Antropometría
La '___protected_title_0___' s'ocupa de les medicions comparatives del cos humà, les seues diferents parts i les seues proporcions. Generalment, es realisa en l'objectiu d'establir la freqüència en la que es presenten en distintes cultures, sexes, grups etarios, cohortes, etc. És un método no-invasivo àmpliament difòs per a evaluar les mides del cos humà, les proporcions i la composició corporal. Ademés, pot utilisar-se com un indicador tant de condicions relacionades en nutrició com en la salut de les persones. Entre les ventages que contribuïxen a que l'antropometría siga àmpliament aplicada poden mencionar-se ser de baix cost, simplicitat per a implementar-se i contar en acceptació social. És per això que professionals com nutricionistes, antropòlecs i mèdics ampren l'antropometría en la vigilància nutricional.[1]
Aixina mateix, l'antropometría és utilisada en l'antropologia biològica en estudiar la variabilitat humana a través de l'antropometría. Ademés de relacionar-se en l'auxologia que és l'estudi científic del creiximent dels organismes.[2]
- Instrumental usat per a realisar medicions antropométricas
En la branca de l'Antropometría Forense té com a objectiu l'identificació i reconstrucció de cossos que pel seu estat actual no són fàcils d'identificar, esta branca de les ciències forenses és utilisada en l'identificació de cadàvers (inclús quan es troben en estat esquelètic) encara que també és de gran utilitat.[3]
En el present, l'antropometría complix una funció important en el disseny industrial, en l'indústria de dissenys d'indumentària, en l'ergonomia, la biomecánica i en l'arquitectura, a on s'ampren senyes sobre la distribució de mides corporals de la població per a optimisar els productes.[4]
Els canvis ocorreguts en els estils de vida, en la nutrició i en la composició racial i/o ètnica de les poblacions, comporten a canvis en la distribució de les dimensions corporals (per eixemple: obesitat) i en ells sorgix la necessitat d'actualisar constantment la base de senyes antropométricos.[5]
Història
[editar | editar còdic]El història de l'antropometría inclou i comprén varis conceptes, tant científics com pseudocientíficos, com la craneometría, la paleoantropologia, l'antropologia biològica, la frenologia, la fisonomia, la medicina forense, la criminologia, la fitogeografia, els orígens humans i la descripció craneofacial, aixina com les correlació entre diverses antropometrías i identitat personal, tipologia mental, personalitat, volta craneal i tamany del cervell, i atres factors.
En varis moments de l'història, les aplicacions de l'antropometría han variat molt, des de la descripció científica precisa i l'anàlisis epidemiológico fins a la justificació de l'eugenèsia i els moviments socials obertament racistes, i els seus punts d'interés han segut numerosos, diversos i, a voltes, molt inesperats.
Aplicacions en la ciència
[editar | editar còdic]
Els estudis antropométricos actuals es porten a terme per a investigar el significat evolutiu de les diferències en la proporció corporal entre poblacions els antepassats de les quals varen viure en diferents ambients. Les poblacions humanes exhibixen patrons de variació climàtica similars als d'atres mamífers de cos gran, seguint la regla de Bergmann, que establix que els individus en climes frets tendiran a ser més grans que els de climes càlits, i la regla d'Allen, que establix que els individus en climes frets tendixen a tindre extremitats més curtes i rechonchas que les dels climes càlits.
En un nivell microevolutivo, els antropòlecs utilisen la variació antropométrica per a reconstruir el història de la població a chicoteta escala. Per eixemple, els estudis de John Relethford sobre senyes antropométricos d'Irlanda de principis del sigle XX mostren que els patrons geogràfics de les proporcions corporals encara mostren rastres de les invasions dels anglesos i nòrdics fa sigles.
De manera similar, es varen utilisar índexs antropométricos, és dir, la comparació de l'estatura humana, per a ilustrar les tendències antropométricas. Este estudi va ser realisat per Jörg Baten i Sandew Hira i es va basar en les troballes antropològiques de que l'altura humana està predeterminada per la calitat de la nutrició, que solia ser major en els països més desenrollats. L'investigació es va basar en els conjunts de senyes dels immigrants contractats del sur de China que varen ser enviats a Surinam i Indonèsia i va incloure a 13 000 persones.
Es considera a l'antropometría com la ciència que estudia les mides del cos del home en la finalitat d'establir diferències entre individus, grups, races, etc. Esta ciència troba el seu orige en el sigle XVIII en el desenroll d'estudis d'antropometría racial comparativa per part d'antropòlecs físics; encara que no va ser fins a 1870 en la publicació de Anthropométrie, del matemàtic belga Quételet, quan es considera el seu descobriment i estructuració científica. Pero va anar a partir de 1940, en la necessitat de senyes antropométricos en l'indústria, específicament la bèlica i l'aeronàutica, quan l'antropometría es consolida i desenrolla, pel context bèlic mundial.[6]
Les dimensions del cos humà varien d'acort al sexe, edat, raça, nivell socioeconòmic, etc.; per lo que esta ciència dedicada a investigar, recopilar i analisar estes senyes, resulta una directriu en el disseny dels objectes i espais arquitectònics, en ser estos contenidors o prolongacions del cos i que per lo tant, deuen estar determinats per les seues dimensions.
Estes dimensions són de dos tipos importants: estructurals i funcionals. Les estructurals són les del cap, troncs i extremitats en posicions estàndar. Mentres que les funcionals o dinàmiques inclouen mides preses durant el moviment realisat pel cos en activitats específiques. En conéixer estes senyes es coneixen els espais mínims que el home necessita per a desenvolverse diàriament, els quals deuen ser considerats en el disseny del seu entorn.
Encara que els estudis antropométricos resulten un important respal per a saber la relació de les dimensions del home i l'espai que est necessita per a realisar les seues activitats, en la pràctica es deuran prendre en conte les característiques específiques de cada situació, per la diversitat abans mencionada; conseguint aixina l'optimisació en el proyecte a desenrollar. La primera taula antropométrica per a una població industrial hispana es va realisar en 1996 en Puerto Rico per Zulma R. Bou i Marco A. Henrich.
Entre les seues disciplines aplicades troba la Cineantropometría.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Abeyá Gilardon (2009). mig de-antropometria Evaluació de l'estat nutricional de chiquetes, chiquets i embarassades per mig de antropometría (en espanyol), pp. 144. ISBN 978-950-38-0093-5.
- ↑ Normes Internacionals per a la Valoració Antropométrica. (2001). Societat Internacional per a l'Alvanç de la Cineantropometría. Societat Internacional per a l'Alvanç de la Cineantropometría.
- ↑ «Antropometría Forense» (en és). Excon-Art Pèrit Calígrafo - Perícia Judicial. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ «Definició de antropometria (La mida del home)». sites.google.com. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ «Medicions». changewithpaleo.com. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2022. Consultat el 2022-03-30.
- ↑ Jellife D B, Jellife I F. Midarm muscle volum: a suggestion. Am J Clin Nutr 1979; 32: 2170. Pajuelo J, Amemiya I. L'us de l'Índex de Quetelet en el diagnòstic nutricional en l'escolar. Anals de la Facultat de Medicina 1996; 57: 103-8. Anjos L A. Comparacoes entre mides antropométricas dos dois costats do membro superior em escolars. Rev Bras Cienc 1989; 3(1): 12-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antropometría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.