Anar al contingut

Ceguera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la película vore Ceguera (película).


Plantilla:Wikipedia grabada

Rellonge de polsera per a cegos.

La ceguera[1] o ceguedad o invidencia,[2] és una discapacitat sensorial que consistix en la pèrdua total o parcial del sentit de la vista. Existixen varis tipos de ceguera parcial depenent del grau i tipo de pèrdua de visió, com la visió reduïda, l'escotoma i la ceguera d'un ull.


Tipos de ceguera

  • Cegos: són aquells subjectes que tenen només percepció de llum, sense proyecció, o aquells que carixen totalment de visió. Des del punt de vista educatiu, cego és aquell que deprén sistema braille i no pot utilisar la seua visió per a adquirir cap coneiximent, encara que la percepció de la llum puga ajudar-li per als seus moviments i orientació.
  • Cegos parcials: són aquells subjectes que mantenen unes possibilitats visuals majors, tals com a capacitat de percepció de la llum, percepció de bultos i contorns, alguns matisos de color, etc.
  • Persones en baixa visió: són els que mantenen un restant visual que els permet vore objectes pocs centímetros. A estos no se'ls deu cridar mai cegos ni se'ls deu educar com a tals, encara que tinguen que deprendre procediments «tàctils» per a aumentar els seus coneiximents. Poden dins d'este ranc entrar discapacitats visuals com la miopia, especialment si és magna o patològica (major a 6 dioptries).
  • Llimitats visuals: són els que precisen, per les seues dificultats per a deprendre, un allumenament o una presentació d'objectes i materials més adequades, utilisant lents, aumentant l'allumenament, etc.[3] En este ranc entren les ametropía.


Causes de la ceguera

D'acort en l'estimació de l'OMS en 2002,[4] les causes més comunes de ceguera al voltant del món són:


Defectes genètics

Recents descobriments en el genoma humà han identificat atres causes genètiques de baixa visió o ceguera. Una d'elles és el síndrome de Bardet-Biedl.


Catarates

Les catarates són la patologia congènita i pediàtrica que descriu el encanecimiento o opacitat del cristalí, que en major freqüència és causat per infeccions intrauterinas, trastorns metabòlics i síndromes de transmissió genètica.[5] Les catarates són la principal causa de ceguera en chiquets i adults, la prevalència dels quals es duplica cada dèu anys despuix dels 40 anys.[6] En conseqüència, en l'actualitat les catarates són més comunes entre els adults que entre els chiquets,[5] es decir, las personas enfrentan mayores probabilidades de desarrollar cataratas a medida que envejecen. No obstante, las cataratas tienden a tener un mayor costo económico y emocional para los niños, ya que deben someterse a un diagnóstico costoso, rehabilitació a largo plazo y asistencia visual.[7] Ademés, a voltes els pacients experimenten ambliopia irreversible[5] después de una cirugía de cataratas pediátrica porque estas impedían la maduració normal de la visión antes de la operació.[8] A pesar del gran progrés en el tractament, les catarates seguixen sent un problema mundial tant en els països econòmicament desenrollats com en els països en desarro llo.[9] Actualment, en els resultats variables i l'accés desigual a la cirugia de catarates, la millor manera de reduir el risc de desenrollar esta patologia és evitar fumar i l'exposició prolongada a la llum solar.[6]


Enverinament

Certs productes químics, com el metanol (alcohol de cremar), que s'utilisa per a adulterar begudes alcohòliques.


Uns atres

La malnutrició junt a les malalties són les causants principals de la ceguera. Exposició a ambients que requerixen gran esforç visual durant llarcs periodos de temps.


Epidemiologia

En el 2002, l'OMS (Organisació Mundial de la Salut) va estimar que hi havia 162 millons de persones (2,6 % de la població mundial) en el món en deterioració de la vista, dels quals 124 millons (2 % aproximadament) tenia baixa visió i 37 millons eren cegos (prop de 0,6 %).


Prevenció

Existixen organisacions que han desenrollat programes per a previndre la ceguera. Es recomana anar al oculista cada 6 mesos per a un chequeo de la vista.


Atres discapacitats visuals

Ademés de la ceguera total existix la baixa visió (ceguera parcial).

Una persona en baixa visió és aquella persona que presenta en el millor ull, despuix d'un tractament mèdic, quirúrgic i en correcció convencional, una agudea visual que va de 20/70 fins a perduda de llum, o un camp visual des del punt de fixació de 20 graus o menys, pero que és potencialment capaç d'utilisar la visió residual en propòsits funcionals.[10]

  • Pèrdua d'agudea: aquella persona la capacitat de la qual per a identificar visualment detalls esta sériament disminuïda.
  • Pèrdua del camp: aquella persona que no percep en la totalitat del seu camp visual. Es dividix en dos grups: pèrdua de visió central i perduda de visió perifèrica.[11]


Problemes

Moltes voltes (sobretot en països en desenroll) les persones en baixa visió són tractades com a cegues, un gran error ya que estes persones encara tenen possibilitats d'usar el seu restant visual en ajudes òptiques (telescopis, lupes potents).


Tècniques d'adaptació i ajuda

Braille

Artícul principal → Braille (llectura).

El braille és un sistema de llectura i escritura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francés Louis Braille a mitan del XIX, que es va quedar cego per un accident durant la seua chiquea mentres jugava en el taller del seu pare. Quan tenia 13 anys, el director de l'escola de cegos i sorts de París –a on estudiava el jove Braille– li va demanar que provara un sistema de lectoescritura tàctil inventat per un militar cridat Charles Barbier per a transmetre órdens a llocs d'alvançada sense tindre necessitat de delatar la posició durant les nits. Louis Braille, a la veta d'un temps va descobrir que el sistema era vàlit i ho va reinventar utilisant un sistema de 8 punts. A la veta d'uns anys ho va simplificar deixant-ho en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.

Una persona fent us de taulells podotáctiles.


Superfície podotáctil

Artícul principal → Superfície podotáctil.


Una superfície podotáctil és un pis en una textura que permet als peatons en discapacitat visual reconéixer-la en tocar-la en els peus, a través del calcer, o per mig del bastó guia. S'utilisa en les vores de les vies públiques urbanes, aixina com en els molls de les estacions de trens i en centres comercials. Els taulells podotáctiles varen ser inventades en Japó, pero despuix de l'aprovació per l'Assamblea General de les Nacions Unides en 2006 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones en Discapacitat, que obliga als Estats a introduir dissenys d'accessibilitat universal en el mobiliari urbà, el seu això s'ha estés a casi tot lo món.[12]


Identificació de colors

Métodos electrònics

Important, per eixemple, per a poder determinar el color de la roba que el cego es posa o compra, per a separar la roba que es pose en la llavadora, saber si hi ha la llum encesa en una habitació (i poder encendre-la o apagar-la).

Aixina existixen aparats del tamany d'un mando d'un TV, que es conecta a uns auriculars i la persona cega llavors pot escoltar en veu humana l'identificació del color. Es posa en contacte al llector de l'aparat en l'objecte del que es vol identificar el color, es pulsa un botó i l'aparat diu el color. És necessari que l'objecte estiga allumenat. Aixina pot dir roig marró obscur o gris pàlit. No pot identificar tramats de colors, deuen ser sòlits.[13][14]

També hi ha en l'etapa final de disseny un aparat, basat en la sinestesia, que associaria els colors a música. La tonalitat seria indicada per la nota musical (aixina una nota aguda indicaria un color de tonalitat clara i una nota greu una d'obscura) i el color per l'instrument (aixina la flauta dolça indicaria el groc, el clarinet el blau, els tambors el roig o el piano el vert). S'ha treballat en chiquets i adolescents.[15][16][17]


Método per tacte

Una persona cega identificant una flor en els seus colors

Es tracta d'un sistema d'identificació pel tacte, per tant, similar al braille. Actualment utilisat en tallers educatius i d'oci per a l'identificació del color en obres d'art, que deuen estar preparades, és dir, que tinguen un relleu en els signes i, millor, uns llímits del color i la tonalitat a identificar. És, a diferència dels sistemes electrònics, independent d'un aparat o d'un idioma. Desenrollat per Constanza Bonilla (Sistema Constanz),[18] identifica el color pels colors bàsics (groc: una llínea recta; roig: una llínea en zigzac; blau: una llínea ondulada), o en la seua combinació (aixina el vert seria una llínea recta -groc- i una llínea ondulada -blava-), i per tonalitats (clar: una redona; obscur: un punt; molt obscur: quatre punts, etc.).[19]


Gossos guia

Un cego en el seu gos guia en Brasília, Brasil.

Són gossos entrenats per a guiar a persones cegues o en dany visual. Ademés, no solament guia a persones cegues a dirigir-se a tal lloc, sino també, els ajuda als quefers (tasques) de la casa com: vestir-se, dur lo que el no vident diga en la finalitat de satisfer en totalitat les coses de la vida diària.[20]


Discapacitat visual i TIC

El creiximent de l'ús educatiu de les TIC ha segut partidari de l'inclusió intermitentment. Inicialment, ya que dit us es va abordar des d'una sola matèria del currículum escolar, l'eixercite de chiquets vidents i invidents era similar, puix junts s'acostaven al coneiximent tecnològic i digital. Açò fomentava l'inclusió i l'autoestima dels infants en discapacitat visual.[21] Més avant, en una segona etapa, el creiximent de l'ús educatiu va permetre que l'acostament a les TIC s'intensificara, fent que estes passaren a convertir-se en una ferramenta necessària en totes les matèries, lo que va dificultar el desenroll particular dels chiquets cegos que no podien accedir a les TIC en la mateixa facilitat que els seus símil.[21]

Finalment, en la mida en que els agents de l'educació en TIC, des dels dissenyadors de software educatiu, fins als docents en l'aula, adquirixen un millor enteniment de les necessitats dels chiquets en ceguera, el creiximent de les noves tecnologies termina per oferir noves oportunitats d'inclusió. El desenroll tecnològic en este sentit, vist en aplicacions mòvils, llectors de pantalla, ferramentes tàctils, etc., és capaç de promoure el desenroll dels chiquets invidents i la seua inclusió en els demés chiquets en l'aula.[21]

Plantilla:Wikipedia grabada


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «invidencia1». RAE.
  3. ↑ Guzmán, Carlos César (1989). Enseñanza y dificultades de aprendizaje: análisis de la Educación Especial, España: Escuela Española, p. 61.
  4. ↑ WHO. "Magnitude and causes of visual impairment" WHO 2007 May 24;6(1):58
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Althomali T(2012).«Management of congenital cataract».Saudi Journal for Health Sciences.1(3): 115.doi:10.4103/2278-0521.106079.
  6. ↑ 6,0 6,1 Brian G, Taylor H(2001).«Cataract blindness--challenges for the 21st century».Bulletin of the World Health Organization.79(3): 249–56.
  7. ↑ Wirth MG, Russell-Eggitt IM, Craig JE, Elder JE, Mackey DA(July 2002).«Aetiology of congenital and paediatric cataract in an Australian population».The British Journal of Ophthalmology.86(7): 782–6.doi:10.1136/bjo.86.7.782.
  8. ↑ Rashad MA(2012).«Pharmacological enhancement of treatment for amblyopia».Clinical Ophthalmology.6: 409–16.doi:10.2147/opth.s29941.
  9. ↑ Althomali T(2012).«Management of Congenital Cataract».Saudi Journal for Health Sciences.1(3): 115.doi:10.4103/2278-0521.106079.
  10. ↑ Antología. CEIAC
    • Archivat el 3 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine. (Centro de Estudios para Invidentes A.C.). Chihuahua, México 2006. 24 de mayo de 2007
  11. ↑ Dra. X. Silvia y Dr G. J. Koning.Guía Práctica Para Enseñar a Los Alumnos con Baja visión. Quito, Ecuador junio de 2004. 2007 May 24
  12. ↑ «Diseño universal en el espacio público». Serviu Región Metropolitana (2013). Archivat des de l'original, el 9 de octubre de 2022. Consultat el 9 de octubre de 2022.
  13. ↑ Junta de Andalucía (2003). «Tecnología para ciegos y deficientes visuales. Recopilación de recursos gratuitos en la Red».
  14. ↑ Caretec (2011). «Colorino». Archivat des de l'original, el 10 de marzo de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2011.
  15. ↑ El Mundo (ed.): «‘COL.diesis’, escuchar los sonidos del color» (2009).
  16. ↑ Jessica Rossi i cols (2009). «COL.diesis: Transforming Colour into Melody and Implementing the Result in a Colour Sensor Device». Archivat des de l'original, el 10 de enero de 2012. Consultat el 21 de novembre de 2011.
  17. ↑ Luis Córdova, Diego Otárola. Marvin Rodríguez. (2011). «Sistema de desarrollo de sinestesia color-sonido para invidentes utilizando un protocolo de audio».
  18. ↑ Constanza Bonilla Monroy (2010). «Enseñanza táctil - geometría y color. Juegos didácticos para niños ciegos y videntes».
  19. ↑ Alba Marqués (2011). «Sistema Constanz».
  20. ↑ Más información: Perro guía
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Gastón López, Elena (17 de enero de 2006). «La discapacidad visual y las TIC en la etapa escolar» (en español) (digital). España: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Consultat el 6 de abril de 2018.

Enllaços externs