Anar al contingut

Ebrietat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ebrietat
L'albañil borracho, de Francisco de Goya, 1786

L'ebrietat, embriaguea, borrachera o intoxicació etílica és un estat fisiològic induït pel consum excessiu d'alcohol.[1]

L'intoxicació és conseqüència de l'ingestió d'alcohol en el torrent sanguíneu més ràpidament de lo que el fege pugues metabolizarlo.[2] Alguns dels efectes de l'intoxicació per alcohol (com l'eufòria i les inhibició socials baixes) són fonamentals per a la deseabilidad de l'alcohol com beguda i la seua història com la droga recreativa més estesa del món. A pesar d'este us generalisat i la llegalitat de l'alcohol en la majoria dels països, moltes fonts mèdiques tendixen a descriure qualsevol nivell d'intoxicació com una forma d'enverinament, i algunes religions ho consideren un pecat.

Els síntomes de l'intoxicació alcohòlica inclouen eufòria, enrojecimiento de la pell i disminució de l'inhibició social en dosis baixes, mentres que en dosis més altes es produïxen severs problemes d'equilibri, descoordinació muscular (atàxia), merma en la capacitat de presa de decisions (que pot conduir a un comportament violent o irregular), aixina com nàusees o bossades a partir de l'efecte perjudicial de l'alcohol en els conductes semicirculares del oït intern, ademés d'irritament químic de la mucosa gàstrica.
L'intoxicació alcohòlica aguda, considerada emergència mèdica, és un terme mèdic utilisat per a indicar una concentració d'alcohol en sanc perillosament alt, tant com per a induir el menge, depressió respiratòria i inclús la mort, per l'efecte depressor de l'alcohol sobre el sistema nerviós central.

La causa d'este estat no és l'alcohol etílico en sí sino l'acetaldehído, compost que es forma al metabolizarse l'alcohol dins de l'organisme.

Actituts culturals

[editar | editar còdic]
Policies observant a un borracho en Mèxic.

Moltes societats tenen estereotips culturals associats en l'ebrietat; mentres alguns consideren a aquells capaços de beure grans cantitats d'alcohol com a dignes de respecte, uns atres ho consideren com un sério problema moral.cita requerida Discutiblement, tal actitut es pot abordar com una patologia, ya que pot conduir a l'alcoholisme. En molts llocs públics a on es consumixen begudes alcohòliques tals com els bars, el fet de rebujar el seu consum pot ser interpretat com a negatiu i per lo tant pot generar la desaprovació social del grup. No obstant, una persona intoxicada en alcohol freqüentment es considera incapaç de controlar els seus llímits naturals de consum i per tant pot ser tractada en desconsideració, per les molèsties que pot ocasionar el seu estat. Aixina mateix, la conducció d'un vehícul en estat d'ebrietat es troba prohibida en la majoria de les normatives referents al trànsit, podent ser inclús considerada com a agreujant per a posteriors accions llegals, sent ademés una de les causes per factors humans més comuns dels accidentes de tràfic.[3]
Els primers síntomes de l'embriaguea normalment són considerats positius, per lo manco inicialment. Quan els efectes disminuïxen, comença una ressaca associada en l'ebrietat, com a resultat de la deshidratació i agotament.[4]

Els antics grecs varen creure que podien previndre l'ebrietat en posar un péntol d'amatista en els gots o en la boca mentres es bevia. I de fet, el nom de la gema es referix a esta creència (en grec antic a-methyst significa 'no intoxicat').

Erro al crear miniatura:
Desgravació en els vins, per J. García i Ramos.

Moltes religions desalientan o prohibixen el consum de l'alcohol. El Corán, el llibre del Islam, declara que Deu prohibix a la humanitat el consum de l'alcohol pels efectes amoladors per al cos, per a la vida i la família del consumidor, pels problemes socials que carreja i la distracció del pensament cap a Deu. l'Iglésia catòlica no prohibix el consum de l'alcohol si es fa dins de la moderació, segons el catecisme de l'Iglésia en el paràgraf 2290:cita requerida

La virtut del temple nos dispon a evitar tot excés: l'abús de l'aliment, de l'alcohol, del tabac o de la droga. Incorren en culpabilitat greu els qui, per embriaguea o amor per la velocitat, posen en perill la seua pròpia seguritat i la d'uns atres en el camí, en la mar o en l'aire.

Aixina mateix en el llibre de Proverbis capítul 31 versícul 6 apareix el següent text:

Doneu la cervesa al desfallecido, I el vi als d'amarc ànim: Beguen, i obliden-se de la seua necessitat, I de la seua misèria no s'acorden més.

Els budistes s'abstenen de l'alcohol per a evitar danyar a atres inadvertidament. L'intoxicació de la ment també està en desacort en l'ensenyança de la meditació.

En les grans capitals és freqüent l'alcoholisme entre els jóvens, que escomencen a consumir tempranamente a través de la pràctica del botelló.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Embriaguea».
  2. «[1]». Consultat el 28 de setembre de 2018 (en és-LA).
  3. «Estat d'embriaguea com a agreujant en delictes que atenten contra l'integritat de les persones».IUSTITIA SOCIALIS.5(3)
    495–511.ISSN 2542-3371.doi:10.35381/racji.v5i3.1128.Consultat el 2024-09-30.
  4. «[2]». Consultat el 28 de setembre de 2018 (en és).