Eugenèsia lliberal
Eugenèsia lliberal o nova eugenèsia és un terme que designa un estudi protocientífico sobre l'us no-coercitiu de tecnologies reproductives i genètiques per a perfeccionar als sers humans en les seues qualitats i característiques biològiques.[1][2][3][4][5]
Us del terme
El terme no implica necessàriament que els seus defensors siguen política o econòmicament lliberals en un sentit modern. Més be s'usa per a distinguir dels programes autoritaris d'eugenèsia portats a terme en la primera mitat del XX basats en la pseudociencia, el racisme, el clasisme i els métodos coercitius en l'objectiu d'erradicar o disminuir certs traces hereditàries. L'aspecte més controvertit d'estes formes negatives d'eugenèsia va radicar en les lleis eugenésicas que varen permetre als governs esterilisar a certs individus considerats portadors de gens indesijables. Històricament s'ha distinguit entre eugenèsia positiva (animant la reproducció dels considerats aptes genèticament) i negativa (obstaculisant la dels no-aptes). A principis del sigle XX, es va advocar per i es varen seguir molts programes que incloïen l'eugenèsia positiva, mentres que els programes negatius varen impulsar l'esterilisació forçada de centenars de mils de persones en varis estats a l'hora que varen estar presents en gran part de la retòrica nazi aixina com en els seus programes de higiene racial i neteja ètnica.[3]
Objectius
L'eugenèsia lliberal es concep com eminentment positiva en el sentit de que es recolza principalment sobre la modificació genètica i no sobre els emparejamientos selectius. El seu objectiu és tant minimisar les malalties congènites com facilitar les millores genètiques. S'entén que seran els pares els depositario de tal control, optant per eixercir els seus llibertats reproductives encara que és possible que la forta inversió necessària per part de l'estat o les empreses sanitàries puga llimitar o direccionar les seues eleccions. En l'actualitat s'han desenrollat test genètics tals com el diagnòstic genètic preimplantacional que permeten descartar els embrions portadors de malalties congènites.[3]
Un objectiu principal de l'eugenèsia lliberal és reduir el paper de l'encert en la reproducció. El bioético Joseph Fletcher va assentar les bases de l'eugenèsia lliberal en 1974 quan va descriure una alternativa a la "ruleta reproductiva".[6] Els seus postulats varen guanyar notorietat quan es va desenrollar la fecundació in vitro en 1978.
Vore també
Referències
- ↑ McGee, Glenn (2000). The Perfect Baby: A Pragmatic Approach to Genetics, Rowman & Littlefield.
- ↑ Parens, Erik (2000). Enhancing Human Traits: Ethical and Social Implications, Georgetown University Press.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Buchanan, Allen; Brock, Donen W.; Daniels, Norman; Wikler, Daniel (2000). From Chance to Choice: Genetics and Justice, Cambridge University Press.
- ↑ Estoc, Gregory (2002). Redesigning Humans: Choosing our Gens, Changing our Future, Mariner Books.
- ↑ Agar, Nicholas (2004). Lliberal Eugenics: In Defence of Human Enhancement.
- ↑ Fletcher, Joseph (1974). The Ethics of Genetic Control: Ending Reproductive Roulette, Doubleday.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eugenesia liberal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.