Ergonomia

Ergonomia

La ergonomia és la disciplina que s'encarrega del disseny de llocs de treball, ferramentes i tasques, de modo que coincidixquen en les característiques fisiològiques, anatòmiques, sicològiques i les capacitats dels treballadors que es voran involucrats. Busca l'optimisació dels tres elements del sistema (humà-màquina-ambient), per ad açò elabora métodos de la persona, de la tècnica i de l'organisació.

Derivat del grec έργον (ergon, ‘treball’) i νόμος (nomos, ‘llei’), el terme denota la ciència del treball. És una disciplina sistemàticament orientada, que ara s'aplica a tots els aspectes de l'activitat humana en les màquines.

El Consell de l'Associació Internacional d'Ergonomia (IEA), que agrupa a totes les societats científiques a nivell mundial, va establir des de l'any 2000 la següent definició, que comprén l'interdisciplinarietat que fonamenta a esta disciplina:

Ergonomia (o factors humans) és la disciplina científica relacionada en la comprensió de les interaccions entre els sers humans i els elements d'un sistema, i la professió que aplica teoria, principis, senyes i métodos de disseny per a optimisar el benestar humà i tot l'eixercite del sistema.

Objectiu de l'ergonomia, Ergonomia 1, pág 26. Mondelo, Pedro R. Torada, Enrique G. Barrau, Pedro, Editorial Alfaomega, 2003.

Història i etimologia

Els fonaments de la ciència de l'ergonomia sembla que s'han establit dins del context de la cultura de l'Antiga Grècia. Una bona part de l'evidència indica que la civilisació grega en el V utilisa principis de l'ergonomia en el disseny de ferramentes en els seus llocs de treball.

Pot trobar-se en la descripció que Hipócrates va donar del disseny de les ferramentes i la forma en que el lloc de treball devia organisar-se per a un cirugià (vore Marmaras, Poulakakis i Papakostopoulos, 1999). També és cert que existixen registres arqueològics de les dinasties egipcíaques, a on s'observa que fabricaven ferramentes, equipament de la llar, entre uns atres que ilustren aplicació de principis ergonòmics. Per tant és qüestionable si la reclamació per Marmaras, et al., sobre l'orige de l'ergonomia, pot estar justificada (IG Okorji, 2009). El terme ergonomia, del grec Έργον, que significa "treball", i Νόμος, que significa "lleis naturals", va entrar en el lèxic modern, quan Wojciech Jastrzębowski va usar la paraula en el seu artícul de 1857 «Rys ergonomji czyli Nauki o pracy, opartej na prawdach poczerpniętych z Nauki Przyrody» («L'esquema de l'ergonomia, la ciència del treball, basat en les observacions de les Ciències Naturals»).

Més vesprada, en el XIX, Frederick Winslow Taylor va ser pioner en l'Administració Científica del Treball (taylorisme), método que propon la manera de trobar el método òptim per a portar a terme una tasca determinada. Taylor va descobrir que podia, per eixemple, aumentar al triple la cantitat de carbó que els treballadors estaven paleando, ampliant gradualment el tamany i reduint el pes de les pala de carbó fins que la taxa més ràpida de paleado es va alcançar. Frank i Lillian Gilbreth, varen ampliar els métodos de Taylor en l'any 1900 per a desenrollar "L'estudi de temps i moviments". El seu objectiu era millorar l'eficiència per mig de l'eliminació de passos innecessaris. Per mig de l'aplicació d'este enfocament, els Gilbreth varen reduir el número de moviments en albañilería de 18 a 4,5, lo que va permetre als albañil aumentar la seua productivitat de 120 a 350 rajoles per hora.

La Segona Guerra Mundial va marcar el desenroll de noves armes i màquines complexes, varen sorgir també noves exigències sobre la cognició dels operadors. La presa de decisions, l'atenció, la consciència situacional i la coordinació ull-mane de l'operador de la màquina es varen convertir en la clau de l'èxit o el fracàs d'una tasca. Es va observar que els avions en ple funcionament, pilotats pels pilots entrenats, sofrien accidents aéreus. En 1943, Alphonse Chapanis, un tinent de l'Eixèrcit dels EE. UU., va mostrar que este cridat "error del pilot" podria reduir-se en gran mida, quan els controls eren remplazados per dissenys més llògics i menys confusos en la cabina de l'avió.

En les décades posteriors a la guerra, l'ergonomia ha seguit florint i diversificándose. l'era espacial ha creat nous problemes de factors humans, tals com l'ingravidez i les força G. ¿Fins a on el cos humà podria tolerar estos ambients en l'espai exterior?, i ¿quins efectes tindrien en la ment i el cos? L'amanecer de l'era de l'informació s'ha traduït en el camp de l'ergonomia com l'interacció persona-computador (HCI).

L'acunyament de l'ergonomia a llarc determini, no obstant, és àmpliament atribuïda al sicòlec britànic Hywel Murrell, en la reunió de 1949 en el Ministeri de marina en el Regne Unit, que va dur a la fundació de la Societat d'Ergonomia Espanyola creada a finals dels anys 80. Ell ho va utilisar per a englobar els estudis en els que havien participat.

Descripció general

1. L'ergonomia es definix com a interaccions entre humans i els elements d'un sistema.
2. Les seues característiques són fisiològiques, físiques, sicològiques i socioculturals.
3. Els seus factors més coneguts són el home, les màquines i l'ambient.
4. Segons el seu domini, es dividix en cognitiva, física i l'organizacional.
5. L'ergonomia cognitiva, estudia els processos mentals.
6. L'ergonomia física, estudia l'adaptabilitat física.
7. L'ergonomia organizacional, estudia l'optimisació de sistemes psicotécnicos.

La pràctica del ergonomista deu tindre un ampli enteniment del panorama complet de la disciplina, tenint en conte lo físic, cognitiu, social, organizacional, ambiental, entre atres factors rellevants. Els ergonomistas poden treballar en un o varis sectors econòmics particulars o dominis d'aplicació. Estos dominis d'aplicació no són mútuament excloents i evolucionen constantment. Alguns nous són creats, els antics prenen noves perspectives. Dins de la disciplina, els dominis d'especialisació representen competències profundes en atributs específics humans o característiques de l'interacció humana.

L'ergonomia, com a ciència multidisciplinar, convoca a professionals de diverses àrees: ingeniers, dissenyadors, mèdics, enfermers, kinesiólogos, terapeutes ocupacionals, sicòlecs, especialistes en recursos humans, arquitectes, i moltes atres.

Vore també

• Condicions de treball
• Epidemiologia
• Ergonomia cognitiva
• Interacció persona-computadora
• ISO 9241
• Lligguen Manufacturing
• Medicina del treball
• Medicina preventiva
• Monozukuri
• Neuroergonomía
• Organisació Internacional del Treball
• Organisació Mundial de la Salut
• Prevenció de riscs laborals
• Riscs en l'indústria
• Salut laboral
• Servicis Bàsics de Salut Ocupacional
• Sistema de producció

Bibliografia

• Tortosa, L.; García Molina, C.; Page, A.; Ferreras, A. (1999). Ergonomia i discapacitat. Institut de Biomecánica de Valéncia (IBV), Valéncia. ISBN 84-923974-8-9.
• Niebel, Benjamin W. Freivalds, Andris: Ingenieria Industrial; Métodos, estàndars i disseny del treball. The McGraw-Hill companies, Inc, 2005, 11 Edició. ISBN 978-970-15-0993-7.
• Zamprotta, Luigi, (1993) La qualité comme philosophie de la production.Interaction avec l'ergonomie et perspectives futures, thèse de Maîtrise ès Sciences Appliquées – Informatique, Institut d'Etudes Supérieures L'Avenir, Bruxelles, année universitaire 1992–1993, TIU http://www.tiuonline.com/ Press, Independence, Missouri (USA), 1994, ISBN 0-89697-452-9.
• CAÑAS, José. Ergonomia Cognitiva: L'Estudi del Sistema Cognitiu Conjunt. Universitat de Granada.
• Canyes, J. J. i Waern, I (2001). Ergonomia Cognitiva. Editorial Mèdica Panamericana. Madrit.
• Canyes, J. J. (2004). Persones i Màquines. Editorial Piràmide. Madrit.
• Sanders, M.M. & McCormick, E.J. (1993) Human Factors in Engineering & Design 7th ed. McGraw-Hill, NY. ISBN 978-0-07-054901-2.
• Niebel, Benjamin W. & Andris Freivalds (2009) "Ingenieria Industrial: Métodos, estàndars i disseny del treball" Duodècima edició. Ed. McGraw Hill.