Oratòria

Archiu:Rajagopal speaking to 25,000 people, Janadesh 2007, India.jpg

Oratòria

Archiu:Cicerón denuncia a Catilina, per Cessara Maccari.jpg

Cicerón denúncia a Catilina, fresca de Cessara Maccari.

Es diu oratòria al art de parlar en eloqüència i fluïdea. En segon lloc, és també un gènero lliterari format pel discurs, la arenga, la dissertació, el sermón, el panegíric, entre unes atres.

Este segon sentit més ampli s'aplica a tots els processos lliteraris que estan plantejats o expressats en la mateixa finalitat i en propòsit persuasivo. Esta finalitat de persuadir al destinatari és la que diferencia l'oratòria d'atres processos comunicatius orals. De la mateixa manera que la finalitat de la didàctica és ensenyar i la de la poètica delectar, #lo que pretén l'oratòria és convéncer d'alguna cosa. La persuasió consistix que en les raons que un expressa oralment s'induïx, mou o obliga a un atre a creure o fer una cosa. Ara be, no és la seua única finalitat. El propòsit de l'oratòria pública pot anar des de transmetre informació a motivar a la gent per a que actue, o simplement relatar una història. Els bons oradors deurien ser capaços de canviar les emocions dels seus oyents i no solament informar-los. L'oratòria pot ser una poderosa ferramenta que s'usa per a propòsits tals com la motivació, influència, persuasió, informació, traducció o simple entreteniment.

Característiques

• Freqüents vocatius (cridades d'atenció a els qui estan escoltant el discurs: els juges, el poble al que es diu «Quiritas» o ciutadans, o be a la mateixa persona a qui s'acusa).
• Abundant utilisació de preguntes retòriques.
• Abundant us de la segona persona del singular.
• Freqüents canvis de to i inflexions en la veu del que està parlant.
• Subordinació abundant.

Consells

• Tindre confiança en nosatres mateixos.

Per molt que nos coste, devem tindre en conte que, en una adequada preparació, qualsevol persona és capaç de véncer la por a quedar-se bloquejada davant d'un grup de persones que li estan mirant mentres parla. Encara que no dominem completament el tema, hem de donar la sensació de seguritat davant situacions imprevista o possibles preguntes incómodes.

• Saber exactament lo que anem a dir.

Encara que sempre podrem improvisar en algun detall o eixemple, lo ideal és dur ben preparat el discurs. I seguir el mateix orde que hajam establit prèviament. No és mala idea ensajar la nostra intervenció davant d'algun amic o familiar que nos faça comentaris crítics per a millorar.

• Mostrar-nos relaixats.

És normal sentir cert nerviosisme abans de començar a parlar, pero hem de controlar els nostres nervis per a que no s'evidencien en forma de tremolació de mans o de veu. Per a això devem respirar de manera profunda i pausada.

• Mirar a les cares dels assistents.

No devem baixar la mirada i refugiar-nos en els papers, ni mirar a l'infinit sense fixar la vista en res ni en ningú. Si volem guanyar-nos a l'auditori, tenim que mirar-los directament, passejant la vista per cada u dels membres del públic.

• Vestir adequadament, sense cridar l'atenció.

El públic es farà una idea immediata de la nostra capacitat per a expondre des del moment en que nos coloquem davant, per #lo que és millor donar una bona impressió des del primer minut. Si el nostre parament resulta cridaner, distraurem a l'auditori del mensage que volem transmetre

Errors a evitar

• Escomençar la nostra intervenció quan encara hi ha persones del públic parlant o prenent assent.
• Començar a parlar sense saludar i sense presentar-se.
• No apagar prèviament el teléfon mòvil ni recordar a l'auditori que faça lo mateix.

• Adoptar una postura corporal no adequada. Per eixemple, permanéixer de peu i moure's massa... o assentar-se cap a arrere de manera informal.
• Confessar a l'auditori que hi ha incomoditat o nerviosisme.
• Dirigir-se a l'auditori de manera massa coloquial o en excessiva formalitat.
• No establir contacte visual en l'audiència.
• Parlar en un volum massa baix, molt ràpit o molt despacio, o no pronunciar correctament.
• Quedar immòvil i rígit, gesticular en excés, llimitar molt els moviments (tipo robot) o repetir massa el mateix moviment.
• Repetir gests o tics a causa del nerviosisme (ficar i traure les mans en les bojaques, caminar cap a davant i cap a arrere, rascar-se, guiñar).
• No concloure una frase o idea que s'ha començat.
• Fer pauses silencioses massa llargues.
• Dirigir la mirada al rellonge cada pocs minuts.
• Desviar-se de la qüestió perdent el temps en #digressió poc útils i interessants.
• Usar muletillas o repetir expressions o sons sense justificació, que no aporten res al contingut de el "discurs".
• Llegir alguna cita, o inclús el text de la nostra intervenció, de manera molt mecànica, de forma "llegida", no "dita", sense donar-li expressivitat o sense alçar la vista del paper.
• Utilisar una presentació de diapositives com a text bàsic de l'intervenció en lloc de com a respal per a completar el discurs oral.
• No beure aigua quan es du un temps parlant i la boca està reseca.

Tipos

Segons la cantitat d'oradors, es classifica en dos :

1. Oratòria individual: Perque fa us de la paraula, sense la participació d'una atra o atres persones, es diu que està utilisant l'oratòria individual. Esta és potser una de les formes elocutivas de més arraïlada en l'àmbit social puix és d'us obligatori en totes les mides i esferes a on l'home desenvuelve la seua vida física, afectiva i laboral.

2. Oratòria grupal: Es caracterisa per la presència de dos a tres o més persones en l'estrado parlant.

Tipos de conferències

1. Una simple conferència:

Es pot denominar simplement conferència quan els organisadors nos soliciten que parlem d'un tema determinat, fent una àmplia exposició d'est i una volta expost es done per finalisat l'acte. En este cas no hi haurà possibilitat que el públic formule algun tipo de preguntes. Per lo general es tracta d'intervencions a temps fixat, per #lo que es deu acordar en els organisadors quant temps es dispon per a parlar.

2. Conferència en pregàries i preguntes:

Per lo general els organisadors ya advertixen que es deu ser més breu per a deixar pas a l'intervenció del públic que preguntarà sobre el tema. És important en este tipo de conferències la presència d'un moderador, algú que ajude i pose punt final a les preguntes o evite que les preguntes es convertixquen en un diàlec entre l'espectador i el conferenciant.

3. Conferència-entrevista:

Es tracta d'una modalitat que últimament es realisa molt en alguns àmbits, al marge de la ràdio i la televisió. En este cas el conferenciant expon el tema d'una forma breu i seguidament deixa pas al presentador per a que este formule preguntes a les que el conferenciant va responent àmpliament i sense llímit de temps.

Història

L'oratòria va nàixer en Sicília i es va desenrollar fonamentalment en Grècia, a on va ser considerada un instrument per a alcançar prestigi i poder polític. Hi havia uns professionals cridats logógrafos que s'encarregaven de redactar discursos per als tribunals.

El més famós d'estos logógrafos va ser Lisias. No obstant, Sócrates va crear una famosa escola d'oratòria en Atenes que tenia un concepte més ampli i patriòtic de la missió de l'orador, que devia ser un home instruït i mogut per alts ideals ètics a fi de garantisar el progrés de l'estat. En este tipo d'oratòria va aplegar a considerar-se el millor en el seu art a Demóstenes.

De Grècia l'oratòria va passar a la República romana, a on Marque Tuli Cicerón ho va perfeccionar. Els seus discursos i tractats d'oratòria nos han aplegat casi complets. Durant l'imperi Romà, no obstant, l'oratòria va entrar en crisis per conte de la seua poca utilitat política en un entorn dominat per l'emperador, encara que encara es varen trobar grans experts en eixe art com Marco Fabio Quintiliano; els dotze llibres del seu De institutione oratòria es consideren el cim sobre la teoria del gènero. No obstant, com ha demostrat Ernest Robert Curtius en la seua Lliteratura europea i Edat Mija llatina, l'Oratòria va influir poderosament en el camp de la poesia i la lliteratura en general passant-li part dels seus recursos expressius i retorizándola en excés.

Gèneros

Originalment, l'oratòria es dividia en vàries parts. Anaxímenes de Lámpsaco va propondre una classificació tripartita/tripartida que va assumir despuix Aristóteles.

Oratòria forense o judicial

Artícul principal → Gènero judicial.

L'oratòria judicial o forense s'ocupa d'accions passades. Al gènero judicial ho califica un juge o tribunal que establirà conclusions acceptant lo que l'orador presenta com a just i rebujant lo que presenta com a injust. La definició brindada en el diccionari jurídic elemental de Guillermo Cabanellas, la definix com: L'exigida o practicada davant els tribunals de justícia, en les vistes o audiències en que, llista per a sentència la causa, les parts o, en major freqüència, els seus lletrats, resum davant el juge o els magistrats els fets, les proves i els fonaments de Dret que recolzen la seua tesis i la seua petició de condena o absolutoria.

Oratòria política o delliberativa

Artícul principal → Gènero polític.

L'oratòria política s'ocupa d'accions futures. Al gènero delliberatiu o polític ho califica el juí d'una assamblea política que accepta lo que l'orador propon com a útil o profitós i rebuja lo que propon com a amolador o perjudicial.

Oratòria epidíctica o demostrativa

Artícul principal → Gènero epidíctico.

El gènero demostrativo o epidíctico s'ocupa de fets passats, pero, al contrari que el gènero judicial, es dirigix a un públic que no té capacitat per a sancionar els fets mateixos, o influir sobre l'assunt tractat; sino tan sol d'asentir o disentir sobre la manera de presentar-los que té l'orador, alabant-los o vituperándolos. Està centrat en lo bell i en el seu contrari, lo lleig. Els seus pols són, puix, el encomio i el denuesto o vituperio.

Debat

És una forma de defensa dels punts de vista dels participants d'una charrada, per això, és convenient estar preparat abans d'acceptar el repte, no es deu oblidar que el públic espera un debat que encarne en sí mateixa una lluita. En tota guerra existixen aliances, per això, en un moment determinat, si se sap dur la conversació de forma correcta, es defendran les postures de l'atre contertulio.

Por a parlar en públic

El por a parlar en públic pertany al subtipo d'ansietat social d'actuació dins de la fòbia social i és un dels trastorns sicològics més freqüents. Esta ansietat s'origina pel temor a ser evaluat negativament, rebujat o ridiculisat per part del públic. Les persones en alta ansietat social tendixen a evitar situacions de parla en públic, ya que perceben l'experiència com una amenaça. Este mecanisme d'estalvi s'explica per un doble biaix cognitiu: per un costat, es sobrestima la dificultat de la situació i, per un atre, es subestiman les pròpies capacitats per a afrontar-la en èxit. En jóvens adults, parlar front a una audiència és una situació d'actuació social especialment comuna que pot representar un gran repte per a molts. De fet, d'entre totes les situacions socials temudes, parlar en públic és la més prevalente en la població general, en escassa diferència en funció del sexe i l'edat. La aprensión experimentada en parlar en públic pot tindre una série de causes, tals com a traces individuals, novetat, orientació cognitiva i característiques de l'audiència. Un estudi recent portat a terme per García-López, Dèu-Bedmar i Almansa-Moreno ha demostrat que un entrenament a estudiants universitaris en Psicologia va permetre que estos pogueren actuar com a terapeutes davant atres estudiants, per mig d'una metodologia colaborativa.

Vore també

• Ensaig

Enllaços externs

Archiu:Wikiquote-logo.svg Oratòria en Viquidites.

• J.F. Dobson: The Greek Orators (Els oradors grecs, 1919).
  • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
• Cicerón: De Partitione Oratòria.
  • Text llatí en Wikisource.
  • Text llatí en el sitie de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
• Cicerón: L'orador (Orator): escrit per a llectura de Marque Brut.
  • Text bilingüe llatí - espanyol, en introducció, en Scribd. L'obra comença en la pág. 22 de la reproducció, i en eixa pàgina hi ha un índex electrònic.

• • • Text llatí en Wikisource.
• Cicerón: Sobre l'orador (De oratore).
  • Text llatí en Wikisource.
• Cicerón: Brut o Dels ilustres oradors (Brutus).
  • Text espanyol en Scribd.
    • Text llatí en Wikisource.
• Cicerón: De la millor classe d'oradors (De optimo genere oratorum).
  • Text llatí en Wikisource.
• BERS, Victor: Genos Dikanikon: Amateur and Professional Speech in the Courtrooms of Classical Athens (El gènero judicial: el discurs professional i el d'afició en els tribunals de la Atenes clàssica), 2009.
  • Portada en directori electrònic en el costat esquerre [1] archivat en Wayback Machine., en anglés, en el lloc del Centre d'Estudis Helènics (CHS o Center for Hellenic Studies), institució de Washington afiliada a la Universitat d'Harvard i dirigida per Gregory Nagy.
    • Victor Bers (n. 1944): filòlec clàssic nortamericà.
      • Per a les cites: Bers, Victor. 2009. Genos Dikanikon: Amateur and Professional Speech in the Courtrooms of Classical Athens. Hellenic Studies Séries 33. Washington, DC: Center for Hellenic Studies.

Enllaços externs sobre oratòria contemporànea

• Manual d'Oratòria