Ingravidez

Ingravidez

Es definix com ingravidez a l'estat en el que un cos que té un cert pes, es contrarresta en una atra força o es manté en caiguda lliure sense sentir els efectes de la força gravitatoria. La ingravidez és l'experiència (de persones i objectes) durant la caiguda lliure. Esta s'experimenta comunament en les naus espacials. També s'experimenta durant el vol de la aeronau de gravetat reduïda. La ingravidez representa la sensació d'experimentar una força g zero, o pes aparent zero. L'acceleració es deu només a la gravetat, en oposició als casos a on actuen atres forces, com: quan un està de peu sobre el sol o assentat en una cadira sobre el sol, etc. (la gravetat és contrarrestada per la força reactiva del pis); volant en un avió (la gravetat és cancelada per la sustentació que proveïxen les ales); la reentrada en l'atmòsfera, aterrisant en un paracaigudes: la gravetat és cancelada per la densitat de l'atmòsfera; durant una maniobra orbital en una nau espacial: l'eixida proveïx l'espente. La diferència és que la gravetat actua directament sobre una persona i atres masses, mentres que les forces com l'espente d'una eixida o el frenat atmosfèric actuen primer sobre el vehícul i, a través del vehícul, sobre la persona. En el primer cas, la persona i el pis del vehícul s'apreten un contra un atre; en els atres casos, no. Lo que experimentem com a pes no és realment la força de la gravetat (encara que eixa és la definició tècnica de pes), sino la reacció normal del pis (o qualsevol superfície en la que estigam en contacte) que contrarresta la força de la gravetat.

Quan estem en un avió, les ales d'est generen una sustentació. Llavors el pis de l'avió impedix que caigam cap a la massa del planeta (que genera la força gravitatoria). Pero si, estant dins de l'avió, caiguérem en caiguda lliure, deixaríem d'experimentar eixa coneguda sensació de pes (el pis oprimint les nostres sabates cap a dalt). La força de gravetat seguix espentant el nostre cos cap a avall, pero l'avió no l'estaria contrarrestant, sino que cauria junt en nosatres. Est és el principi que s'utilisa en els avions d'experimentació gravitatoria, que s'usa per a que els astronautes s'acostumen a l'absència de gravetat.

Quan estem de peu sobre el pis, cada secció horisontal del nostre cos no soporta el mateix pes. No solament experimenta la força deguda a la gravetat sobre ell, sino també el pes de totes les porcions que queden per damunt. Part de la sensació de pes, llavors, és realment l'experiència d'una pressió gradual dins del nostre cos.

Quan estem de peu sobre el nostre planeta, est eixercix una força igual i oposta a la força de gravetat que nos espenta cap al centre del planeta. Lo que percebem com pes és justament la força en el planeta sobre els nostres peus.

En canvi, quan un astronauta està en una nau espacial orbitando al voltant de la Terra, l'única força que actua sobre ell és la de la gravetat (i ademés molt disminuïda).

La microgravedad és l'estat en el qual l'única força que actua sobre un cos és la gravetat. Eixe estat es conseguix durant una caiguda lliure (en un precipici, per eixemple) o en una òrbita al voltant d'un planeta (com l'òrbita de les estacions espacials), que és una espècie de caiguda perpètua.