El glaucoma[1] és un conjunt de malalties que poden danyar el nervi òptic i causar pèrdua de visió.[2][3] Generalment està causat per l'aument patològic de la pressió intraocular, per falta de drenage de l'humor aquós i té com a condició final comuna una neuropatia òptica que es caracterisa per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses del nervi òptic i canvis en el seu aspecte.


Vista travessera d'un ull humà.
Glaucoma per país en 2002: afectats per cada 100.000 habitants:
  •  Sense senyes
  •  Menys de 25
  •  25-50
  •  50-75
  •  75-100
  •  100-125
  •  125-150
  •  150-175
  •  175-200
  •  200-225
  •  225-250
  •  250-350
  •  Més de 350
  • La majoria de les persones afectades no presenten síntomes en les primeres fases de la malaltia; més avant apareixen defectes en el camp visual i pèrdua progressiva de visió. L'aparició d'estos síntomes pot significar que la malaltia està en un punt alvançat de la seua evolució. És inusual que existixca dolor ocular en el glaucoma crònic, pero és freqüent en el glaucoma agut (glaucoma d'àngul tancat), el qual sí pot ocasionar intensos síntomes des del seu inici.[4]

    U dels principals factors que poden influir en l'aparició de glaucoma és la pressió intraocular alta, encara que no existix correlació exacta entre glaucoma i pressió intraocular, puix algunes persones poden desenrollar la malaltia en sifres de pressió intraocular considerades normals i, no obstant, en atres ocasions existixen sifres altes sense que es produïxca cap repercussió ocular.

    Existixen varis tipos de glaucoma, cada u dels quals té un orige i una evolució diferents, per la qual cosa la definició general anteriorment exposta pugues no correspondre a totes les formes d'esta malaltia. La major part dels casos correspon al cridat glaucoma crònic simple (glaucoma d'àngul obert).[5]


    Classificació

    Segons l'amplitut de l'àngul iridocorneal es pot classificar en:[4]

    • Glaucoma d'àngul tancat. Existix una disminució de l'àngul iridocorneal, el qual està format per la raïl de l'iris i la còrnea. Sol cursar de forma aguda, en elevació brusca de la pressió intraocular, dolor intens, disminució de l'agudea visual, visió de halos al voltant de les llums, enrojecimiento de l'ull (ull roig), dilatació de la pupila (midriasis), nàusees i bossades. Açò ocorre freqüentment quan la pupila es dilata, la qual cosa provoca en les persones en un àngul iridocorneal tancat un bloqueig de la ret trabecular per part de la zona exterior del iris. Esta situació requerix un tractament urgent i immediat.
    • Glaucoma d'àngul obert. L'àngul iridocorneal és normal. L'evolució és llenta, no existixen síntomes aparents, pero es deteriora progressivament la visió.

    Segons l'orige es classifica en:

    • Primari. Si no existix una atra malaltia que ho cause. Dins d'este apartat s'inclou el glaucoma crònic simple, que és la forma més freqüent de la malaltia.
    • Secundari. Quan existix una atra malaltia que ho origina. Dins d'este apartat s'inclouen els següents:

    Segons el moment d'aparició es classifica en:

    • Glaucoma congènit. És un problema poc freqüent que afecta al 0,05 % de la població. Els síntomes poden aparéixer en un periodo de temps comprés entre el moment del naiximent i els 3 anys d'edat. El 66 % dels casos tenen afectació en abdós oj

    vos.[6] Existixen diferents tipos de glaucoma congènit, sent el més freqüent el glaucoma congènit primari. Un atre tipo de glaucoma congènit és la hidroftalmía. En atres ocasions s'associa a un conjunt d'anomalies de diferents estructures de l'ull, com en l'anomalia de Peters, el síndrome de Rieger, el síndrome de Axenfel i l'aniridia.

    • Glaucoma jovenil o infantil. En la major part de les ocasions és d'orige hereditari i es caracterisa per existir una anomalia ocular en el naiximent responsable d'un aument de la pressió intraocular (PIO). En freqüència es presenta dins dels primers tres anys de vida. En l'embrió l'àngul de filtració es forma per un clavill entre els elements corneales i els elements del iris, el creiximent dels quals és llent. Un clavill incomplet, la qual no permet el desenroll normal de l'àngul, impedix l'eixida normal de l'humor aquós i provoca el glaucoma infantil.
    • Glaucoma de l'adult. Es desenrolla en la vida adulta.[7]


    Epidemiologia

    El número total de persones que presenten esta malaltia és elevat, puix el seu prevalença oscila entre l'1,5 % i el 2 % en els majors de 40 anys. És una de les principals causes de ceguera irreversible en el món.[8] La forma més freqüent, que correspon al 60 % dels casos, és el glaucoma d'àngul obert primari, també cridat glaucoma crònic simple.[4]

    Segons estimacions realisades per l'Organisació Mundial de la Salut a principis de la década de 1990, el número de persones en el món en pressió intraocular alta seria de 105 millons, els nous casos de glaucoma identificats al voltant de 2,4 millons per any i el número de cegos per esta malaltia seria de 8 millons, lo que ho situaria com la tercera causa de ceguera a nivell mundial, solament superada per la catarata i l'oncocercosis.[9][10]


    Diagnòstic

    Existixen dos aspectes clau per a sospitar el diagnòstic de glaucoma: l'elevació de la pressió intraocular per damunt de 21 mmHg i la presència d'una papila excavada. Qualsevol d'estes dos circumstàncies fan provable el diagnòstic, especialment si existixen antecedents familiars de la malaltia i l'edat és superior als quaranta anys.

    Una volta sospitat el diagnòstic, es poden realisar atres estudis, com una exploració oftalmológica completa per a comprovar l'agudea visual i observar totes les estructures de l'ull, tant del pol anterior com del posterior i una campimetria o valoració del camp visual, per a buscar l'existència de zones cegues o escotomas.


    Tecnologies per a l'estudi del glaucoma

    HRT: una nova tècnica d'image que utilisa agranada de làser per a obtindre una tomografia del disc òptic. L'acrònim HRT procedix de l'anglés (Heidelberg retinal tomograph) i significa tomografia retinal de Heidelberg. Existixen vàries versions segons el software utilisat i la resolució de la prova.[11]

    El HRT és una nova tècnica no invasiva que és capaç d'evaluar l'anatomia del disc òptic en tres dimensions. Aporta informació sobre els canvis estructurals del nervi òptic i fa possible el diagnòstic precoç i el seguiment per mig d'images del glaucoma. No obstant, esta tecnologia es troba encara en fase de desenroll i perfeccionament i presenta llimitacions en el moment actual (2010). No és un estudi d'ús generalisat per a l'evaluació del glaucoma.[12]

    Paquimetria: esta prova servix per a medir la gruixa de la còrnea i d'esta forma corregir errors de medició de la pressió ocular daus per les diferències de resistència entre còrnees primes i còrnees grosses.

     
    Gonioscopia

    Gonioscopia: medix l'àngul iridocorneal i permet classificar el glaucoma en les seues dos formes clàssiques, d'àngul obert o d'àngul tancat.

    Ecografia d'alta resolució: permet estudiar l'estructura de l'ull, de la cambra anterior, dels processos ciliars i de la papila.

    Biomicroscòpia: utilisa un instrument fonamental cridat llàntia de clavill, que permet vore els detalls molt aumentats de l'ull i examinar el fondo de l'ull i la papila òptica en tres dimensions en l'ajuda de lents especials.

    Tonómetro de aplanacó: permet prendre la tensió ocular en milímetres de mercuri. Sol anar incorporat a la llàntia de clavill. El tonómetro més amprat a nivell mundial és el tonómetro de Goldmann . Hi ha tonómetros que obvien el factor d'error de la gruixa corneal . Existix el tonómetro de Pascal, el qual no té en conte la gruixa de la còrnea i d'eixa manera s'obté una pressió intraocular no afectada per este paràmetro.

    Perimetria en el glaucoma: la seua finalitat és comprovar l'amplitut del camp visual. En un principi se soliciten perimetries en intenció diagnòstica i cal utilisar estratègies i programes molt sensibles. Posteriorment s'ampren les perimetries en l'intenció de valorar l'evolució de la malaltia. Per a això es realisa la prova a intervals de temps regulars utilisant estratègies molt reproduibles i els cridats programes de progressió.[13]


    Vore també

    Referències

    1. ↑
    2. ↑ «Glaucoma: MedlinePlus enciclopedia médica» (en es). medlineplus.gov. Consultat el 2021-07-13.
    3. ↑ «Facts About Glaucoma | National Eye Institute». web.archive.org (2016-03-28). Archivat des de l'original, el 28 de marzo de 2016. Consultat el 2021-07-13.
    4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Oftalmología en atención primaria, capítulo X, glaucoma, 2001, ISBN 84-95658-67-4. Consultado el 23-1-2010
    5. ↑ Jack J. Kanski: Oftalmología clínica, 5ª edición, 2004, ISBN 978-84-8174-758-4. Consultado el 20-1-2010
    6. ↑ Eugenio Maul de la Puente: Glaucoma, Universidad Católica de Chile, 2002. Consultado el 22 de enero de 2010.
    7. ↑ «Glaucoma». Clasificación. Archivat des de l'original, el 24 de septiembre de 2016. Consultat el 24 de septiembre de 2016.
    8. ↑ Español, Informacion en. «Datos y estadísticas sobre el glaucoma». Glaucoma Research Foundation. Consultat el 2021-07-13.
    9. ↑ American Academy of ophthalmology: Glaucoma. Elsevier S.A., 2008, ISBN 978-84-8086-361-2. Consultado el 23 de enero de 2010
    10. ↑ «La OMS presenta el primer Informe mundial sobre la visión» (en es). www.who.int. Consultat el 2021-07-13.
    11. ↑ El HRT: ¿Una Mejor Manera de Examinar el Nervio Óptico en Glaucoma?. Consultado el 6 de febrero de 2010
    12. ↑ Valor de la tomografía retinal de Heideberg en el diagnóstico del glaucoma.
    13. ↑ Flammer, J.: Glaucoma.
      • Archivat el 9 de maig de 2010 archivat en Wayback Machine. Una guía para los pacientes. Una introducción para los profesionales de la salud.MRA ediciones.Barcelona. 2004

    Enllaços externs