsar als invasores que pretenien intervindre en assunts interns, sino que ademés els eixèrcits revolucionaris francesos varen creuar les fronteres i varen ocupar els territoris adjacents, entre ells el Sarre.
Mentres una tira en l'oest pertanyia al departament de Mosela, el centre en 1798 va passar a formar part del departament de Sarre, i l'est va ser part del departament de Mont-Tonnerre. El segon canvi de dependència es va produir en 1814, quan el Sarre va tornar a Alemània despuix de les guerres napoleòniques, despuix del Congrés de Viena. La major part d'ella es va convertir en part de la província del Rin prusiana. Una atra part en l'est, que es correspon en lo que és l'actual districte de Saarpfalz, va ser adjudicada al regne de Baviera. Una chicoteta part en el noreste va ser governada pel duc de Oldemburgo.
El 31 de juliol de 1870, l'emperador francés Napoleón III va ordenar l'invasió creuant el riu Sarre per a prendre Saarbrücken. Els primers tirs de la guerra franc-prusiana de 1870/71 es varen disparar en els alts de Spichern, al sur de Saarbrücken. Es varen produir en este periodo el tercer i quart canvi de dependència de la regió. Aixina, en 1870 el Sarre va ser ocupat pels francesos en intenció de hostigar als alemans, pero no per molt temps: les forces alemanes varen desestajar als francesos i varen acabar guanyant eixa guerra. La regió del Sarre va passar a formar part del Imperi alemà l'existència del qual va començar el 18 de giner de 1871.
Periodo de entreguerras i Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Territori de la Conca del Sarre.
En 1919 es va produir el quint canvi de dependència del Sarre. Despuix de la derrota d'Alemània en la Primera Guerra Mundial, el territori va passar a ser administrat per la Societat de Nacions. En 1920 el Saargebiet va ser ocupat pel Regne Unit i França baixe les previsions del Tractat de Versalles. La zona ocupada incloïa porcions de la província del Rin prusiana i el Palatinado Renano bavar. En la pràctica, la regió era administrada per França, que es va dedicar a l'explotació econòmica del territori. En 1920 açò va ser formalisat per un mandat de quinze anys de la Societat de les Nacions.
En 1933, un considerable número de comunistes i atres oponents polítics al Nacionalsocialismo varen fugir al Sarre, puix era l'única part d'Alemània que quedava fòra de l'administració nacional despuix de la Primera Guerra Mundial. Com a resultat, grups antinazis es varen movilisar per a que el Sarre seguira baix administració francesa. No obstant, en la major part de la seua població ètnicament alemana, tals punts de vista eren considerats sospitosos o inclús susceptibles de ser considerats com a traïció, i per lo tant varen trobar poc respal.
Quan va terminar el determini de quinze anys original, es va celebrar un plebiscit en el territori el 13 de giner de 1935: el 90.8 % dels que varen votar varen favorir el regrés a Alemània. Aixina es va produir el sext canvi de dependència en doscents anys. El Sarre és tornat a Alemània (despuix de 15 anys d'administració francesa per fideicomiso de la Societat de Nacions).[1]
Despuix del referèndum, l'1 de març de 1935, Josef Bürckel va ser nomenat comissionat del Reich alemà per al reintegrament (Reichskommissar für die Rückgliederung dones Saarlandes). Quan es va considerar terminada la reincorporació, es va canviar el seu títul (despuix del 17 de juny de 1936) pel de Reichskommissar für dones Saarland. En setembre de 1939, en resposta a l'invasió de Polònia per Alemània, forces franceses varen invadir el Sarre en una tíbia ofensiva, ocupant alguns pobles i trobant poca resistència, abans de retirar-se. Es va fer un atre canvi despuix del 8 d'abril de 1940 a Reichskommissar für die Saarpfalz; finalment, despuix de l'11 de març de 1941, va ser Reichsstatthalter en la "Westmark" (nou nom de la regió, que significava "Marca o frontera occidental"). Josef Bürckel va morir el 28 de setembre de 1944 i li va succeir Willi Stöhr, que va seguir en el càrrec fins que la regió va ser ocupada per l'alvanç de forces nortamericanes en març de 1945.
El sèptim i últim canvi de dependència del Sarre es va produir en 1945. Despuix de la Segona Guerra Mundial i l'invasió de França pels eixèrcits alemans, els francesos varen ocupar novament el territori[2] (per mandat de les Nacions Unides).
Història posterior a la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic].svg)
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el Sarre va passar per ocupació i administració francesa de nou, com el Protectorat del Sarre.
En el seu discurs "Reafirmación de la política sobre Alemània", realisat en el 6 de setembre de 1946, el Secretari d'Estat dels Estats Units James F. Byrnes va afirmar el motiu nortamericà de separar al Sarre d'Alemània: "Els Estats Units no senten que puga negar-se a França, que ha segut invadida tres voltes per Alemània en 70 anys,[nota 1] la seua pretensió al territori del Sarre" (vore també pla Morgenthau per als propòsits dels EE. UU. i el Regne Unit en relació en el Sarre).
De 1945 a 1951, es va seguir una política de desarmament industrial en Alemània pels Aliats (vore els plans industrials per a Alemània). Com a part d'esta política, es varen posar llímits en els nivells de producció, i les indústries del Sarre varen ser desmantellades, com en el Ruhr, encara que principalment en el periodo anterior a la seua separació (vore també la carta de 1949 del ministre d'assunts exteriors britànic Ernest Bevin al seu homòlec francés Robert Schuman, urgiendo que es reconsiderara la política de desmantellament).
En 1948, el govern francés va establir l'universitat del Sarre baixe els auspicis de l'universitat de Nancy. És la principal universitat en el Bundesland, sent l'atra la HTW.
El protectorat del Sarre va ser dirigit per un governador militar des del 30 d'agost de 1945: Gilbert Yves Edmond Grandval (n. 1904 - m. 1981), que va permanéixer, l'1 de giner de 1948, com Alt Comissionat, i de giner de 1952 a juny de 1955 com el primer dels dos embaixadors francesos, sent el seu successor Éric de Carbonnel (n. 1910 - m. 1965) fins a 1956.
Pero es va permetre al Sarre una administració regional des de molt pronte. Del 31 de juliol de 1945 al 8 de juny de 1946, va haver un president del govern, Hans Neureuther, sense adscripció a cap partit. Les primeres eleccions lliures del consell municipal es varen celebrar en setembre de 1946, quan la formació de partits polítics és autorisada per les autoritats militars franceses. A l'any següent, els regidors varen adoptar una constitució del Sarre. Va haver un president de la comissió d'administració (fins al 15 de decembre de 1947, provisional), Erwin Müller (1906-1968), sense adscripció a cap partit, que va desenrollar el seu càrrec entre el 8 de juny de 1946 fins a 20 de decembre de 1947. La regió es convertix de fet en un verdader Estat sobirà, pero pròxim als interessos de França (vore Protectorat del Sarre). També és l'any en que es va reemplaçar el Reichsmark pel Marque del Sarre. En 1948 es va crear el Franco del Sarre, moneda que va circular en este lloc fins a 1959.
Es varen succeir ministres presidents (com en qualsevol un atre Bundesland):
- 20 de decembre de 1947 - 29 d'octubre de 1955: Johannes Hoffmann (1890-1967), CVP
- 29 d'octubre de 1955 - 10 de giner de 1956: Heinrich Welsch (1888-1976), independent
- 10 de giner de 1956 - 4 de juny de 1957: Hubert Ney (1892-1984), CDU
Segons el Pla Monnet França va intentar obtindre control econòmic de les zones industrials alemanes en grans depòsits de carbó i de minerals que no estaven en mans soviètiques: el Ruhr i la zona del Sarre. Intents d'obtindre el control de la regió del Ruhr o de internacionalizarla permanentment (vore Autoritat internacional per al Ruhr), varen ser abandonats en 1951 en l'acort alemà de posar en comú els seus recursos de carbó i minerals (Vore la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) a canvi de ple control polític del Ruhr. L'intent francés de guanyar el control sobre el Sarre va tindre més èxit en aquella época, no terminant els últims vestigis de l'influència econòmica francesa fins a 1981. França no es anexionó el Sarre, ni va expulsar a la població local alemana, en oposició a lo que va ocórrer en l'Alta Silesia quan va ser anexionada per Polònia en 1949 d'acort en el tractat de pau entre Polònia i l'Alemània Oriental (vore també Ocupació aliada d'Alemània).
En 1953 la FIFA autorisa a la selecció sarrena de fútbol a enfrontar-se al equipe nacional d'Alemània en el marc de les eliminatòries del mundial de fútbol de l'any següent.
L'acort de París del 23 d'octubre de 1954 estipula el final del règim d'ocupació sobre Alemània Occidental i definix l'estatut del Sarre com a territori europeu en referència a les –en eixe llavors– naixents institucions europees actualment compreses en l'Unió Europea (UE).[3] Va ser firmat com un acort entre els dos països (Alemània i França) el 23 d'octubre de 1954 com un dels Acorts de París. No obstant, en 1955, els habitants del Sarre varen rebujar l'estatut via referend,[4] celebrat el 23 d'octubre, per un 67,7 %, en lo que Saarbrücken pert tota possibilitat de convertir-se en capital europea, deixant a Brusseles dita condició.
El 27 d'octubre de 1956, el Tractat del Sarre va declarar que el Sarre devia poder unir-se a la República Federal d'Alemània, lo que va fer l'1 de giner de 1957. Es va produir aixina l'octau canvi de dependència en doscents anys. Conforme als acorts de Luxemburc, firmats per França i Alemània, el Sarre torna a Alemània (transcorreguts 12 anys baix administració francesa per mandat de les Nacions Unides).[5]
Esta va ser l'última frontera significativa internacional que va canviar en Europa fins a la caiguda dels règims d'influència soviètica. A la reunificación del Sarre en la República Federal d'Alemània es diu, a voltes, la Kleine Wiedervereinigung ("menuda reunificación"), en contrast en l'absorció posterior a la guerra freda, de la RDA). Inclús despuix de la reunificación, el franc del Sarre va permanéixer com a moneda del territori fins que va ser reemplaçada pel marc alemà el 7 de juliol de 1959. El tractat del Sarre va establir que el francés, i no l'anglés com en el restant d'Alemània, devia seguir sent la primera llengua estrangera ensenyada en les escoles del Sarre; açò va seguir complint-se inclús quan va deixar de ser obligatori.
Des de 1971, el Sarre ha segut membre del SaarLorLux, una eurorregión creada en el Sarre, Lorena, Luxemburc, Renania Palatinado, i Regió valona.
Geografia
[editar | editar còdic]L'estat de Sarre voreja en la frontera francesa (el departament de Mosela, que forma part de la regió francesa de Lorena) al sur i a l'oest, voreja en Luxemburc a l'oest i en Renania-Palatinado al nort i a l'est.
Rep el seu nom pel riu Sarre, tributari del riu Mosela (a la seua volta afluent del Rin), que recorre este estat des del sur fins al noroest. Una tercera part de la superfície del Sarre està coberta per boscs, un dels majors percentages en Alemània. L'estat és majorment montanyós; la seua montanya més alta és el Dollberg en una altura de 695,4 m.
La major part dels seus habitants viuen entorn a l'aglomeració urbana que forma la seua capital, Saarbrücken, junt a la frontera francesa.
Està dividit en 6 districtes:
Demografia
[editar | editar còdic]Les ciutats més importants són Saarbrücken, Saarlouis, Neunkirchen, Homburgo (Homburg), Völklingen, Sankt Ingbert i Merzig.
Són catòlics un 64,1 % de la població,[6] i evangèlic-luteranos, un 19,6 %.[7]
Economia
[editar | editar còdic]En 2003, Sarre va registrar el dinamisme econòmic més puixant d'Alemània.[8] També va registrar el creiximent econòmic més vigoroso del país entre 2004 i 2006.[9]
Cultura
[editar | editar còdic]
La ciutat de Völklingen està marcada per l'indústria siderúrgica fundada en 1873, que la va convertir en un dels principals productors d'acer de l'Imperi alemà. La fàbrica va ser desactivada en 1986 i transformada en un museu industrial, i en 1995 va ser classificada en la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[10]
En el Sarre, la població ampra l'alemà estàndar i una variant local dialectal alemana semblant al luxemburgués i als dialectes germans del departament del Mosela (o Lorena Moselana). Aixina mateix, un percentage significatiu de la població és bilingüe en el francés, llengua d'us oficial en els dos països en els que llimita.
A principis de la década de 1950, Sarre va participar en els Jocs Olímpics de 1952 en la seua pròpia delegació. En tant, la selecció de fútbol del Sarre va disputar el torneig de classificació a la Copa Mundial de Fútbol de 1954
Vore també
[editar | editar còdic]- Imperi gal
- Relacions franc-alemanes
- Cronologia de l'Unió Europea
- Protectorat del Sarre
- Territori de la Conca del Sarre
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «III Reich: Dictadura Nacionalsocialista (1933-1945)» (en espanyol). Deutsche Welle 13.01.2007. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «1945: Sarre tornou-es francês» (en portugués). Deutsche Welle. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «1954: Assinatura dos Tractats de Paris» (en portugués). Deutsche Welle. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «Sarre comemora 50 anos de plebiscit» (en portugués). Deutsche Welle 23.10.2005. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «Els lleons de Sarrebruck» (en espanyol). Deutsche Welle 05.11.2003. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ Iglésia Catòlica. [enllaç trencat]
- ↑ Iglésia Evangèlica en Alemània (EKD). http://www.ekd.de/download/kirchenmitglieder_2007.pdf
- ↑ «Baviera té el millor nivell econòmic» (en espanyol). Deutsche Welle 29.07.2003. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «¿On es viu millor en Alemània?» (en espanyol). Deutsche Welle 19.08.2007. Consultat el 5 d'abril de 2008.
- ↑ «Sarre» (en portugués). Deutsche Welle 13.06.2003. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2008. Consultat el 5 d'abril de 2008.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sarre.
- Estadístiques
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.