Invasió de Polònia

La invasió de Polònia, també coneguda com la Campanya de Setembre, Campanya Polaca, guerra de Polònia de 1939, i guerra de defensa de Polònia de 1939 (1 de setembre-6 d'octubre de 1939), va anar un atac conjunt contra la Segona República polaca per part de l'Alemània nazi, la República Eslovaca, i l'Unió Soviètica; que va marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial. l'invasió alemana va començar l'1 de setembre de 1939, una semana despuix de la firma del Pacte Ribbentrop-Mólotov entre Alemània i l'Unió Soviètica, i un dia en acabant de que el Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica haguera aprovat el pacte. Els soviètics varen invadir Polònia el 17 de setembre. La campanya va terminar el 6 d'octubre en la divisió i anexió per part d'Alemània i l'Unió Soviètica de tota Polònia segons els térmens del Tractat Germà-Soviètic d'Amistat, Cooperació i Demarcació. L'invasió també es coneix en Polònia com a campanya de setembre (Plantilla:Lang-pl) o guerra defensiva de 1939 (Plantilla:Lang-pl) i en Alemània com a campanya de Polònia (en alemán: Überfall auf Polen, Polenfeldzug).

Les forces alemanes varen invadir Polònia des del nort, sur i oest el matí següent al incident de Gleiwitz. Les forces de l'eixèrcit eslovaco varen alvançar junt als alemans en el nort d'Eslovàquia. A mida que la Wehrmacht alvançava, les forces polaques es retiraven de les seues bases d'operacions alvançades propenques a la frontera entre Alemània i Polònia cap a llínees de defensa més establides a l'est. Despuix de la derrota polaca a mitan de setembre en la batalla de Bzura, els alemans varen obtindre una ventaja indiscutible. Les forces polaques llavors es varen replegar al surest a on es varen preparar per a una llarga defensa de la Cap de Pont Rumana i varen esperar el respal i recobre de França i el Regne Unit. El 3 de setembre, basant-se en els seus acorts d'aliança en Polònia, el Regne Unit i França varen declarar la guerra a Alemània; al final la seua ajuda a Polònia va ser molt llimitada. França va invadir una menuda part d'Alemània en l'Ofensiva del Sarre, i l'eixèrcit polac va ser efectivament derrotat inclús ans que la Força Expedicionaria Britànica fora transportada a Europa, en el gros de la BEF en França a finals de setembre.

El 17 de setembre, l'Eixèrcit Rojo soviètic va invadir Polònia Oriental, el territori més allà de la Llínea Curzon que caïa en la "esfera d'influència" soviètica segons el protocol secret del Pacte Mólotov-Ribbentrop; açò va deixar obsolet el pla de defensa polac. Enfrontat a un segon front, el govern polac va aplegar a la conclusió de que la defensa del cap de pont rumana ya no era viable i va ordenar una evacuació d'emergència de totes les tropes a Romania neutral. El 6 d'octubre, despuix de la derrota polaca en la batalla de Kock, les forces alemanes i soviètiques es varen fer en el control total de Polònia. L'èxit de l'invasió va marcar el fi de la Segona República Polaca, encara que Polònia mai es va rendir formalment.

El 8 d'octubre, despuix d'un periodo inicial d'administració militar, Alemània es anexionó directament l'oest de Polònia i l'antiga Ciutat Lliure de Dánzig i va posar el restant del territori baix l'administració del recent establit Govern General. L'Unió Soviètica anexionó les seues zones recent invadides a Bielorusa i Ucrània i de colp i repent va iniciar una campanya de sovietización. Despuix de l'invasió, un colectiu d'organisacions de resistència clandestines va formar l'Estat Secret Polac en el territori de l'antic Estat polac. Molts dels exiliats militars que varen escapar de Polònia es varen unir a les Forces Armades polaques en Occident, una força armada lleal al Govern polac en l'exili.

Antecedents

Artícul principal → Causes de la Segona Guerra Mundial.

El 30 de giner de 1933, el Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà, baixe el seu líder Adolf Hitler, va aplegar al poder en Alemània. Encara que alguns elements dissidents dins de la República de Weimar havien intentat durant molt temps anexionarse territoris pertanyents a Polònia, va ser una idea pròpia d'Hitler i no una realisació de cap pla de Weimar anterior a 1933 per a invadir i dividir Polònia, anexionar Bohemio i Àustria, i crear satèlit o Estat títaro econòmicament subordinats a Alemània. Com a part d'esta política a llarc determini, Hitler va perseguir al principi una política d'acostament a Polònia, intentant millorar l'opinió en Alemània, que va culminar en el Pacte de no agressió germà-polac de 1934. Anteriorment, la política exterior d'Hitler va treballar per a debilitar les relacions franc-polaques i va intentar maniobrar per a que Polònia s'unira al Pacte Antikomintern, formant un front de cooperació contra l'Unió Soviètica. A Polònia se li concediria territori al noreste d'Ucrània i Bielorússia si accedia a fer la guerra contra l'Unió Soviètica, pero les concessions que s'esperava que feren els polacs significaven que la seua pàtria passaria a dependre en gran mida d'Alemània, funcionant com a poc més que un estat client. Els polacs temien que la seua independència es vera totalment amenaçada; històricament Hitler ya havia denunciat el dret de Polònia a l'independència en 1930, escrivint que els polacs i els checs eren una "gentola que no val ni un penic més que els habitants de Sudan o l'Índia. Cóm poden exigir els drets d'estats independents?".

La població de la Ciutat Lliure de Dánzig estava totalment a favor de l'anexió a Alemània, de la mateixa manera que molts dels habitants d'ètnia alemana del territori polac que separava l'exclavament alemà de Prusia Oriental del restant del Reich. El corredor polac constituïa un territori disputat durant molt temps per Polònia i Alemània, i estava habitat per una majoria polaca. El Corredor havia passat a formar part de Polònia despuix del Tractat de Versalles. Molts alemans també volien que la ciutat portuària de Dánzig i les seues afores (que comprenien la Ciutat Lliure de Dánzig) es reincorporaren a Alemània. La ciutat de Dánzig tenia una majoria alemana, i havia segut separada d'Alemània despuix de Versalles i convertida en la Ciutat Lliure nominalmente independent. Hitler va tractar d'utilisar açò com casus belli, una raó per a la guerra, revertir les pèrdues territorials posteriors a 1918, i en moltes ocasions havia apelat al nacionalisme alemà, prometent "lliberar" a la minoria alemana que encara es trobava en el Corredor, aixina com a Dánzig.

L'invasió va ser denominada per Alemània com la guerra defensiva de 1939 (Verteidigungskrieg) ya que Hitler va proclamar que Polònia havia atacat a Alemània i que "els alemans en Polònia són perseguits en un terror sanguinós i són expulsats de les seues llars. La série de violacions fronterices, insoportables per a una gran potència, demostren que els polacs ya no estan disposts a respectar la frontera alemana."

Polònia va participar en Alemània en la partició de Checoslovàquia que va seguir als Acorts de Munich, encara que no formava part de l'acort. Coaccionó a Checoslovàquia per a que entregara la regió de Český Těšín emetent un ultimàtum a tal efecte el 30 de setembre de 1938, que va ser acceptat per Checoslovàquia l'1 d'octubre. Esta regió era de majoria polaca i havia segut disputada entre Checoslovàquia i Polònia despuix de la Primera Guerra Mundial. L'anexió polaca de territori eslovaco (varis pobles de les regions de Čadca, Orava i Spiš) va servir més tarde com a justificació per a que l'Estat Eslovaco s'unira a l'invasió alemana.

Cap a 1937, Alemània va escomençar a aumentar les seues exigències sobre Dánzig, a l'hora que proponia la construcció d'una autopista extraterritorial, part del sistema Reichsautobahn, para conectar Prusia Oriental en Alemània pròpiament dita, que discorreria pel Corredor Polac. Polònia va rebujar esta proposta, tement que despuix d'acceptar estes demandes, quedaria cada volta més subjecta a la voluntat d'Alemània i en algun moment perdria la seua independència com havien fet els checs. Els líders polacs també desconfiaven d'Hitler. Els britànics també recelaban de la creixent força i asertividad d'Alemània, que amenaçava la seua estratègia d'equilibri de poder. El 31 de març de 1939, Polònia va formar una aliança militar en el Regne Unit i en França, en la creència de que l'independència i l'integritat territorial polaques serien defeses en el seu respal si es veren amenaçades per Alemània. Per un atre costat, el primer ministre britànic Neville Chamberlain i el seu ministre d'Assunts Exteriors, Lord Halifax, encara esperaven aplegar a un acort en Hitler respecte a Dánzig (i possiblement el Corredor Polac). Chamberlain i els seus partidaris creïen que es podia evitar la guerra i esperaven que Alemània acceptara deixar en pau el restant de Polònia. També estava en joc l'hegemonia alemana sobre Europa Central. En privat, Hitler va dir en maig que Dánzig no era la qüestió important per a ell, sino la busca del Lebensraum per a Alemània.

Ruptura de les conversacions

Davant l'aument de les tensions, Alemània va recórrer a una diplomàcia agressiva. El 28 d'abril de 1939, Hitler es va retirar unilateralment del pacte de no agressió germà-polac de 1934 i del Acort naval anglo-germà de 1935. Les conversacions sobre Dánzig i el corredor es varen trencar i varen passar mesos sense interacció diplomàtica entre Alemània i Polònia. Durant este periodo intermig, els alemans es varen enterar de que França i Gran Bretanya no havien conseguit una aliança en l'Unió Soviètica contra Alemània, i que l'Unió Soviètica estava interessada en una aliança en Alemània contra Polònia. Hitler ya havia donat órdens de preparar-se per a una possible "solució del problema polac per mijos militars" a través de l'escenari Cas Blanco.^{cita requerida}

En maig, en una declaració als seus generals mentres estaven en plena planificació de l'invasió de Polònia, Hitler va deixar clar que l'invasió no es produiria sense resistència com havia ocorregut en Checoslovàquia:

En menudes excepcions s'ha conseguit l'unificació nacional alemana. Atres èxits no poden conseguir-se sense derramamiento de sanc. Polònia sempre estarà del costat dels nostres adversaris... Dánzig no és l'objectiu. Es tracta d'ampliar el nostre espai vital en l'est, d'assegurar el nostre suministrament d'aliments i de resoldre el problema dels països bàltics. Per a dispondre d'aliments suficients cal tindre zones poc poblades. Per lo tant, no és qüestió de perdonar a Polònia, i la decisió seguix sent atacar Polònia a la primera oportunitat. No podem esperar que es repetixca lo de Checoslovàquia. Hi haurà lluita.

.

El 22 d'agost, poc més d'una semana abans de l'inici de la guerra, Hitler va pronunciar un discurs davant els seus mandos militars en l'Obersalzberg:

L'objectiu de la guerra és... destruir físicament a l'enemic. Per això he preparat, pel moment només en l'Est, els meus 'Caps de la Mort' en órdens de matar sense pietat ni misericòrdia a tots els hòmens, dònes i chiquets d'ascendència o llengua polaca. Només aixina podrem obtindre l'espai vital que necessitem.

En la sorpressiva firma del Pacte Mólotov-Ribbentrop el 23 d'agost, resultat de conversacions secretes nazi-soviètiques celebrades en Moscou, Alemània va neutralisar la possibilitat d'oposició soviètica a una campanya contra Polònia i la guerra es va fer imminent. De fet, els soviètics varen acordar no ajudar a França ni al Regne Unit en cas que entraren en guerra en Alemània per Polònia i, en un protocol secret del pacte, els alemans i els soviètics varen acordar dividir Europa Oriental, inclosa Polònia, en dos esferes d'influència; el terç occidental del país aniria a Alemània i els dos terços orientals a l'Unió Soviètica.

En un principi, l'assalt alemà devia començar a les 4:00 de la matinada del 26 d'agost. No obstant, el 25 d'agost es va firmar el pacte de defensa comú polac-britànic com a anex a l'aliança militar franc-polaca. En este acort, Regne Unit es comprometia a la defensa de Polònia, garantisant preservar l'independència polaca. Al mateix temps, els britànics i els polacs insinuaven a Berlín que estaven disposts a recomençar les conversacions, en absolut com Hitler esperava emmarcar el conflicte. Aixina, va vacilar i va pospondre el seu atac fins a l'1 de setembre, conseguint de fet detindre tota l'invasió "en ple bot".

No obstant, va haver una excepció: en la nit del 25 al 26 d'agost, un grup de sabotage alemà que no havia sentit res sobre un retart de l'invasió va realisar un atac contra el pas de Jablunkov i l'estació de ferrocarril de Mosty en Silesia. En el matí del 26 d'agost, este grup va ser rebujat per les tropes polaques. La part alemana va descriure tot açò com un incident "causat per un individu dement" (vejau incident de Jabłonków).

El 26 d'agost, Hitler va intentar dissuadir a britànics i francesos d'interferir en el conflicte que s'aveïnava, prometent inclús que les forces de la Wehrmacht es posarien a disposició de l'imperi britànic en el futur. Les negociacions varen convéncer a Hitler de que hi havia poques possibilitats de que els aliats occidentals declararen la guerra a Alemània, i inclús si ho feyen, per la falta de "garanties territorials" a Polònia, estarien disposts a negociar un compromís favorable a Alemània despuix de la seua conquista de Polònia. Mentrestant, l'aument del número de sobrevuelos d'avions de reconeiximent de gran altitut i els moviments transfronterizo de tropes indicaven que la guerra era imminent.

El 29 d'agost, incitada pels britànics, Alemània va emetre una última oferta diplomàtica, en el Fall Weiss encara pendent d'reprogramación. Eixa vesprada, el govern alemà va respondre en un comunicat que el seu objectiu no era només la restauració de Dánzig, sino també del Corredor Polac (que no havia format part anteriorment de les demandes d'Hitler), ademés de la salvaguarda de la minoria alemana en Polònia. Va dir que estaven disposts a iniciar negociacions, pero va indicar que un representant polac en poder per a firmar un acort tenia que aplegar a Berlín al sendemà, mentrestant elaboraria una série de propostes. El gabinet britànic es va alegrar de que s'haguera aplegat a un acort sobre les negociacions pero, conscient de cóm Emil Hácha havia segut obligat a firmar la renúncia del seu país en circumstàncies similars uns mesos abans, va considerar que l'exigència de l'arribada immediata d'un representant polac en plens poders per a firmar era un ultimàtum inacceptable. En la nit del 30 al 31 d'agost, el ministre alemà d'Assunts Exteriors Joachim von Ribbentrop va llegir una proposta alemana de 16 punts a l'embaixador Nevile Henderson. Quan l'embaixador va solicitar una còpia de les propostes per a transmetre-les al govern polac, Ribbentrop es va negar, alegant que el representant polac solicitat no havia aplegat a mijanit. Quan l'embaixador polac Lipski va ser a vore a Ribbentrop més vesprada, el 31 d'agost, per a indicar-li que Polònia estava favorablement disposta a les negociacions, va anunciar que no tenia plens poders per a firmar, i Ribbentrop li va despedir. Es va difondre llavors que Polònia havia rebujat l'oferta d'Alemània, i les negociacions en Polònia varen aplegar al seu fi. Hitler va emetre órdens per a que l'invasió començara poc despuix.

El 29 d'agost, el ministre polac d'Assunts Exteriors, Józef Beck va ordenar la movilisació militar, pero baixe la pressió de Regne Unit i França, la movilisació va ser cancelada. Quan es va iniciar la movilisació definitiva, esta va aumentar la confusió.

El 30 d'agost, l'Armada polaca va enviar la seua floteta de destructors a Regne Unit, eixecutant l'Operació Pequín. El mateix dia, el mariscal de Polònia Edward Rydz-Śmigłi va anunciar la movilisació de les tropes polaques. No obstant, va ser pressionat per a revocar l'orde pels francesos, que segons pareix encara esperaven un acort diplomàtic, sense donar-se conte de que els alemans estaven totalment movilisats i concentrats en la frontera polaca. Durant la nit del 31 d'agost, l'incident de Gleiwitz, un atac de falsa bandera contra l'estació de radi, va ser escenificat prop de la ciutat fronteriça de Gleiwitz en Alta Silesia per unitats alemanes que es varen fer passar per tropes polaques, com a part de la més àmplia Operació Himmler. El 31 d'agost, Hitler va ordenar que les hostilitats contra Polònia començaren a les 4:45 del matí següent. No obstant, en part per la paralisació anterior, Polònia finalment només va conseguir movilisar al voltant del 70% de les seues forces previstes (només uns 900.000 dels 1.350.000 soldats que tenia previst movilisar en primer orde), i debido a ello moltes unitats encara estaven formant-se o traslladant-se a les seues posicions designades en el front. La movilisació tardana va reduir la capacitat de combat de l'Eixèrcit polac en aproximadament 1/3.

Bibliografia

• Baliszewski, Dariusz. “Wojna sukcesów” (pl). Wprost (1141).
• Baliszewski, Dariusz. “Most honoru” (pl). Wprost (1138).
• Cooper, Matthew (1978). The German Army 1939–1945: Its Political and Military Failure, New York: Stein and Day. ISBN 978-0812824681.
• Corum, James S.. “The Luftwaffe's Campaigns in Poland and the West 1939–1940: A Case Study of handling Innovation in Wartime”. Security and Defence Quarterly 1 (1): 158–189. doi:10.35467/sdq/103158.
• Chodakiewicz, Marek Jan (2004). Between Nazis and Soviets: Occupation Politics in Poland, 1939–1947, Lexington Books. ISBN 978-0739104842.
• Ellis, John (1999). Brute Force: Allied Strategy and Tactics in the Second World War, 1st US edició, Viking Adult. ISBN 978-0670807734.
• Fischer, Benjamin B.. “The Katyn Controversy: Stalin's Killing Field”. Studies in Intelligence.
• Case White: The Invasion of Poland 1939, Oxford: Osprey Publishing. ISBN 978-1472834959.
• Goldman, Stuart D. (2012). Nomonhan, 1939; The Ret Army's Victory That Shaped World War II, Naval Institute Press. ISBN 978-1591143291.

• Hahn, Fritz. Waffen und Geheimwaffen dones deutschen Heeres 1933–1945, Koblenz: Bernard & Graefe. ISBN 978-3763758302.
• Hooton, I.R. (2007). Luftwaffe at War: Gathering Storm 1933–1939 (vol. I), London: Chevron/Ian Allan. ISBN 978-1903223710.
• (1996) Panzertruppen: The Complete Guide to the Creation & Combat Employment of Germany's Tank Force 1933–1942 (v. 1), Atglen: Schiffer. ISBN 978-0887409158.
• Kennedy, Robert M. (1980). The German Campaign in Poland (1939), Zenger. ISBN 978-0892010646.
• (1999) Refugees in an Age of Genocide, London; New York: Routledge. ISBN 978-0714647838.
• Lukas, Richard C. (2001). Forgotten Holocaust: The Poles Under German Occupation, 1939–1944, Hippocrene Books. ISBN 978-0781809016.
• Majer, Diemut (2003). Senar-Germans under the Third Reich: The Nazi Judicial and Administrative System in Germany and Occupied Eastern Europe, with Special Regard to Occupied Poland, 1939–1945, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0801864933.
• Moorhouse, Roger. Poland 1939: The Outbreak of World War II (Basic Books, 2020) popular history online review
• «Nazi Loss in Poland Plagau at 290,000», The New York Claves.
• Prazmowska, Anita J. (1995). Britain and Poland 1939–1943: The Betrayed Ally, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0521483858.
• Piotrowski, Tadeusz (1998). Poland's Holocaust: Ethnic Strife, Collaboration With Occupying Forces and Genocide in the Second Republic, 1918–1947, Jefferson, NC: McFarland & Company. ISBN 978-0786429134.
• Sanford, George (2005). Katyn and the Soviet Massacre of 1940: Truth, Justice And Memory, London; New York: Routledge. ISBN 978-0415338738.
• Seidner, Stanley S. (1978). Marshal Edward Śmigłi-Rydz: Rydz and the Defence of Poland, New York.
• (1974) A History of World War Two, London: Octopus Books. ISBN 978-0706403992.
• Weinberg, Gerhard (1994). A World at Arms: A Global History of World War II, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0521443173.
• (2002) Poland 1939: The Birth of Blitzkrieg, Oxford: Osprey Publishing. ISBN 978-1841764085.
• Zaloga, Steve (1982). The Polish Army 1939–1945, Oxford: Osprey Publishing. ISBN 978-0850454178.